diumenge, 5 de febrer de 2017

Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, El Vilet, L'Espluga Calba, La Pobla de Cérvoles, ...

Avui enfilem cap a Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, El Vilet, L'Espluga Calba, La Pobla de Cérvoles, ... per l'Urgell i les Garrigues

Ciutadilla

Ciutadilla és un poble i municipi de la comarca de l'Urgell a l'extrem de la petita serra que perfilen la vall del riu Corb i el barranc de Boixerons i situat entre les localitats de Guimerà i Nalec. 

El poble de Ciutadilla és situat a la riba esquerra del Riu Corb, a 515 m d’altitud, en la part aturonada de la serra, sota les restes del castell i dominant la vall del Riu Corb i de la riera de Boixerons; tot ell és un ample mirador de l’Urgell i la Segarra.
.
Ciutadilla

El monument que més es destaca de Ciutadilla és la mola del castell, una antiga fortalesa medieval que al segle XVI fou transformada en palau renaixentista. El 1390 n'era senyor Gispert de Guimerà i els seus descendents feren la reconstrucció tal com va arribar a les primeries del segle XIX. En efecte, disposats en diferents nivells en el cim d’un turó al costat de la vila, el castell, tot i haver estat profundament reformat el segle XVI, mantingué a l’exterior l’originària estructura de fortalesa i bona part dels seus paraments i àmbits interiors responen a empentes constructives medievals. El pati interior té forma trapezoïdal i tenia a la banda N una gran escala amb galeria superior amb columnata. Sobre la galeria hi havia una gran sala amb una sumptuosa decoració. A la dreta del portal d’entrada s’aixeca una magnífica torre quadrangular, la mestra, de set plantes, amb matacà i finestral renaixentista les superiors, que encara avui dia són exponent, amb les restes que queden en peu, del que fou en altre temps aquest magnífic castell. Seguint les diverses parts enderrocades es poden observar elements romànics i gòtics que fan pensar en una llarga perduració des del segle XII fins a la reconstrucció del segle XVI i que va subsistir fins el 1835. Començà a enderrocar-se una part de l’edifici el 1908.

Al peu del castell i en la part més alta del poble hi ha l’església parroquial de Sant Miquel, d’estil gòtic. És d’una sola nau amb volta de creueria, sense absis i voltada per una cornisa amb permòdols esculpits.
.
Castell de Ciutadilla

La història
 
El castell de Ciutadilla és ja esmentat l’any 1165, en el testament de Bernat d’Oluja, senyor de Ciutadilla i feudatari de Guillem de Cervera, el qual, trobant-se mortalment ferit, féu una deixa de suo dominico a Santa Maria de Ciutadilla, amb l’objecte que tothora un clergue hi pogués residir i servir Déu; en el testament s’anomena també el castro de Ciutadilla . En el segle XIII es coneixen plets entre els homes del castell de Ciutadilla i els del veí castell de Nalec, sobre les aigües del Riu Corb vers els anys 1265-80. A la Cort de Barcelona i Girona del 1358 es fa al·lusió a Gispert de Guimerà com a senyor de Ciutadilla.
.
Torre del castell de Ciutadilla
 
El domini de Ciutadilla sempre fou dels Guimerà fins a la fusió d’aquesta família amb el llinatge dels Meca, barons de Castellar del Vallès, a la fi del segle XVII. En la guerra de la generalitat contra el rei Joan II, l’onze d’octubre de 1462 Guerau de Guimerà, senyor de Ciutadilla, fou declarat enemic del Principat i donada l’ordre que li fossin confiscats els béns, que 10 anys després ja se li havien retornat.
.
Església parroquial de Sant Miquel
El segle XVI fou l’època daurada de Ciutadilla, tant per la reconstrucció del castell, un magnífic palau residencial, com per l’edificació del convent del Roser, per part dels Guimerà. Al segle XVII, Ramon de Guimerà va significar-se com a exponent del partit català durant la guerra dels Segadors i el setembre de 1640 fou nomenat plenipotenciari de la diputació del General per a concertar amb França un ajut militar.

L’any 1702, Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellar del Vallès, fou creat marquès de Ciutadilla per haver adquirit el domini de Ciutadilla per part de la seva muller Elisabet de Cardona-Rocabertí i de Guimerà, baronessa de Sant Mori, títol que amb posterioritat li reconegué el rei-arxiduc Carles III. El títol de marquès de Ciutadilla el 1788 va passar als Cortés de Andrade, el 1824 als marquesos de Sentmenat i, finalment, el 1971 als Sagnier.

Entre els seus antics senyors cal destacar, per la incidència que tingueren en les lletres catalanes medievals, Isabel de Relat, filla de Berenguer de Relat tresorer de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere el Cerimoniós, la qual es va casar amb Gispert de Guimerà, senyor de Ciutadilla l’any 1372. Va conèixer Bernat Metge, que des del 1371 ocupava el càrrec d’ajudant de registre al Palau Reial Menor de Barcelona, i aquest li dedicà el 1388, després de passar moltes penes, la traducció de Griseldis , obra llatina de Petrarca: “A la molt honorable e honesta senyora madona Isabel de Guimerà.”
.
Més informació: Enciclopèdia Catalana
.
Per dinar ... (recomanat)


El restaurant L'Avi Siscu es el fruit d'una bona iniciativa de la Elisabeth i del Carles que van decidir deixar la ciutat i venir al poble per fer-la realitat.

El restaurant està ubicat al cor del poble de Ciutadilla als baixos d'una casa típica de poble. Aconsellable reservar taula.

Només arribar demaneu-li al Carles que us convidi a baixar a fer un tastet al celler.
Restaurant L'Avi Siscu - Carrer Major, 13 - CIUTADILLA - Lleida  -  Tel 973 30 34 24   info@restaurantlavisiscu.com . A TripAdvisor  

Avui hi hem descobert el "Curvus", de Cal Cabo Celler

Vi negre cupatge de les varietats Syrah, Merlot, Cabernet Sauvignon i Ull de Llebre amb una criança de 10 mesos en botes de roure francès, americà.


Cal Cabo és un celler molt petit i familiar que elabora vins emparats sota la DO Costers de Segre i els olis d’oliva verge extra Mas de Sant Pere. Rosa Maria Bisa Felip és la responsable d’aquest projecte engegat el 2009, sent el 2010 el primer any que vam embotellar i posar a la venda els primers vins.

L’empresa està situada a Sant Martí de Maldà, localitat que forma part del terme municipal Sant Martí de Riucorb i inscrita dins la Ruta del Cister. Es tracta d’un recorregut que segueix el traç dels monestirs cistercencs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, ubicats a les comarques de l’Alt Camp, Conca de Barberà i Urgell, respectivament.

Les terres de vinya  i oliveres del celler estan banyades pel Riu Corb, d’aquí que un dels vins que elaborem es denomini Curvus.

A Cal Cabo produeixen a petita escala, unes tres mil ampolles anuals, per a les quals empren només una part del fruit que conreen a la vinya, la resta la venem a altres viticultors. Treballen amb les varietats negres sirà, merlot, cabernet sauvignon i ull de llebre, de les quals obtenen tres vins: el ja esmentat Curvus, que és un vi negre criança, i el rosat i negre batejats amb el nom 1/11 o Un Onzè, en record a l’aportació de fruits que antigament els habitants de la vall havien de fer al seu senyor feudal. El celler volen homenatjar així la gent de la qual han heretat la passió pel vi.


Nalec

Nalec és el municipi més petit de la comarca de l'Urgell i està situat dalt d'un petit turó de 487 metres d'altitud. Trobem documents antics dels segles XI i XII on s'anomenat "Analec" o "Anàleg" mot possiblement d'origen àrab.
.
Nalec

El poble de Nalec és a la vall mitjana del Riu Corb i a la seva marge esquerra, en un turó elevat sobre les voreres del riu, a 487 m; això el manté arrecerat de les riuades i fa que tingui una bona visió de la vall, encarat vers Rocafort i Ciutadilla. En entrar al poble hi ha una creu de terme a la dreta i continuant sempre amunt s’arriba al nucli habitat, que va créixer a l’entorn de l’església i d’un carrer que segueix la serra. De l’antic castell de Nalec gairebé no en queden restes; actualment romanen en antigues cases amb arcs en els baixos, com també uns relleus zoomòrfics. L’església parroquial de Sant Jaume és un edifici amb traces dels segles XVII i XVIII, sense cap mèrit especial.
.
Església parroquial de Sant Jaume

El poblament d’aquestes terres es remunta a l’època del bronze, com ho constaten les restes de sílex i de ceràmica trobades a la partida dels Recots, en el límit N d’aquest terme, prop del camí vell de Preixana a Ciutadilla. En la vall i en la partida dels Vilars al marge dret entre el riu i l’actual carretera, es van trobar restes d’una possible vil·la romana que devia ser prop de la via romana que al segle I dC passava per la Vall del Riu Corb.

Església parroquial de Sant Jaume

En concret, l’origen de Nalec, com el de la majoria del pobles de la Vall del Corb, començà amb la construcció d’una torre de defensa, convertida després en un castell que fou el centre de la formació d’una senyoria. L’antic castell de Nalec es troba ja esmentat l’any 1082, en què fou assignat com a dotació del monestir de Sant Pere Gros de Cervera, antic priorat filial de Ripoll. Posteriorment, a mitjan segle XII, per una permuta amb Ripoll passà a propietat de la mitra de Vic, que en conservà la senyoria fins a l’època moderna. Els primitius documents dels segles XI i XII anomenen el lloc Analec o Analeg. Quan el canonge Ramon d’Anglesola fou elegit bisbe de Vic el 1261, Berenguer de Jorba li reté homenatge pel terme i castell de Nalec que tenia en feu. També en temps del bisbe Anglesola es promogueren sorolloses qüestions entre els homes del castell de Ciutadilla i els del castell de Nalec per l’aprofitament de les aigües del Riu Corb. El 1433 el lloc de Nalec ingressà en el veïnatge de Cervera, però continuà en possessió senyorial dels bisbes de Vic fins que es van extingir les senyories.

Més informació: Enciclopèdia Catalana

Casa de la Vila

Cal destacar ...

El Celler Analec
- (Vins i escumosos)
Carretera a Nalec s/n, 25341 Nalec, Lleida, Espanya
Telèfon: +34 618 13 93 17

Analec. El celler està situat a la població de Nalec, a la comarca de l’Urgell (Lleida), dins la denominació d’origen Costers del Segre i la subzona Vall del Corb, a la falda del riu és on reposen les vinyes del celler Analec, un petit projecte familiar relativament recent –els primers vins s'elaboren el 2006– creat per l'enòleg i copropietari Xavier Figuerola i Mulet.

En una terra emboirada gran part de l'any, de sòls calcaris i argilosos, hi tenen les 22 hectàrees plantades amb ceps vells i joves de les varietats sirà, macabeu, parellada, trepat, ull de llebre i cabernet sauvignon.



Respectant l'entorn en tot moment, seguint de prop cadascun dels processos de producció i combinant tradició amb modernitat, el celler elabora els seus vins insígnia: els quatre escumosos Sort Abril, Brut Nature, Rosat Brut i el Reserva Especial Gualech, a més dels negres La Romiguera, La Creu Negre, el rosat La Creu Rosat i els dos blancs La Creu Blanc i Cinèria Dolç. Tots ells emparats sota la DO Costers de Segre.

Per més informació: Aquí

analec.net
A Facebook


Rocafort de Vallbona
 
Rocafort de Vallbona és un poble agregat a Sant Martí de Riucorb. Depenia de la baronia del monestir de Vallbona de les Monges. A dalt de tot del poble hi ha l'església parroquial de la Transfiguració, neoclàssica, de finals del segle XVIII.
.
Rocafort de Vallbona

Al cim de la vall hi ha l’antic castell de Rocafort, que forma amb la peanya un tot defensiu orientat vers ponent, des d’on és inexpugnable, sense cap mena d’obertura. La seva cisterna és excavada a la roca. El mateix nom deRocafort ja suggereix l’existència d’una roca fortificada. Per entrar al poble cal seguir un trencall de la carretera de la vall a l’indret on s’embotellen aigües mineromedicinals. Passat el pont sobre el Riu Corb, una carretera duu al poble.
.
Castell de Rocafort de Vallbona

Rocafort, amb un gran desnivell, és circuït de muralles i conserva un dels antics portals. La part més antiga s’aixeca sobre la mateixa roca. L’església parroquial, dedicada a la Transfiguració, és de la fi del segle XVIII. El campanar, posterior, és del 1868, i la rectoria data del 1775. Antigament la parròquia era sufragània de la de Nalec i començà a ser parròquia independent el 12 de juny de 1773. El 1972, el terme de Rocafort de Vallbona, que integrava el poble de Llorenç de Vallbona i el del Vilet, es va fusionar amb el de Sant Martí. Rocafort celebra la festa major per Sant Salvador, el primer diumenge de maig. La festa de Sant Sebastià s’escau pel 20 de gener, i la festa votada de Sant Cosme i Damià, el 26 de setembre.

Finestral

A les terres de l’antic terme de Rocafort s’hi han trobat diverses restes arqueològiques. Restes romanes i tombes a la partida dels Recots, vestigis ibèrics a la Guardiola, i materials de sílex i del bronze final al Tossal.

Més informació: Enciclopèdia Catalana




El Vilet

El Vilet és una entitat de població del municipi de Sant Martí de Riucorb, a la comarca de l'Urgell.
.
Forma part del municipi propi de Rocafort de Vallbona, juntament amb Llorenç de Rocafort, fins a l'any 1972, en què fusionen amb Sant Martí de Maldà, donant lloc a l'actual municipi de Sant Martí de Riucorb.
.
El Vilet

Santa Maria del Vilet

És una església de dimensions reduïdes. L'exterior posa en relleu la rosassa de la façana i el campanar. A l'interior es venera la imatge gòtica policromada de la verge, obra de Guillem Seguer, escultor del segle XIV, i la imatge de Santa Anna, amb la Mare de Déu. També ornen l'església uns murals al fresc, obra del pintor Jaume Minguell.


L'Espluga Calba

L'Espluga Calba és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues. Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència. De 21,34 km², s'estén a l'extrem de llevant de la comarca, en contacte amb l'Urgell i la Conca de Barberà.

L'Espluga Calba
 
El castell, d’origen àrab (segles XI-XII), és l’element arquitectònic més destacable del terme, on també són rellevants l’església i l’Ajuntament.
L'església

La nova església (segle XVIII) va ser edificada al mateix lloc on hi havia l’anterior, si bé calgué ocupar la meitat del cementiri, que era al costat, una part de l’antiga abadia, la casa de la vila i altres cases particulars.

Església parroquial de la Concepció

L’església parroquial de la Concepció, de façana barroca, ben ornamentada, hi ha una imatge de la Immaculada Concepció, patrona de la vila. Interior de tres naus i campanar de planta quadrada i dos cossos superposats, fou acabada el 1784 (el 1936 fou destruït el retaule de Sant Cristòfol, copatró de la vila, obra de Lluís Bonifaç).

Església parroquial de la Concepció

L’any 1991, l’artista Josep Minguell va restaurar les pintures que el 1954 va fer el seu pare, Jaume Minguell, i va realitzar uns frescos a la capella del Santíssim.



El castell

El castell de l'Espluga Calba va ser construït entre els segles XI i XII. És un gran casal senyorial de pedra, amb dues portades d'entrada: la principal, per la qual s'accedeix a les dependències del castell, i una altra que comunica a l'exterior amb la capella.

El castell de l'Espluga Calba

El castell és d'estil gòtic. Abans va ser una antiga fortalesa musulmana. A partir dels anys noranta del segle passat va ser objecte d'una profunda restauració.

Castell de l'Espluga Calba

Una de les principals atraccions de la fortificació, situada enmig del poble, és l'aula magna, antic punt de trobada de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que el 1405 va comprar l'Espluga Calba.

El castell de l’Espluga Calba, casal gòtic de planta quadrangular construït o refet totalment quan els hospitalers s’instal·laren en aquesta població, té planta baixa, pis i golfes, i és format per diversos cossos al voltant d’un pati central (pati d’armes dels segles XIII-XIV), amb escala d’accés al pis. La façana principal és centrada per una gran porta adovellada. Al nivell del pis hi ha diverses finestres gòtiques amb columnes coronelles, i al nivell de les golfes, sota el ràfec de la teulada, corre una galeria d’arquets de mig punt. La façana del costat dret és coronada amb merlets. Al llarg dels segles s’hi han dut a terme diverses reformes; la més important va ser la transformació en capella, als segles XVII o XVIII, de la sala noble que havia tingut un teginat sobre arcs de diafragma apuntats. Adaptat l’edifici a col·legi de monges dominicanes al segle XIX, fou abandonat el 1963. Durant la dècada del 1990 s’ha dut a terme una restauració de l’edifici.



Abans d'entrar-hi es pot admirar un fresc que representa la donació de la primera carta de població de l'Espluga Calba. Era l'any 1148 i, des de Tortosa, Ramon Berenguer IV la va lliurar al batlle Porcel de Cervera.

Més informació: Enciclopèdia Catalana

La Pobla de Cérvoles

La Pobla és un poble que pertany a la comarca de les Garrigues, és l'únic municipi d'aquesta comarca declarat zona de muntanya.
.
L’església parroquial de la Mare de Déu de la Junquera

El castell i el lloc de Cérvoles eren, a l’inici de la repoblació de les Garrigues, de la poderosa casa dels Cervera. En els documents antics apareix amb el nom de Sórboles i havia format part, amb el Vilosell, de les terres limítrofes del valiat de Siurana. Dins la tradició eremítica de la serra de Montsant i la serra de la Llena, el 1157 Ramon Berenguer IV donà el lloc a l’ermità Ramon de Potelles, més conegut com Ramon de Vallbona, per fundar-hi una abadia benedictina (ell i els seus companys podien disposar de la terra que podien llaurar sis bous i aprofitar el riu de Set per a regar i per a establir-hi un molí), però l’intent no reeixí, probablement a causa de les pressions del cada vegada més poderós monestir de Poblet, cistercenc i proper, que aconseguí que el 1163 Guillem de Cervera (senyor de Juneda i Cérvoles) i la seva muller Ermessenda (la futura primera abadessa de Vallbona de les Monges) donessin al monestir el lloc i el terme del castell de Cérvoles (el document de donació situa el costat de migjorn del terme a la torre de la Llena, les interessants restes de la qual es poden veure en una casa de pagès que hi ha prop de les crestes d’en Blai, ja a Ulldemolins, vora la carretera a la Granadella; es tracta molt probablement d’un antic recinte fortificat ja en època anterior a la dominació dels àrabs). El monestir de Poblet, en entrar en possessió d’aquest terme, al qual afegí la partida de la Coma Fumada el 1179 (al N del terme, vora el riu de Set), destinà aquestes terres a granges o graners de les seves possessions de l’Urgell, i des del principi del segle XIII n'inicià la colonització i el repoblament. Del 1208 al 1216, els abats Pere de Cortacans i Arnau de Filella atorgaren nombrosos establiments a la granja de Sórboles, que havia pertangut a Ramon de Vallbona. Amb les concessions d’Arnau Punyet, repoblador per encàrrec de Poblet, a un grup de cinc famílies, el 1236, es constituí el primitiu poblat de Cérvoles amb caràcter permanent. L’any 1271 l’abat Arnau deOliola concedí a altres famílies procedents del Vilosell, en una nova carta, altres terres de les granges abans dites de Sórboles i de la Coma Fumada, origen de l’actual Pobla de Cérvoles (el lloc primitiu de Sórboles correspon al lloc on després s’alçà l’ermita de la Junquera).

Racó de la plaça de l'església

L’església parroquial (segle XVIII) és dedicada a la Mare de Déu de la Junquera, patrona de la població, i a l’interior hi ha les restes de la primitiva església romànica, bastida pels primers pobladors. Al segle XV es construí un nou temple que és part de l’actual, reformat i ampliat al segle XVIII (les obres es començaren l’any 1728 i s’acabaren el 1731). El retaule de l’altar major, obra de Lluís Bonifaci, era una talla de fusta d’estil barroc; la decoració en or i jaspi era obra de Josep Fabregat. La imatge de la Mare de Déu de Junquera fou entronitzada en el seu cambril l’any 1732, el qual fou decorat i pintat pel mestre Josep Julià. Un orgue d’estil barroc, amb la caixa i els muntants de fusta tallada molt decorada, obra de Lluís Bonifaci, hi fou instal·lat el 1750. Al campanar hi ha un rellotge que data del 1 780 i del qual es conserva tota la màquinaria, els pesos i les cordes.


Segons l’opinió de diversos historiadors, en un antic casal de la Pobla hi hagué una comunitat eremítica (segle XII) que, com en altres indrets, seguien el carismàtic Ramon de Vallbona, el qual, en fer donació dels drets de Cérvoles al monestir de Poblet, es retirà juntament amb les dones d’aquesta comunitat a Vallbona.



Més informació: Enciclopèdia Catalana

Aprofitant que ens trobem a La Pobla

Cliqueu sobre la imatge per visitar el Mas Blanch i Jover

Us convidem a coneixer Mas Blanch i Jover, molt més que un celler. Ubicat a la Pobla de Cérvoles, Lleida, produeix vins ecològics sota la DO Costers del Segre, que es troba en un indret muntanyós amb influències del Mediterrani i limítrof amb les regions vitivinícoles de les D.O. Montsant i Priorat.

Terra, vins, música, cant, arts plàstiques, literatura, ... en resum, cultura!

Un projecte especial. Què és La Vinya dels Artistes:
Cap de Bou, Joan Brossa. La Vinya dels Artistes, Mas Blanch i Jové.
La Pobla de Cérvoles. Les Garrigues. Lleida

Una iniciativa única i pionera que integra plenament al vi en l'univers artístic: una sala d'exposicions a l'aire lliure, enmig de la vinya, on escultures magistrals són testimonis del creixement dels ceps.

Des de la seva inauguració, a l’any 2009, molts creadors han passat per La Vinya dels Artistes que ha estat el marc perfecte de recitals de poesia, pintures a l’aire lliure, màgia, pallassos, òpera, música de tot tipus, dansa, titelles gegants, bombolles de sabó, teatre...

Guinovart, pintor català de reconeixement internacional, va ser un amant de l’art i del vi. També va a ser l'ideòleg de La Vinya dels Artistes.

Artistes:



Aquest cap de setmana, La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues) ha sigut l’escenari d’una nova prova del calendari de la Copa d’Espanya de Múixing i Canicròs, que es disputa sota l’empara de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern (RFEDI). La prova s’ha disputat a dues mànigues, la primera ahir dissabte i la segona aquest matí. El punt de sortida estava situat just davant de les instal·lacions del Celler Mas Blanch i Jové, i els participants han hagut de superar un traçat de poc més de 7 km a través de la Vinya dels Artistes i fins arribar al centre del poble.



Han pres part en la prova més de 120 atletes provinents de tot l’estat. La delegació més nombrosa ha sigut la catalana, però hi havia representants de les federacions de Navarra, Castella-Lleó, Astúries, Galícia, Madrid, València, Euskadi i Andalusia.


Aquí els resultats de la cursa

Posta de sol
La tornada per Ulldemolins

Ulldemolins



-.-