dissabte, 15 de juliol de 2017

Barberà de la Conca, L'espluga de Francolí, Poblet, Vinaixa, L'Albi, Cervià de les Garrigues ...

Hem començat per Barberà de la Conca on hi celebren la 8a Festa del Trepat

Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca obra de Cèsar Martinell i Brunet

La Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca, SCCL és l'hereva i la continuïtat de les dues entitats que hi havia a la població abans de la Guerra Civil. Per una part LA SOCIETAT AGRÍCOLA DE BARBERÀ i d'altra part el SINDICAT AGRÍCOLA DE BARBERÀ, les quals es van fusionar l'any 1934 per prescripció de la Llei de cooperatives.

De la primera s'ha heretat l'honor de ser el primer celler cooperatiu de Catalunya (fundat l'any 1894) i de la segona el magnífic celler modernista, obra de l'arquitecte gaudinià Cèsar Martinell.

Ambdues entitats continuen unificades des de l'acabament de la Guerra Civil i funcionen com una única cooperativa des d'aleshores.
Entre d'altres serveis que es presten als socis, cal afegir com a activitat principal de la cooperativa, l'elaboració i la venda del vi procedent de la collita dels associats.

L'any 1981, de forma conjunta amb altres cooperatives de la comarca, i l'any 1983, de forma individual, es va iniciar l'elaboració del cava sota la marca Castell de la Comanda.

Recentment, s’ha adaptat el celler a les noves tecnologies amb la implantació d’una maquinària moderna i sofisticada, i s’ha construït una agrobotiga en la part frontal de l’edifici.

La Cooperativa de Barberà és membre de la societat CASTELL D'OR, SL, una empresa creada per diverses cooperatives de la zona, les quals han agrupat esforços per tal d'obtenir productes de molt alta qualitat, com els vins, caves i l'oli d'oliva verge que es produeix en els seus centres. 


Detall de finstres. Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca obra de Cèsar Martinell i Brunet

Més informació:

Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca

L'Arquitectura dels cellers cooperatius a la Conca de Barberà (1900-1923) Joan Fuguet i Sans a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 18, Barcelona, 1989, p. 235-255.

Aproximació a l'Atlas Cooperatiu de Catalunya fins a 1936. Rafael Celada - Generalitat de Catalunya, Dep. de Treball, Institut per a la Promoció i la Formació de Cooperatives, Barcelona 1989.


Seguim la ruta per l'Espluga de Francolí on parem a dinar.


Camí Clos S/N
43440 L'espluga de Francolí.
Conca de Barberà - Tarragona
Tel. 977 87 18 71



Avui hem tastat un vi Galliné 2015 (blanc)

Galliné 2015

És un vi jove que resulta ideal per acompanyar menjars lleugers i per prendre com una copa a altres hores del dia fora dels àpats.

El nom prové del renom històric de la família Masalles a Blancafort. El varem triar en homenatge al padrí Josep. Si voleu conèixer més sobre la història dels Galliné.

Origen: DO Conca de Barberà.
Tota la producció del celler es realitza amb vinyes situades a la Conca de Barberà.

Graduació: 13% alcohol. Varietats: Muscat de Frontignan i Parellada roja, amb una proporció de 50/50 cada una.

Vinya: Per elaborar aquest vi seleccionem raïm de parcel·les ubicades a la zona de Blancafort i de Poblet.

Elaboració: Com en tots els nostres vins, la verema es realitza de forma manual amb premsat a baixa pressió i fermentat a baixa temperatura. Un cop acabada la fermentació, el vi es manté en contacte amb les seves lies durant un període aproximat de 4 mesos

Nota de tast: Color groc pàl·lid, amb reflexos verdosos. En nas és molt afruitat i recorda a la varietat predominant, el Muscat, acompanyat d’aromes i gustos cítrics. Té un agradable pas per boca, amb un final molt fresc.

Maridatge: Acompanya perfectament plats d’estiu, pastes, amanides i plats de peix.

Aprofitant que hi estem posats ..
 


Un segon premi com a millor vi negre jove amb l'ENCANTATS.
Un primer premi com a millor vi fermentat en bóta o criança amb el CUVIC.


Encantats

Encantats és el nostre vi negre jove, realitzat amb una tècnica poc habitual a la nostra zona: la maceració carbònica.  

Graduació: 13% alcohol.

Varietats: Encantats és un vi realitzat amb una única varietat de raïm, Ull de llebre.

Vinya: Tota la producció del celler es realitza amb vinyes situades a la Conca de Barberà. Per elaborar aquest vi seleccionem raïm del «tros gran», al terme de Blancafort.

Elaboració: Com en tots els nostres vins, la verema es realitza de forma manual. En aquest cas, per realitzar la maceració carbònica necessitem que el raïm arribi sencer al celler. Per això, la verema es realitza amb caixes d’un màxim de 15kg. El raïm s’encuba sense trencar i es realitza una primera fermentació amb el gra sencer. Un cop passats uns 10 dies, es derrapa i es premsa per seguir amb una fermentació tradicional.

Maridatge: Es recomana amb plats de carns lleugeres, pastes i formatges suaus i servir preferentment a uns 12ºC.


Cuvic

Cuvic és el nostre vi negre de criança. Per a nosaltres és la culminació del treball al celler, ja que és el vi la que li dediquem més temps i (que quedi entre nosaltres) ens sentim molt orgullosos del resultat.

Graduació: 13% alcohol.

Varietats: Cuvic es realitza amb Ull de Llebre, Syrah i Cabernet Franc.

Vinya: Tota la producció del celler es realitza amb vinyes situades a la Conca de Barberà. Per elaborar aquest vi seleccionem raïm de la zona de Blancafort i Poblet.

Anyada: 2013

Elaboració: Com en tots els nostres vins, la verema es realitza de forma manual. Llavors procedim a elaborar vins de cada varietat de raïm per separat. Els vins es fermenten i maceren amb les seves pells durant un període d’entre 30 i 40 dies per tal d’extreure tot el potencial de cada varietat. Després, encara per separat, passa a les botes on romandrà durant 11 mesos. Al final del procés es realitza el cupatge (ajuntem els vins en les proporcions adequades per complementar els seus potencials) i s’embotella.

Nota de tast: Color roig potent amb aromes a fruits vermells compotats i melmelades, acompanyats de notes torrefactes, provinents del temps en barrica. En boca es potent, llarg i sedós, amb un final molt elegant.

Maridatge: Es recomana amb plats de caça, guisats o amb formatges curats.

i no ens voldriem deixar un execel·lent vi blanc de criança.


Poal

Poal és la nostra proposta de vi blanc de criança. És un vi amb un tast prolongat, profund i complexe que resulta ideal per acompanyar plats de peix, arrossos i marisc.

Graduació: 13% alcohol.

Varietats: Chardonnay i Macabeu, amb una proporció de 50/50 cada una.

Vinya: Tota la producció del celler es realitza amb vinyes situades a la Conca de Barberà. Per elaborar aquest vi seleccionem raïm de parcel·les ubicades a Blancafort i de Poblet.

Elaboració: Com en tots els nostres vins, la verema es realitza de forma manual amb premsat a baixa pressió i fermentat a baixa temperatura. Durant la fermentació, un 25% del cupatge es tragina a barriques de roure, on romandrà durant sis mesos. La resta del cupatge roman a la tina juntament amb les seves lies. Passat els 6 mesos d’envelliment en bóta, reagrupem tot el cupatge.

Nota de tast: Té un color lleugerament daurat, originat pel pas per bóta i per la criança amb les pròpies lies. Presenta aromes intensos a fruits tropicals madurs. En boca té un tast voluminós i llarg, complex i amb un potent post gust.

Maridatge: Ideal per degustar entre hores com a copa o aperitiu i per acompanyar plats de peix, arrossos i marisc.

Gerida Viticultors
C/ Fortuny, 10
43411 Blancafort
Conca de Barberà

Tel. 699 909 772 / 690 050 132
info@geridavins.cat

Què voleu que us digui ... aquesta gent treballen força bé i amb dignitat, un producte de primera qualitat elaborat amb carinyo i serietat. Ah! i a molt bon preu.

A banda d'això, són de Blacafort i servidor en té una debilitat per aquest petit municipi, en sóc descendent. La meva àvia materna era la Dolores Iborra Aluja de cal Josep de la Sabatereta, la petita de tres germans que van anar a viure a Montbrió del Camp (el Josep Iborra Aluja i el Frederic Iborra Aluja). Per estima i record a la meva "Padrina" Dolores mai he deixat de visitar el seu poble i per poc que he pugut he mantingut els lligams.

Avui no ha estat el cas, però sí tinc ocasió de passar per Blancafort, de veritat us ho recomano, faig parada a l'Arravaló Restaurant.

Del programa ''Cuines'' de TV3 Cat.
Per tal que us feu a la idea ... ► Tupina de conill amb all de Belltall i mostassa de la Conca.
Pere Bolet - L'Arravaló (Blancafort)



Bé, tips, menjats i beguts, seguim ...

Continuem per Poblet, fa molta calor i una pausa per païr el dinar va bé. Visita obligada a l'església del Monestir de Santa Maria de Poblet que s'hi està molts fresquet i sempre ve de gust visitar-la.

Poblet

Poblet

Què he de dir que no s'hagi dit de Poblet. No cal que us ho recomani, i si alguna vegada em perdo veniu-me a buscar a Poblet.

«Un impressionant conjunt arquitectònic que es troba entre els monestirs més grans d’Europa. Declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat, alberga una important comunitat monàstica que manté viva l’espiritualitat de l’indret»

El tres reis mags dormint. Capitell

El Monestir de Santa Maria de Poblet es troba situat dins la comarca de la Conca de Barberà, entre les poblacions de Vimbodí, terme municipal al qual pertany, i de l’Espluga de Francolí, arrecerat al vessant nord de les muntanyes de Prades, en un bell  paratge on brollen fonts abundants i on es troba la gran massa forestal del bosc de Poblet, (des de 1984 Paratge Natural d’Interès Nacional).

Porta Daurada

Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i és el conjunt cistercenc habitat més gran d'Europa. Conserva quasi totes les construccions que s’anaren bastint d’acord amb les necessitats d’una comunitat en plena vitalitat i expansió i amb la protecció dels sobirans de la confederació catalana-aragonesa: especialment des que Pere III el Cerimoniós (1336-1387) féu del monestir panteó reial de la dinastia.

Porta Daurada i capella de Sant Jordi

Poblet és el monestir més gran de la Ruta del Cister i dels dos masculins és l’únic que manté comunitat de monjos.

Detall de la porta daurada

La fundació 

Fou Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona entre 1131 i 1162) qui va prendre la decisió de fundar un monestir en les terres que s'havien acabat de conquerir als sarraïns, amb una doble finalitat; per una banda la repoblació de la zona i per l'altra la religiosa. Per cobrir aquesta segona vessant hom va pensar en els cistercencs, que en aquella època tenien una forta presència a la Provença. Pel 1150 o 1151 es va dirigir a l'abat Sanç de Fontfreda a qui li va donar les terres per aixecar aquest nou establiment. El 1151 Fontfreda va enviar els primers monjos a preparar el nou assentament, que devia estar ja en funcionament el 1152, tot i que oficialment no degué establir-se fins el 1153.

Muralla del segle XIV, la Porta Reial i façana de l'església

Alfons el Cast, fill del fundador, va confirmar les possessions de Poblet, a més de fer-la beneficiària d’altres donacions i atorgar-li protecció. Aquest rei va donar el 1186 les terres necessàries per a la fundació d’un nou establiment a Pedra (Aragó), a més de triar Poblet com a lloc de la seva sepultura.
A finals del segle XII i durant tot el segle XIII el monestir va patir una època de crisi econòmica, tot i això, des de Poblet es van portar a terme altres fundacions: Santa Maria de Pedra, el 1194, on hi tenien un castell. Santa Maria de Benifassà, també un castell d’origen musulmà que va passar a mans de Pere de Cervera, més endavant monjo de Poblet, que va quedar-se finalment amb la propietat del lloc i el 1233 va materialitzar la fundació. Santa Maria la Reial de Mallorca, en funcionament el 1240. Sant Vicenç de la Roqueta (València), propietat de Poblet a partir de 1288. Més endavant, entre el 1311 i 1312, es va fundar el priorat de Natzaret a Barcelona. A més d’aquestes fundacions, Poblet tenia una llarga sèrie de granges (disset), unitats característiques de les fundacions cistercenques i que permetien l’explotació agrària de les seves possessions.

 Porta Daurada i detall

Les primeres construccions 

Probablement els primers monjos arribats a Poblet s’establiren provisionalment a la granja Mitjana, mentre procedien a aixecar les primeres construccions al lloc de l’assentament definitiu. Les primeres construccions en aquest sector serien les que encara es troben a llevant, a tocar de la muralla: la sala de “Joc de Pilota” (1163?) potser en aquell moment església i dormitori, a més de la capella de Sant Esteve (1180).

Façana de l'església

L’església monàstica, de grans dimensions, es va aixecar entre els anys 1166 i 1185. És un edifici de tres naus amb transsepte i una capçalera complexa si la comparem amb altres construccions cistercenques de l’època. Al voltant de presbiteri es desenvolupa un deambulatori on s’obren cinc capelles radials, que complementen els dos absis oberts als braços del creuer. Davant l’edifici es va bastir una galilea, que més endavant va quedar emmascarada per la muralla i la façana barroca afegida.

A cavall dels segles XII i XIII van començar les obres del claustre major, per l’ala sud i el templet del lavabo, les parts més antigues. En aquest sector també s’haurien aixecat la sala del calefactor, i el claustre de Sant Esteve. El magnífic refetor també seria obra d’aquella època.

A la galilea del segle XIII hi trobem l'original porta de l'església de Poblet.
Timpà policromat amb Crismó amb un Agnus Dei en el centre.

A la primera meitat del segle XIII es portaren a terme obres de gran envergadura al monestir. Fora del recinte es va aixecar la capella de Santa Caterina, possiblement utilitzada pels visitants, que llavors no podien accedir a l’església monàstica, i que més endavant serviria l’hospital de pobres. La cuina és també del segle XIII. A llevant del claustre es va aixecar la gran sala capitular, d’una esveltesa singular; amb la mateixa orientació es troben la biblioteca (abans scriptorium) i l’antic graner, d’estructura similar i ara també utilitzada com a biblioteca. A la part superior es va aixecar el llarg dormitori, amb esvelts arcs de diafragma i que actualment també serveix a la biblioteca.

L’abadiat de Ponç de Copons (1316-1348) va comportar un increment en les tasques constructives al monestir, com ara l’atri davant la porta d’entrada al monestir; el cubar al costat de ponent del claustre major; i les sales a la planta superior, destinades a dependències abacials. Al mateix temps es va modificar el mur de migdia de l’església amb la finalitat d’obrir les capelles laterals. D’aquella època és també el cimbori. A partir del 1639 es va fortificar el conjunt monàstic, deixant un accés únic per la Porta Reial (amb les armes de la corona esculpides), aquestes construccions es van allargar en el temps, de manera que es van acabar al cap d’un segle.

Retaule major de Damià Forment (1527-29)

Els enterraments 

Poblet va esdevenir panteó reial, a més de servir de lloc de sepultura d’altres personalitats. Alfons el Cast, fill del fundador fou el primer monarca en fer-se enterrar al monestir (tot i que a Vilabertran hi ha una làpida, possiblement amb les seves entranyes). El rei Jaume I, que veient propera la seva mort va fer-se monjo cistercenc el 1276, fou un dels benefactors del monestir i també fou enterrat aquí. Pere III el Cerimoniós va ordenar la construcció del panteó reial (quan els seus predecessors ja eren enterrats al recinte monàstic) i va cuidar-se de disposar la construcció del panteó, en el que hi van participar els grans escultors de l’època: Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. En aquell moment hom va prendre la decisió de disposar els sepulcres sobre uns arcs rebaixats situats entre les columnes del creuer.

Sepulcres dels Cardona

Entre els segles XIV i XV i per voluntat del rei Martí l’Humà es va bastir el palau reial, obra d’Arnau Bargués. A mitjans del segle XV en època de l’abat Bartomeu Conill (1437-1458) es va aixecar, fora del recinte murallat, la capella de Sant Jordi. Al seu costat es va aixecar poc després la Porta Daurada.

Sepulcres dels Cardona

En temps de l’abat Francesc Oliver de Boteller (1583-1598) es va aixecar el palau abacial, al sud del conjunt monàstic. Al segle XVIII es van fer dues construccions que van trencar la muralla del segle XIV: la sagristia nova i les estances dels monjos jubilats, alhora que es va bastir una galeria que unia el monestir amb el palau abacial començat al segle XVI. Al segle XVI es va aixecar un altre recinte murallat, del que pràcticament només resta la porta de Prades.

Nau i rosassa

El 1835, quan la comunitat tenia setanta monjos, el monestir fou suprimit i els seus membres es van dispersar, deixant el monestir en mans dels espoliadors, el que va afectar especialment el panteó reial. Finalment es va poder aturar aquesta situació protegint-lo oficialment. El 1940 es va recuperar la funció monàstica amb l’arribada de quatre monjos d’Itàlia. Actualment el lloc s’ha convertit en un destí turístic, que per altra banda facilita el seu sosteniment. El 1991 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Web oficial de Santa Maria de Poblet

Font d'informació: Poblet a Monestirs.Cat

Més info:

Poblet
Almoster, Blancafort, Poblet ...
La Guardia dels Prats, L'Espluga de Francolí, Poblet, Montblanc ...   

Activitats culturals que es fan a Poblet. Llàstima de no haver-ho sabut abans que hi hauriem anat.

"Història, ètica i ciència de la mecànica quàntica"


La presentació es fa en l’esdeveniment #QuantumPoblet, el 16 de juny, des del bressol de la cultura catalana, el Monestir de Poblet, on coincidiran el coneixement mil·lenari i la ciència més avançada: Tecnologies quàntiques i blockchain.

Es presenta la primera aliança sobre Quantum Blockchain i la conferència “HISTÒRIA, ÈTICA I CIÈNCIA DE LA MECÀNICA QUÀNTICA” amb els millors ponents: Dr. Oriol Junqueras, Dr. Lluc Torcal i Dr. José Ignacio Latorre.

12h Presentació:

QUANTUM BLOCKCHAIN ​​ALLIANCE

12:30 Conferència:

“HISTÒRIA, ÈTICA I CIÈNCIA DE LA MECÀNICA QUÀNTICA”

Ponents
  • Oriol Junqueras, Dr. en Història. Vicepresident de la Generalitat de Catalunya.
  • Lluc Torcal, Dr. en Filosofia i Teologia. Físic Teòric. Procurador general de l’O Cistercenc.
  • José Ignacio Latorre, Dr. en Física Teòrica. Partner i Director científic de Entanglement Partners SL.

Presenta i modera: Alfonso Rubio-Manzanares, President de barcelonaqbit-bqb

Presentacio Quantum Blockchain Alliance Poblet 16 juny 2017 (pdf)

Quantumwa.org

En acabar les conferències, es va fer la presentació de la Quantum Blockchain Alliance, un grup de treball científic-tecnològic que té l'objectiu d’unir esforços per incorporar tecnologies quàntiques als sistemes de ciberseguretat. La cloenda va anar a càrrec del secretari general d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro.

Més informació:

La mecànica quàntica atrapa Junqueras en un monestir cistercenc
Junqueras encapçala una conferència sobre mecànica quàntica a Poblet

En fi, curiós sí més no. Pensar que en un acte com aquest no hi veurem mai de ponents ni un García Albiol o un Mariano Rajoy.


Rosassa

Vinaixa

Vinaixa és un municipi del sud-oest de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida. La indústria de la pedra és l'activitat econòmica principal. En el seu terme municipal hi ha nombrosos boscos de pins.

Portal

El nucli de Vinaixa sorgeix en el segle VIII, a partir d'un enclavament àrab al voltant d'un castell. Al segle XII, el poble s'anomenava Avinaixa (de l'àrab, Ibn Aisa 'fill d'Aixa'). El Castell de Vinaixa (Cal Tarragó) se situa al punt més elevat de la vila (482 metres), al carrer del Calvari. És un antic guistan àrab (segle VIII) amb honors de castell, al voltant del qual s'ordenà el poblat de Beni-Aixa, del qual pren el nom el municipi de Vinaixa, i fa referència a la família propietària dels béns i les terres de la zona a l'època àrab. Actualment és de propietat particular.

Trucador

Amb l'avanç dels cristians, el nucli fou repoblat per Ramon Berenguer IV, el qual va atorgar carta de poblament al segle XII a gent de Tàrrega. Berenguer de Puigverd va concedir diversos instruments a favor del monestir de Poblet, que en el segle XIII va adquirir la jurisdicció total. La Casa de Poblet ("Cal Panxa") és una antiga propietat dels capellans de Poblet, que havia estat durant uns segles un lloc on es recaptaven impostos pel Monestir de Poblet. Preserva el segell de l'abat Copons a l'arc de la portalada i a l'interior de la casa es troben tres arcs d'estil gòtic, on cada pedra té la seva història. Actualment és de propietat particular.

Església de Sant Joan de Vinaixa

Sant Joan de Vinaixa o Sant Joan Baptista és una església de Vinaixa inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a llevant del poble de Vinaixa, en una posició elevada i amb edificacions adossades.

Església de Sant Joan Baptista de Vinaixa

Descripció:

L'església és d'una nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó apuntat sobre arcs torals. La façana és centrada pel portal de mig punt, amb tres arquivoltes en degradació que presenten un tipus d'ornamentació derivat en alguns dels seus esquemes de l'escola de Lleida, així ho palesa l'ús de puntes de diamant, i una variació sobre l'encreuament d'arquets, característics d'aquesta escola. El campanar d'espadanya és posterior, així com una capella de gust neoclàssic adossada al mur de migdia. Procedeixen d'aquesta església algunes peces gòtiques de gran interès. A la sagristia resten pintures murals romàniques.

Portal de mig punt, amb tres arquivoltes en degradació.
Tipus d'ornamentació derivat en alguns dels seus esquemes de l'escola de Lleida

Historia:

L'església parroquial de Vinaixa demostra la pervivència de formes arquitectòniques pròpies del segle XIII en les primeres dècades del 1300. L'obra fou començada el 1301 pel mestre d'obres Arnau Colomera, d'acord amb el disseny de fra R. de Lebossà. Ben aviat, però, Colomera fou substituït pel mestre R. Piques, que acabà l'obra el 1318.

El 1340 l'escultor i pintor Guillem Seguer féu les imatges de la Mare de Déu i l'Infant i de Sant Joan, avui framentàriament conservades després que fossin malmeses el 1936. El 1420, el pintor Ramon de Mur féu el retaule de Sant Pere (avui al Museu Diocesà de Tarragona) i, poeteriorment, Bernat Martorell obrà el dels Santa Joans, conservat fragmentàriament entre el Museu Diocesà de Tarragona i el Museu d'Art de Catalunya.

Retaule dels sants Joans
(1434-1435)

Repartit entre el MNAC, el Museu Diocesà de Tarragona (les taules centrals), un compartiment lateral es conserva al Museu Rolin d'Autun i d'un altre se'n desconeix la destinació.

Procedent de l'església de Vinaixa.

Retaule dels sants Joans (1434-1435)
Tremp, daurat amb pa d'or i full metàl·lic sobre fusta
344 × 261,5 × 10,5 cm
 
Fou contractat el 1432 perquè el pintés Ramon de Mur, però finalment fou Bernat Martorell qui realitzà l'encàrrec.

Font:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_de_Vinaixa

Enllaços d'interés:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vinaixa

L'Albi

A l'Albi no hi hem fet parada, ens venía de pas, no descarto tornar-hi, l'última vagada que hi vam ser ens vam quedar amb les ganes de visitar el castell i algunes de les pintures epipeleolítiques que si troben. Però ja que hi som posats en farem cinc cèntims.

Destaca el campanar de Santa Maria de l'Albi per sobre el poble

L'Albi és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues. El 1983 va modificar el nom per incorporar l'article a Albi, nom que tenia anteriorment.

Els testimonis més importants de la primera presència humana en aquest terme corresponen als conjunts amb art rupestre:

  • L'anomenat Vall de la Coma, descobert per l'arqueòleg borgenc Alex Mir i Llaurador, als anys 80, està situat a uns 5 km de la població. És un conjunt de pintura rupestre.
  • L'altre santuari prehistòric, la Balma dels Punts, descobert per uns caçadors als anys 90, conserva, com l'anterior, mostres de les creences dels grups neolítics (art esquemàtic de fa 6.500-3.200 anys) i dels grups epipaleolítics (art llevantí de fa 10.000 a 6.500 anys); no està preparat per a la visita.

Carrer Major de l'Albi

Degut al seu interès, com a evidència excepcional de la capacitat intel·lectual de l'ésser humà, aquests conjunts estan declarats Bien de Interés Cultural del Patrimonio Histórico Español i Bé Cultural d'Interès Nacional del Patrimoni Cultural Català, essent des de 1998, com el Cogul i tots els jaciments amb art rupestre, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO amb el nom administratiu convencional d'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistòric ACAP).

La població està documentada al segle xii com Albium. Podria derivar del llatí albeum, «llit de riu», o de l'àrab al-alwi, «lloc enlairat». També s'ha suposat del llatí albus, «albí».

El castell de l'Albi

El castell de l'Albi, d'origen medieval (segle XII), fou substituït, al final del segle XVI, per un palau renaixentista. Al nucli residencial del castell es pot veure un portal de mig punt amb un arc rebaixat, cobert per una volta de motllures encreuades, a la clau de la qual hi ha diversos escuts, un dels quals inclou un lleó rampant i un altre en forma de losange. També inclou una gran nau destinada a celler i la presó. En procés de restauració, pot ser visitat. S'han descobert restes d'un poblat ibèric on està situat el castell, està en procés d'excavacions i restauracions.

La Cooperativa del Camp de l'Albi 1919 de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet

La Cooperativa del Camp de l'Albi (antic Sindicat Agrícola i Caixa Rural), edifici projectat l'any 1919 per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet. El plec de condicions realitzat a Valls l'agost de 1919 requeria la construcció d'un molí i un celler per al Sindicat. Fou un projecte encapçalat per Cosme Capdevila i Muñoz, primer president del Sindicat, veterinari de professió. L'edifici va ser construït usant materials poc costosos i de fàcil obtenció a la comarca (pedra i maó), aplicant el nou model arquitectònic que estava entre el modernisme i el noucentisme. Actualment la Cooperativa elabora l'oli d'oliva verge extra, sota la denominació DOP Garrigues, amb el nom comercial de Baró de l'Albi.


Cervià de les Garrigues

Cervià de les Garrigues és un municipi de la comarca de les Garrigues, a la Província de Lleida, Catalunya.

La vila, a 444 m. d'altitud, fou fundada el 1202. És l'únic nucli de població del municipi, que comprèn també el despoblat de Vallxeca i l'antic poble de les Besses. Es troba al sector meridional de la comarca de les Garrigues, a la vall alta del riu Set, i limita amb el terme municipal de la Pobla de Cérvoles (del qual el separa el riu Set), Juncosa, l'Albagés, Castelldans, Juneda, les Borges Blanques i l'Albi.

La vila, a 444 m. d'altitud, fou fundada el 1202. És l'únic nucli de població del municipi, que comprèn també el despoblat de Vallxeca i l'antic poble de les Besses. El terme municipal, de 34,42 km², es troba al sector meridional de la comarca de les Garrigues, a la vall alta del riu Set, i limita amb el terme municipal de la Pobla de Cérvoles (del qual el separa el riu Set), Juncosa, l'Albagés, Castelldans, Juneda, les Borges Blanques i l'Albi. Els conreus principals són l'olivera i els ametllers. La zona forestal està ocupada per 721 ha de boscos de pi blanc i 505 ha de brolles.  

L'Església Parroquial és dedicada a Sant Miquel Arcàngel. Fou reedificada el segle XVIII; conserva la façana classisitzant, amb una part central coronada per un frontó triangular i un petit rosetó, àmplia nau i capelles als contraforts i campanar de planta quadrada amb un cos damunt el vuitavant.

La Casa de la Vila, construïda l'any 1912. Francesc de Paula Morera i Gatell

La Casa de la Vila, construïda l'any 1912, és destacable per la seva construcció majestuosa totalment de pedra, i és l'edifici més admirat pels visitants. L'arquitecte elegit per al projecte de la casa consistorial fou Francesc de Paula Morera i Gatell, que en aquell moment ocupava el càrrec d'Arquitecte Municipal de la ciutat de Lleida. La façana, de gairebé 29 metres de llargària, s'alça sobre 3 naus, dues de laterals, on estaven ubicades les escoles, i una nau central, que és l'eix de l'edifici consistorial. Cadascuna de les naus laterals tenen 7,50 metres de llargària i s'hi accedeix mitjançant grans portes d'entrada culminades amb arcs de mig punt d'1,70 metres d'amplària. En destaca l'entrada principal, de 2,20 metres d'amplària, on la volta està realitzada amb dovelles arrabalades. Malgrat que l'edifici consistorial ha sofert diferents intervencions en el seu interior al llarg dels anys, l'element més característic en l'actualitat és la Sala Capitular o de Sessions, conservada de la mateixa manera quan fou concebuda. Situada en la primera planta del cos central de l'edifici, avui dia és el lloc on es prenen les decisions més importants del poble.

Finestra de la Casa de la Vila

Font: Viquipèdia

On menjar a Cervià de les Garrigues:

http://www.elsfogonsdelacarme.cat/
Els Fogons de la Carme 

http://www.elsfogonsdelacarme.cat

Al nucli antic de Cervià de les Garrigues, terra d’oli, pa petit i ametlles garrapinyades, trobareu els Fogons de la Carme, el restaurant familiar dirigit per la Carme Mora, cuinera de vocació i ara de professió que va parar les seves taules, per primera vegada, l’any 2007.

Les  propostes gastronòmiques es basen en les receptes de la nostra terra, que hem heretat de les padrines de casa, amb un toc modern i innovador que hi aporta la Carme. Cuina tradicional, de cocció pacient i amb l’oli d’oliva verge extra del camp de Cervià com a protagonista, que podreu disfrutar tant al menjador de pedra, al celler, o bé a la terrassa de les nits màgiques d’estiu. Els tres espais ens permeten compaginar, sopars d’encant o dinars familiars.

Apostem per la gastronomia de la terra i la maridem amb els vins de la terra, per això hi trobareu vins i caves d’arreu, però sobretot vins de la comarca.

Estimem la nostra terra i valorem els productes que hi neixen, l’entorn on vivim ens agrada i per això ens sentim orgullosos de que ens visiteu. Formem part de la Ruta del Vi de Lleida, creiem en l’oliturisme, … apostem per conèixer un territori a través del paladar. Hi sou convidats!

A Facebook:
Carme Mora Fogons de la Carme 
Els fogons de la Carme 

Instagram! @fogonsdelacarme

Com arribar-hi:
https://goo.gl/maps/zv87vxpsmuz

-.-
-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada