dissabte, 27 de maig de 2017

Una vetllada amb Pat Metheny a la Sala Barts. Guitar BCN 2017

Avui una de música.

"Una vetllada amb Pat Metheny"
a la Sala Barts.


Dins del festival de guitarres: Guitar BCN 2017 rebem una actuació del magistral Pat Metheny, guitarrista i compositor de jazz americà, guanyador de 17 premis Grammy i ha sigut reconegut amb 3 discs d'or. És conegut per ser el líder del Pat Metheny Group, el seu treball en solitari i altres projectes paral·lels. El seu estil incorpora elements del jazz progressiu i contemporani, post-pob, jazz llatí i jazz fusió. 

An evening with Pat Metheny
Barts - Av. Paral·lel, 62
08001 Barcelona, Catalunya

 TGR del Friuli Venezia Giulia - 19 juny 2016


Pat Metheny, guitarres
Gwilym Simcock, piano
Linda Oh, contrabaix
Antonio Sánchez, bateria  

Pat Metheny és sense cap mena de dubte el guitarrista de jazz més cèlebre de la seva generació. El seu estil inconfusible, que va contribuir a revolucionar l'instrument en el camp del jazz, la seva permanent recerca de noves formes musicals i les seves incursions no només dins del jazz, sinó també dins del pop o la música contemporània, fan del guitarrista de Missouri un dels grans músics dels nostres temps. En aquesta ocasió, ens presentarà un quartet que inclou dues joves estrelles del panorama internacional: el pianista britànic Gwilym Simcock i la contrabaixista d'origen malasi Linda Oh. Completa el quartet Antonio Sánchez, bateria habitual de Metheny des de l'any 2002 i conegut per la genial banda sonora de Birdman.


Pat Metheny, antologia de si mateix


El guitarrista va recórrer les moltes facetes de la seva carrera al Guitar BCN

Pat Metheny a la Sala Barts.
 
Roger Roca / Barcelona

Diumenge, maig 28, 2017 El Periódico

El concert excedia les dues hores i mitja. Dos amics que ja havien sortit de la sala s'afanyaven a tornar als seus seients quan van sentir que la música arrencava una altra vegada. Un altre bis. El tercer. "Aquest tio està malalt", li deia l'un a l'altre amb admiració. Per descomptat, el de malalt era un dir. Pat Metheny no està malalt. Pat Metheny és incansable. Pat Metheny està igual que sempre. Pat Metheny sembla que no pararia mai ni de girar, ni de gravar ni de tocar la guitarra.

Dissabte a la sala Barts ho va deixar després de dues hores i quaranta-cinc minuts de concert. Encara que a jutjar per la seva expressió quan saludava per última vegada, el guitarrista de la cabellera embullada, la samarreta a ratlles i l'etern somriure podria haver seguit fins al matí següent. Amb més de quaranta discos al seu nom, repertori n'hi havia de sobres. I coartada també: el seu concert al festival Guitar BCN s'anunciava com "una vetllada amb Pat Metheny", sense disc nou que promocionar, sense limitacions de guió. Els fans, que van esgotar les entrades dies abans, estaven encantats perquè això volia dir que sonarien els grans èxits de tota la vida.

I en van sonar uns quants. Amb un quartet fins ara inèdit en Barelona, Metheny li va donar una volta als seus clàssics. Una volta, que no una rebolcada. Un nou acord rítmic aquí, una instrumentació diferent enllà o un aire canviat més ençà. Les seves melodies més cèlebres són gairebé material pop. Sonen dues notes i es reconeixen. A la Barts, cada melodia reconeguda es rebia amb un aplaudiment gairebé tan entusiasta com els que sonaven després de cada solo del "guitar hero" de Missouri.

Va tocar sol, a duo, en trio i quartet. En acústic, en elèctric i en electrònic, amb aquesta guitarra sintetitzada que als anys vuitanta sorprenia pels seus estranys timbres - Sona a corneta, a flauta andina? - i que avui, més que futurista, resulta entranyable. Pat Metheny són molts músics a la vegada, i dissabte van estar tots. El de les melodies memorables, el solista de dicció perfecta que no s'esgota mai i el guitarrista intimista que es confessa a la seva acústica. Però tots vol dir tots, sense excepció, i també va aparèixer el Metheny més bizarro, el que s'ho passa bomba jugant amb la dissonància i la distorsió.

Ben entrada la vetllada es va llançar a un duo amb el hipercinético bateria Antonio Sánchez, autor de la banda sonora de la pel·lícula 'Birdman'. El mà a mà podria haver sonat al festival Sónar, secció "músiques extremes", però el públic de la Barts va acceptar la tempesta elèctrica sense dir ni piu, potser perquè vol a Metheny tal com és. El del udol, el de la melodia ensucrada i el que murmura 'And I love her' de The Beatles a cau d'orella. Gairebé tres hores de concert i allà no s'anava ningú.



Més informació

An Evening with Pat Metheny Coming 22/09/2016
Pat Metheny - Kin - Live At The Five Angels Theater, New York / 2014
Pat Metheny Last Train Home


Birdman (film score) Antonio Sánchez 09/12/2014


Gwilym Simcock live session: How I wrote ... These are the Good Days 23/08/2011
Gwylim Simcock - Jazz exploration on Grieg piano concerto 10/01/2010
Gwilym Simcock live at The Barclaycard Mercury Prize 2011
"A Simple Goodbye" for John Taylor - The Impossible Gentlemen - Sligo Jazz 23/07/2015

-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada