dissabte, 14 de gener de 2017

Nulles, Casafort, Aiguamúrcia, Les Destres, Masbarrat, L'Albà, Santes Creus, Les Pobles, Almoster ...

Nulles

Arribem a Nulles. Fem parada per comparar una mica de pa, d'aquell tant bó que fan al Forn de Nulles, impressionant! el podeu trobar al carrer de Sant Sebastià 13. Després ens arribem fins la cooperativa obra de Cèssar Martinell, agafem el camí de l'esquerra mirant l'edifici i enfilem al camí de Casafort 1,5 km i ja hi som.

Casafort 

Casafort és una entitat de població del municipi de Nulles, a la comarca de l'Alt Camp.

Pany de Casafort

Es troba al nord-est del nucli urbà de Nulles, a uns 240 m d'altitud. L'any 1359 pertanyia a Francesc de Montbui i tenia cinc focs.

1658, Joan Figuerola de Casafort es conegut com membre del Sant Ofici (Inquisició)

Inscripció atribuïda a la Inquisició que diu: "El senyor mou la teva causa i la jutja"

A la casa principal de Casafort hi ha un escut datat el 1767 amb una inscripció atribuïda a la Inquisició que diu: "El senyor mou la teva causa i la jutja".



Trucador

Per si us ve la gana ...

Restaurant QuintaForca

Casafort 7, 43887 Casafort - Nulles, T, Espanya

Cuina ecològica, local i de temporada plena d’estima i compromís, fidel a la tradició, suggerent des de la senzillesa i sorprenent al paladar.

La cuina de sempre posada al dia, amb un respecte màxim pel producte i per les persones que el fan possible.

Cuina sensorial que us transportarà a indrets màgics del nostre estimat país. La tradició posada al dia amb productes saludables que transmeten tota l’energia de la terra i del mar.

QuintaForca som en Xavi, la Mercè i tota la gran família de persones que fan possible tenir un rebost ecològic, local i de temporada.

Web: http://www.quintaforca.cat

Restaurant QuintaForca

Aiguamúrcia

Aiguamúrcia és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, Catalunya. És el municipi més extens de la comarca, situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona. Limita al nord amb Querol i Pontons, a l'est amb el Montmell, al sud amb Vila-rodona i a l'oest amb el Pont d'Armentera i el Pla de Santa Maria. Pel terme municipal hi passa el riu Gaià i la riera de Marmellar, afluent del riu de Foix. S'hi pot accedir per les carreteres C-51 i C-37 i per l'autopista AP-2. Al municipi hi ha cinc monuments declarats Béns Culturals d'Interès Nacional: el Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, els castells romànics de l'Albà, Selma i Ramonet, i la creu de terme gòtica d'Aiguamúrcia. 


Aiguamúrcia conté diversos nuclis de població, alguns dels quals superen en nombre d'habitants el tradicional cap del municipi, el poble d'Aiguamúrcia. Són més habitats, doncs, Santes Creus (al voltant del conegut monestir del Cister i actual cap del municipi), les Pobles (el nucli més poblat), el Pla de Manlleu i les urbanitzacions del Mas d'en Perers i els Manantials.

El poble d'Aiguamúrcia, que ha donat nom al municipi i que n'ha estat el cap tradicional fins que la capitalitat ha passat a Santes Creus, és una petita localitat situada al marge esquerre del riu Gaià, al sud-oest del terme, molt a prop del límit municipal de Vila-rodona.


D'origen romà, el nucli actual es va formar al voltant d'uns edificis medievals propers al riu. Hi destaca el celler cooperatiu modernista.

Es diu que el nom d'Aiguamúrcia prové del llatí aqua murcida ("aigua marcida, morta"), que ens indicaria que les aigües del riu Gaià, en arribar al poble, quedaven estancades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. També es dóna com a probable origen la forma Aquae Murtra, que faria referència al fet que el riu estava consagrat a la deessa Murtra (un altre dels noms de Venus).

L'origen del municipi correspon a l'establiment dels castells de l'Albà i de Selma, cap al segle X. A mitjan segle XII s'hi establí la comunitat monàstica de Santes Creus.

Parròquia de Santa Maria. S.XX

Va formar part de la Vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Vilafranca del Penedès des del 1716 fins al 1833.

Celler del Sindicat Agrícola d'Aiguamúrcia

El Celler del Sindicat Agrícola d'Aiguamúrcia és un celler del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp). Cèsar Martinell, construït el 1919.

Sindicat Agrícola d'Aiguamúrcia. Cèsar Martinell, 1919

Aquest celler s'allunya de la tipologia usual dels cellers de Martinell; i s'apropa al concepte de masia. Consta d'una sola nau, dividida en dos espais per mitjà d'una estructura formada per dos arcs catenaris superposats suportats per pilars de secció quadrangular; els carcanyols són perforats per pilarets. Aquesta estructura suporta una coberta d'encavallades i bigues de fusta i teulada a dues vessants, amb el capcer de la façana principal recte i coronat per dues boles, que es repeteixen al carener de la teulada. A la part posterior de la nau es va situar el moll de descàrrega.

La façana és dividida en quatre nivells: l'inferior, un sòcol de pedra, és rematat a la part superior per una línia d'imposta de maó, disposats en dents de serra, que ressegueix tot el perímetre de l'edifici i envolta la portada, d'arc de mig punt adovellada, englobada entre el primer i el segon nivell, aquest, un parament cec arrebossat; una altra línia d'imposta també de maó, més senzilla, separa aquesta zona cega de la zona d'obertures, que a la façana principal és una galeria de cinc finestres d'arc de mig punt, fet també de maons; finalment, trobem la potent cornisa de la teulada. Als paraments laterals s'obren nou grups de tres finestres senzilles d'arc de mig punt.

Situat a la sortida del poble d'Aiguamúrcia, aquest celler, projectat per Cèsar Martinell el 1919, ja era enllestit el 1920 (a la façana principal apareix la data 1919). Posteriorment s'hi feren diverses ampliacions. 


Les Destres
 
Les Destres és un veïnat del municipi d'Aiguamúrcia i una sufragània de l’antiga parròquia de l’Albà, a la comarca de l'Alt Camp, que pertanyia a l'antic terme de l'Albà. Està situat al peu de la carretera local TV-2443, a tres quilòmetres de l'Albà, situat a l'est, i a dos d'Aiguamúrcia, al sud-oest.

Torre de les Destres

Al cens de l'any 2007 tenia 2 habitants (n'eren 6 el 2001). S'hi troben les restes d'un edifici medieval, la Torre de les Destres, una torre de defensa al costat d'un mas i l'església romànica de Sant Pere de les Destres.

Porta de la torre de les Destres

Sant Pere de les Destres ( XII, XIX)

Sant Pere de les Destres

És una església de planta rectangular d'una única nau, amb una petita sagristia de planta quadrada adossada al mur lateral dret. Té volta de canó en l'interior i teulada a dues vessants en l'exterior. A la façana es troba la porta d'accés d'arc de mig punt i una petita obertura circular en la part superior, únic punt d'il·luminació de l'església.

Un petit espadat s'aixeca en el vèrtex de la façana. L'obra, de pedra, està arrebossada i pintada.

Originàriament romànica, l'església de Sant Pere tenia el cementiri al seu costat, on eren enterrats els habitants de les Destres, Masbarrat i els veïnats de Cal Canonge i Mas d'en Palau. Aquesta funció es perllongà fins a la construcció d'un nou cementiri al costat de la nova església de l'Albà, de la qual depenia. 

Apareix documentada l'any 1388. L'any 1888 s'hi van fer obres de condicionament i en l'actualitat apareix molt transformada. L'any 1983 es va pintar exteriorment.

Sant Pere de les Destres i al fons les restes de la torre


Masbarrat 
 
Masbarrat és un petit poble que forma part del terme municipal d'Aiguamúrcia, a la comarca l'Alt Camp, i que antigament pertanyia a l'antic terme de l'Albà. Està situat al peu de la carretera local TV-2443, a aproximadament un quilòmetre de l'Albà, situat a l'est, i a uns cinc d'Aiguamúrcia, més al sud-oest.

Vistes de l'Alt Camp


L'Albà 

L'Albà (també conegut com l'Albà Nou, l'Albà de Baix, Cal Canonjo o Cal Canonge) és una entitat de població del municipi d'Aiguamúrcia, a la comarca de l'Alt Camp.

Ceps

El poble se situa a l'inici de la carretera local TV-2005 que l'uneix amb Aiguamúrcia, en una plana elevada des d'on es domina el Camp de Tarragona, voltat d'una gran massa forestal, al sud-oest del terme municipal.

El terme de l'Albà tenia el 2005 28 habitants, que ja havien baixat a 24 en el cens del 2007. El nucli de l'Albà Nou, o Cal Canonge, tenia tan sols 6 habitants censats el 2007. La resta d'habitants del terme es repartien entre els pobles de Masbarrat i les Destres (aquest amb les ruïnes d'un edifici medieval), tots dos a la carretera que va a Aiguamúrcia, amb 14 i 2 habitants respectivament aquell mateix any, més 6 de disseminats.

Prop del poble hi ha el nucli antic, anomenat l'Albà Vell o l'Albà de Dalt, situat dalt d'un turó a 797 m d'altitud on es conserven les ruïnes del seu castell del segle X i les restes de la capella romànica de Santa Maria de l'Albà.

Ermita Santa Maria Albà 

Santa Maria Albà 

Santa Maria de Cal Canonge és una església del municipi d'Aiguamúrcia.

L'església de Santa Maria està situada en un extrem del veïnat de Cal Canonge. Es tracta d'una senzilla construcció de tipus rural, de planta rectangular. La seva façana té dues úniques obertures: la porta d'entrada d'arc carpanell construït amb dovelles de pedra, i una petita finestra circular a la part superior. A la banda esquerra de la façana s'eleva el campanar, amb base quadrada i dos cossos superposats octogonals de proporcions decreixents. El material predominant és la pedra picada vista.

Santa Maria Albà 

A l'inici del segle XIX, la parròquia de Cal Canonge depenia de l'antic nucli de l'Albà. El progressiu despoblament de l'Albà va provocar que l'any 1881, la seva parròquia es traslladés a Cal Canonge. A partir de les inscripcions que es troben a diversos llocs de la façana es pot deduir que l'església s'acabà de construir l'any 1891 (la data que apareix a la llinda de la porta i en el ferro de la finestra), el campanar data de 1907 i s'hi feren reformes l'any 1940.

Santa Maria Albà

Santes Creus

El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp). Actualment és l'únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica.

Accés a la plaça del monestir. Portal de l'Assumpta

 
Accés a la plaça del monestir. Portal de l'Assumpta

Antecedents i fundació  

L'any 1150, el senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada va donar als cistercencs de la Grand Selva (un important monestir situat al nord-est de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, ara pràcticament desaparegut) uns terrenys a Valldaura (Vallès Occidental) amb la finalitat de que s’hi fundés un nou cenobi. El seu primer abat fou Guillem (1152-54). Degut a les condicions poc adients per l’establiment d’un monestir en aquell lloc, hom va decidir el seu trasllat a un altre indret.

Plaça del monestir

El 1155 hi va intervenir el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que va donar una propietat seva situada a Ancosa (la Llacuna, Anoia), amb millors condicions geogràfiques, on hom pensa que s’hi va arribar a establir el nou monestir tot i que el lloc tampoc era del tot convenient. El 1160 es va fer una darrera donació amb la mateixa finalitat, d’uns terrenys prop del Gaià, on es va aixecar el monestir definitivament. La fundació no va culminar del tot fins el 1168, quan una butlla del papa Alexandre III va declarar la nova casa depenent directament de Roma, lliure de la intervenció episcopal. El primer abat fill del país fou Pere de Valldaura (1158-1184).


Claustre del palau de l'abad

Les primeres construccions

Cap el 1170 començaren les construccions provisionals per acollir els monjos que s’aplegaren al voltant de la capella de la Santíssima Trinitat, que encara es conserva. A la mateixa època s'hi va afegir la comunitat veïna de Sant Pere de Gaià. Després (1174) va començar la construcció del monestir definitiu, seguint la distribució característica dels monestirs cistercencs. El 1221 hom va poder consagrar l’església que, possiblement, encara no era acabada del tot, també es va edificar un claustre, anterior a l’actual, del qual encara perdura el templet del lavabo de decoració més senzilla, que contrasta amb la resta del claustre actual, aixecat posteriorment.

Façana de l'església

D'aquella primera època són la sagristia, sala capitular i el parlador (que comunica el claustre amb la zona posterior del complex). A sobre d’aquest conjunt es va aixecar poc després el dormitori dels monjos, començat el 1191 i enllestit ja al segle XIII. Sota l’abadiat de sant Bernat Calbó (1226-1233) i després d’un període de problemes econòmics es va reprendre l’activitat constructora, gràcies a la col·laboració dels sobirans.

Portada de l'església

Monestir reial

Pere el Gran (1240-1285) fou el primer monarca que va disposar el seu enterrament al monestir. Posteriorment el creuer de l’església va acollir la tomba del seu fill Jaume II el Just (1267-1327) i la seva esposa Blanca d’Anjou (1283-1310). És en aquesta època que es va aixecar el Palau Reial. L'abat Bonanat de Vila-seca fundà els monestirs filials de Valldigna a la Safor (1298) i d'Altofonte a Sicília (1308). Santes Creus també intervingué en la fundació de l'orde militar de Montesa el 1319.

Trucador

Decadència 

Segueix un llarg període de decadència, que no va impedir que es portessin a terme noves obres de poca entitat, com ara reformes al Palau Reial i l’adaptació de l’armarium com a capella de l’Assumpta, al claustre. Entre el 1376-77 s’hi van fer construccions defensives (merlets). El 1452 els béns de Santa Maria de Bonrepòs van passar a Escaladei i Santes Creus, el primer es va quedar amb les propietats properes i el darrer amb els objectes litúrgics i les propietats més allunyades, s’ha dit que el claustre posterior de Santes Creus procedeix de Bonrepòs.

Trucador


Els darrers anys
.
Els darrers anys foren d’una certa prosperitat, es van fer diverses obres d’adaptació de les dependències del monestir. Un nou palau de l'abat fou aixecat el 1640 sobre l'antic hospital dels Pobres, el 1733 fou construïda la infermeria i ampliat el refetor, que perdé els trets gòtics. A la segona meitat del segle XVIII s'acabà la urbanització de les places i la construcció del portal de l'Assumpta.

Ja al segle XIX, el monestir va viure els infortunis de l’època. Pel que fa a la guerra del Francès, tot i que les tropes hi van entrar i la comunitat va fugir temporalment, no sembla que ni els edificis ni el mobiliari van patir especialment els efectes del seu pas. El 1820 fou suprimit el convent i els seus béns sortiren a subhasta dividint el conjunt en lots diversos, pel que fa al mobiliari, tot i patir pèrdues aquestes es poden considerar lleus. Reintegrada la comunitat el 1823, el monestir fou definitivament abandonat el 1835, arran dels fets de juliol de Reus i Barcelona, en aquell moment i malgrat la situació passada, la comunitat era de trenta-cinc membres.

Plaça del monestir

El claustre 

El 1313 es va posar la primera pedra d’un nou claustre, que havia de substituir l’anterior, que encara no s’havia acabat. Aquest claustre s’aparta de l’estil característic cistercenc i presenta una decoració exuberant de figures de tota mena, però predominant les fabuloses, amb animals monstruosos, en front de les escenes religioses. En aquesta obra hi va treballar Reinard Fonoll, un personatge probablement anglès que fou contractat el 1331 per l’abat Francesc Miró (1335-1347). Aquest claustre es va inaugurar el 1341 i es va restaurar al segle XX.

Rellotge de sol

La recuperació del monument 

El 1843 l'antic monjo Miquel Mestre, rector de la parròquia, fundà el poble de Santes Creus; va demanar l'església major per a la parròquia, i li va retornar el culte; més tard el palau de l'Abat va esdevenir la seu de l'ajuntament. El trasllat del presidi de Tarragona (1870) i la tercera guerra Carlina (1874) causaren importants destruccions, reparades per la Comissió de Monuments de Tarragona. El 1921 fou declarat monument nacional. Ara aquest important monument és propietat de la Generalitat de Catalunya.

Merlets amb permòdols i espitlleres a la façana de l'església

Tomba de Pere el Gran

El sepulcre de Pere el Gran (1240-1285) fou encarregat pel seu fill Jaume II que el va manar construir en el lloc triat per seu pare, aquest monestir de Santes Creus, tot i haver estat excomunicat. El 1291 es va encarregar la seva confecció al mestre Bartomeu de Girona utilitzant una banyera romanoegípcia enviada pel mateix Jaume II quan era rei de Sicília. El sepulcre està format per la banyera antiga, un templet decorat amb imatges al seu damunt i tot el conjunt cobert per un baldaquí. El cos reial es va traslladar a aquest lloc d’enterrament el 1295, després es va fer el baldaquí i els daurats, acabats deu anys després. Aquest sepulcre fou obert el 2010, moment en que es va investigar les restes del monarca i es va restaurar i netejar el conjunt.

Trucadors

Retaule de la Mare de Déu

El 1403 hom va prendre la decisió de fer un nou retaule, gòtic, que hauria de presidir l’església monàstica, l’encàrrec va recaure en el pintor Pere Serra, però la mort de l’artista, el 1406, va deixar l’obra inacabada i Guerau Gener fou designat per continuar-la. Guerau faria el gruix del retaule però la seva mort va estroncar altre cop la seva realització i finalment fou Lluís Borrassà qui el va acabar, l’any 1411.

El retaule estava format per quatre carrers amb taules pintades, a més d’imatges. Al mig es trobava una imatge de fusta de la Mare de Déu i als extrems les de sant Bernat de Claravall i sant Benet. A més tenia una predel·la amb sis compartiments. El primer carrer amb pintures representa les escenes següents: Sant Lluc Evangelista, Anunciació i l’Adoració dels Reis Mags. El segon conté Sant Joan Evangelista, Nativitat i la Resurrecció. El tercer Sant Marc, Ascensió i la Dormició de la Mare de Déu. El darrer representa a Sant Mateu, Pentecosta i la Coronació de la Mare de Déu. La predel·la, mal conservada, representava diversos sants, profetes i apòstols. Llegir més ...

Vistes des de Sudest del monestir

INFORMACIÓ PRÀCTICA:

Entrada + audiovisual    
De dimarts a diumenge (festius inclosos)  

De l'1 d'octubre al 31 de maig: de 10.00 a 17.00 h (+30')
De l'1 de juny al 30 de setembre: de 10.00 a 18.30 h (+30')

  • Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener. 
  • La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari.
Tel. 977 63 83 29
E-mail: santescreus.cultura@gencat.cat

Reserves visites guiades i grups : 
De dimarts a divendres:

  • De l'1 d'octubre al 31 de maig: de 10.00 a 17.00 h (+30')
  • De l'1 de juny al 30 de setembre: de 10.00 a 18.30 h (+30')
Tel. 977 63 83 29 o reservesmonuments.acdpc@gencat.cat

Enllaços:

- Ruta del Cister

- Museu d'Història de Catalunya. Restauració de la tomba de Pere el Gran
- La Vanguardia.es (23 de març de 2010). Obertura del sepulcre de Pere el Gran 

Amb inormació de Monestirs.Cat i Viquipèdia


Les Pobles 

Les Pobles és un poble del municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp. Està situat al centre de la part occidental del terme, a la carretera comarcal que l'uneix amb Santes Creus i Pontons, vora el torrent de Bruell, afluent del Gaià.

Carrer de França

Amb 170 habitants el 2007 (149 al poble mateix i 21 de disseminats), és un dels nuclis més poblats del municipi. Es va formar al voltant d'antics masos, i en destaca l'església de Santa Maria, del començament del segle XX. Al poble hi ha també un taller artesà d'instruments musicals, un celler dedicat a la fabricació de cava i un hotel inaugurat el 2007.

Església de Santa Maria

En direcció a Santes Creus trobem el Mas Miquel, amb vinyes dedicades a l'elaboració de caves i vins de qualitat. En direcció a Pontons, hi ha el mas i l'ermita romànica de Santa Agnès.




-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada