dilluns, 28 d’agost de 2017

Santa Coloma d'Andorra

Santa Coloma

Santa Coloma d'Andorra, oficialment Santa Coloma, és un nucli de població del Principat d'Andorra situat a la parròquia d'Andorra la Vella. L'any 2009 tenia 2.994 habitants.

Igual que de la resta de la parròquia, les dades històriques conservades són molt generals. Se sap que Santa Coloma va ser canviada al segle X per Borrell II per altres territoris en la Cerdanya i l'Alt Urgell, possessions del bisbe d'Urgell. Va ser la primitiva parròquia d'Andorra, tal com apareix en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell (1007) en la qual se cita Andorra cum Sancta Columba.
El poble és molt conegut per la seva església parroquial preromànica de Santa Coloma, esmentada ja el 839, amb el campanar cilíndric que constitueix la seva característica més destacada. El conjunt històric de Santa Coloma, inclosa la seva església i la de Sant Vicenç d'Enclar, va ser proposat com a Patrimoni de la Humanitat el 1999 en la categoria de patrimoni cultural.

Santa Coloma d'Andorra és la seu de l'Arxiprestat d'Andorra. En ella es troba la seu social de diverses institucions de l'església andorrana, com per exemple Càrites.



L'Església de Santa Coloma (Andorra la Vella)

Santa Coloma és una església parroquial situada al poble que duu el mateix nom, es troba al marge dret del riu Valira, entre les poblacions de Sant Julià de Lòria i d'Andorra la Vella, parròquia aquesta última a la qual pertany. És un monument declarat Bé d’interès cultural.

Es tracta d'una de les esglésies més singulars del Principat, en primer lloc per ser una de les més antigues, ja que les evidències arqueològiques van situar la seva construcció en un moment indeterminat entre els segles VIII i IX, per tant es tracta d'un edifici inicialment preromànic, que va modificant-se al llarg dels temps, fins a adquirir l'aspecte actual, i en segon lloc, pel seu característic campanar de base circular.

Entre les celebracions tradicionals, destaca la festa major, que se celebra habitualment el penúltim cap de setmana d'agost.

Arquitectura

L'estructura del temple presenta una única nau de planta rectangular de considerables dimensions si la comparem amb altres edificis més o menys cohetanis que hi han a les valls d'Andorra, rematada a l'est per un absis rectangular cobert en volta de canó, portada i pòrtic en el mur sud de la nau. Sembla sé que la nau i el presbiteri de l'església foren construïts en el moment de fundació de l'edifici, i la comunicació entre aquestes dues parts del temple es realitza a través d'un arc de mig punt ultrapassat.

L'edifici patí unes importants modificacions al segle XII, en l'àmbit arquitectònic s'hi afegí el campanar de planta circular i 17,67 metres d'alçària, posseïx quatre pisos amb dos parells de finestres geminades amb decoració llombarda en cadascun d'ells i es tanca amb un sostre cònic, i també se'n modifica la portalada del temple, es desconeix com devia ser la porta original, però actualment s'accedeix a l'interior a través d'una porta amb arc de mig punt decorada amb una arquivolta de dents de serra i una creu de pedra sobre la clau de l'arc.

Santa Coloma

La coberta de la nau és realitzada amb armadura de fusta i les teulades són de pissarra.

El pòrtic per la seva part, és l'element arquitectònic construït més recentment, sembla que podria haver estat fet cap al segle XVIII

Pintures

Excel·lent decoració mural de l’art romànic més genuí. En el moment de l’execució d’aquestes pintures al Bisbat d’Urgell i a tot Catalunya hi havia una llarga tradició de decoracions pictòriques a les esglésies. Les obres conservades mostren que immediatament darrere de l’altar, a l’absis principal, no es van pintar programes narratius, sinó preferentment visions de Déu, trobem sobretot la Maiestas Domini, els apòstols i Maria, elecció molt freqüent a la regió pirenaica, però a l’església de Santa Coloma en divergeix de la distribució habitual. La capçalera és rectangular, la figura majestuosa de Crist estava a la part esquerra, o a la part nord de la volta, i no a la central. Iconogràficament la composició es relaciona en essència amb l’Apocalipsi i amb la Pentecosta.

Pintures de l'absis. Imatge d'Internet

En la pintura mural de la capçalera són clarament visibles els elements iconogràfics que es relacionen amb la visió del final dels temps l’Apocalipsi (AP 4,2-3). La representació majestàtica de Crist (Maiestas Domini) envoltat pels símbols dels quatre evangelistes (tetramorf). Al costat del cap de Crist es troben la primera lletra de l’alfabet grec i l’última: L’alfa (Α) i l’omega (ϖ) en simbologia amb el principi i la fi.

Els éssers alats, als costats exteriors, estan identificats amb inscripcions. A dalt a l’esquerra, l’àngel de Mateu amb les lletres  SCS que significa Sanctus i, menys visibles per sota les ales, MA[T]E[V]S [E]VG. Prop de la no tan ben conservada àguila de Joan, a l’altre costat, hi ha la inscripció de SCS IOANES EVG. A sota de l’àguila hi ha el lleó de Marc: MA[RC]VS [E]VG, que sosté com els altres símbols dels evangelistes, el Llibre de l’evangeli. El cercle es tanca amb el toro de Lluc, amb la inscripció Sanctus LVCA Evangelista.


Els símbols dels quatre evangelistes, Mateu, Marc, Lluc i Joan, els llibres dels quals formen l’inici del Nou Testament i que donen testimoni de la vida i de la missió de Jesucrist a la terra, no es refereixen exclusivament a l’Apocalipsi. A les imatges pictòriques de l’edat mitjana tenia un significat ampliat. A la capçalera, el fet de situar la imatge de la Maiestas al costat de l’Evangeli posa en evidència que l’aparició de Crist no només es refereix al sentit estricte de l’Apocalipsi, sinó també a l’Evangeli que parteix de Crist cap al món. Crist presenta el llibre obert i eleva la mà dreta en un gest de benedicció, amb el qual s’expressa el testimoni i la majestat del Senyor. A més es pot constatar que s’adreça als apòstols, que són els testimonis immediats de la seva missió a la terra, una senyal de la relació deixeble – mestre, al mateix que tenen la missió de difondre l’evangeli.  El programa iconogràfic de l’església de Santa Coloma simbolitza l’esperança del retorn de crist. Per tant, la pintura romànica tenia fonamentalment una funció docent i adoctrinadora.


Hi ha dos conjunts absidals d'origen andorrà, el de Sant Romà de les Bons i el de Sant Miquel d'Engolasters, que actualment es conserven al MNAC i que es daten als anys seixanta del segle XII, presenten trets estilístics que els relacionen amb l'autor de les pintures de Santa Coloma d'Andorra. La seva iconografia es caracteritza per la presència dels temes més habituals: la Maiestas Domini amb el Tetramorf al quart d'esfera (si bé a Engolasters l'àngel de Mateu ha estat substituït per l'arcàngel Miquel lluitant amb el drac), i figures dels apòstols al mur semicilíndric.

Nostra Senyora dels Remeis

Quant a la decoració interior de l'església en resta ben poc de l'important programa mural original i actualment només es conserva dins l'església una representació de l'Agnus Dei. La resta de decoració està repartida entre el Museu Prussià Estatal de Cultura de Berlín i col·leccionistes particulars. Els temes representats en la zona de l'absis eren la Verge, els apòstols, la Maiestas Domini i una coloma. Aquestes pintures al fresc van ser tretes del seu emplaçament original pel bisbat d'Urgell a la dècada del 1930 per tal de portar-les a Barcelona. Posteriorment les va adquirir un col·leccionista francès i venudes al baró Cassel van Dorn, d'origen jueu. Les pintures van ser requisades pel Govern nazi i van formar part del fons artístic del Tercer Reich. Després de la Segona Guerra Mundial van emplaçar-se a Berlín, on han estat restaurades a partir del 1989. El compromís alemany de restituir les peces d'art espoliades pels nazis als seus legítims propietaris, ha permès al govern andorrà arribar a un acord amb la República Federal d’Alemanya i la comunitat d'hereus del baró Cassel van Doorn i la Fundació Prussiana per al Patrimoni Cultural que permetrà la tornada de les pintures al seu territori d'origen durant el 2008. Les pintures han estat comprades per 4 milions d'euros, preu que inclou els costos de la important restauració a què foren sotmeses fa una dècada a Berlín. La seva ubicació definitiva ha de ser el futur Museu Nacional Andorrà.

Nostra Senyora del Carme
 
 
Sant Antoni Abad                                                   Sant Isidre
 
Sant (?)                                                     Sant Francesc Xavier
 
Santa Coloma
 
Retaule de Santa Coloma

    L'interior del temple conserva també una representació en fusta policromada de "La nostra Senyora dels Remeis", del segle XIII. Aquesta imatge que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu d'Urgell tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d'Andorra. També s'hi venera el retaule de l'altar major (obra del segle XVIII) i les restes d'un sarcòfag.


    Font: Viquipèdia


    Més informació:

    Des que van tornar els frescos de Santa Coloma l’any 2007, el projecte s’ha ajornat indefinidament.

    Els frescos romànics de Santa Coloma tornaran, gairebé, al seu lloc d’origen, encara que no a l’església, si no en un edifici de nova construcció

    Campanar
    -.-
    -.-

    diumenge, 27 d’agost de 2017

    Pal (la Massana)

    Pal (la Massana)

    Pal és un nucli de població del Principat d'Andorra situat a la parròquia de la Massana. L'any 2009 tenia 229 habitants.

    Està situat en un contrafort de cara el migdia al costat del riu de Pal a 1.551 m altitud. L'església del poble està dedicada a Sant Climent, d'estil romànic (s. XI), amb un campanar de planta rectangular decorat amb finestres geminades. Sobre el pobre, al bosc de Pal, va ser inaugurada l'any 1982 l'estació d'esquí de Pal actualment agrupada amb la d'Arinsal formant el domini esquiable de Vallnord.

    Sant Climent de Pal

    Sant Climent de Pal és un temple d'estil romànic que es troba al poble de Pal, a la parròquia de la Massana, al Principat d'Andorra. Està dedicada a Climent I, papa i sant.

    La seva primera notícia es remunta a l'any 1312. En aquella època, l'església era dependent de la jurisdicció de la Massana, tot i que tenia capellà propi.

    Al fons Sant Climent de Pal

    El temple presenta una única nau orientada cap a l'est. El costat nord es troba ampliat amb una sèrie de dependències i capelles.

    En aquest costat es troba també el campanar de torre, un dels més coneguts del Principat. Presenta planta quadrada i tres pisos amb finestres geminades (dobles les de la tercera alçada) decorades amb bandes i arcuacions llombardes. Es remata amb una coberta que, visualment, sembla estar lleugerament aplatada. Va ser construït probablement entre els segles XI i XII.

    Un 26% de DDT, espero que avui estigui prohibit

    L'absis actual de l'església és quadrangular i substituí en el segle XVII a l'original romànic.

    L'accés a l'interior del temple s'efectua a través d'una porta formada per un arc de mig punt decorat amb un fris de dents de serra, que es troba en el mur sud de la nau, protegida per un pòrtic. Decorativament, conserva dues piles baptismals (una de les quals utilitzada pel que sembla per conservar oli), una reixa de ferro procedent del cementiri, dues creus processionals de fusta policromada, tot això del segle XII, una talla de la Mare de Déu sota la seva advocació de Nostra Senyora dels Remeis que respon a la tipologia habitual del segle XIII, i un retaule barroc de 1709 dedicat al sant titular.


    L'església és accessible mitjançant visita guiada prèviament concertada. Durant els mesos de juliol i agost sol estar oberta en horaris de matí i tarda, la resta de l'any, només durant el transcurs dels serveis religiosos que se celebren en ella.

    Per fi hem aconseguit visitar el Centre d'Interpretació Andorra Romànica. Quan no havien tancat temporada el dia abans resulta que era dilluns i no obrien, i quan no arribavem tard, la qüestió és que era la sisena vegada que ho intentàvem i avui ens n'hem sortit.

    Les imatges corresponen al Centre d'Interpretació, les de Sant Climent no en puc posar, la guia m'ha amonestat per fer fotos, segons diu, no es poden per ordre de l'autoritat fer fotos en cap museu del Govern ni en cap església. Sort que gairebé ja les tinc totes documentades.

    Val a dir que tant la guia com el xicot de la recepció del Centre ens han atés de primera.


    CENTRE D'INTERPRETACIÓ ANDORRA ROMÀNICA

    El Centre està situat al poble de Pal, a la parròquia de La Massana.



    El Centre d’interpretació Andorra Romànica et presenta a través d’un audiovisual i una exposició les característiques principals de l’art romànic i la seva evolució a Andorra. Al Centre d’Interpretació Andorra Romànica pots observar diversos elements originals provinents de diverses esglésies del Principat, com la pedra clau d’un arc amb decoracions de pintura mural procedent de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella (s. XII); una eina de paleta de fusta de l’església de Santa Coloma (Andorra la Vella); els muntants laterals de la mesa d’altar de fusta policromada procedents de l’església de Sant Romà de Vila (s. XIII – Encamp) i una creu espinosa de fusta policromada de l’església de Sant Serni de Nagol (s. XIII – Sant Julià de Lòria), entre d’altres.

    Vigues policromades

    Vigues policromades

    Lipsanoteca

    Lipsanoteca

    Lipsanoteques

    Lipsanoteques

    Procés de la pintura al fresc

    Fragment d'estuc

    Santa Eulàlia de Encamp

    Sant Serni de Nagol

    Serveis: Visita guiada o lliure: durada 45 min. Última visita 45 minuts abans del tancament. Idiomes: català, castellà, francès i anglès. Aforament limitat a 30 persones per visita. Espai adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Accés gratuït.

    Visita virtual

    Museus adherits al passaport de museus d’Andorra PassMuseu.

    -.-
    -.-

    Dinar d'entrepà o pícnic. Per la zona trobareu infinitat de raconets on poder fer una pausa de relax. Buscar a Arinsal passeu el túnelal sortir us trobareu una corva on hi ha un lloc de pícnic just al costat del riu Pollós. Un racó encantador.

    O de restaurant la Borda de l'Avi ubicat als afores de la parròquia de la Massana amb una reconeguda trajectòria. Especialització en carns a la brasa, cuina tradicional i mediterrània, peix i una extensa varietat de tapes i postres per gaudir d'una gastronomia elaborada. La graella és un element protagonista a la planta baixa sempre preparada per cuinar amb gelosia els plats que demaneu.

    La graella

    Restaurant la Borda de l'Avi
    Av.del Ravell, 38
    Telèfon: (+376) 835 154
    bordaavi@andorra.ad
    La Massana
    Principat d'Andorra


    La Borda de l'Avi TripAdviso
    La borda de l'Avi a facebook

    -.-
    -.-

    dissabte, 26 d’agost de 2017

    Tarascon sur L'Ariege, Arnava, Mercus, Niaux, Andorra ...

    22.08.2017 Sant Líser, Montsaunèrs, Sant Gaudenç, Vathcrabèra, Comenge, Lorda, Sant Líser... 23.08.2017 Sant Líser, Sent Gironç, Molins, Luzenac de Molins, Angomèr, Arrot, Castilhon de Coserans, Antràs, Santenh, Eras Bòrdas de Les, Sant Líser ...
    24.08.2017 Sent Lísier, Audressein, Castillon-en-Couserans, Rimon, Abbdie de Combelongue, Le Mas d’Azil, Pamiers, Saint-Martin d’Oydes, Saint Ybars, Le Fossat, Carla Bayle, Sent Lísier ...
    25.08.2017 Sent Lísier, Le Palais des Évêques, Castelnau-Durban, Ussat-les-Bains, Tarascon sur L'Ariege ...

    Tarascon riu Arieja

    Tarascon 

    Hi hem fet una pausa en la ruta cap a Andorra, una vegada més vistem la grota de Niaux que sempre vé de gust.

    Tarascon (en francès i nom oficial Tarascon-sur-Ariège) és un municipi occità, al departament de l'Arieja a la regió Occitània. Té 3.446 habitants (cens de 1999).

    Torre del rellotge

    El poble té dues parts diferenciades, una situada en un lloc elevat i en el qual encara es pot veure l'antiga fortificació que controlava el pas del riu Arieja des de Foix cap a les muntanyes. La part nova del poble s'ha desenvolupat al costat del riu, en una part més baixa. El poble compta amb estació de tren de la línia Tolosa-La Tor de Querol.

    Prop de la localitat s'hi troba el Parc pirinaic de l'art prehistòric, un parc-museu dedicat a la prehistoria.

    Abans d'accedir a la grota (l'hora previament concertada pel migdia), aprofitem per anar a donar un tom pels voltans.


    Arnava

    Arnava (francès Arnave) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

    El poble es troba al fons d'una vall bastant profunda, entre crestes que oscil·len entre els 800 metres i els 1.300 metres d' alçada. La comuna es troba entre 514 mi 1303 m d'altitud.


    Arnave va ser construït a la vora del torrent del mateix nom, l'Arnave. Es alimenta principalment d'un altre corrent, el rierol de la Muntanya que pren la seva font al vessant de la muntanya anomenada Cazenave, al cim del Lauzate. Altres fonts i baixades de les muntanyes s'alimenten. Desemboca en l'Ariège quatre quilòmetres aigües avall del poble d'Arnave, a l'alçada del municipi de Bompas.

    Capella romànica Saint-Paul d'Arnave amagade entre la vegetació

    La Capella romànica Saint-Paul d'Arnave, considerada una de les més antigues del departament.

    Capella Saint-Paul d'Arnave. Imatge de Le blog d'Ourson

    L'edifici, situat sobre el poble, data dels segles X i XI. Jules d'Ancelin, baró de Labaume, reposa allà. La capella era en realitat la possessió de la baronia de Labaume fins a mitjan segle XX, quan es va cedir al municipi per restaurar-la. El lloc també és conegut per la seva pedra negra, suposada per guarir el "Haut-Mal", és a dir epilèpsia. Gràcies a les llegendes de curacions miraculoses, el lloc va ser durant molt de temps un lloc de peregrinació .

    Chateau de Mercus


    Mercus


    Finestra

    Mercus està situat entre Foix i Tarascon-sur-Ariège a l'antiga N20. L'església de Saint-Louis situada sobre un promontori que domina el poble. Antigament anomenat Saint-Genest, aquesta església existia al segle XI. El Comte de Foix la va cedir a l'Abadia de Saint-Sernin de Tolosa. Quan va ser fundada el 1299, va estar lligada al priorat de Miglos.

    Portalada

    L'església de Sant Lluís de Mercus va ser reconstruïda a partir del segle XII. És a partir d'aquest període que data la part més destacable d'aquesta església: la seva portalada. Consta de tres arcs, dos dels quals estan decorats amb frisos, que cauen sobre quatre columnes amb capitells tallats. Està superat per una cornisa decorada per vuit modillons amb caps d'animals. Aquestes escultures són bastant toscs, excepte la que representa una màscara humana demonitzada.

    Permòdol

    Sant Lluís de Mercú té tres nodes esteses per un absis i dos absidioles. Es va ampliar per l'oest al segle XIX. El seu campanar data del segle XIX.

    Església de Sant Lluís de Mercus

    Font:

    Sur l'art roman: l'art roman en Ariège

    Absis i absidioles

    Més informació:

    Patrimoine: Patrimoine du pays de Foix - Tarascon-sur-Ariège
    Randonnées: Randonnées en Pays de Foix

    Absis i absidioles


    Niaux

    Nhaus (en francès Niaux) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.

    Pavelló-escultura de l'arquitecte italià Massimiliano Fuksas a l'entrada de Niaux

    La gruta o cova de Niaux és una cova prehistòrica de França que compta amb pintures rupestres del Paleolític Superior, especialment nombroses figuracions parietals magdalenienses. La cova es troba mig amagada a mig vessant a la vall de Vicdessos, prop del poble de Niaux, a uns 7 km de Tarascon-sur-Ariège. És part del conjunt de coves rupestres del que es coneix com pintura franco-cantàbrica.

    Església de Niaux

    Després d'endinsar-uns 800 m des de l'exterior, s'arriba l'anomenat Saló negre, una rotonda natural les parets es troben adornades amb un centenar de representacions animals en un conjunt excepcional magníficament conservat. Amb una antiguitat d'uns 13.000 anys, aquestes pintures realitzades amb traços negres representen els grans mamífers de la fauna prehistòrica de la regió, com bisons, cavall, cérvols i cabres salvatges.

    La vall de Vicdessos

    RESERVA INDISPENSABLE 
    Entrada i visita a la grota Tel : 05 61 05 88 37

    Pavelló-escultura de l'arquitecte italià Massimiliano Fuksas i boca d'entrada de la grota de Niaux

    Altres grotes interessants a la zona:










    Dimensió d ela cova

    Distribució de les pintures

    -.-
    -.-

    Ruta: Tarascon sur L'Ariege, Arnava, Mercus, Niaux, Andorra ...


    -.-