dimecres, 9 d’agost de 2017

Baqueira, Vielha, Vilaller, Seira, Sant Climent de Taüll, Almoster.

07.08.2017 Baqueira, Tredòs, Unha, Bagergue, Salardú, Arties, Tredòs...
08.08.2017 Baqueira, Tredòs, Bagergue, Escunhau, Betren, Bossòst, Les, Arròs, Vilac, Gausac, Bagergue..

L'escapada ha sigut curta però intensa. Mentre anem de tornada a casa aprofitem de visitar el que ens ve de pas. Aquesta vegada desisteixo de passar pel pas del Pòrt dera Bonaigua (o del Port de la Bonaigua de 2.076 metres d'altitud), prefereixo agafar el Túnel de Viella, per l'A-14.

Al primer poble que parem ..

Vilaller

Vilaller (pronunciat Virallé en ribagorçà) és una vila i municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Senet. Situada al nord de la comarca de l'Alta Ribagorça general, és el racó nord-oest de la part de la comarca d'administració catalana.

Església de Sant Climent
A més de la vila de Vilaller, el municipi comprèn el poble de Senet de Barravés, a més de l'antiga quadra de Cierco, el darrer despoblat: només Senet i Vilaller mantenen encara població tot l'any. Antigament també havien pertangut a Vilaller Casós, Sarroqueta de Barravés i Viuet.

El poble de Casós i la caseria de l'Artiga són enclavaments del terme del Pont de Suert (antic terme de Llesp) dins del terme de Vilaller.

En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca, es preveia integrar aquests dos enclavaments, així com els pobles de Sarroqueta i de Viuet, en el terme municipal de Vilaller, segregant-los del del Pont de Suert. Alhora, el municipi de Vilaller passaria a denominar-se Vilaller i Vall de Barravés.

L'església parroquial de Vilaller és dedicada a sant Climent, i, a més, a la vila i els entorns hi ha també el santuari de la Mare de Déu de Riupedrós o Reperós, l'ermita de Sant Mamés, la de Sant Antoni, la de Sant Pere (de la qual només se'n conserven restes), la primera capella del Seminari, dedicada a la Puríssima, i la segona capella de la mateixa institució, dedicada a sant Josep. La parròquia de Vilaller pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'edat mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça. Format part de la unitat pastoral 26 de l'arxiprestat de la Ribagorça, i és regida pel rector del Pont de Suert.
.
Interior de l'església de Sant Climent

No se sap pas encara amb precisió el lloc on era el monestir benedictí de Sant Andreu de Barravés, de cabdal importància en la història de tota la vall.

Pica batismal
Historia

El castell de Vilaller és documentat des del 1310; era dalt de l'esperó rocós que domina la vila closa de Vilaller, però no sembla quedar-ne cap vestigi. La vila de Vilaller en canvi ja és documentada l'any 1118, mentre que l'església parroquial de Sant Climent hauria estat consagrada el 1048.

Del passat, sobretot medieval, de Vilaller, es conserven algunes mostres de força interès. D'una banda, hi ha algunes tombes antropomorfes excavades a la roca, com la Tomba de Riupedrós i l'única que queda visible de la Necròpolis de Sant Pere.

A part de les tombes, cal esmentar un interessant conjunt d'hàbitats troglodítics, possiblement aprofitats per l'ésser humà a l'edat mitjana, fets aprofitant les roques de l'antiga morrena glaciar de la gelera que va formar la vall de la Noguera Ribagorçana en aquest indret. Es tracta de les Cabanes de les Escomes.

Degut al mal estat de l'església de Sant Climent i les dimensions reduïdes per acollir una parròquia cada vegada més nombrosa, l'any 1785 es decideix fer una nova església parroquial que es consagrarà el 1798.

Llàntia

A ran de la promulgació de la Constitució de Cadis, es constituïren arreu del país els ajuntaments moderns; Vilaller, que ja tenia precedents d'organització comunal (universitat, comú...), el constituí, juntament amb la majoria de pobles ribagorçans. Artiga i Senet de Barravés també van formar els seus ajuntaments, però el 1847 ja havien estat agregats a Vilaller pel fet que no arribaven a 30 veïns (caps de casa). El 1847, l'ajuntament de Vilaller apareix format per la mateixa vila de Vilaller, i els pobles d'Artiga, Casós, Sarroqueta de Barravés, Senet de Barravés, Viuet i la quadra de Cierco. Entre aquell any i 1857, Casós, Sarroqueta de Barravés i Viuet foren traspassats a l'ajuntament de Llesp.

Trucador

En el Diccionario geográfico... de Pascual Madoz, del 1849, es parla llargament de Vilaller. S'hi pot llegir que la vila de Vilaller es troba en part al pla i en part en una plataforma de l'esquerra de l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, molt ventilada per tots els vents, especialment pel del nord, que és molt perjudicial per a les collites i la salut pública, s'hi pateixen refredats i inflamacions. Consta de 79 cases, inclosa una de miserable per a l'ajuntament; hi ha presó i escola de primeres lletres. Hi ha una casa a l'altre costat del riu, amb hort i dues peces de terra, que són la dotació del mestre, a part de la paga que rep pels 30 o 35 nens que acuden a l'escola, del poble i la comarca.

L'església parroquial de Sant Climent estava servida en aquell moment per una comunitat de rector i quatre racioners, 2 beneficiats i 2 capellans de patronat particular. De Vilaller depèn l'església de Casós. Té dues capelles a les proximitats: Sant Mamés i la Mare de Déu de Riupedrós.

Carrers porticats de Vilaller

El terreny és fluix, muntanyós i de mala qualitat, llevat de les terres a ran de riu. Hi ha 25 jornals de prats. S'hi produïa sègol, ordi, civada, patates, llegums i pastures. S'hi recriava bestiar mular, boví i oví. S'hi pesacaven truites, i hi havia un molí, tot i que fora de terme, al costat aragonès. S'hi celebrava una fira anual que durava tres dies, per Tots Sants, i una segona fira, que alternava amb el Pont de Suert. S'hi feia mercat el dijous, però era poc concorregut i servia per a la subsistència i prou. Hi havia 36 veïns (caps de casa) i 335 ànimes (habitants).

Més informació:

Vilaller a Viquipèdia
Lloc web de l'ajuntament

Vistes des de Vilaller

Seguim ...

Per un error (em vaig saltar una cruïlla que m'hauria portat per la carretera de Graus, fins arribar a Santa Maria d'Ovarra i a Roda d'Isàvena i vaig anar a petar a Castejón de Sos i Seira. Bé, al menys ni que fos per casualitat vaig descobrir on era l'alberg de Liri.

Alberg de Liri

Alberg de Liri:

https://twitter.com/AlbergueLiri

Una vegada vam arribar a Seira se'ns posà a ploure i veuent que se'ns feia tard decidim dinar al Circulo Recreativo de Seira. Un lloc acollidor amb menjar casolà, prou bo.


Seira

Seira és un municipi de la comarca de la Ribagorça d'Osca, situat al sud de la serra de Gia, al costat i curs alt del riu Éssera (vall de l'Éssera), aigua avall del congost de Ventamillo (Congustro del Bentamillo en benasquès). Seira és considerada com la porta de la vall de Benasc, de la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça. Està a 815 metres sobre el nivell del mar.

 

Té l'església romànica de Sant Miquel d'Abí al nucli urbà d'Abí i les restes del monestir de Sant Pere de Taverna. Les festes són el 16 de juliol i el 15 d'agost.

Sant Miquel d'Abí és una església romànica del segle XII

Sant Miquel d'Abí

La seva planta és una nau i absis cilíndric semienterrat i capella lateral, amb un campanar d'espadanya de dos ulls centrada. La portalada és quadrada fruit d'una modificació posterior.


Dolmen de Seira. Foto Internet

A Seira es va trobar fa uns anys una tomba megalítica en forma de dolmen a prop de la riba del riu.

Tornem per la mateixa N-260 i empalmar amb la N-230 i la L-500 i ja que hi som a la vora, fem un incís a la ruta per tal de gaudir uan estona del mapping del Pantocrator de Sant Climant de Taüll, que sempre ve de gust.


09.08.2017 Sant Climent de Taüll

La joia del romànic català

Consagrada el 10 de desembre de 1123 per Ramon Guillem, bisbe de Roda Barbastre, l'església de Sant Climent de Taüll es basteix sobre un temple del s.XI.

És el prototip d'església romànica de  planta basilical amb les tres naus separades per columnes i coberta de fusta a dos aigües, capçalera amb tres absis i campanar de torre.

Sant Climent

El Crist en Majestat de Sant Climent de Taüll ha estat la imatge emblemàtica més utilitzada per representar el romànic català. L’original es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya. A l’església s´ha realitzat una innovadora actualització integral del seu interior centrada en dos punts principals: la recuperació de la pintura original romànica i un projecte de musealització  que inclou la projecció mitjançant vídeo mapping de les pintures de l´absis major. Aquest es un mitjà completament innovador de restitució pictòrica que aprofita les possibilitats técniques de reproducció virtual del vídeo mapping per mostrar-nos com seria l´església de Sant Climent de Taüll al segle XII, presentant les pintures integrades en la pròpia arquitectura de l´edifici

Tot a punt per començar

Tot a punt per començar. Hi ha un guia que fa les explicacions pertinents a un grup de visitatnts. Evidentment encara que no siguem del grup i encara que ja ho coneixem, l'escoltem atentament, sempre s'aprèn alguna cosa nova, a banda el xicot ho explica molt bé, hi posa ganes, énfasis i es nota que li agrada la feina. Un plaer.



Llop

Tres talles romàniques completen el conjunt de béns mobles conservats a l'interior del temple.








Espectacular projecció del mapping

L’objectiu d’aquest mapping és traslladar les pintures originals que actualment es conserven al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) al seu lloc d’origen, l’església de Sant Climent, i també reproduir digitalment el conjunt pictòric tal com era l’any 1123. La presentació audiovisual ajuda el visitant a entendre la tècnica pictòrica dels frescos romànics i alhora descobreix les diferents representacions iconogràfiques que composen aquesta pintura mural d’alta càrrega artística i religiosa.

Si voleu ampliar la informació sobre el vídeo mapping podeu consultar els següents enllaços:

Projecció del mapping del Pantocrator




La restauració de Sant Climent de Taüll en 3 minuts
http://youtu.be/FSlKEYeZJSo

Resum de la restauració a Sant Climent de Taüll
http://youtu.be/-CS_KF4qUbA

Restauració de l'absis de Sant Climent de Taüll (fotos)
https://www.flickr.com/photos/romanicobert/sets/72157633454593472

Model tridimensional de l'absis de Sant Climent de Taüll
http://www.calidos.cat/romanicobert/model3d



Avui les pintures de l'Absis de Sant Climent de Taüll es troben al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya).


Fresc traspassat a tela. 620 x 360 x 180 cm. Mestre de Taüll
Adquisició de la Junta de Museus a la campanya de 1919-1923


Podreu ampliar informació al post: Museu Nacional d'Art de Catalunya (El Romànic). Barcelona
També a: El Conjunt Romànic de la Vall de Boí




Sant Climent de Taüll al moment de partir

-.-
-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada