dilluns, 31 de desembre de 2018

Santa Maria la Major d'Uncastillo

Uncastillo (en aragonès Uncastiello) és una localitat situada a 115 km de la ciutat de Saragossa a la comarca de les Cinco Villas, limítrof amb Navarra. Es tracta d'un municipi bonic amb un nucli urbà medieval perfectament conservat ple de casalots palatines i esglésies romàniques.

Uncastillo, venint de Luesia

Patrimoni arquitectònic d'Uncastillo:




Només la portada sud donaria per escriure no un post com aquest, sinó tot un llibre! Ha sigut considerada com un dels conjunts escultòrics més bells de tot el romànic espanyol. Aquesta església va arribar a ser col·legiata, és la més gran de totes les d'Uncastillo en quant a grandària i també una torre de caràcter defensiu i rematada gòtic.
.
El campanar gòtic de Santa Maria i al fons Sant Joan

Santa Maria d'Uncastillo és el temple principal de la vila i un dels més notables del romànic aragonès per la seva decoració escultòrica, destacant la seva portada meridional.
.
Claustre

Arquitectònicament es tracta d'un edifici senzill, d'una sola nau i absis semicircular, cobert amb volta de canó apuntat, que va ser ampliat als segles XV i XVI amb la construcció de la torre, el cor, el claustre i la sagristia.
.
Arquivoltes de la portalada de llevant

Té dues portades amb abundant decoració escultòrica. La portada Sud, de gran profusió escultòrica i original temàtica, està considerada com una de les més belles del romànic espanyol. S'hi observen figures d'aparença lúdica i temàtica profana com músics, acròbates, dansaires i éssers fantàstics, distribuïts en els capitells i arquivoltes, i altres d'essència religiosa com els relleus de Crist en Majestat i un apòstol sobre la porta. A la façana oest, l'únic grup escultòric destacable representa l'Epifania, sent la torre l'element que més sobresurt en aquesta part de l'església. Presenta dos cossos, l'inferior de planta quadrada, merlets, amb petits torrasses en els angles el que li atorga un caràcter defensiu, mentre que el superior, de planta octogonal, remata en chapitel i té una sèrie d'elements com pinacles i finestres de tradició gòtica.

Santa Maria i al fons Sant Joan

Història 

Construcció original, Segle XII 

L'església va ser fundada el 1135 quan Ramir II el Monjo va lliurar una important donació per a la seva construcció, consagrant-vint anys més tard, el 2 de novembre de 1155.

Santa Maria i al fons Sant Joan

Ramir II d'Aragó durant el seu regnat sempre va intentar beneficiar la vila d'Uncastillo perquè li va ser lleial a la rebel·lió d'alguns nobles aragonesos partidaris que Alfons VII de Castella fos el monarca del Regne. Així que en l'any 1135 els va cedir un solar situat a la riba del riu Riguel, ja ocupat per una antiga església mossàrab esmentada per primera vegada en un document de l'any 1099, perquè es construís en ell l'església romànica de Santa Maria que podem gaudir actualment. Al gener de 1155, Ramon Berenguer IV de Barcelona, li va concedir els delmes de la vila i al novembre d'aquest mateix any, el temple va ser consagrat pel bisbe de Pamplona, a la diòcesi pertanyia. En totes les seves etapes va ser un temple molt important en la vila i fins i tot durant un temps aconseguir el rang de col·legiata.

Arquivoltes de la portalada de llevant

Ampliació, Segle XV al Segle XVIII 


A mitjan segle XV s'aixeca la torre d'estil pròxim a la de Sant Salvador d'Ejea dels Cavallers. Al segle XVI es construeixen el cor, la sagristia i el claustre i es reforma la portada principal, mantenint-se el timpà romànic. En 1535 la sagristia va ser encarregada a Joan de Segura i el claustre, atribuït a Joan de Lanrredi es va acabar en 1556. Un dels últims afegits, ja al segle XVIII va ser la Capella del Sant Crist, als peus de l'església i en el costat de l'Epístola.

 
Declaració, Segle XX (1931) 


L'església de Santa Maria la Major d'Uncastillo és Monument Històric Artístic des de 1931.

.

Restauració, Segle XX

L'església va ser restaurada al començament de la dècada de 1980, deixant-se els murs interiors, abans ocupats per púlpits, retaules i altres manifestacions d'art sacre, pràcticament nets. Es va desmuntar també el retaule major que avui es troba a l'Església de Sant Joan.

El 1991 el Govern d'Aragó va ser el promotor de la restauració del Retaule de la Pietat.



Declaració, Segle XXI (2003)

El Butlletí Oficial d'Aragó del dia 1 d'octubre de 2003 publica l'Ordre de 3 de setembre de 2003, del Departament d'Educació, Cultura i Esport, per la es completa la declaració originària de Bé d'Interès Cultural de l'anomenada «Església de Santa Maria la Major» a Uncastillo (Saragossa), d'acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 3/1999, de 10 de març, de Patrimoni Cultural Aragonès.

.

Restauració, Segle XXI

Entre 2005 i 2006 el Govern d'Aragó va promoure la restauració de l'Església de Santa Maria centrant-se en el cos de campanes de la torre i en el pas de ronda. El pressupost de les obres va ser de 325.885 euros.
.

Font:

Iglesia de Santa María la Mayor (Uncastillo, Zaragoza)
Departamento de Educación, Cultura y Deporte - Dirección General de Cultura y Patrimonio


 

 
Més info:

Web oficial de l'ajuntament d'Uncastillo
Iglesia de Santa María de Uncastillo, en romanicoaragones.com
Iglesia de Santa María la Mayor (Uncastillo) en el Sistema de Información del Patrimonio Cultural Aragonés (SIPCA).
Iglesia de Santa María la Mayor (Uncastillo) Viquipèdia


-
Planta 
.
D'estil romànic, del segle XII, la planta és rectangular d'una sola nau, rematada per un absis semi-circular.

Per la construcció es van usar carreus de bona qualitat i talla regular.

La nau (2), única, consta de sis trams, reforçada per contraforts i coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i suportada per arcs faixons dobles, està rematada per un presbiteri (3) de tram recte i absis (3) semicircular rematat per 5 contraforts i 5 finestres aspilladas.

La coberta de l'absis es recolza en una cornisa decorada amb escacat jaqués i permòdols esculpits amb relleus figuratius.

L'entrada a l'església es fa per la façana Sud mitjançant un pòrtic (1) amb arc de mig punt i tres arquivoltes esqueixades recolzades sobre columnes, algunes de fust helicoïdal, i capitells historiats.

Nau amb guiri

Es van realitzar diverses modificacions a la planta original:
  • Al segle XIV, es va afegir una torre gòtica (6) en el mur Sud-occidental, rematada en un estilitzat pinacle gòtic
  • Al s XVI, un claustre (5) renaixentista en el mur nord i el cor (5) gòtic en els dos últims trams de l'església.
  • Al s XVII, la capella del Sant Crist (8), situada als peus de l'església en el costat de l'Epístola i un atri (7) que va substituir la portada oest.
Sobre l'entrada de l'atri, es va encaixar una epifania, probablement procedent del timpà de la derruïda portada romànica del mur de ponent, col·locada directament sobre la porta.

Cor

Al centre se situa una Verge en el seu tron amb l'Infant sota un arc de mig punt profusament ornamentat amb teles i recolzat sobre dues columnes amb capitells d'ornamentació vegetal. A la seva esquerra està Sant Josep i al seu dreta els Reis Mags sobre els quals apareix una estrella.

Mare de Déu

En paraules de Johan Huizinga, a l'església de Santa Maria d'Uncastillo el romànic aragonès expressa «una eufòria carnavalesca, un plor i cruixir de dents». Així, en un dels permòdols historiats que decoren l'absis, ha estat assenyalat sovint com un exemple de representació de la luxúria carnal. En ell es representa a una dona asseguda a cavall sobre un home, mentre una serp es murmura a aquesta a cau d'orella.

Clau del cor

Font: Viquipèdia

La portada sud 


La portada sud és l'element que distingeix aquesta bonica església romànica de qualsevol altra, ja que es tracta d'una obra mestra de l'escultura, única a tota la península. Se situa entre dos contraforts de doble pilastra i està composta per un arc de mig punt que arriba quasi a l'alçada dels permòdols dins del qual s'inscriu la portada en si. Aquest arc està creuat per un diàmetre orlat amb sanefa de roleus que es perllonga també per les pilastres laterals. A sobre de la sanefa es situen dos baix relleus junts, un d'un Evangelista bastant deteriorat i un altre d'un Crist en Majestat, que segurament van ser recol·locats allà provinents d'algun altre lloc del temple. Sembla ser que va estar protegida per un porxo que ja no existeix. A sota de la sanefa, la portada està protegida per un guardapols decorat d'entrelazos i motius vegetals i es compon de tres arquivoltes i els brancals esbiaixats amb dovelles molt decorades, recolzades en sis columnes amb els seus corresponents capitells historiats. No té timpà.
.
 
Les arquivoltes estan decorades amb personatges, animals, monstres i motius vegetals. Que se sàpiga, no hi ha cap ordre entre elles, ni cap trama descriptiva. El conjunt és un caos que ve a resumir la vida de l'home cristià. Mostra tasques quotidianes, vicis, passions i pecats a redimir així com l'eterna lluita entre el bé i el mal que succeeix a l'interior de cada persona. La seva funció era transmetre als fidels de l'època, la majoria analfabets, que traspassar aquella porta i accedir a l'interior del temple implicava la salvació de l'ànima i el perdó dels pecats. Les figures esculpides en els capitells es refereixen al pla transcendental i simbòlic i les de les arquivoltes al pla humà, molt més complex.

 
Estilísticament, igual que la resta d'esglésies d'Uncastillo, la de Santa Maria guarda relació amb les portades romàniques construïdes al sud de França, regió d'on provenia Gascón IV de Bearn, el Senyor d'Uncastillo, d'aquí la seva vinculació artística.


 
Els relleus de l'arquivolta exterior són de grans dimensions i molta profunditat. Es compon de 21 dovelles, cadascuna amb una figura independent. Els motius esculpits guarden relació amb els permòdols de la capçalera del temple, fins i tot alguns es repeteixen, això, al costat del excessiva grandària de les peces, fa pensar que segurament eren permòdols reconvertits en dovelles i disposats formant una arquivolta. El missatge que pretén transmetre al creient és el de "no et lliuris al pecat o et condemnaràs eternament". Se suposa que totes les figures representen metàfores de pecats o formes de vida deshonesta i relaxada, no en va són les que més cap a fora estan de la porta del temple, s'han apartat d'ella situant-se el més lluny possible d'aquesta entrada que significa la salvació.

Detall de l'arquivolta

Les figures representades són les següents: un grup de tres homes asseguts, potser representant als estaments socials o potser a les tres edats de l'home, animals com moltons, micos o un parell d'aus picant mútuament les potes, un home ensenyant la dentadura d'un lleó, un carnisser degollant un be, un home amb una màscara de fera, diversos figures tocant instruments musicals, una parella ballant, un contorsionista, una parella subjectant un plat buit i portant-se les mans al cap, un home amb un càntir portant-se la mà lliure al capdavant, com un senyal d'alienació, un home damunt d'una dona acariciant el pit o una figura humana amb peülles en lloc de peus que estira la cua d'un animal fabulós.

Detall de l'arquivolta

L'arquivolta central es compon de 17 dovelles. El missatge que vol transmetre al fidel seria el de "aparta't del mal." Les figures són molt originals perquè estan com traient el cap des de darrere d'una motllura de bossell, recolzant els colzes en ella i amb les cames penjant per sota. Representen les tribulacions de l'home i el que li passa quan s'aparta de la vida de pregària i treball. La majoria de les figures representen homes i dones grassonets, caricaturescos, alguns d'ells barallant-se i estirant-se els cabells. Un mostrari de mercaders, posadors, camorristes i burletes acompanyats d'algun monstre mig amagat i en el qual destaca una curiosa escena d'un arrencaqueixals arrencant amb les seves tenalles la dent d'un client.

Un genet a cavall atacat per dos personatges

L'arquivolta més interior també té 17 dovelles i mostra l'enfrontament entre una vida amb rectitud i el mal ocult contra el qual cal lluitar diàriament per aconseguir-la. En ella hi ha figures esculpides amunt i avall d'una motllura en un angle de 90 graus. La seva grandària i profunditat és bastant reduït. A la part de dalt hi ha escenes de camperols treballant representant la vida de treball que dignifica a l'home, mentre que a la part de sota hi ha escenes de lluites entre animals, ballarines, bruixes, activitats escatològiques, sirenes i altres animals fabulosos, que representen el inframón i per això estan situades mirant cap avall, fora de la "mirada de Déu" al cel i, justament, en el punt més visible per als fidels que accedien a l'església, com a advertència del que havien de fugir.

 
Pel que fa als capitells, dels tres de ponent el més interior representa un genet a cavall atacat per dos personatges a peu, metàfora de la lluita de l'home contra el mal i els pensaments impurs. El capitell central representa dos personatges enfrontats cavalcant unes feres que semblen lleons i al capitell més exterior hi ha dues escenes relacionades, en una cara apareix un enterrament, amb un difunt en un taüt i uns personatges resant, el que representaria la mort carnal, i en l'altra cara hi ha dos àngels portant-se el ànima del difunt, representant el pas de l'ànima a l'altre món.


.
Dels tres capitells de la part oriental, el més interior representa l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís, ja que és el més proper a la porta i, per tant, el més visible per a tot el que entrava al temple, que no tenia més remei que topar-se amb l'escena que significava que l'home es convertia en mortal, havia de guanyar-se el pa amb la suor del seu front i lluitar diàriament contra el mal per la salvació eterna de la seva ànima. Al capitell del centre, seguint el tema de "aparta't del mal", es representa la fugida a Egipte de la Sagrada Família i en el més exterior hi ha uns dimonis portant-se el ànima d'un difunt a l'Infern, que significaria el terror absolut per a un creient d'aquella època. Aquest últim capitell seria l'oposat al capitell de ponent que representa la mort i pujada al cel d'un difunt.

.

La fugida a Egipte

Com a curiositat, assenyalar que en la fugida a Egipte apareixen cinc personatges en lloc dels quatre habituals, ja que s'ha esculpit a un home portant al cavall del sarró. També assenyalar que Adam i Eva van vestits amb una mena de vestit de pèls i tots dos estan mostrant els palmells de les mans.
.
Adam i Eva van vestits amb una mena de vestit de pèls i mostrant els palmells de les mans



Respecte a les sis columnes només dir que les dues exteriors de cada costat són torsionadas i les centrals estan decorades amb entrellaços i palmetes. Totes tenen una base visible que fins fa poc estava oculta per un banc corregut que va ser retirat en una de les últimes restauracions del temple.
.

Contemplar la sorprenent portada meridional de Santa Maria és una excusa perfecta per visitar Uncastillo que, a més d'aquesta església, compta amb una de les concentracions d'art romànic més importants de tot Aragó. En definitiva, una excursió molt satisfactòria per a qualsevol amant de l'art.
.

Per acabar una imatge del claustre, una metàfora trobada ... Relax



Informació relacionada:
29.06.2014 Los Bañales 
-.-


-.-

dimecres, 26 de desembre de 2018

Santa Coloma de Queralt

De bon matí al peu del canó, a les 11.00 h comença la visita a Santa Coloma de Queralt

Portal de Sanou o de Cervera

Ens ha fet de guia la historiadora de l'art, Isaura, la pubilla de Ca l'Estripet. Espavilada, en sap un pou i és nota que li agrada, ho viu.

Castell del Comtes de Queralt

Comencem la visita pel castell dels Comtes

El castell de Santa Coloma va ser la residència principal dels barons de Queralt durant tota l’Edat Mitjana. El seu patrimoni era el segon de Catalunya després del dels Cardona.

Al pati del castell avui hi trobem la façana de l’antic hospital de Santa Magdalena

Durant el segle XVI, en traslladar-se a viure a la ciutat comtal, el castell va passar a ser residència temporal dels senyors i va experimentar grans transformacions que bàsicament li donaren I’actual aspecte exterior. L’interior, però, sofrí altres grans canvis en diverses èpoques.

L’accés al recinte es fa a través d’un portal del segle XVIII que dóna al pati d’armes. Els edificis d’aquesta plaça són també del segle XVIII i corresponen a dependències annexes al castell. Cal destacar, però, que la façana gòtica de la capella correspon a l’antic hospital de Santa Magdalena, que va ser traslladada a aquest indret l'any 1922.
.
Torre del castell

Les primeres notícies del castell de Santa Coloma daten del 1018. L’edificació més antiga és la torre circular, bastida a finals del segle XI. Té una alçada de 23 m i un diàmetre de 12 m, amb un gruix de murs de 3,25 m a la base. En el conjunt de l’edifici hi podem observar clarament tres períodes constructius: el gòtic, on distingim les dependències pròpies d’un castell fortificat (planta baixa i soterranis), el renaixentista i barroc (façana principal i entrada), pròpies d’un palau-residència. Entre aquestes cal destacar l'escalinata, amb 34 graons d’una sola peça. La volta d’escala és coronada per un fresc al·legòric al déu riu Tíber.

Déu Tiber

Les nombroses modificacions i els afegits dels segles XVIII i XIX portaren I’edifici al límit del col·lapse fins que el 1987 passà a mans del municipi i es procedí a la seva rehabilitació. Actualment les seves dependències s’han convertit en casa de cultura de la vila.


Entre els senyors de Queralt cal destacar:

Pere II (1230-1275), conegut amb l’apel·latiu “Cor de Roure”, que participà amb Jaume I en les conquestes de Mallorca, València i Múrcia.

• Pere III (1275-1285), va ser almirall de l’esquadra catalana de la Mediterrània i participà en la conquesta de Sicília.

• Dalmau I (1376-1387), lluità en la conquesta de Sardenya i contra Pere I “el Cruel” de Castella. Participà en les Corts de Montsó de 1383.

• Pere VIII (1595-1606), aconseguí el títol de comte de Santa Coloma de mans de Felip III (1599).

Dalmau III (1606-1640), virrei de Catalunya, morí el 7 de Juny del 1640 en el Corpus de Sang que donà origen a la Guerra dels Segadors. La vila es declarà partidària de la Generalitat i es va posar sota la protecció del rei de França. El castell va ser hospital de l’exèrcit.

Castell del Comtes de Queralt

A partir del 1689 la família Queralt va anar integrant-se en l’alta noblesa castellana. 

Les Corts de Cadis (1811) aboliren els drets jurisdiccionals dels senyors, però el títol de comtes de Santa Coloma subsisteix encara en l’actualitat.


Plaça Major

Entre els anys 1192 i 1215 un fort creixement demogràfic produí l’expansió del nucli urbà a redós de la Carlania i de l’església parroquial. Es formaren, entre altres, el carrer del Mig i el carrer Major deixant lliure l’espai central que donà origen a la plaça Major.

 Porxada de la plaça Major

Situada al cor del nucli antic, històricament ha estat i és encara el centre de trobada de la vila.

Des del 1222, per privilegi de Jaume I, s’hi celebra el mercat cada dilluns.

Té forma trapezoïdal, molt irregular a causa de l'existència de l’antiga muralla del castell que ocupa el costat nord-occidental. La plaça va ser porxada des de molt antic com ho mostra un document del 1390. Cal destacar les balconades de ferro forjat (segle XVIII) que decoren alguns edificis.

També hi trobem la Casa de la Vila (segle XVIII), amb una façana feta de grans carreus quadrejats amb dues arcades de mig punt i centrada per l’escut de la vila.

Plaça Major

Antigament era anomenada “Plaça de les Eres” i el seu origen sembla ser l’espai que deixaren lliure els dos nuclis inicials de la població: la Pobla de Montpaó i la Vila Nova, que foren encerclats per una muralla en el segle XIV. Aquest fet va donar lloc a un espai protegit sense edificar on sembla que els habitants del poble batien les collites.


Seguim la ruta pel Call jueu
 
Call jueu

Les primeres referències sobre la comunitat jueva de Santa Coloma daten del 1272. 

El barri jueu o call es localitza davant del portal que dóna entrada al Pati del Castell i era delimitat per les muralles, la Plaça Major i la Plaça de l’Església.

Aquesta comunitat, formada per unes trenta famílies, tenia lligams comercials i familiars amb l’aljama de Cervera i disposava de sinagoga, hospital, banys i fossar propis. La seva activitat era bàsicament mercantil, i tingué especial importància el comerç del safrà, producte molt apreciat en I’època medieval. Aquest comerç, com el del blat, es feia sobre tot en el mercat dels dilluns. El centre de contractació era a la Plaça de l’Om (actual Plaça de l’Església), on hi havia les anomenades "taules del safrà", que establien els preus.

Entrada al Call. Plaça de l’Om (actual Plaça de l’Església). Aquí hi havia les "taules del safrà"

Entre els jueus també hi trobem sastres, drapers, ramblers i argenters, però eren coneguts sobre tot en l'exercici de la medicina i de la cirurgia. Alguns arribaren a ocupar càrrecs importants en el govern de la vila.

El 31 de març del 1492 Ferran II d’Aragó decretà l’expulsió de tots els jueus no conversos. A Santa Coloma uns 150 no acceptaren la conversió forçosa i decidiren abandonar la vila després de vendre les seves propietats.

Els jueus de Santa Coloma estaven sota la jurisdicció directa dels barons de Queralt i gaudiren d’una sèrie de privilegis, com no ser jutjats sense la presència d’un jueu, no ser molestats per la Inquisició sense la presència d’un acusador, no haver de prendre les armes ni fer vigilància.


Ermita de Santa Maria de Bell·lloc

Santa Maria de Bell·lloc té el seu origen en una petita comunitat de donats, una agrupació laica d’homes i dones que prèviament havien fet lliurament dels seus béns a l’església a canvi d’acolliment i manutenció. Vestien hàbit i estaven sota la tutela d’un majoral nomenat pel rector de Santa Coloma.

Portalada de Santa Maria de Bell·lloc

El 1307 el baró Pere IV de Queralt va fer donació de l’església i residència dels donats a l’orde de la Mercè, que s’hi establí vers 1335 i hi restà fins la desamortització de 1835.

L’edifici és de transició del romànic al gòtic, amb elements ben característics d’aquests dos estils. Primitivament era una ermita d’una sola nau, d’estil romànic tardà, probablement de mitjan segle XIII. Més tard es cobrí la volta amb arcs de creueria i durant el segle XIV s’hi afegí el creuer i la capella de Sant Pere, a la dreta de l’entrada.


A l’exterior la portalada és l’exponent més important del romànic de les nostres contrades, feta de pedra sorrenca que dificulta molt la seva conservació. És oberta vers l’exterior amb columnes i arquivoltes de mig punt, decorades amb motius de corda, cistelleria, escuts i altres. Aquesta decoració és emmarcada per una rosca que representa un element vegetal que s’obre en espais circulars on hi ha motius decoratius molt variats. Els capitells ens mostren formes vegetals, escenes al·legòriques i de la vida monàstica i l’única representació existent de la llegenda de Pere II de Queralt (“Cor de Roure”), alliberat pels àrabs després de lluitar amb un lleó i que alguns consideren l’origen del lleó rampant de l’escut dels Queralt. En el timpà hi ha tres escenes: al centre, la Verge coronada amb l’lnfant Jesús, a l’esquerra l’Adoració dels Mags i a la dreta l’Anunciació.


Aquestes escenes es completen amb dues representacions situades als dos extrems de la rosca que mostren la presentació dels tres mags al rei Herodes (esquerra) i la fugida a Egipte.

La Fugida a Egipte

A l’interior del temple destaca el sarcòfag dels Queralt, obrat el 1368. És esculpit per les quatre cares i adornat, a més de les dues figures jacents, amb escenes de dol. A la vora del sepulcre hi trobem la creu de terme original restaurada de la Font dels Comtes, enderrocada el 1932 i col·locada en el lloc actual el 1959.

Santa Maria de Bell-Lloc
El conjunt va ser declarat monument historicoartístic el 1944. El 1949 s’inicià la seva restauració, que va durar fins el 1959. Aquest fet va suposar l’eliminació dels pocs elements que quedaven de les dependències de l’antic convent (sense interès artístic) i es conservà només l’església, que avui es troba sota l’advocació de la Mare de Déu de la Mercè.

 Monstre devorant ànimes i Pere II “Cor de Roure” Lluitan amb un lleó

L’edifici va ser incendiat i en part enderrocat el 1936. Després d’haver estat declarat monument historicoartístic el 1994, es pocedí a la seva restauració fins tenir el seu aspecte actual.


Sepulcre de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabert


Pere V de Queralt

Alamanda de Rocabertí

Pere V de Queralt

Ritual funerari a un cavaller. Baixada de bandera i escud de cap per avall



A l'interior de l'església de Santa Maria de Bell-lloc es conserva el sepulcre de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabertí, tot i que aquesta finalment no hi va ser enterrada per desavinences familiars. L'obra va ser encarregada per Dalmau I, fill dels anteriors, l'any 1368 a l'escultor local Pere Ciroll, i va ser enllestida dos anys després. És un sarcòfag de pedra esculpit pels quatre costats que, temps després es va separar en dues parts que van ser adossades a les parets del temple, tal i com es pot observar a les fotografies antigues. En fer la restauració de l'església es van retornar a la situació original. A la coberta hi destaquen les estàtues jacents dels dos esposos, ell vestit amb armadura i amb una espasa entre els braços, i ella amb túnica i un llarg rosari. A la part baixa hi ha un seguit de relleus amb grups de tres o quatre persones en actitud de dol. A la part del cap hi ha un cavaller caient del seu cavall i a la part dels peus un altre amb l'escut invertit i l'estendard baix, també com expressió de dol.

Lateral del sepulcre

Lateral del sepulcre

Font: poblesdeCatalunya. Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP)

Més informació: Convent de la Mercè de Santa Coloma de Queralt Santa Maria de Bell-lloc


Les Fonts de les Canelles

Les Fonts dels Comtes són conegudes popularment com “Les Fonts de les Canelles”.



Prop d’aquest indret es descobrí l’any 1935 un assentament ibèric que probablement va ser el primer nucli de població de la futura vila de Santa Coloma.

La construcció de la font data de l’any 1614. Va ser edificada per ordre del virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. Ell  i la seva esposa Joana d’Alagó varen fer llargues estades a la vila i, per tal de millorar-ne l’aspecte, el comte donà empenta a algunes obres.

Les Fonts de les Canelles

L’edificació és d’estil barroc i consta de tres paraments diferenciats. A la part inferior hi ha vuit caràtules de pedra amb brocals de bronze d’on raja l'aigua de l'aflorament del riu Gaià. El cos del mig és un parament de carreus encoixinats d’aspecte auster. A la part superior, la imatge de santa Coloma, protegida per un dosell en forma de petxina. A banda i banda, els escuts senyorials dels Queralt.

Al costat mateix de la font hi ha una creu gòtica del segle XV, una de les darreres manifestacions de les creus-calvari, on hi són representades escenes de la Passió. És una còpia idèntica de l’original que es conserva a l’església de Santa Maria de Bell·lloc.

Brollador de les Fonts de les Canelles

Durant molts anys aquesta va ser l’única font pública de la vila i degut a l'abundància d’aigua es construïren al seu costat un abeurador per animals i uns rentadors públics que funcionaren fins els anys 70 del segle XX.

Creu de les Canelles

Creu de terme gòtica situada just al costat de la Font dels Comtes. Hom suposa que fou obrada el segle XV. Es tracta d’una còpia de l’original que es troba a l’església de Bell.lloc.


L'església parroquial de Santa Maria

L’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és d’estil gòtic i va ser construïda entre els segles XIII i XV sobre una primitiva església romànica, de la qual no n’han quedat restes.


És orientada d’Est a Oest i la seva construcció va sofrir nombroses interrupcions, atès que els fons sortien de donacions particulars. Finalment, l’edifici restà inacabat, com es pot comprovar en la paret occidental.

A l’exterior, el campanar ressalta per la seva robustesa, amb una alçada de 40 m i una base quasi quadrada de 10 m, d’estructura gòtica però acabat el 1649 amb una balustrada d’estil barroc. Sobre la clau de volta de la capçalera de l’església hi ha assentat el campanaret gòtic. La portalada va ser obrada l’any 1577 en un gòtic tardà, malgrat que la imatge de santa Coloma que presideix el timpà sembla més antiga.

Portalada d'accés a l'església parroquial de Santa Maria

L’interior del temple és d’una sola nau, amb arcs creuats i claus de volta, vitralls, capelles laterals i contraforts. La capçalera és formada per set capelles radials que envolten el presbiteri, connectades per una petita girola també d’arcs apuntats. Una única clau de volta sosté tota I’estructura amb I’ajut dels corresponents arcs ogivals. La resta de la nau és formada per tres trams d’arcs creuats.

Ull de bou

L’edifici sofrí dos grans incendis: el primer, fortuït, l’any 1731. Caigué una part de la volta, desaparegueren tots els vitralls i l’orgue, el retaule de l'altar major i els de cinc capelles. El segon incendi, aquest provocat, s’esdevingué el juliol de 1936 i va cremar tot l’interior de l’edifici. Per sort, però, s’havia salvat el tresor parroquial.

El seu aspecte actual, després de les remodelacions dutes a terme els anys 1962 i 1994, que eliminaren els elements afegits, l’acosten a l'austeritat primitiva del gòtic català del segle XIV.

El retaule de Sant Llorenç

Enfront de l’entrada, a la capella de la Santa Creu, cal destacar el retaule d’alabastre de Sant Llorenç, obrat per Jordi de Déu entre 1386 i 1387.

Retaule de Sant Llorenç. Jordi de Déu entre 1386 i 1387

Es presidit per la figura del Sant vestit de diaca i amb un llibre en una mà i les graelles del martiri a l’altra. A dreta i esquerra, hi són representades diverses escenes de la vida del Sant (part central), l’Anunciació (part superior) i la Passió (predel·la inferior).

Sant Llorenç. Fragment del retaule de Sant Llorenç. Jordi de Déu entre 1386 i 1387

És una joia de l’escultura gòtica catalana.


El relicari de Santa Coloma

Ja sabem prou que l’origen del nom del poble prové de la devoció a santa Coloma que tenia el rei Lluís el Pietós. Aquesta devoció va ser ben assumida i estimada pel poble. Això explica el gran fervor i entusiasme amb que els colomins van rebre les relíquies de la nostra santa el 8 de novembre de 1409. Va ser el rector Pere de Bosch qui les va portar de Sens (França) que és on es venera i custodia el cos de santa Coloma, verge i màrtir. La diada d’aquest fet es recorda com a molt solemne tal i com ho veiem bellament representat en la rosassa de la nostra església parroquial. Aquell dia va predicar sant Vicenç Ferrer. Sembla ser que ho va fer en la plaça que encara avui conserva el seu nom. El fet que la Vil·la hagi conservat el record de l’arribada de les relíquies celebrant, any rere any, aquesta festa el 8 de novembre demostra la devoció i alegria amb que es van rebre les relíquies. Així s’ha fet cada any exceptuant els anys penosos de la Guerra Civil. Precisament, com explica la Maria Rosa Boladeras Calaf, el seu pare va portar junt amb Mn. Jaume Padró les relíquies que havien estat endutes a Tarragona. Això va ser el dia de la Festa Major de 1939 ara fa just 70 anys. Aquest dia es va fer una gran i solemne processó des de l’entrada del poble fins la parròquia.

Descarrega't la història del relicari en format pdf clicant a la icona:
.
http://www.stacqueralt.altanet.org/sites/queralt/files/historiarelicari4.pdf

Cal Jaume Punto, una botiga del passat per visitar en el present


Història

Cal Jaume Punto és una de les botigues que obtingueren més renom a Santa Coloma al llarg dels segles XIX i fins al darrer terç del segle XX.
.

Consta documentalment que el 1848 Jaume Puig Miquel, procedent d'una família de pagesos i traginers, s'havia establert a Santa Coloma com adroguer i confiter. Era conegut amb el nom de “Jaume Punto” perquè la seva mare era de cal Punto. Es casà amb Maria Segura Valls, germana de l'historiador mossèn Joan Segura i un dels seus fills va ser mossèn Esteve Puig Segura, home polifacètic i gran promotor cultural.


La botiga era situada aleshores al carrer Major núm. 4 i es dedicava a l'adrogueria i cereria. El 1936 els seus descendents Joan Farrés Puig i la seva esposa Ramona Domingo Tomàs la traslladaren al núm. 17 del mateix carrer, on va subsistir fins al seu tancament, a finals de la dècada dels anys 60 del segle XX.
.

Producció 

Núria Farrés Domingo, en el núm. 6 de la revista Recull (1999) fa  una acurada descripció dels productes que s'hi elaboraven: “Era una típica botiga de queviures de poble important, on s'hi podia trobar quasi de tot: des de la pastisseria i confiteria fins a les drogues i ultramarins passant pels queviures, licors, herbes, espècies, etc. Molts dels articles se'ls fabricaven ells mateixos com, per exemple, xocolata a la pedra i d'ametlles, torrons de massapà, de “yema”, d'Alacant, de neu, de crocant, d'avellana... També feien neules, “bolados”, codonyat i tota classe de dolços com mones, panellets, tortells, carquinyolis, secalls, etc. Elaboraven també els ciris, espelmes, candeles, atxes, blandons, presentalles per a ex-vots i prometences, estendals per a l'oferiment als difunts. També es dedicaven a la fabricació de pastes de sopa, o sigui, fideus, vetes, pistons, etc. Es molia el pebre, la canyella i, no cal dir-ho, el cacau que també torraven ells mateixos i en feien la xocolata. Torraven, a més a més, el cafè, les ametlles, les avellanes... i feien xarop de poncem i orxata d'ametlles”.


Tots aquests productes s'elaboraven a la part posterior de la botiga, en l'indret conegut com “el treballador”. La botiga era també el punt de referència de molts infants del poble que hi anaven a buscar els pocs dolços que la seva minsa economia els permetia.


Fer present el passat 

La botiga de cal Jaume Punto és un referent important de la història del nostre poble en relació al petit comerç i a l'elaboració artesanal de productes de primera necessitat. Per això volem reviure en el present una activitat que en el passat va ser primordial per a la vida de molts colomins.

Descarrega't el fulletó clicant a la icona:

http://www.stacqueralt.altanet.org/sites/queralt/files/recursos/triptic_cal_jaume_punto.pdf








Bé, avui per fi hem pogut visitar el panteó/sepulcre de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabert, però també ha sigut una visita especial, recollir el premi (d'un lot de productes ensafranats) com a guanyador del segon concurs d'Instagram de  #somterradesafra. Val a dir, que m'ha fet una especial il·lusió.

Els dies 2 i 3 de novembre es celebrar 4a edició de Som terra de safrà, Cuina, història, terra i cultura. Santa Coloma de Queralt, Cuina, història, terra i cultura, jornades amb la voluntat de potenciar aquest cultiu a la Baixa Segarra i difondre el producte local.

Així doncs l’objectiu de la jornades és donar a conèixer el procés productiu del safrà explicant-ne les seves particularitats i promoure el seu cultiu a les zones interiors de Catalunya.

Tallers, demostracions de cuina i activitats per a tots els públics. Programa Som terra de safrà 2018

Jornada tècnica: El safrà: cultiu, usos i propietats
 .
Descarrega’t el programa aquí: Programa_Jornada_tènica_safrà

Guanyadors concurs d’instagram

Galta de vedella amb camagrocs i traces de safrà. Restaurant La Barbacana de Santa Coloma de Queralt

La imatge correspon a un plat elaborat pel restaurant La Barbacana de Santa Coloma de Queralt, és tracta de Galta de vedella amb camagrocs i traces de safrà.


Labarbacana
977 880 640
Ctra. Montblanc, 22
43420 Santa Coloma de Queralt
labarbacana@hotmail.com
.
Som terra de safrà.  Cuina, història, terra i cultura a Santa Coloma de Queralt
El safrà a Santa Coloma

2n Concurs de Licors

Aquest és Crocus, Licor de Safrà Colomí. Guanyador del II concurs de Licors 2018

L'hem provat i realment és molt bo, el recomano pels qui els agrada la ratafia, és més fina, suau i amb el punt de safrà. Ah! i no és excesivament dolç.
.


GALERIA D'IMATGES: 4a edició de Som Terra de Safrà a Santa Coloma de Queralt. EFMR.Cat

Ja que hi som posats, ...

Cinc cèntims dels productes del premi. Un lot de productes ensafranats i locals, per gentilesa de Ca l’Estripet, Cerveseria Segarreta, Maria Soler – l’art de la conserva, Formatges Sant Gil d’Albió, Safrà Colomí i la Fundació QuerAlt.

Un pot de safrà Colomí cultivat, collit i envasat a Santa Coloma de Queralt. Probablement un dels millors safrans del món.
.
Safrà Colomí
. És la marca de la Baixa Segarra (Santa Coloma de Queralt i pobles veïns) de safrà i productes relacionats amb el safrà.
.
Crema de formatge amb safrà colomí, de: Sant Gil d’Albió
La Nati Ninot, de formatges Sant Gil d'Albió i en Toni Rius, pagès de Safrà Colomí, fan la millor recepta amb safrà Colomí.
.
Gelea de safrà de: Al pot petit hi ha ... de la Maria Soler
Gelea molt fina i ben perfumada pel safrà de la Conca, de la mà de la Maria Soler
.
Cerveses artesanals Segarreta
Excel·lents cerveses. Durant la Segona República, Santa Coloma de Queralt passà a anomenar-se Segarra de Gaià, i de la moneda d’una pesseta que encunyà l’ajuntament republicà en digueren “Segarreta”. Cerveses 100% autèntiques, naturals i artesanals, sense additius, sense filtrar ni pasteuritzar.
.
Butifarra de Ca l’Estripet
A Santa Coloma de Queralt després de donar un tomb pel seu bonic casc antic pares a l'Estripet per omplir la cistella amb xarcuteria de qualitat i plats precuinats que et recordaran els millors guisos de l'àvia. Per llepar-se els dits!
.
El llibre: El safrà. Secrets d’una espècia valuosa. Obrador Edèndum.
Quadern sobre el safrà revela amb parsimònia alguns dels aspectes secrets d'una espècia valuosa: intrigues del passat en la seva comercialització, ...
.
Receptes amb safrà

Receptes de Safrà Colomí
Consells per cuinar amb safrà
Ús del safrà a la cuina

Per més informació: https://somterradesafra.wordpress.com

Entrades relacionades:

03.11.2018 Santa Coloma de Queralt, Rauric, La Cirera, Llorac, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Santa Maria de Vallsanta, ...
08.04.2017 Santa Coloma de Queralt, Bellprat, La Llacuna, Rofes, Sant Joan de Mediona, Torrebusqueta, Montblanc...
26.11.2016 Blancafort, Rocafort de Queralt, Segura, Albió, L'Atmetlla de Segarra, Guimerà, Ciutadilla..
20.07.2016 Guimerà, Santa Coloma de Queralt, Montfalcó Murallat, Cervera ...
29.06.2016 Santa Coloma de Queralt, Pontils, Santa Perpètua de Gaià, Seguer, Esblada, La Llacuna, Santa Maria de Miralles, Sant Magí de Brufaganya ...
11.06.2016 Sarral, Conesa, Santa Coloma de Queralt, Carbasí, Argençola, Montfalcó Murallat, Cervera, ...
16.04.2016 Santa Maria de Bell·lloc
16.04.2016 Cabra del Camp, Vallverd, Santa Coloma de Queralt, Guialmons, Les Piles, Biure, Vallespinosa, Ollés ..
14.11.2015 Sarral, Rocafort de Queralt, Vallverd de Queralt, Santa Coloma de Queralt, ... 
19.07.2015 Conesa, Santa Coloma de Queralt, Rauric, Llorac, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Forès, La Sala de Comalats, Glorieta, Passanant,...  
18.07.2015 Santa Coloma de Queralt (I)

-.-

-.-