dissabte, 8 d’abril de 2017

Santa Coloma de Queralt, Bellprat, La Llacuna, Rofes, Sant Joan de Mediona, Torrebusqueta, Montblanc...

Ens ve de pas ... i entrem a  a Vilaverd de Queralt, val la pena, està preciós, com bé indica el seu nom, tota la vall es verda.

Vallverd de Queralt, sovint anomenat simplement Vallverd, és un poble de l'antic terme de Montbrió de la Marca, actualment pertanyent al de Sarral, a la Conca de Barberà.

Està situat a 4 quilòmetres al nord-est de Montbrió de la Marca, entre aquesta vila i el Coll de Deogràcies, que queda al nord-est de Vallverd de Queralt. És a la dreta del riu de Vallverd.

A part de l'església antigament parroquial, al Mas del Cogul hi ha una altra capella.

Más Cogul. Vallverd

Mas del Cogul

El mas del Cogul és una entitat de població del municipi de Sarral (Conca de Barberà). A 650 m d'altitud. Situat al sector oriental de la Conca, sota el coll de Deogràcies. Podem anar al Cogul prenent a Montblanc la carretera que puja fins a Santa Coloma de Queralt

Abans de coronar el coll de Deogràcies, després de Rocafort de Queralt, a mà dreta hi ha la carretera que duu a Vallverd de Queralt. Al costat d'aquesta, just abans d'arribar a Vallverd, hi ha el mas de Cogul. Més informació AQUÍ.


Santa Coloma de Queralt

Els orígens de Santa Coloma de Queralt es remunten al segle X, quan, sota la protecció del castell de Queralt, es comença a reconquerir la regió. Segons Salvador Palau, a la Gran geografia comarcal de Catalunya, Santa Coloma es formà a l'edat medieval a partir del creixement de tres nuclis: la Vila Vella, la Vila Nova i la Pobla de Montpaó. Sembla que durant el segle XIII s'emmurallà. La baronia de Queralt va pertànyer als senyors de Gurb fins al 1213, que van vendre el terme als Timor, que adoptaren el nom de Queralt per al seu llinatge. El castell de Queralt (origen de la baronia) va pertànyer primer als comtes de Barcelona segle X, i a partir del segle XI als Queralt.

Plaça Major porticada

Entre el segle XIII i 1492, coincidint en una etapa de creixement de la vila, va tenir una important comunitat jueva, que disposava de sinagoga, hospital i banys propis. Es conserven encara l'estructura i els carrers de l'antic call. I és que a l'edat mitjana Santa Coloma de Queralt es distingí per la producció i comercialització de safrà. El comerç d'aquesta espècie, el capitanejaven els jueus que cada dilluns, en el mercat setmanal, fixaven la pauta-escandall del preu del safrà a regir a tot el país. S'exportava arreu de la Mediterrània fins a Antioquia i Àsia Menor a través del port de Barcelona. 

Cal destacar de Santa Coloma:


Nau interior de l'Església parroquial de Santa Maria

Edifici d'una sola nau, de planta rectangular, amb presbiteri poligonal i capelles laterals situades entre els contraforts. La volta de creueria s'estructura en 3 trams. La portada d'accés originària és a la façana nord, atès que el mur sud s'integra en la muralla de la vila. És abotzinada i l'arc superior apuntat. Amb finestrals gòtics. Podem veure dos campanars: un d'estructura quadrangular (8 m x 8 m), amb finestrals gòtics al seu tram final, i una gran terrassa amb barana de pedra (segle XVI-XVII), i un altre campanar octogonal, d'estil gòtic i molt més petit, situat damunt la clau de volta de la nau de l'església. A la façana principal hi ha una imatge de la verge feta de pedra negra d'uns 1,30 metres d'alçada. 


Les torres del Portal d’en Roca, el carrer Sant Roc i del Portal de la Font són de planta quadrada i actualment es fan servir com habitatge. A les darreres es conserven algunes espitlleres.

El portal de Sanou o de Cervera consta d’una doble arcada de mig punt i a un dels costat es conserva una torre de planta semi octogonal també rehabilitada com habitatge.

Portal de Sanou o de Cervera

Per damunt del portal de Santa Coloma se situa la seu de la Castlania, una construcció molt modificada al llarg del temps, feta amb pedra i els angles amb carreus de grans dimensions. El portal és un arc de mig punt adovellat, molt rebaixat, amb el sostre de la cara interior fet amb bigues de fusta i tramades de guix.  A la mateixa cara interior, però per damunt de l’arcada hi ha una petita capella amb la imatge de Santa Coloma. 

Al portal de Santa Maria o del Vicari consta també d’un arc rebaixat per les dues bandes. A la clau hi ha un escut amb l’any 1635 i per damunt s’aixeca les dependències de la Rectoria.

El portal d’en Martí és d’arc de mig punt adovellat i l’interior del pas és pla i té bigues de fusta.



Als afores de la població hi ha l'església de Santa Maria de Bell-lloc (s. XIII-XIV), gòtica, amb portal romànic. A l'interior es conserva el sepulcre gòtic (s. XIV) de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabertí, obra de Pere Ciroll, Esteve de Burgos i Pere Aguilar.

En el seu origen era l'església d'una comunitat de donants. Està documentada des de l'any 1220 però no es descarta que hi pogués haver una capella anterior romànica sobre la qual s'hagués bastit l'edifici actual, de transició entre romànic i gòtic. De fet, el tancament amb volta de creueria simple, de tipus cistercenc, fan pensar en una construcció del segle XIII. Inicialment tenia una sola nau però cap mitjan segle XIV s'hi va afegir una capella presbiterial en substitució de l'absis i dues capelles ja plenament gòtiques. Uns segles més tard s'hi va afegir encara una capella barroca, avui sagristia. L'element més interessant és, tanmateix, la portalada, d'estil romànic tardà, del segle XIII.

Més informació:

Església de Santa Maria de Bell-lloc Catalunya Medieval. Castells, Torres, Fortificacions i altres construccions
Convent de la Mercè de Santa Coloma de Queralt Santa Maria de Bell-lloc. Monestirs.Cat



Església de Santa Magdalena

L'hospital estava localitzat primitivament al costat de l'església de Santa Magdalena, on actualment hi ha Cal Gassó, Cal Borràs i Cal Mensa. Al 1922 la façana gòtica de l’hospital fou traslladada al pati del castell, on es pot veure actualment. És una façana estreta, feta amb carreus de pedra picada i amb un gran portal d’arc apuntat tapat per una reixa de ferro forjat. A sobre hi trobem un òcul que no hi era a l’edifici original i està coronada per una espadanya de doble obertura.


Castell de Santa Coloma

Palau d'època renaixentista i barroca. Façana principal del s. XVI. L'escala del castell va ser construïda pel mestre d'obres Antoni Vernia al segle XVI, en temps de Guerau III de Queralt. 

Castell de Santa Coloma

La torre del castell (s. XI-XII) és l'únic vestigi romànic del conjunt. Es tracta d'una torre circular dividida en tres cambres amb una alçada total de 23,5 m i amb gruixos als murs de 2 a 4,5 m. La porta d'accés a la torre era situada a 11 m del terra. La part superior de la torre sembla que devia tenir una galeria volada de fusta. 


Reconec que tinc una certa debilitat per la cuina de cal Colomí i com que hi ha gana i passava per aquí ...  

Hostal Colomí, de Santa Coloma de Queralt  

Les germanes Camps, la Rosita i la Nati, amb el suport d’en Pep Trullols (fill de la Rosita) són la cara i el cor de l'Hostal Colomí, un local que començà a caminar l'any 1948 i que es manté fidel a la línia de la cuina tradicional catalana, això si, amb tocs d'autor. A la carta destaquen les faves a la catalana i l'escudella, però també plats innovadors, reelaborats a partir de receptes tradicionals.

Recomanables: Qualsevol plat de foie, amb ceps, a la brasa, .... Carns a la brasa o al forn. L'espatlleta de cabrit al forn, tendríssima, sucosa i gustosa i de porstres els bunyols de xocolata amb un llit de crema de taronja. 

Espatlla de cabrit al forn

Hostal Colomí. Raval de Jesús, 10 (al costat del Castell).
Santa Coloma de Queralt.
Telèfons: 977 88 06 53 i 977 88 02 30.

Bunyols de xocolata amb un llit de crema de taronja

Seguim ... 

Bellprat 

Bellprat

Bellprat, rodejat de boscos i camps de conreu, és un petit municipi de la comarca de l'Anoia, amb presència humana des de molt antic, segons vestigis de l'edat de bronze amb assentaments ibèrics. 

El Castell de Queralt

El castell de Queralt fou al segle X el punt límit del repoblament de la Marca Hispànica vers la zona del Gaià i el 976 consta que fou venut pel comte Borrell II (que el posseïa ja dels seus antecessors) al vescomte Guitard de Barcelona. El 987 s’esmenta entre els límits del castell de Miralles i el 1002 fou discutit entre el bisbe d’Urgell Sal·la i Bernat Sendred de Gurb davant els comtes de Barcelona. Malgrat la sentència desfavorable al de Gurb, poc després apareix en mans d’aquesta poderosa família que, a partir de Guillem (I) (mort vers el 1080), començà a cognominar-se Queralt. El levita Guillem de Mediona es trobava al castell de Queralt quan fou advertit d’una incursió devastadora que els sarraïns feien vers Argençola; es llançà a la seva persecució i hi trobà la mort. Dins el terme del castell de Queralt es formà aviat la vila de Santa Coloma, que suplantà el castell com a centre de la baronia de Queralt (que comprenia els termes de Bellprat, Santa Coloma, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric); el primer llinatge dels Queralt-Gurb fou substituït des del 1213 pels Timor, que també es cognominaren Queralt. Els barons de Queralt reberen el 1599 el títol de comtes de Santa Coloma.

Trucador

El castell de Queralt s’anà abandonant i deteriorant fins que, el 1842, quan foren venudes les propietats territorials dels comtes de Santa Coloma, el comprà Josep Safont.

L'església romànica de Sant Jaume de Queralt, situada a peus del castell, va exercir les funcions de parròquia fins que l'any 1425 les va assumir l'església de Sant Salvador a Bellprat.

Bellprat

El petit nucli, a 652 m d'altitud, creix al voltant d'aquesta església. Amb una població dedicada gairebé exclusivament a activitats agrícoles i ramaderes, a Bellprat s'hi collia blat, llegums i raïm i també hi havia explotacions de lignit i bauxita. El Bellprat de 1685 tenia 10 cases juntes i 8 pagesies. Actualment, és un poble tranquil en el qual conviuen les feines del camp, la ramaderia, un incipient turisme rural i les famílies que hi venen fugint de les sorolloses ciutats per gaudir del silenci i la natura en el seu temps de lleure. Bellprat ha aconseguit vèncer el pas del temps. Les velles edificacions del segle XVII i XVIII s'han anat reformant i preservant.

Personatges il·lustres: 

Natividad Yarza Planas
Natividad Yarza Planas, alcaldessa durant el període de la segona república. Va ser la primera alcaldessa de l'Estat elegida democràticament.

Natividad Yarza Planas (Valladolid, Castella, 24 de desembre de 1872- Tolosa, Llenguadoc, 16 de febrer de 1960) va ser la primera alcaldessa a Catalunya i a Espanya elegida democràticament a les eleccions de gener del 1934 en la candidatura d'ERC de Bellprat.

Va néixer a Valladolid, filla de Manuel Yarza Lavilla, un sabater que treballava per a l'exèrcit i era originari de Ebreya (Aragó) i de Lorenza Planas Ramis, nascuda a Uharte (Navarra). Natividad era la segona de tres germans. La família es va traslladar a Saragossa als pocs mesos de néixer Natividad i, el 1876 es desplaçaven a Barcelona.

Del 1904 al 1905 cursà estudis de mestra a Osca, i el 1906 començà a exercir com a tal a Santa Margarida de Montbui, Pontons, Vilada, Malla, Saderra (Orís), Vilanova del Camí, Igualada, Gandesa, Cabrera de Mar, Candasnos i finalment, el juny de 1930, va ser nomenada mestra en propietat de l'escola de Bellprat.

Placa conmemorativa dedicada a Nativitat Yarza Olanas el 75è aniversari
de l'elecció a primera alcaldessa de Catalunya i de l'Estat Espanyol

Webs d'interés:
Sant Salvador de Bellprat
Vegeu també:

Un fons de 20.000 llibres de segona mà. Des de l’any 2008, s’ha convertit en el primer booktown de Catalunya: un poble que aposta pel desenvolupament econòmic basat en una oferta cultural de qualitat –amb llibreries de vell als baixos de les cases, activitats literàries…– i una proposta turística sostenible, amb allotjaments rurals que respecten la configuració del seu entorn.

‘Bellprat, Vila del Llibre’ ofereix sis llibreries de vell als baixos de les cases dels veïns, a més d’un mercat situat al cobert del poble. Com a complement imprescindible d’aquesta oferta, cinquanta editorials independents de Catalunya, Aragó, País Valencià i Andorra presenten les seves propostes en un circuit de parades que es confonen amb el paisatge rural. 


La Llacuna

La Llacuna és un municipi de la comarca de l'Anoia.

Municipi d’Anoia, situat en una petita vall (vall de la Llacuna), entre les serres de Puigfred i d’Ancosa, al límit amb l’Alt Penedès.  

Plaça major porticada al fons Santa Maria de La Llacuna


Història

La primera referència documental del castell de Vilademàger és del 987; formava part de la línia de castells (amb Pontons, Miralles, Montagut, Querol, Pinyana, Orpí, Queralt, etc.) defensora d'aquest extrem del Penedès. El seu domini superior era en mans de la casa comtal de Barcelona, i la comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon I l'infeudaren a Bernard Sendred de Gurb-Queralt (1022). Abans del 1079 passà a la poderosa família Cervelló —emparentada amb els Gurb-Queralt—, que restà des d'aleshores senyora del castell; ja dins el segle XIII Vilademàger, amb Pontils, Montclar, Miralles i Foix, passà a la branca dels Cervelló, que a partir del 1347 començaren a intitular-se barons de la Llacuna, títol que perdurà fins als darrers temps dels dominis senyorials. Durant la guerra contra Joan II els Cervelló de la Llacuna foren partidaris del rei, i la baronessa i els seus fills foren presos per les forces de la Generalitat.

Balcó modernista

Els antics dominis cistercencs i la casa dels Castellots

El 1160 els monjos cistercencs que s’havien establert a Valldaura el 1150 (terme de Cerdanyola del Vallès) decidiren de traslladar-se a l’Espluga d’Ancosa del terme de Vilademàger (Ramon Berenguer IV els donà el lloc), cosa que féu part de la comunitat, que hi inicià la construcció d’un monestir; el mateix any 1160 el bisbe de Barcelona els lliurà els delmes de Sant Pere provinents d’Ancosa, de les Solanes i d’Olzina. El 1168, però, la comunitat rebé el lloc de Santes Creus, on es traslladà definitivament el monestir, i a l’Espluga d’Ancosa restà només un gran domini i una granja monacal de la qual hi ha abundants restes. També fou de Santes Creus la granja de les Solanes, al S del terme.

A l’antiga casa fortificada dels Castellots o la Salada és tradició que hi habità la que havia de ser santa Maria de Cervelló (Barcelona 1230-90), fundadora i primera superiora de les mercedàries.
.
Portal d'en Garreta

El castell de Vilademàger

El castell de Vilademàger és a 712 m d’altitud, arruïnat (en resta un portal d’entrada i part de la torre mestra), en un lloc aspriu, des d’on es domina la vall de la Llacuna. Amb l’antiga parròquia de Sant Pere de Màger (nom del magnat que degué aprisiar el lloc a mitjan segle X), fou l’origen de la demarcació

Portal de la Banya

L’església de Sant Pere de Màger o de Vilademàger, dins el recinte murat del castell, és esmentada des del 1160, però amb tota seguretat és anterior a la seva filial de la Llacuna, esmentada ja el 1020. Fou la primitiva parròquia del lloc, títol que compartí a partir del segle XIV amb la Llacuna, i encara conserva el caràcter de parròquia rural. Resten elements de la construcció romànica (amb el portal al mur de tramuntana), però la major part de l’edifici és gòtic tardà (segle XV). Fins el 1936, que fou destruït, conservà el famós Crist o Majestat de Vilademàger (era molt popular l’aplec del Sant Crist del Castell el dilluns de la setmana de l’Ascensió). Pel maig es fa un aplec a Vilademàger.

Sant Galderic, patró dels pagesos

Porta

Altres indrets del terme

Els veïnats

El nucli de Torrebusqueta és a uns 700 m d’altitud, als vessants de la Plana d’Ancosa, sota el Puig Castellar; té restes de torres fortificades. El 1889 la població tenia 171 h i el 1965 s’havia reduït a 75 h; el 2005 constaven empadronats 18 h. La Serra, a uns 4,5 km de la vila, tenia 261 h el 1889, que havien baixat a 56 el 1970. Pollina és a l’extrem sud del terme, en una vall de capçalera del riu de Foix, sota el Puig Castellar. Les Vilates són al NE de la vila; a prop seu hi ha les restes de la capella de Sant Antoni. Més al NE hi ha el veïnat de Rofes, vora el torrent de Rofes, que davalla de la serra de Feixes; hi ha les abundants fonts de la Rovira i de la Rosella, aquesta al Clot de les Barraques, a prop del veïnat de les Barraques (en aquest sector hi havia molins fariners). Rofes tenia 474 h el 1889, que havien davallat a 175 h el 1970 i 74 h el 2005; celebra la festa major a l’agost. Als vessants de la serra de Font-rubí hi ha el veïnat i la masia de Baltà, que tingué, des del 1758, una capella dedicada a sant Joan.

Rofes és un poble de l'Anoia però que pertany a l'ajuntament de la Llacuna, consta d'uns 74 habitants. A entrants d'agost se celebren les festes majors on destaquen les nits de gresca i el ball de gegants. Des d'un principi, Rofes era exclusivament un territori dividit en camps dedicats a la recol·lecció d'olives. Anys més tard es va començar a poblar per ramaders fins que a la dècada dels 60, va convertir-se en una petita zona residencial d'estiueig.

Sant Josep de Rofes

Fent amics a Rofes

Sant Joan de Mediona

Sant Joan de Mediona o Sant Joan de Conilles. Poble i cap del municipi de Mediona (Alt Penedès), estès a banda i banda de la riera de Mediona, aigua amunt del castell de Mediona.
.

El nucli sorgí a partir de mitjan s XIX al voltant de l’antiga església parroquial, pràcticament aïllada, de Sant Joan de Conilles, que pertanyia a la jurisdicció del castell de Mediona.  




Sant Joan de Mediona és una església de Mediona (Alt Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La primitiva capella era del segle XI. L'última gran reforma es va fer el 1885. Molt transformada.

Torrebusqueta

Llogaret del municipi de la Llacuna (Anoia), al SW de la vila, al peu de la serra d’Ancosa.

Montserrat vist des de Torrebusqueta

El nucli de Torrebusqueta és a uns 700 m d’altitud, als vessants de la Plana d’Ancosa, sota el Puig Castellar; té restes de torres fortificades. El 1889 la població tenia 171 h i el 1965 s’havia reduït a 75 h; el 2005 constaven empadronats 18 h.



De retorn cap a casa fem parada a Montblanc i l'agradavle sorpresa de colors, olors ... a la Pastisseria Andreu

Ous de Pasqua, merlets ...


Ous de Pasqua

la megamona



Seguim ...

-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada