diumenge, 30 de juliol de 2017

Organyà, Figols, Cabó, Vilar de Cabó, Perles, Coll de Nargó, Les Masies, Tragó, Peramola ...


Santa Fe

Organyà

Per la C-14, la mateixa carretera que porta a la Seu d'Urgell, just a un 60m després de deixar la plaça de els Homilies, haureu de girar a la dreta, deixant la C-14, seguir pel el pont que creua el Segre i a menys de 2 km hi trobem Figols.

Santa Fe coronoat per Santa Maria de Castell-Llebre

Figols

Sant Víctor de Fígols

Balcons

Trucadors


Fòsils

Fòsils

Fígols i Alinyà és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, amb capital a Fígols. En bona part es localitza a l'esquerra del Segre, a 24 km al sud de La Seu d'Urgell. Fígols d'Organyà (antigament conegut com a Fígols prop Voloriu) i Alinyà eren dues entitats independents fins a l'any 1972, quan es van unir i es va crear el municipi de Fígols i Alinyà. El 2015 el municipi tenia 261 habitants, repartits entre els pobles de Fígols (cap de municipi), Alinyà, Canelles, l'Alzina d'Alinyà i Perles, a més dels llogarets de Llobera, Les Sorts, Forn, Romanius, Obac, Voloriu, Vall del Mig, Vall Baixa, Colldeboix, Caferna i el despoblat de Voltrera.

Fígols, també anomenat Fígols d'Organyà és la capital del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Alt Urgell. El poble, que té 70 habitants, és a l'esquerra del Segre a 602 metres d'altitud. En un extrem s'hi pot trobar l'església Sant Víctor de Fígols que s'hi arriba per l'antic camí de la Séquia. El seu gentilici és figolans i figolanes. Hom creu que el topònim de Fígols podria derivar de ficulos, diminutiu de ficos (figueres)

Sant Víctor de Fígols

És un edifici d'una nau coberta amb volta de canó i capçada per un absis rodó, decorat exteriorment amb arcuacions llombardes i una finestra de doble esqueixada. A banda i banda de la nau, a manera de creuer, s'obren sengles capelles rectangulars, afegides posteriorment a l'obra antiga. El portal de mig punt datat el 1703, és a la façana de migdia. Sobre la de ponent s'alça un campanar d'espadanya.

Sant Víctor de Fígols

Història

Cap notícia documental no fa referència a l'església de sant Víctor de Fígols d'Organyà, la qual cosa agreuja la ja difícil lectura de la construcció i de les seves etapes. Tal com se'ns presenta, l'església de Fígols és el resultat d'una restauració recent que, amb un criteri discutible, li ha retornat l'aspecte que degué tenir a l'època romànica, tot llevant-li els afegits posteriors.

L'església fou cremada el 1836, durant la primera Guerra Carlina, per una partida de carlins, les tropes liberals que s'hi havien refugiat moriren durant l'incendi.

Més informació:
Església de Sant Víctor de Fígols 
«Sant Víctor de Fígols». Via Romànica. Consell Comarcal de l'Alt Urgell.

Sant Víctor de Fígols

Cabó

Premsa

Cabó

Cabó

Espandanya de Sant Serni de Cabó 

Cabó

Corb

Cabó és un municipi català situat al sud-oest de la comarca de l'Alt Urgell. Adscrit a l'Urgellet històric. Aquesta entitat municipal actualment té tres pobles habitats i la capital municipal està situada a Cabó, petita població situada al centre de la vall del mateix nom. El centre de serveis més proper es troba a Organyà, i la ciutat més propera és la Seu d'Urgell.

 Església de Sant Serni de Cabó 

Història

Cabó és esmentat a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell el 839. L'any 1017, Cabó, apareix esmentat com a nucli de població en documents procedents de la col·legiata d'Organyà. Des de mitjans de segle X la vall de Cabó estava sota el domini dels Caboet, senyors, també de la vall de Sant Joan. Al segle XII el domini d'aquesta vall passà a mans de l'església d'Urgell. L'any 1548 la vall fou incorporada a la corona de manera que esdevingué domini reial. Tot i l'abundància de notícies documentals sobre la vall de Cabó, hi ha poques referències a l'església de Sant Serni. Va ser l'església parroquial fins que se'n va construir una de nova al centre urbà, Sant Isidre i Sant Serni de Cabó Nou.

Història
Altres pobles 

Pàgina web de l'Ajuntament

 Església de Sant Serni de Cabó 

Església de Sant Serni de Cabó 

L'estructura arquitectònica que presenta aquest edifici fa pensar que el projecte inicial hagués pogut estar modificat abans d'acabar l'obra o bé al cap de poc de finalitzar-la. Es tracta d'una església de nau única coberta amb volta de canó i capçalera amb dos absis, orientats a nord i oest, amb finestres de doble esqueixada (una a l'absis nord i tres al de ponent). El darrer tram de la nau, davant els absis, es cobreix amb cúpula d'arestes molt suaus. Exteriorment aquesta cúpula es correspon amb un cimbori de planta quadrangular amb un campanar d'espadanya de dos ulls. Al costat est de la capçalera no hi ha absis sinó un arc paredat que coincideix, a l'exterior, amb les restes d'una nau. Façana amb porta d'arc de mig punt amb petit rosetó al damunt. Aparell de carreus ben escairats, disposats en filades uniformes i regulars amb façanes arrebossades i voltes interiors fetes de formigó de calç. No hi ha elements escultòrics ornamentals. La situació dels finestrals de l'absis reforça la idea que el projecte inicial era el de l'església d'una nau orientada de llevant a ponent, acabada amb una capçalera trevolada en la qual l'absis de ponent n'era el principal.

Església de Sant Serni de Cabó

Corb

El Vilar de Cabó

Després de Cabó el següent nucli de la vall en importància és el Vilar de Cabó, a la part central de la vall, on aquesta és més ampla i plana, i amb més terreny cultivable. A diferència de Cabó el poble s'ha desenvolupat seguint una estructura simètrica al voltant de la Plaça Major. Destaca del poble, l'església de Sant Miquel, contemporània a la de Sant Serni de Cabó. A dintre de l'església hi ha pintades unes imatges de gran valor artístic per la seva bellesa. A l'altra banda del riu, part nord, s'estenen un conjunt de vinyes què dominen tota la part solana.

Església de Sant Miquel i cementiri

Església de Sant Miquel

Porta de l'església de Sant Miquel

Serra

Església de Sant Miquel i cementiri

Insecte

Perles

Entorn de Perles

Perles
és un nucli de població del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Alt Urgell. A 780 m sobre el nivell del mar. Si us hi fixeu veureu que està edificada damunt d'una elevació, tots els indicis ens fan pensar que en aquell lloc hi havia el Castell dels Templers, que hi van viure fins al 1319, any en què el Papa Climent VII en va decretar la dissolució i per això els fogatges de 1497 i 1553 parlen encara del Castell de Perles. Quan es va produir la dissolució, aquests indrets restaren deshabitats al llarg d'uns 100 anys. No va ser fins que es van començar a explotar els boscos que no es va repoblar la zona, i llavors la casa comtal de Cardona, propietària dels terrenys, no deixava edificar arran dels boscos, per això i per l'existència del castell templer, la gent que va anar arribant es va establir a Perles. Actualment té 16 habitants. Es troba aigua avall d'Alinyà, a la dreta del riu Perles. S'hi pot trobar l'església de Sant Romà, envoltada pel cementiri. Sobre un tossal a 1.178 metres d'altitud hi ha la capella de Sant Ponç d'Alinyà i al sud, prop del Coll de Boix, hi ha la capella romànica de Santa Pelaia.

Església de Sant Romà de Perles

Església de Sant Romà de Perles 

L'església de Sant Romà de Perles és un monument del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell). Era l'antiga parroquial del nucli de Perles (Fígols i Alinyà). De filiació romànica, sofrí profundes modificacions en època moderna que n'alteraren notablement l'estructura i la volumetria. Església esmentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de l'any 839.

Originàriament d'una nau, presenta una coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, i és capçada a l'est per un absis semicircular i de menor alçada que la nau, sense elements exteriors que evidenciïn la transició entre ambdós espais. L'afegiment de capelles de planta quadrangular als murs laterals comportà la perforació dels murs romànics i la construcció de volums adossats a ambdues bandes de la nau. La porta es troba a la façana occidental, aixecada sobre unes escales i custodiada per un ull de bou. La seva posició descentrada respecte a l'eix de la façana suggereix que són de factura posterior, essent l'estreta finestra d'arc de mig punt que es troba a mitjana alçada l'únic element original que resta. Una espadanya de dos ulls corona la façana.

Absis de Sant Romà de Perles

Perles (Fígols i Alinyà)
«Sant Romà de Perles». Via Romànica. Consell Comarcal de l'Alt Urgell.

Sant Romà de Perles

Porta de Sant Romà de Perles

Cabreta

Finestra


Cabreta

Coll de Nargó

Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Situat a la dreta del riu Segre i al costat del pantà d'Oliana, passen pel seu terme també els rius de Perles i Sallent.

Noi, la cabra pels seus pecats ...

Coll de Nargó es troba a la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca del Pallars Sobirà a l'oest. Al nord limita amb el municipi alturgellenc de Cabó i Organyà, a l'est amb Fígols i Alinyà, a sud-est amb Oliana i al sud amb Peramola.

Sant Climent de Coll de Nargó

Història

El terme està documentat des de l'any 988 i el poble de Nargó el 1076. Pertanyia al comtat d'Urgell. El 1097 el comte Ermengol V d'Urgell, va donar a Guitard, senyor de Caboet, els castells i viles del lloc anomenat Nargó. Des de 1278 la jurisdicció del lloc va passar completament als vescomtes de Castellbò gràcies a la renúncia per part del bisbat d'Urgell dels drets que posseïen sobre aquestes terres.

Interior de Sant Climent
Coll de Nargó celebra la seva festa major el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. Durant el mes d'agost té lloc un descens de raiers pel Segre.

El 2007 es va trobar la posta d'ous de dinosaure més gran d'Europa, actualment conservada al museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Llocs d'interès:

Església de Sant Climent de Coll de Nargó
Dinosaures de Coll de Nargó, amb el seu corresponent museu
Museu dels Raiers de Coll de Nargó
Gavarra  


Sant Climent de Coll de Nargó

Sant Climent és una església situada al poble de Coll de Nargó, a la comarca de l'Alt Urgell, que fou declarada, el dia 5 d’abril de 1946, com a Monument Nacional Històric Artístic. Això fou possible gràcies a la intervenció de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, erudit i gran amant de l’art romànic, que va salvar, gràcies a la seva intervenció, els frescos de les esglésies de la Vall de Boí, actualment declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

L'antiga església parroquial de Sant Climent és voltada del clos del cementiri, vora la carretera d'Isona i a tocar les primeres cases del poble de Nargó. L'edifici actual fou construït a finals del segle XI o principis del XII al lloc d'una església anterior, de la qual es conserva la traça de la planta al costat de migdia i el campanar.

És d'arquitectura romànica-llombarda, amb una única nau, coberta amb volta de canó que recolza sobre arcs torals. L'absis, situat uns 50 cm per damunt de la nau, és decorat exteriorment amb un fris d'arcuacions cegues i lesenes. La porta principal és a ponent, però hi ha un segon accés a migdia. A l'interior, prop del presbiteri, un arc lleugerament ultrapassat dóna accés al campanar, adossat a la nau.

Sant Climent de Coll de Nargó

El campanar és una construcció preromànica, no anterior al segle X, de planta rectangular i amb la base atalussada fins a tres quarts de la seva alçada. Al capdamunt del cos piramidal hi ha una finestra de ferradura a cada una de les cares. Tanmateix, alguna d'elles podria ser fruit de la restauració feta a principis de segle, en què es va refer també el darrer cos del campanar, coetani de l'església, amb una finestra triforada emmarcada per un parament d'arcuacions. L'absència d'ornamentació a la resta del campanar contrasta amb la dels murs exteriors de l'església, decorats amb una sèrie d'arcuacions i lesenes. La façana principal disposa igualment d'arcuacions, que segueixen la doble vessant de la coberta i que formen un parament rebaixat en el mur, sobre la portada, on hi ha una finestra cruciforme.

Sant Climent de Coll de Nargó

Història

L’església parroquial de l’antiga Vila Nargone indret conegut avui com “Les Viles” i on hi ha la Font de Sant Climent, fou objecte l’any 1929 d’una restauració a càrrec dels Amics de l’art vell. Un curiós document de l’època, sotasignat pel secretari César Martinell, qui va actuar en qualitat d’arquitecte, diu així: Les obres de restauració trobaren l’estímul i ajut material de la Diputació de Lleida, que contribuí amb 1.000 pessetes, i el poble de Coll de Nargó que ho va fer amb la quantitat de 392,50 pessetes, procedents de subscripció voluntària entre els veïns.

Durant la guerra civil espanyola, Sant Climent va servir de polvorí a l’exèrcit de la República, fou bombardejada en diferents ocasions i encara que moltes bombes caigueren a pocs metres de l’església, no tingué desperfectes.

Fruit de la barbàrie?

Aprofitant la bona sonoritat del recinte s’hi ha fet fins i tot concerts, com el que va tenir lloc l’11 d’octubre de l’any 1987 amb la desapareguda mezzo-soprano Anna Ricci, acompanyada de Jordi Russinyol, que oferiren un recital de Trobadors Provençals, cançons hebraiques i sefardites.

Font:

Sant Climent de Coll de Nargó a Viquipèdia
«Sant Climent de Coll de Nargó». Via Romànica. Consell Comarcal de l'Alt Urgell.


Les Masies de Nargó

Les Masies de Nargó és un nucli de població del municipi de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell. Actualment té 32 habitants, i a la població s'hi pot trobar la capella de Sant Miquel d'estil romànic. El nucli es troba a 3 quilòmetres del poble de Coll de Nargó.

Sant Miquel de les Masies de Nargó

Sant Miquel de les Masies de Nargó. Foto d'Antonio Saez Torrens

Es tracta d'una capella romànica de construcció simple i senzilla, composta per una única nau, llarga i estreta, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta per volta de canó de pedra en el primer tram i la resta té un embigat de fusta. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera. La nau és recorreguda per una banqueta encastada als murs. Al mur meridional hi ha una finestra de doble esqueixada asimètrica, rematada per una llosa horitzontal. A l'absis hi ha dues finestres més de característiques similars. Per accedir a l'església hi ha dos portals d'arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca. Cap dels dos sembla original. Els murs de la nau no tenen ornamentació, l'absis, en canvi, té un fris d'arcuacions cegues a sota d'una cornisa amb lesenes. 

Planta de Sant Miquel de les Masies de Nargó. s XI
L'aparell és molt rústec i irregular. La restauració que va finalitzar el 1983 ha estat excessiva pel que fa al parament de l'edifici.

La capella de Sant Miquel, annexa a Sant Climent de Coll de Nargó segons el llibre de visites pastorals del Bisbat d'Urgell de l'any 1758, no tenia cementiri ni ornamentació pròpia, que es duia de la parròquia quan s'hi celebrava, cada 8 de maig, l'ofici posterior a la processó.

«Sant Miquel de les Masies de Nargó». Via Romànica. Consell Comarcal de l'Alt Urgell.
 
Fent amics

Paca

Tragó

Tragó de Segre, també anomenat Tragó de Peramola, és un poble petit de 66 habitants que està situat a la vora del riu Segre, dins del municipi de Peramola. Els seus habitants viuen principalment de l'agricultura i la ramaderia. El poble té una església romànica d'una sola nau i un campanar d'espadanya d'un sol ull, possiblement del segle XI tot i que les primeres referències documentals són del 1279. L'església té com a patrona Santa Llúcia.

Collita feta


Història

Tragó de Segre va néixer a l'Edat Mitjana a cal Sant, una casa humil de Tragó. Hi ha fonts que afirmen que els orígens del poble es troben a Tragó d'Ares, un dels tres Tragó de Catalunya (recordem que són Tragó de Segre, l'únic que encara es manté dempeus; Tragó d'Ares, actualment en ruïnes, possiblement l'origen de Tragó de Segre; i Tragó de Noguera, avui sota les aigües del pantà de Santa Anna, del qual només se'n conserva el municipi).

Absis i absidiola de Santa Llúcia de Tragó

A Tragó, entre els dos valls que antigament tancaven la muralla, hi ha tres carrers que miren cap al riu Segre: el que baixa de cal Rei fins a Cal Pauqueta nou, i gira cap a Cal Casanova ( Camí de Santa Llúcia ); el que va de Cal Sastre fins a Cal Gràcio ( Carrer Major ) i el que uneix Cal Capcarrer amb Cal Llucrècio ( Carrer del forn ). Al cap i al peu del poble n'hi ha dos més de paral·lels al Segre: el que des de la plaça va a trobar la carretera que puja cap al Pla de Tragó i cap a Peramola ( Camí de Peramola ), i el tram de carretera que ve de la Palanca i va fins a Nuncarga ( Carretera d'Oliana ). Tragó té dues places: la petita, anomenada Plaça del Ball, era el lloc on antigament es feia el ball de Festa Major; la gran, en canvi, és molt més recent, és la Plaça d'Estudi.

Santa Llúcia de Tragó i cementiri

Santa Llúcia de Tragó

Santa Llúcia de Tragó i Nuncarga és un monument del municipi de Peramola (Alt Urgell)

Planta de Santa Llúcia de Tragó i Nuncarga. s XI
Església d'una sola nau amb capçalera trilobulada, amb un absis central i dues absidioles. La nau és coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals que arrenquen de pilastres adossades als murs. A ponent hi ha un espai que sembla un cor o tribuna elevada que és un element singular en l'arquitectura d'aquesta època. Al centre de cada absis hi ha una finestra de doble esqueixada. A la façana de ponent hi ha una altra finestra de les mateixes característiques. La porta s'obre a la façana sud, amb un arc adovellat.

El campanar d'espadanya, d'un sol ull, és situat a la façana de ponent i sembla d'època posterior a la construcció de l'església.

La capçalera presenta decoració d'arcuacions llombardes entre lesenes. Les parets de la nau estan sobrealçades i es conserven lloses del ràfec de la primitiva coberta que sobresurten de la paret.

L'aparell és de carreus petits i regulars, col·locats formant filades. Les absidioles abracen les cantonades del cos de la nau.

Es tracta d'una mostra de romànic llombard propi del segle XI.

Santa Llúcia de Tragó

Història

Les referències històriques sobre l'església de Santa Llúcia de Tragó - Nuncarga són mínimes. A la relació de la dècima del bisbat d'Urgell de 1279, dins del deganat d'Urgell, hi figura l'església de Drago.

Aquesta església ha estat sota diferents advocacions al llarg del temps. Inicialment havia estat dedicada a Santa Maria del Pla de Tragó, a inicis del segle XX n'era titular Nostra Senyora del Roser.

Santa Llúcia de Tragó

Havia estat església parroquial i tenia com a annexes Sant Nicolau de Nuncarga i Sant Climent de Cal Sala de Nuncarga.

Actualment és sufragània de l'església parroquial de Peramola.

Fou restaurada durant els anys 80 del segle XX.

«Santa Llúcia de Tragó». Via Romànica. Consell Comarcal de l'Alt Urgell.

Font: Tragó de Segre a Viquipèdia

Paques de palla

Peramola

La vila de Peramola està situada a 566 m d’altitud, a l’esquerra del barranc de Peramola, que separa les dues serres: Sant Honorat i Sant Marc. Els carrers més destacats de la vila són el carrer Nou, el del Raval, el de l’Església, el Major, el Carreró i el carrer de la Poca Farina, on hi ha la capella de Sant Joan.

Trucador

L’església parroquial és dedicada a Sant Miquel i, avui en dia és la capella del cementiri vell. Aquesta capella és d'estil romànic. Davant de l’església, al cementiri vell, hi ha dues esteles en forma de disc i amb creus gregues.

Actualment, encara es conserven algunes de les restes de l’antic castell de Peramola, que es troben sota Cal Racó i sota el Casino, als baixos del qual hi ha un bell conjunt de voltes de canó que sostenen l’edificació.

Trucador i pany

Altres indrets del terme: Nuncarca, Tragó, Cortiuda, Castell-Llebre, Sant Honorat, Sant Salvador del Corb, els ponts de Peramola de la Mala Muller, les masies, la torre dels moros i les restes arqueològiques.

El terme municipal es troba al sud de la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca de la Noguera a l'oest a través del municipi de la Baronia de Rialb, on topa als contraforts de la serra de Sant Marc. Al nord limita amb el municipi alturgellenc de Coll de Nargó i la immensa serra d'Aubenç, a l'est amb Oliana i al sud amb Bassella. Al mig del terme es troba l'emblemàtica muntanya de Sant Honorat.

Història

Al segle XI, Peramola pertanyia al cavaller Arnau Mir de Tost. Més endavant, el castell de la vila va ser centre de la baronia de Peramola, jurisdicció senyorial que comprenia gairebé la totalitat de l'actual municipi.

Posteriorment, a mitjan gener del 1714, durant la Guerra de Successió espanyola en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli, la vila fou cremada.

A mitjan gener del 1714, el regiment borbònic de Guipúscoa, del coronel Carlos de Areizaga, estava bloquejat a Oliana per companyies de miquelets que li havien capturat un comboi d’avituallament. La formació de Carlos de Areizaga va quedar reclosa a la vila durant nou dies i només va poder subsistir gràcies als queviures que tenia la població.

El brigadier borbònic José Vallejo, assabentat de l’estat del regiment de Guipúscoa, va acudir a la vall del Segre per auxiliar-lo. El 24 de gener, el seu destacament va arribar a Oliana i, juntament amb els efectius de Carlos de Areizaga, va abandonar la població obrint-se pas i lluitant contra els miquelets que en tancaven els accessos. En la retirada cap a Solsona, efectuada el 25 de gener, les tropes borbòniques van acudir a Peramola, localitat que s’havia significat en el bloqueig d’Oliana. El brigadier José Vallejo va fer penjar els combatents que resistien al poble i, posteriorment, va incendiar Peramola.
Sant Miquel de Peramola Vell
.
Planta de Sant Miquel Vell de Peramola. s XI
Sant Miquel de Peramola vell és una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. s XI.

A la façana de ponent hi ha la porta, de mig punt adovellat amb dues finestres a banda i banda. Aquesta és coronada per un carreu en què hi ha gravat un crismó. A la façana sud hi ha una finestra d'una sola esqueixada i mentre que a l'absis és de doble esqueixada. L'absis presenta un fris d'arcuacions llombardes i lesenes. La mateixa decoració és present a la façana de ponent. La coberta és a doble vessant i feta de llosa. Culmina l'edifici un campanar d'espadanya.

La desproporció entre l'absis i la nau -aquesta és molt curta- fa pensar que és d'una època posterior.

Al cementiri hi ha dues esteles discoïdals decorades amb creus gregues.

Sant Miquel de Peramola Vell

Història

De l'església de Sant Miquel de Peramola vell no hi ha notícies d'època medieval. En la visita pastoral de 1575 es parla del mal estat de les cobertes. En aquest moment encara era parròquia Sant Miquel de Peramola vell, que quedà com a capella del cementiri. Al segle XVIII la nova església de Sant Miquel, situada al centre del poble, passà a ser la parròquia.

Font: Viquipèdia

Tiradors de les portes de Sant Miquel Vell de Peramola

Més inormació:

«Sant Miquel de Peramola Vell». Via Romànica. Consell Comarcal de l'Alt Urgell.

La tercera fase constructiva fou a finals del segle XVII. Es construeix a la capçalera del temple, formada per un transsepte i un presbiteri de planta rectangular. La coberta és semicircular amb llunetes i cúpula semiesfèrica amb una lluerna, sostinguda per arcs de punt. L'alçada de la cúpula escurça la concepció longitudinal del temple i dóna una major rellevància al presbiteri, d'arc amb l'estètica barroca. A l'extrem de ponent del transsepte presenta una porta rectangular amb la data 1697.
Sant Miquel de Peramola Nou



Sant Miquel de Peramola Nou

Sant Miquel de Peramola Nou és la nova església parroquial de Peramola (Alt Urgell) que al segle XVIII va substituir la vella església romànica de Sant Miquel de Peramola Vell.

Sant Miquel Nou
L'església té tres naus, capçalera rectangular cap al nord, dues capelles als peus i un petit transsepte coronat per una cúpula semiesfèrica.

El temple presenta tres etapes constructives ben diferenciades. La part més antiga és del segle XIV correspon a les dues capelles de sota del cor, als peus de l'església i el darrer tram de les naus laterals. Inicialment l'orientació de l'església era diferent a l'actual. S'hi accedia pel mur meridional i segurament la capçalera era al mur de llevant. Aquest accés, portal d'arc de mig punt adovellat, es manté encara al carrer de l'Església. A les dovelles d'un dels arcs de les capelles hi ha els dos escuts dels Peramola. També hi és present l'escut dels Desbrull, successors dels Peramola.

A finals del segle XVI s'eixamplà l'edifici i es creà una capçalera orientada al nord i les tres naus cobertes amb volta de nervis sobre arcs apuntats.

El conjunt és cobert exteriorment per una teulada a doble vessant. A la façana de llevant hi ha un campanar de torre de secció quadrangular, amb quatre finestres allargades, un rellotge i és coronat per una coberta plana.

Un element rellevant de l'església de Sant Miquel és la llosa sepulcral d'estil gòtic, esculpida cap a 1430, d'un dels darrers barons de la nissaga dels Peramola.

Font: Viquipèdia


-.-
-.-