dissabte, 27 de maig de 2017

Museu d'Art Contemporani de Barcelona (El MACBA). Barcelona

Mural de l'artista i activista nord-americà Keith Haring. 1989
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, està dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies. Està situat al barri del Raval de la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Fou declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

El MACBA

L'edifici principal del MACBA, amb 14.300 m² útils, és obra de l'arquitecte estatunidenc Richard Meier. Projectat el 1990, la seva construcció es va iniciar el 1991 i es va allargar fins al 1995. L'objectiu de l'edifici era unir l'art contemporani exposat a l'interior amb les formes històriques dels edificis que l'envoltaven. La utilització del color blanc, complementada per l'ús de claraboies de vidre i de materials reflectants, fa que l'edifici disposi d'una especial lluminositat. L'obra de Meier està influenciada pels treballs de Le Corbusier. L'arquitecte fa una reinterpretació del racionalisme. En aquest projecte es pot observar la combinació d'espais rectes amb línies corbes, on la llum exterior juga un paper molt important.

El MACBA

Avui tenim el plaer de poder gaudir d'una interessant exposició;


"Forensic Architecture. Cap a una estètica investigativa"



Recentment, un petit grup d’investigadors anomenat Forensic Architecture va començar a emprar nous mètodes en una sèrie de treballs d’investigació sobre les vulneracions dels drets humans. A més d’aportar proves evidents per als tribunals internacionals col·laborant amb nombrosos grups activistes, oenagés, Amnistia Internacional i les Nacions Unides, Forensic Architecture no sols ha cridat l’atenció amb noves dades sobre les violacions dels drets humans i els crims d’Estat arreu del món, sinó que també ha donat lloc a una nova modalitat de pràctica investigativa que porta el seu nom, «arquitectura forense». El grup utilitza l’arquitectura com a eina metodològica per investigar conflictes armats i la destrucció mediambiental, i per complementar i confrontar amb altres múltiples fonts probatòries com són els mitjans digitals i xarxes socials, els sensors remots, les investigacions materials i els testimonis presencials. Aquesta exposició presenta aquesta pràctica i en subratlla els orígens, la història, els supòsits, el potencial i també les dificultats i limitacions. Amb aquestes investigacions i els textos crítics que les acompanyen, Forensic Architecture examina com es produeix –tecnològicament, arquitectònicament i estèticament– la veritat pública, com es pot utilitzar per confrontar la propaganda i els secrets d’Estat, i com es poden denunciar les noves formes de violència d’Estat.



Una exposició de: Forensic Architecture
Director: Eyal Weizman
Comissària: Rosario Güiraldes
Conceptualització de l'exposició: Eyal Weizman, Rosario Güiraldes, Anselm Franke, Christina Varvia
Equip Forensic Architecture per a l'exposició: Rosario Guiraldes (coordinator), Christina Varvia, Samaneh Moafi, Ariel Caine, Hana Rizvanolli
Disseny gràfic: Other Means

Exposició coproduïda pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) amb el MUAC, Museo Universitario Arte Contemporáneo, Ciutat de Mèxic


Àudio de la visita a l’exposició Forensic Architecture. Cap a una estètica investigativa, a càrrec d’Anna Cerdà, curadora adjunta.

Forensic Architecture examina com es produeix –tecnològicament, arquitectònicament i estèticament– la veritat pública, com es pot utilitzar per confrontar la propaganda i els secrets d’Estat, i com es poden denunciar les noves formes de violència d’Estat.



-.-

Arquitectura forense o la denúncia de crims de guerra a través de l'art. TV3/324

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/arquitectura-forense-o-la-denuncia-de-crims-de-guerra-a-traves-de-lart/video/5667713/

-.-

Arquitectes detectius  


· El Macba reivindica en una exposició el treball de l'agència Forensic Architecture per desemmascarar les mentides d'estat en la vulneració dels drets humans 

La instal·lació audiovisual de Lawrence Abu Hamdan evoca el so dels trets que van matar dos joves palestins.
 
· El grup utilitza la tecnologia per detectar “rastres que els fets violents deixen en els edificis”

Maria Palau - El Punt/Avui 07.05.2017

“La veritat és un camp de lluita”, etziba amb fermesa Eyal Weizman, el director de Forensic Architecture (‘arquitectura forense'), una petita agència d'investigació creada el 2010 a Londres per desemmascarar grans mentides d'estat. L'equip que hi treballa és molt peculiar, ja que està format per una vintena de científics, advocats, activistes... i una bona colla d'arquitectes, artistes i cineastes. Tots junts, amb un encreuament insòlit de coneixements, treballen en infinitat de casos de violació dels drets humans que les mateixes autoritats que els han instigat s'escarrassen a ocultar o falsejar. El seu mètode per arribar al fons dels fets és d'allò més innovador perquè es basa principalment en les pràctiques artístiques. L'art els mostra el camí per reunir les proves necessàries per denunciar els successos, des del bombardeig d'un hospital d'Alep fins a la implicació de la policia alemanya en un assassinat neonazi.

“Per nosaltres, l'estat és sempre el presumpte culpable i per jutjar-lo sovint hem de crear fòrums alternatius a la via judicial, com ara exposicions en museus”, exclama Weizman, que precisa que a vegades treballen de manera independent, però moltes altres per encàrrec de diverses oenagés com Amnistia Internacional. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) s'ha transformat ara en un tribunal o, el que és el mateix, s'ha convertit en altaveu de l'activitat d'aquest grup en l'exposició Forensic Architecture. Cap a una estètica investigativa (fins al 15 d'octubre). “Aquesta mostra va al cor de la funció del nostre museu i ens planteja aquesta pregunta: l'art pot canviar el món? La meva resposta és radical: sí que pot”, afirma el director del Macba, Ferran Barenblit.


Aquest equip multidisciplinari n'està plenament convençut i el fet és que els resultats d'algunes de les seves detectivesques recerques ho avalen. La imatge és la base principal de les seves investigacions. “El món de l'art, per tradició, està bregat en la interpretació dels significats de les imatges”, emfasitza Barenblit. Forensic Architecture utilitza tot l'arsenal visual que té a l'abast (imatges per satèl·lit, fotografies i vídeos que els envien ciutadans anònims, gravacions de càmeres de vigilància, panoràmiques pixelades...) per reconstruir virtualment els delictes. “Ho analitzem tot amb ulls d'arquitectes per detectar els rastres que els fets violents han deixat en els edificis”, explica Weizman.

Gràcies a les seves indagacions, l'opinió pública descobreix d'un dia per l'altre que l'exèrcit nord-americà no va bombardejar una construcció siriana dins la qual s'estava celebrant una perillosa reunió d'Al-Qaida sinó una mesquita plena a vessar de ciutadans innocents. O que els suposats incendis accidentals en els boscos d'Indonèsia van ser en realitat provocats per ampliar els conreus d'oli de palma. Que després les autoritats reconeguin les seves falsedats ja és una altra història. “Tots utilitzen la mateixa tàctica. Primer, ho neguen tot. Després, passen als atacs personals. “Vosaltres sou artistes, no teniu res a dir sobre aquests assumptes”, revela Weizman.


Hi tenen tant a dir que van ser decisius en l'esclariment de l'assassinat de dos adolescents palestins a la ciutat de Beitunia, el 15 de maig del 2014. L'exèrcit israelià va amagar el cap sota l'ala, però Forensic Architecture va fer una tasca de recerca de gravacions de sons, enregistraments de vídeo i testimonis que va culminar en la detenció d'un membre de la policia fronterera. Al Macba aquest cas s'explica en companyia d'una instal·lació audiovisual que l'artista Lawrence Abu Hamdan va crear a partir dels arxius d'àudio que havien enregistrat els trets que van matar els dos joves.

Font: http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1136003-arquitectes-detectius.html

Visió satel·lital dels bombardejos
Recreació en 3D dels bombardejos
Recreació en 3D dels bombardejos

Més info:

CSI: Gaza - Arquitectura Forense 09.07.2015




Los resultados de la Plataforma Gaza 13.07.2015 





Big Data y 3D para denunciar crímenes de guerra 23.05.2017



-.-

Descans/pausa



Tàpies que no falti

Més Tàpies

Tàpies al terrat

També hem pogut complementar l'exposició "Forensic Architecture. Cap a una estètica investigativa" amb una visita a l'Exposició: 


Aquesta exposició de la Col·lecció MACBA proposa una sèrie de recorreguts artístics estructurats en tres grans àmbits: experiència, temps i conflicte. La col·lecció d’un museu constitueix un dels seus àmbits principals de treball, però també configura la seva identitat i en determina la capacitat d’interactuar amb el present.

Els treballs inclosos a Col·lecció MACBA 31 qüestionen les diverses formes de conflicte en el món actual, reflexionen sobre la relació de l’art amb si mateix i sobre la seva capacitat d’interpel·lar la realitat, alhora que reivindiquen l’experiència sensorial, la corporalitat i la vivència del temps com a condicions essencials de l’experiència artística.

La mostra aplega 85 obres de 50 artistes d’arreu del món que comprenen un període cronològic de més de cinc dècades, des de 1959 fins a 2014.

Comissaris: Ferran Barenblit i Antònia Maria Perelló

EXPLORA L'EXPOSICIÓ DES DE CASA
Per a tots aquells que no pugueu desplaçar-vos fins al MACBA a veure l’exposició Col·lecció MACBA 31, us presentem la nostra primera VISITA VIRTUAL amb vistes en 360º.


Cildo Meireles 'Entrevendo', 1970-1994 (2013). Foto: Ben Blackwell

Cildo Meireles, nascut a Rio de Janeiro (Brasil) el 1948, ciutat on viu i treballa, és un dels artistes conceptuals més destacats d’Amèrica del Sud. Ja als anys seixanta, i partint del treball dels neoconcretistes brasilers Hélio Oiticica, Lygia Clark i Lygia Page, va ser pioner a experimentar amb instal·lacions immersives i multisensorials que requerien la plena participació del públic. Des de llavors, la seva capacitat experimentadora ha estat una constant, centrant-se en temes de justícia social i desenvolupant una crítica intensa al capitalisme i al colonialisme occidental. Meireles ha abordat els mecanismes socials que articulen la circulació de béns de consum i d’informació, l’acumulació de capital i l’explotació. Un altre gran centre d’interès ha estat ampliar la percepció de l’art incorporant materials clau en funció de les seves característiques sensorials, simbòliques i sovint semàntiques. Amb una gran capacitat poètica i alhora una gran implicació ètica, les seves obres amplien els registres formals habituals de l’art i demanen la participació de tots els sentits: cal escoltar, olorar o menjar les seves instal·lacions, que esdevenen una vertadera experiència sensorial d’una gran potència social i alhora conceptual. Cildo Meireles han presentat les seves instal·lacions en els més destacats espais expositius d’Amèrica i Europa. Ha participat en mostres com la Documenta de Kassel (1992, 2002), la Biennal de Venècia (1976, 2003, 2005), la Biennal de São Paulo (1981, 2013) o la Biennal d’Istanbul (2003). La seva obra es troba en múltiples col·leccions com l’Stedelijk Museum de Gant, el Museu de Arte Moderna de São Paulo, el Musée d’Art Moderne et Contemporain d’Estrasburg, el Museu Serralves de Porto, la Tate de Londres, el LACMA de Los Angeles i el MACBA de Barcelona. Galerie Lelong, Nova York/París/Zuric www.galerielelong.com Galeria Luisa Strina, São Paulo www.galerialuisastrina.com 

Adrian Melis. Línea de producció per excedent. 2014




Nascut a l’Havana el 1985, Adrian Melis viu i treballa a Barcelona des de l’any 2010. Format a l’Instituto Superior de Arte (ISA) de l’Havana i graduat a la Cátedra de Arte Conducta amb Tania Bruguera, és un dels artistes cubans amb més projecció internacional. Els seus vídeos, fotografies i instal·lacions exploren la relació entre els marcs imposats per les estructures socials, polítiques i econòmiques i les respostes i estratègies dels individus per evadir-les o subvertir-les. Els protagonistes de les seves obres són els treballadors de les economies socialistes i capitalistes, especialment a Cuba i també a Espanya. Melis explora dos sistemes econòmics oposats i les seves diferències respecte al valor social del treball: la manca de motivació en el sistema cubà i la manca de treball en el neoliberalisme espanyol. Models productius, règims polítics i subjecte articulen un treball crític i alhora poètic. Des del 2006 ha exposat a Cuba i a diferents ciutats europees com Amsterdam, Varsòvia, Santander, Barcelona, Madrid, Reims, Moscú, Basel, Girona, Vigo, Berlín o Múnic. Ha participat a fires com Art Brussels (2015), ARCO a Madrid (2015), Swab a Barcelona (2014), Loop Fair a Barcelona (2011), la Bienal de Pontevedra (2010), el Festival Internacional de Cine Cubano de Múnic (2010), la Bienal de La Habana (2009) i la de Beijing a Xina (2007). Té obra a les col·leccions del MACBA de Barcelona i el Museu d’Art Modern de Varsòvia.

Adrian Melis. Línea de producció per excedent. 2014

Andreas Siekmann (Hamm, Alemanya, 1961) va estudiar Història i Història de l'Art a la Universitat de Munic, i va obtenir el seu doctorat en Art a la Kunstakademie de Düsseldorf. Des de 1987 ha participat en nombroses exposicions, algunes tan importants com la Documenta de Kassel. Des dels anys 90 ha fet obres col · lectives, algunes en col · laboració amb l'artista alemanya Alice Creischer. Viu i treballa a Berlín. L'obra de Siekmann revela sempre una postura política clara, ha fet una sèrie de treballs sobre les forces de l'exclusió i zones de la repressió, les qüestions que sempre aborda amb enginy i una lògica associativa excepcional.

Andreas Siekmann. Companyia de Responsabilitat Limitada. 1996-2002

Andreas Siekmann. Companyia de Responsabilitat Limitada. 1996-2002

MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona)
Plaça dels Àngels, 1,
08001 Barcelona

Afegeix la llegenda

-.-



-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada