dissabte, 12 d’agost de 2017

V Festival de Música Antiga al monestir de Poblet


Un any més se celebra la cinquena edició del Festival de Música Antiga de Poblet.

De l'11, 12 i 13 d'agost el monestir de Poblet acull el Festival de Música antiga, sota la direcció de Jordi Savall. Amb el lema 'Música i humanisme al cor del diàleg intercultural i religiòs' aquest certàmen de música antiga arriba a la seva cinquena edició.

Dins les activitats del segon dia del festival el protagonista és un viatge musical a la França barroca de Jean-Baptiste Lully, François Couperin Mr. de Sainte-Colombe i Marin Marais, i porta per títol ‘Tots els matins del món. Diàlegs barrocs: la gràcia i la follia’.

Realment un plaer.

Dormitori

Fins diumenge, 13 d’agost, tindrà lloc al Monestir de Poblet la cinquena edició del Festival de Música Antiga. Compta amb la direcció del Jordi Savall.
Músics de la Xina, Afganistan, Armènia, Síria, Turquia, Grècia i Espanya participen juntament amb Savall i l’Hespèrion XXI en el primer concert d’aquesta edició.

Catalunya Música transmet en directe el concert inaugural del Festival de Música Antiga de Poblet
Divendres, 11 d'agost, a les 21.30, Catalunya Música transmetrà en directe des de la plaça del monestir de Poblet el concert inaugural del Cinquè Festival de Música Antiga de Poblet, titulat "Ibn Battuta, el viatger del temps". Aquest concert estarà protagonitzat per Jordi Savall i el conjunt Hespèrion XXI, amb músics convidats de la Xina, l'Afganistan, Armènia, Síria i Turquia, i l'actriu Sílvia Bel. Els comentaris de la transmissió, els farà Olga Cardús.

Mènsula o permòdol il·luminat

La nova il·luminació de l'Antic Dormitori dels monjos per acollir dos dels concerts del V Festival de Música Antiga de Poblet.

Dormitori, accés a l'església


Recull de les següents fotos són autoria de Jordi Rius Jové i del Monestir de Poblet
.

Philippe Pierlot, Xavier Díaz-Latorre, Michael Behringer i Jordi Savall

Jordi Savall


Claustre

Claustre

-.-
-.-

dimecres, 9 d’agost de 2017

Baqueira, Vielha, Vilaller, Seira, Sant Climent de Taüll, Almoster.

07.08.2017 Baqueira, Tredòs, Unha, Bagergue, Salardú, Arties, Tredòs...
08.08.2017 Baqueira, Tredòs, Bagergue, Escunhau, Betren, Bossòst, Les, Arròs, Vilac, Gausac, Bagergue..

L'escapada ha sigut curta però intensa. Mentre anem de tornada a casa aprofitem de visitar el que ens ve de pas. Aquesta vegada desisteixo de passar pel pas del Pòrt dera Bonaigua (o del Port de la Bonaigua de 2.076 metres d'altitud), prefereixo agafar el Túnel de Viella, per l'A-14.

Al primer poble que parem ..

Vilaller

Vilaller (pronunciat Virallé en ribagorçà) és una vila i municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Senet. Situada al nord de la comarca de l'Alta Ribagorça general, és el racó nord-oest de la part de la comarca d'administració catalana.

Església de Sant Climent
A més de la vila de Vilaller, el municipi comprèn el poble de Senet de Barravés, a més de l'antiga quadra de Cierco, el darrer despoblat: només Senet i Vilaller mantenen encara població tot l'any. Antigament també havien pertangut a Vilaller Casós, Sarroqueta de Barravés i Viuet.

El poble de Casós i la caseria de l'Artiga són enclavaments del terme del Pont de Suert (antic terme de Llesp) dins del terme de Vilaller.

En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca, es preveia integrar aquests dos enclavaments, així com els pobles de Sarroqueta i de Viuet, en el terme municipal de Vilaller, segregant-los del del Pont de Suert. Alhora, el municipi de Vilaller passaria a denominar-se Vilaller i Vall de Barravés.

L'església parroquial de Vilaller és dedicada a sant Climent, i, a més, a la vila i els entorns hi ha també el santuari de la Mare de Déu de Riupedrós o Reperós, l'ermita de Sant Mamés, la de Sant Antoni, la de Sant Pere (de la qual només se'n conserven restes), la primera capella del Seminari, dedicada a la Puríssima, i la segona capella de la mateixa institució, dedicada a sant Josep. La parròquia de Vilaller pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'edat mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça. Format part de la unitat pastoral 26 de l'arxiprestat de la Ribagorça, i és regida pel rector del Pont de Suert.
.
Interior de l'església de Sant Climent

No se sap pas encara amb precisió el lloc on era el monestir benedictí de Sant Andreu de Barravés, de cabdal importància en la història de tota la vall.

Pica batismal
Historia

El castell de Vilaller és documentat des del 1310; era dalt de l'esperó rocós que domina la vila closa de Vilaller, però no sembla quedar-ne cap vestigi. La vila de Vilaller en canvi ja és documentada l'any 1118, mentre que l'església parroquial de Sant Climent hauria estat consagrada el 1048.

Del passat, sobretot medieval, de Vilaller, es conserven algunes mostres de força interès. D'una banda, hi ha algunes tombes antropomorfes excavades a la roca, com la Tomba de Riupedrós i l'única que queda visible de la Necròpolis de Sant Pere.

A part de les tombes, cal esmentar un interessant conjunt d'hàbitats troglodítics, possiblement aprofitats per l'ésser humà a l'edat mitjana, fets aprofitant les roques de l'antiga morrena glaciar de la gelera que va formar la vall de la Noguera Ribagorçana en aquest indret. Es tracta de les Cabanes de les Escomes.

Degut al mal estat de l'església de Sant Climent i les dimensions reduïdes per acollir una parròquia cada vegada més nombrosa, l'any 1785 es decideix fer una nova església parroquial que es consagrarà el 1798.

Llàntia

A ran de la promulgació de la Constitució de Cadis, es constituïren arreu del país els ajuntaments moderns; Vilaller, que ja tenia precedents d'organització comunal (universitat, comú...), el constituí, juntament amb la majoria de pobles ribagorçans. Artiga i Senet de Barravés també van formar els seus ajuntaments, però el 1847 ja havien estat agregats a Vilaller pel fet que no arribaven a 30 veïns (caps de casa). El 1847, l'ajuntament de Vilaller apareix format per la mateixa vila de Vilaller, i els pobles d'Artiga, Casós, Sarroqueta de Barravés, Senet de Barravés, Viuet i la quadra de Cierco. Entre aquell any i 1857, Casós, Sarroqueta de Barravés i Viuet foren traspassats a l'ajuntament de Llesp.

Trucador

En el Diccionario geográfico... de Pascual Madoz, del 1849, es parla llargament de Vilaller. S'hi pot llegir que la vila de Vilaller es troba en part al pla i en part en una plataforma de l'esquerra de l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, molt ventilada per tots els vents, especialment pel del nord, que és molt perjudicial per a les collites i la salut pública, s'hi pateixen refredats i inflamacions. Consta de 79 cases, inclosa una de miserable per a l'ajuntament; hi ha presó i escola de primeres lletres. Hi ha una casa a l'altre costat del riu, amb hort i dues peces de terra, que són la dotació del mestre, a part de la paga que rep pels 30 o 35 nens que acuden a l'escola, del poble i la comarca.

L'església parroquial de Sant Climent estava servida en aquell moment per una comunitat de rector i quatre racioners, 2 beneficiats i 2 capellans de patronat particular. De Vilaller depèn l'església de Casós. Té dues capelles a les proximitats: Sant Mamés i la Mare de Déu de Riupedrós.

Carrers porticats de Vilaller

El terreny és fluix, muntanyós i de mala qualitat, llevat de les terres a ran de riu. Hi ha 25 jornals de prats. S'hi produïa sègol, ordi, civada, patates, llegums i pastures. S'hi recriava bestiar mular, boví i oví. S'hi pesacaven truites, i hi havia un molí, tot i que fora de terme, al costat aragonès. S'hi celebrava una fira anual que durava tres dies, per Tots Sants, i una segona fira, que alternava amb el Pont de Suert. S'hi feia mercat el dijous, però era poc concorregut i servia per a la subsistència i prou. Hi havia 36 veïns (caps de casa) i 335 ànimes (habitants).

Més informació:

Vilaller a Viquipèdia
Lloc web de l'ajuntament

Vistes des de Vilaller

Seguim ...

Per un error (em vaig saltar una cruïlla que m'hauria portat per la carretera de Graus, fins arribar a Santa Maria d'Ovarra i a Roda d'Isàvena i vaig anar a petar a Castejón de Sos i Seira. Bé, al menys ni que fos per casualitat vaig descobrir on era l'alberg de Liri.

Alberg de Liri

Alberg de Liri:

https://twitter.com/AlbergueLiri

Una vegada vam arribar a Seira se'ns posà a ploure i veuent que se'ns feia tard decidim dinar al Circulo Recreativo de Seira. Un lloc acollidor amb menjar casolà, prou bo.


Seira

Seira és un municipi de la comarca de la Ribagorça d'Osca, situat al sud de la serra de Gia, al costat i curs alt del riu Éssera (vall de l'Éssera), aigua avall del congost de Ventamillo (Congustro del Bentamillo en benasquès). Seira és considerada com la porta de la vall de Benasc, de la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça. Està a 815 metres sobre el nivell del mar.

 

Té l'església romànica de Sant Miquel d'Abí al nucli urbà d'Abí i les restes del monestir de Sant Pere de Taverna. Les festes són el 16 de juliol i el 15 d'agost.

Sant Miquel d'Abí és una església romànica del segle XII

Sant Miquel d'Abí

La seva planta és una nau i absis cilíndric semienterrat i capella lateral, amb un campanar d'espadanya de dos ulls centrada. La portalada és quadrada fruit d'una modificació posterior.


Dolmen de Seira. Foto Internet

A Seira es va trobar fa uns anys una tomba megalítica en forma de dolmen a prop de la riba del riu.

Tornem per la mateixa N-260 i empalmar amb la N-230 i la L-500 i ja que hi som a la vora, fem un incís a la ruta per tal de gaudir uan estona del mapping del Pantocrator de Sant Climant de Taüll, que sempre ve de gust.


09.08.2017 Sant Climent de Taüll

La joia del romànic català

Consagrada el 10 de desembre de 1123 per Ramon Guillem, bisbe de Roda Barbastre, l'església de Sant Climent de Taüll es basteix sobre un temple del s.XI.

És el prototip d'església romànica de  planta basilical amb les tres naus separades per columnes i coberta de fusta a dos aigües, capçalera amb tres absis i campanar de torre.

Sant Climent

El Crist en Majestat de Sant Climent de Taüll ha estat la imatge emblemàtica més utilitzada per representar el romànic català. L’original es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya. A l’església s´ha realitzat una innovadora actualització integral del seu interior centrada en dos punts principals: la recuperació de la pintura original romànica i un projecte de musealització  que inclou la projecció mitjançant vídeo mapping de les pintures de l´absis major. Aquest es un mitjà completament innovador de restitució pictòrica que aprofita les possibilitats técniques de reproducció virtual del vídeo mapping per mostrar-nos com seria l´església de Sant Climent de Taüll al segle XII, presentant les pintures integrades en la pròpia arquitectura de l´edifici

Tot a punt per començar

Tot a punt per començar. Hi ha un guia que fa les explicacions pertinents a un grup de visitatnts. Evidentment encara que no siguem del grup i encara que ja ho coneixem, l'escoltem atentament, sempre s'aprèn alguna cosa nova, a banda el xicot ho explica molt bé, hi posa ganes, énfasis i es nota que li agrada la feina. Un plaer.



Llop

Tres talles romàniques completen el conjunt de béns mobles conservats a l'interior del temple.








Espectacular projecció del mapping

L’objectiu d’aquest mapping és traslladar les pintures originals que actualment es conserven al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) al seu lloc d’origen, l’església de Sant Climent, i també reproduir digitalment el conjunt pictòric tal com era l’any 1123. La presentació audiovisual ajuda el visitant a entendre la tècnica pictòrica dels frescos romànics i alhora descobreix les diferents representacions iconogràfiques que composen aquesta pintura mural d’alta càrrega artística i religiosa.

Si voleu ampliar la informació sobre el vídeo mapping podeu consultar els següents enllaços:

Projecció del mapping del Pantocrator




La restauració de Sant Climent de Taüll en 3 minuts
http://youtu.be/FSlKEYeZJSo

Resum de la restauració a Sant Climent de Taüll
http://youtu.be/-CS_KF4qUbA

Restauració de l'absis de Sant Climent de Taüll (fotos)
https://www.flickr.com/photos/romanicobert/sets/72157633454593472

Model tridimensional de l'absis de Sant Climent de Taüll
http://www.calidos.cat/romanicobert/model3d



Avui les pintures de l'Absis de Sant Climent de Taüll es troben al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya).


Fresc traspassat a tela. 620 x 360 x 180 cm. Mestre de Taüll
Adquisició de la Junta de Museus a la campanya de 1919-1923


Podreu ampliar informació al post: Museu Nacional d'Art de Catalunya (El Romànic). Barcelona
També a: El Conjunt Romànic de la Vall de Boí




Sant Climent de Taüll al moment de partir

-.-
-.-

diumenge, 6 d’agost de 2017

Almoster, Tremp, La Pobla de Segur, Gerri de la Sal, Escaló, Baqueira...

07.08.2017 Baqueira, Tredòs, Unha, Bagergue, Salardú, Arties, Tredòs...
08.08.2017 Baqueira, Tredòs, Bagergue, Escunhau, Betren, Bossòst, Les, Arròs, Vilac, Gausac, Bagergue..
09.08.2017 Baqueira, Vielha, Vilaller, Seira, Sant Climent de Taüll,...

Cansats de tanta calor estiuenca decidim cercar una mica de fresca a poder ser a la muntanya també per poder veure una mica de color verd. Així que decidim enfilar en direcció a Vielha ja que ens és desconeguda.

Tremp


La ciutat de Tremp és el cap i casal tant del municipi del mateix nom com de la comarca del Pallars Jussà, del partit judicial de Tremp i de l'arxiprestat homònim, pertanyent al bisbat d'Urgell. El terme de la ciutat de Tremp constitueix actualment un enclavament del seu municipi, separat de la resta pel terme de Talarn.

Basílica de la Mare de Deu de Valldeflors  

Està situat al centre, decantat cap a ponent, de la seva comarca (arriba a l'extrem oest de la comarca i fins i tot inclou dos antics municipis de l'Alta Ribagorça: Espluga de Serra i Sapeira, en el lloc més ben comunicat de tota ella. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Vilamitjana, antic municipi independent.

Basílica de la Mare de Deu de Valldeflors  

El municipi s'estén entre la zona del Prepirineu català, a l'oest de la conca del riu Noguera Ribagorçana, i a l'est de la Noguera Pallaresa.

Més informació: Tremp a Viquipèdia
Santa Maria de Valldeflors


Pobla de Segur

Conjunt modernista Mauri. Pobla de Segur



El conjunt Mauri és un dels elements més destacats del patrimoni arquitectònic del Pallars Jussà. Situat a la Pobla de Segur està format per un conjunt d’edificis entre els quals cal remarcar, la construcció principal, la Casa Mauri.. Aquesta és un exemple singular de l’extensió que pren el modernisme a Catalunya, en les zones allunyades al nucli principal del moviment, Barcelona. Un dels elements que donen singularitat a la casa són els seus mosaics, realitzats la seva majoria, pel mosaïcista i decorador Lluís Bru.

Dins del conjunt també cal destacar el Molí de l’Oli de Sant Josep.  El seu aspecte que recorda l’estructura d’una església romànica, amb arcs de mig punt, les petits obertures, les arcuacions llombardes i els frisos de serra.

Més informació conjunt modernista Mauri


Gerri de la Sal  

Gerri de la Sal és la vila que fa de cap del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. A més, és el nom del municipi aprovat el 1980 per la Generalitat de Catalunya.

Formava un municipi independent, creat el 1812, al qual el 1969 li foren agregats els termes municipals de Peramea, Baén i Montcortès de Pallars. Aleshores va adoptar l'artificiós nom oficial de Baix Pallars. L'antic terme incloïa també els pobles de Bresca i Enseu.

Està situada a la vall de la Noguera Pallaresa, en un petit eixamplament de la seva vall entre els congosts d'Arboló i Collegats. Hi abunden les pinedes i rouredes, enmig d'un paratge no tan rocós com el veí congost de Collegats, però que ja comença a anunciar la força de la roca vertical. Gerri de la Sal és a la dreta del riu esmentat, enmig de les saleres que han donat nom a la vila, i que temps enrere permeteren que fos una autèntica potència econòmica gràcies al comerç de la sal.


Pont sobre el riu Noguera Pallaresa

Historia

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Gerri de la Sal (Gerri, simplement). S'hi llegeix que és una vila amb ajuntament i cap de l'abadiat del mateix nom. Està situada a la dreta de la Noguera Pallaresa, al recer de dues elevades muntanyes i la combaten els vents del nord i de l'est. El clima, tot i temperat, és propens a apoplexies. Tenia en aquell moment 90 cases de construcció mitjana, Casa de la Vila i presó, a més de l'edifici més notable de la vila: el magatzem i administració de la sal que es fabricava en aquesta població. També hi havia escola, freqüentada per uns seixanta nens, i església parroquial, dedicada a Sant Fèlix màrtir, servida per un capellà ordinari. Aquesta església ocupava en aquell moment l'antiga abadia de monjos benedictins, dominada per la muntanya d'Enseu i la Roca del Monestir. Un pont de fusta i un passeig arbrat comunicaven el poble amb l'antic monestir. A poca distància de les portes de la vila hi havia la font d'aigua salada amb la qual s'alimentaven les salines, que produïen molta sal. Aquesta sal s'exportava fins i tot a França.

Les terres, en general pedregoses i muntanyoses no donaven gaire producció. Esmenta el territori de Pentina, al sud de la vila, totalment despoblat d'arbres, en aquell moment. S'hi collia blat, sègol, ordi, patates, llegums, hortalisses, seda, cànem, ametlles, tota mena de fruites i, antigament, molta vinya, ja desapareguda en aquell moment, després dels intensos freds dels anys 1829 i 1830. S'hi criaven ovelles i mules, i hi havia caça de llebres, perdius i aus de pas, a més de pesca de truites, barbs i anguiles. La indústria existent era la derivada de l'agricultura i la cria de bestiar. Comptava amb 86 veïns (caps de casa) i 519 ànimes (habitants).

Més informació: Gerri de la Sal a Viquipèdia

Façana

Monestir de Santa Maria de Gerri

El monestir de Gerri te un origen força antic, en època visigòtica hi havia una església dedicada a sant Vicenç que els sarraïns haurien destruït. Més endavant s'hi va establir un monestir, del que es coneix la carta de fundació, datada el 807, on el prevere Espanell hi reuní una comunitat, el fundador va fer aportació de l’església i d’altres propietats, així com d’objectes litúrgics. Des del 839 la casa de Gerri va adoptar la Regla de Sant Benet.



La casa comtal de Pallars va esdevenir la principal protectora del monestir al que va fer beneficiari de donacions, però també va haver de patir les intervencions dels comtes sobre els afers i propietats monàstiques. De fet el centre monàstic gaudia d’immunitat des del 849, però això no el deslliurava de les intervencions comtals. El 966 va aconseguir del papa Joan XIII la subjecció directa a la Santa Seu, que teòricament el deslliurava de les intromissions episcopals.

Malgrat això, la casa comtal va aconseguir el 1096 deixar el monestir de Gerri sota la direcció de la gran abadia de Sant Victor de Marsella, aquesta dependència de l’abadia de la Provença es va exercir en major o menor grau, segons la situació de cada moment.

Atri

La situació econòmica era molt bona, pel que es va poder aixecar una nova església, la qual es va consagrar el 1149 amb presència de les autoritats eclesiàstiques i del comte Artau III. El 1190 Alfons el Cast el va posar sota la seva protecció. Aquesta prosperitat es va allargar en el temps fins que es va veure interrompuda en el darrer quart del segle XIII a causa de la inestabilitat política del comtat i el territori i monestir foren envaïts en diverses ocasions.

El segle XIV no va millorar les coses i fou víctima tant de la cobdícia dels senyors com de la pesta negra que va comportar la mort de l’abat i la dispersió de la comunitat. El nou abat es va oposar frontalment als comtes de Pallars i les diferències foren molt importants, sobretot pel que fa a termes jurisdiccionals; fins i tot l’abat de Gerri va arribar a excomunicar el comte Hug Roger. La situació no va millorar en els anys següents. El 1592 fou incorporat a la Congregació Claustral Tarraconense.

Planta

Ja més endavant, el monestir es va veure afectat per la Guerra de Successió, que el va posar prop de la ruïna material. Malgrat això i la reduïda comunitat que hi havia, el monestir va continuar mantenint els seus drets jurisdiccionals. No sembla que l’afectés particularment la Guerra del Francès, potser per la seva situació geogràfica. La desamortització i exclaustració de 1835 va significar el tancament definitiu del monestir, la pèrdua de les importants possessions que tenia al Pallars i la dispersió i pèrdua del valuós patrimoni mobiliari que encara conservava. L’església va patir més pèrdues a ran de la Guerra Civil de 1936, com ara la mateixa Mare de Déu de Gerri.

Absis vist des del cementiri

Monestir de Santa Maria de Gerri a Monestirs.Cat
Monestir de Santa Maria de Gerri a Viquipèdia


Escaló

Escaló és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

Situada a la dreta de la Noguera Pallaresa, la població d'Escaló domina un lloc clau a l'inici de la Vall d'Àneu, just a la boca de la vall del Riu d'Escart. Just passada la població en direcció nord-oest s'obre la Vall d'Àneu, la porta d'accés a la qual era constituïda pel castell d'Escaló i el monestir de Sant Pere del Burgal.

Portal amb torre

Fou cap d'un municipi independent fins que el 1971 va ser fusionat amb Jou i Unarre en el nou municipi. El 1847 el municipi inicial d'Escaló fou ampliat amb l'afegitó dels ajuntaments, tots ells creats el 1812, d'Escart i Estaron.

Portal

Està situat a l'extrem meridional de la Vall d'Àneu, de la qual es considera l'entrada natural pel sud. És a la dreta i a prop de la Noguera Pallaresa, al peu de la carretera C-13, en el seu punt quilomètric 151.

Portal

El poble té l'església parroquial de Santa Maria, actualment sense rector propi, regida des de la parròquia de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu. A cosa d'un quilòmetre al sud-est d'Escaló, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, hi ha l'antic monestir benedictí de Sant Pere del Burgal. En el camí vell d'Espot es troba, a més, les restes d'una capella romànica, a més de la de Sant Llorenç, també en ruïnes.


Església Santa Maria d'Escaló

Santa Maria d'Escaló, anteriorment Santa Helena, és l'església parroquial del poble d'Escaló, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori de l'antic terme d'Escaló.

Església Santa Maria d'Escaló

Més informació:

Escaló a Viquipèdia
Escaló en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Santa Maria d'Escaló
La Guingueta d'Àneu


Port de la Bonaigua

La Bonaigua, dita també port de la Bonaigua (en aranès era Bonaigua i pòrt dera Bonaigua), és una zona de pas entre muntanyes, a 2.076 metres d'altitud, limítrof entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran, que uneix els pobles de Salardú amb València d'Àneu. Al costat aranès, l'any 1964, es va obrir l'estació d'esquí de Baqueira-Beret que ha anat creixent fins a l'actualitat, quan es troben els seus remuntadors a ambdós costats del port i també al bell mig d'aquest pas. És una realitat que l'estació es troba a la Vall d'Àneu a més de la Vall d'Àran, després de l'ampliació creant el sector Bonaigua, que es va incorporar als existents Baqueira i Beret.

Port d ela Bonaigua

A la Bonaigua es creua d'un vessant a l'altre dels Pirineus: la Vall d'Aran es troba al costat atlàntic de la serralada, mentre que el riu de la Bonaigua, cap a l'est, és tributari de la Noguera Pallaresa i per tant, pertany a la conca de l'Ebre. La seva gran alçada i el fet que actuï com a porta d'entrada per a les depressions atlàntiques cap al vessant sud dels Pirineus fa que tot sovint hi faci mal temps. A l'hivern, el port roman tancat força dies a causa de la gran acumulació de neu i al perill d'allaus que poden travessar la carretera des de les muntanyes properes.

El Pallars Sobirà vist des del Port de la Bonaigua

Antigament, juntament amb el port de Vielha, era un dels pocs passos de muntanya que permetien arribar a la Vall d'Aran, a peu i amb corrues d'animals i mercaderies. L'ermita i el refugi de la Mare de Déu de les Ares, al vessant pallarès, era un punt estratègic de descans i refugi, en casos de mal temps. Als principis del segle passat es va obrir un vial de terra, apte per al trànsit rodat, que amb el temps ha acabat esdevenint part de la carretera C-28.

Administrativament pertany al municipi d'Alt Àneu, Vall d'Àneu al Pallars Sobirà.

El port i al fons el refugi

S'ha reclamat la construcció d'un túnel per la Bonaigua per comunicar de manera més ràpida i segura el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran. Malgrat tot, dins la política d'obres públiques no es tracta d'un projecte prioritari. La principal opció consisteix en un túnel d'uns 5 km a una cota de 1700 m d'altitud. Una altra alternativa estudiada d'uns 5 km també a cota 1500 metres planteja el problema d'haver de construir una via de bones prestacions per la vall de Ruda i el riu de la Bonaigua, amb una afectació molt important dels espais PEIN.

Més informació:

Port de la Bonaigua a Viquipèdia
Col·lecció d'imatges antigues del santuari i del Port de la Bonaigua


Baqueira

Baqueira-Beret (nom comercial) és una estació d'esquí situada a Catalunya, concretament a les comarques de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, subdivisió Vall d'Àneu als Pirineus. A partir de la creació de l'estació, es va originar al voltant un nucli urbà de nova formació, Vaquèira, amb tota mena de serveis (hotels, apartaments, farmàcies...).


Situada a les parts més elevades de les comarques de la Vall d'Aran (Naut Aran), i del Pallars Sobirà (Vall d'Àneu).

o sigui, arribem a a la  Vall d'Aran

La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània. Administrativament és una entitat territorial singular de Catalunya considerada com a realitat nacional occitana. Amb capital a Vielha, té un govern autònom, el Consell General d'Aran, en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d'Aran, actualitzada amb la nova Llei d'Aran del 21 de gener de 2015. Va ser una comarca fins al 2015.

La llengua pròpia i oficial és l'occità aranès, que pertany al conjunt del gascó oriental. També hi són cooficials el català i el castellà. Celebra la seva festa nacional, la Hèsta d'Aran, el 17 de juny.


-.-