dimecres, 22 de març de 2017

El Cogul, Borges Blanques, L'Albagés, Juncosa ..

Avui enfilem cap El Cogul, amb la dèria de visitar les pintures de la Roca dels Moros. Després dinar i passejada per les Borges Blanques, L'Albagés, Juncosa, ... per Les Garrigues
 
El Cogul. Pintures rupestres, patrimoni mundial



A un kilòmetre del poble hi ha les famoses pintures rupestres del Cogul, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Es tracta d’una immensa mola de pedra que s’aixeca a la vora del camí, en la qual hi ha un conjunt rupestre prehistòric.

Centre d’Interpretació de les Pintures Rupestres del Cugol. Roca dels Moros

La Balma del Cogul està situada en un territori ple de testimonis de pintura rupestre i és l’ambaixadora del que coneixem com l’art llevantí dins de l’horitzó del neolític, i, amb una forma de vida estreta en relació al paisatge. Aquells homes i dones ens han llegat el registre del seu paisatge pintat i gravat sobre pedres. La Balma del Cogul, coneguda també com la Roca dels Moros, és un aixopluc natural format per un bloc de pedra sorrenca esllavissada en la part de la muntanya assentada al cantó del riu Set, afluent del Segre. El conjunt pictòric està format per 42 figures pintades i 260 elements gravats sobra la roca d’epigrafia ibèrica i llatina.

Centre d’Interpretació de les Pintures Rupestres del Cugol. Roca dels Moros

Aquest art prehistòric té com a elements figures humanes i animals. Es tracta d’imatges planes, que no tenen profunditat, són siluetes, perfils que reflecteixen detalls de la realitat. Colors vermells, amb diferents tons, el gris fosc o el negre.

La Roca dels Moros





Els dibuixos representen toros, cabres, cérvols i també algun caçador amb arc. Però la mostra més original és una escena de dansa amb deu dones al voltant d’un home nu. També hi apareixen inscripcions ibèriques i romanes que ocupen pràcticament la totalitat de la cavitat.

Horari per visitar les Pintures Rupestres:

01.09 – 30.06 Horari tardor, hivern i primavera
De dijous a dissabte de 10.00 a 13.00h (+30) i de 15.00 a 17.00h (+30)
Diumenges i festius de 10.00 a 14.30h (+30)

01.07 – 31.08 Horari estiu
De dimarts a diumenge de 10.00 a 13.00h (+30) i de 15.00 a 18.00h (+30)

La taquilla i l’entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari.
La visió de les pintures està condicionada per la llum diürna.

Tancat

Dilluns no festiu.
25/26.12 – 1/6.01

Telèfon d’informació: 672445990 

Mail: reservescogul.acdpc@gencat.cat
Per més informació:  http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/roca-dels-moros








Per més informació:

Jaciment arqueològic de la Roca dels Moros Viquipèdia
Coves del Cogul Viquipèdia
UNESCO
Centre d’Interpretació de les Pintures Rupestres
Associació dels Amics de les Pintures Rupestres del Cogul
La Roca dels Moros del Cogul. Arqueoxarxa


 


El Cogul

El poble del Cogul, ja habitat al segle XII, era una vila closa protegida per un castell i una església romànica. El poble i el terme eren aleshores jurisdicció senyorial de Poblet. L’any 1900 la realitat del Cogul va començar a canviar. Un total de 488 persones habitaven una localitat on el centre de tot i de tothom ja no eren el castell i l’església romànica, sinó la Plaça Major, on hi havia l’abadia, la casa de la vila, l’escola, el forn i una nova església de tres naus, de faisó barroca i un esvelt campanar de base quadrada i cos vuitavat fet de carreus treballats. De la plaça sortien els carrers de la vila amb cases fetes de pedra, de planta baixa i dos pisos amb celler, estable, corral, llar de foc i golfes.

El terme era tot de secà. Terra aspra, dura, ondulada i de tossals aïllats per barrancs que davallaven fins al riu Set. Els homes del poble s’ocupaven del cultiu del camp (de llaurar, de sembrar i de cuidar l’hort), mentre les dones s’ocupaven d’administrar la llar, cuidar els fills i de realitzar tasques complementàries, com fer el pa i ser amatents amb els animals del corral.

Amb l’arribada del segle XX, esdevingueren al Cogul tres fets importants: la descoberta de les pintures rupestres, la construcció d’un pont sobre el Set i l’obertura d’una sèquia per garantir el reg dels horts. Les pintures rupestres les va trobar Mn. Ramon Huguet i Miró, en aquells moments rector del Cogul, que sovint feia llargues caminades pel terme i en una d’aquestes recerques, un 3 de maig de 1908, va trobar les pintures fins llavors amagades dins d’un abric de rocams negres que configuren l’entorn. També es va construir el pont sobre el riu, que facilitava la comunicació entre banda i banda del Set, així com també, perllongava el camí de Lleida més enllà del Cogul, fent-lo arribar fins a l’Albagés. La tercera i última gran realització va ser l’obertura d’una sèquia des dels replans del riu fins més enllà del poble, la qual garantia els cabals necessaris pel cultiu dels horts que lliscaven fins a la mateixa llera del riu.

Eglésia parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció

A la plaça Major, s’alça l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil renaixentista, amb una façana barroca i el campanar de pedra. Edificada l’últim terç del segle XIX , presideix l’altar major una imatge de l’Assumpció de la Verge Maria, i també la venerada imatge del Sant Crist del Cogul amb un altar propi al creuer i un bell altar amb el Sant Crist ocupant el cambril, on rebia el bes enfervorit dels fidels. Era el punt de referència de la vida religiosa de la vila i dels pobles de les rodalies.

Ajuntament del Cogul


Borges Blanques


Al llarg del segle XV, es va anar formant l'estructura urbana de la Plaça, i dins d'aquest context històric, va establir-se la Casa Benet. L’Hostal Restaurant Benet està situat al bell mig de la plaça porxada de Les Borges Blanques.

Plaça de la Costitució

El Restaurant

El Restaurant Benet situat als baixos de l’hostal, realitza una cuina innovadora, donant el màxim protagonisme als millors productes de la Nostra Terra, mantenint-nos fidels a la tradició i al territori, el Xavi li ofereix talent, imaginació i creativitat.

El Jove Francesc Xavier Benet cap de cuina del restaurant, va ser el guanyador del primer premi Àngel Moncusí per a joves cuiners l’any 2006, emportant-se també el premi al millor treball de cuina. L’any 2008, queda guanyador del concurs Àngel Moncusí, en l'apartat de postres, entre tots els guanyadors dels últims 20 anys.

Al gener del 2007 és recomanat a la Guia Michelin, tanmateix és repeteix la mateixa distinció cada any.

És distingit també pel patronat de la Fira de l’Oli com a millor difusor de l’oli d’oliva l’any 2007.

Durant el mes de novembre i primeres setmanes de desembre, ofereim com cada any la Mostra Gastronòmica de Les Garrigues.

Reserves: 973 142 318Web: http://www.hostalbenet.cat
 
Guardeu-vos un raconet per les postres, val molt la pena!

Gelat d'avellana amb xocolates

El gelat era de bolets i aromes d'herbes del bosc. Boníssim!

També dir que tenen una extensa i rica carta de vins de la zona.

Avui hem descobert el Saó Abrivat del celler de la Pobla de CérvolesMas Blanch i Jové.

Saó Abrivat


Tast Color vermell cirera intens. Aroma a fruites vermelles madures on destaquen les espècies (vainilla, canyella, una mica de pebre negre, etc.), tot molt ben integrat. A la boca trobem un vi suau però amb estructura, llarg i càlid

Varietats 40% Ull de Llebre, 35% Garnatxa negra, i 15% Cabernet Sauvignon

Fermentació 28ºC - 30ºC / maceració 20 dies

Criança 12 mesos en bótes de roure francès (42%) i americà (58%) de torrat mitjà i lleuger

Alcohol 14,5º

Producció 26.889 ampolles

Temperatura 16ºC - 18ºC

Maridatge Carns rosades i vermelles, amb salses de fruites, pasta

Cliqueu sobre la imatge per visitar el Mas Blanch i Jover

Us convidem a coneixer Mas Blanch i Jové, molt més que un celler. Ubicat a la Pobla de Cérvoles, Lleida, produeix vins ecològics sota la DO Costers del Segre, es troba en un indret muntanyós amb influències del Mediterrani i limítrof amb les regions vitivinícoles de les D.O. Montsant i Priorat.

Terra, vins, música, cant, arts plàstiques, literatura, ... en resum, cultura!

Un projecte especial. Què és La Vinya dels Artistes:

Cap de Bou, Joan Brossa. La Vinya dels Artistes, Mas Blanch i Jové.
La Pobla de Cérvoles. Les Garrigues. Lleida

Una iniciativa única i pionera que integra plenament al vi en l'univers artístic: una sala d'exposicions a l'aire lliure, enmig de la vinya, on escultures magistrals són testimonis del creixement dels ceps.

Des de la seva inauguració, a l’any 2009, molts creadors han passat per La Vinya dels Artistes que ha estat el marc perfecte de recitals de poesia, pintures a l’aire lliure, màgia, pallassos, òpera, música de tot tipus, dansa, titelles gegants, bombolles de sabó, teatre...

Guinovart, pintor català de reconeixement internacional, va ser un amant de l’art i del vi. També va a ser l'ideòleg de La Vinyadels Artistes.

Artistes:

Seguim ...


L'Albagés

L'Albagés. Municipi de les Garrigues, a banda i banda del riu de Set.

Església Sant Joan Baptista de l'Albagés
El poble de l’Albagés s’alça a 372 m d’altitud, en un tossal damunt la riba esquerra del riu de Set, dominat per l’antic castell i l’església. Resten interessants casals de pedra picada als carrers antics, però la població moderna s’ha estès fins al peu del turó. L’església parroquial de Sant Joan Baptista és un notable exemplar barroc, amb la façana ben ornamentada (portalada amb columnes) i un esvelt campanar de torre, amb base quadrada i dos cossos vuitavats. A l’extrem del carrer Major, al sector de ponent del nucli, s’alça el que resta de l’antic castell palau de l’Albagés, datat al segle XII. D’estructura similar als de la Floresta i l’Espluga Calba, ara només és un cos d’edifici amb una torre cantonera i façana molt malmesa; als murs, massissos i ben escairats, hi ha dos finestrals gòtics i un escut heràldic de l’abat Guimerà de Poblet. Dominant el riu de Set apareixen encara altres construccions que havien format part del conjunt defensiu.

Les restes més antigues d’aquesta població s’han recuperat a la dreta del riu de Set, prop del Cogul, a la partida del Saladar. Es tracta d’interessants vestigis arqueològics, com una sèrie de sepultures de fossa, probablement d’època medieval.

Castell de l'Albagés és al capdamunt del poble, en la banda nord del carrer del Castell.

Castell de l'Albagés

Edifici situat al capdamunt del poble, actualment reconvertit en habitatge, fet que ha permès que el cos oriental s'hagi pogut salvar de l'espoli. La construcció principal es troba a la part meridional. Es tracta d'un gran casal de planta rectangular que té l'accés per l'oest i que enllaça amb la torre, de planta rectangular i lleugerament atalussada. Enmig de les dues construccions hi ha una terrassa on encara hi ha una xemeneia de l'habitació que hi hagué en origen. La torre conserva una planta baixa ocupada per una cambra, d’unes dimensions de 3’3 m de llargada, 2’8 m d’amplada i uns 2’5 m d’alçada, i coberta amb volta de mig canó que tenia l'accés pel bell mig. Sobre el paviment d’aquesta estança es troba excavada a la roca mare una sitja d’emmagatzematge.

Castell de l'Albagés
L'entrada actualment es fa per una porta de cronologia postmedieval, que correspon a tot un mur que va trencar per l'est la volta primitiva. El seu interior ha sofert modificacions que han alterat força la tipologia original. També s'han practicat noves obertures al mur. Destaca una finestra geminada amb arcs lobulats flanquejada per dos escuts de petit format de Poblet, possiblement del segle XIV. Cap al nord, prop el riu Set, hi ha antics murs de defensa que aprofiten la forta pendent damunt del riu. A part de les modificacions medievals n'hi ha de posteriors, que es poden datar vers el segle XVII.

Els seus orígens es remunten al segle IX o X, quan tant el castell com el lloc pertanyien al regne almoràvit de Lleida. Constava les dues torres quadrangulars, comunicades per un pati interior. Tot el recinte estava emmurallat. El primer cop que apareix documentat és el 1226, any que Guillem Cervera, com a repoblador, atorgà carta de població a l'Albagés a un grup de nou famílies. El 1314 l'abat de Poblet Andreu de Timor compra el poble per 38000 sous jaquesos. El 1315 en tornem a tenir notícies quan Jaume II l'anomena a la confirmació dels béns del monestir de Poblet. El fogatjament del 1365- 1370 indica que el "Loch Dalbages de vall de Reig", amb trenta focs, pertany a l'abat de Poblet. Al tombant dels segles XIV- XV els abats havien convertit la fortalesa islàmica i dels Cervera en un autèntic palau, que en altre temps fou del cellerer o administrador del monestir de Poblet. La guerra dels segadors fou desastrosa per la localitat. El castell és restaurat més tard per l'abat Pere Virgili (1688- 92). El senyoriu del monestir hi continuà fins a l'extinció d'aquest tipus de domini el 1835, com a conseqüència del procés de desamortització que van patir les seves possessions.

Gàrgola de l'església Sant Joan Baptista de l'Albagés

«Castell de l'Albagés». Pat.mapa: Jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.


A mig camí entre Albagés i Juncosa ens trobem un cartell que ens indica que a prop hi ha el "Celler Clos Ponts", un bon amic i company, el Toni, n'ha parlat molt bé, per tant (sí ell ho diu... va a missa) hi anem a treure el nas. Ja ho tenim ubicat. Un dia com avui, dissabte i a questes hores de la tarda és normal que ho trobem tancat, però de ben segur trobarem l'ocasió per tornar-hi. Tot apunta que estan desenvolupant un projecte molt interessant. Resta pendent.

Celler Clos Ponts


Església parroquial de la Nativitat
de Santa Maria, Nostra Sra de Juncosa
Juncosa. Municipi de les Garrigues

El poble de Juncosa es troba a 575 m d’altitud, aturonat entre dues valls afluents que formen la riera de Juncosa o Vall Major al N. Presideix el nucli antic, que conserva importants vestigis de les muralles medievals, com també un dels portals d’accés del segle XIV, l’església parroquial de la Nativitat de Santa Maria, de façana i torre neoclàssiques, interior de tres naus, barroc, amb un nou retaule que és una rèplica del destruït el 1936. L’any 1992 s’inicià el condicionament de la teulada, la consolidació de l’estructura i la restauració de les pintures dels evangelistes de la cúpula. Resten casals antics com l’antic convent de les germanes de la Sagrada Família, situat a la plaça Major, que ha estat remodelat perquè sigui la seu d’un complex polivalent. En un dels porxos existents a la part més antiga del poble hi ha un forat que, segons diu la tradició, és on Déu va clavar la punta del compàs per dibuixar el món. El 1997, a la plaça del Mig del Món, es va construir un monument de pedra que reflecteix aquesta llegenda.

Més informació: 

Enciclopèdia Catalana


El sol es pon i del dia s'acaba, tornem cap a casa amb un molt bon regust de boca ...

Bona nit ...

Fins aviat.


-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada