dijous, 5 de gener de 2017

Calaceit, Cretes, Arnes, Horta de Sant Joan, Almoster ...

03.01.2017 Almoster, Calaceit, Mas de Toribio, Arenys de Lledó, Cretes, Calaceit ...
04.01.2017 Calaceit, Vall-de-roures, La Freixneda, Valljunquera, La Vall de Tormo, Calaceit, ...
05.01.2017 Calaceit, Cretes, Arnes, Horta de Sant Joan, Almoster ...

Plaça de la vila

Calaceit, sense presses. Un tom per la població, el dia fred i esventat, fa un bon sol i ajuda a suportar bé l'aire gèlid.

Portal de Sant Antoni

L'església arxiprestal de Santa Maria, al centre de la vila, és d'estil barroc i fou construïda en 1696-1710 sobre l'antiga església gòtica. D'àmplies proporcions, té tres naus i cúpula damunt el creuer. La magnífica façana decorada amb columnes salomòniques i bells relleus té tres portes clavetejades per claus afiligranats únics en el seu gènere. Conserva la relíquia de la Santa Espina, en un reliquiari de plata neogòtic, de gran devoció.

Església arxiprestal de Santa Maria

L'edifici de la Casa de la Vila es va construir a principis del segle XVII. Tal com informa Santiago Vidiella (1896), el 22 d'octubre de 1606 l'Concejo de la vila va decidir la construcció del seu domus comunis i l'11 de gener de 1609 es va signar la capitulació d'aquesta obra. El seu artífex va ser Pedro Pizarro, mestre picapedrer alcañizano. Les obres es van concloure en 1613.

Casa de la Vila

El Museu Juan Cabré, ubicat dins el nucli històric de Calaceit, localitat en la qual va néixer l'arqueòleg i pintor Joan Cabré.

Clau d'arc amb escut

Enllaços relacionats: Associació Cultural del Matarranya 



Capitell

Porta de l'església

Agafem la carretera: A-1413 arribem a Cretes, no fem parada i seguim per la l'A-1413, a 5,2 km trobem l'A-231 i girem a l'esquerra, 500 m i girar a la dreta, som a Arnes. (Ruta)



Arnes

Arnes és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta, limítrof amb l'Aragó. Situada a l'extrem sud de la comarca, la vila es troba sobre un petit turó a 508 m d'altura que domina el riu Algars. El terme municipal de 42,53 km², per la banda sud s'endinsa en el massís dels Ports de Tortosa-Beseit, mentre que la banda nord, més plana, està dominada pels rius Algars i dels Estrets.

Portal de la muralla i carrer dels Dolors

Trucadors

Trucadors

Després d'una època de depressió i despoblament, comuna a tota la comarca, en els darrers anys el poble ha desenvolupat amb força l'oferta de turisme rural i excursionisme, gràcies a la seva situació propera al Parc Natural dels Ports. De fet, 2.730,40 hectàrees del terme d'Arnes formen part del Parc Natural dels Ports.

Capelleta dels Dolors

Sembla que el lloc ocupat per Arnes fou inicialment una alqueria sarraïna i posteriorment va ser conquerit per Alfons el Cast qui aviat cedí el lloc a la comanda templera d'Horta perquè tingués cura de repoblar-lo. Un cop abolit l'orde del Temple, l'any 1318, Arnes passà a ser senyorejat pels hospitalers, de la castellania d'Amposta on romangué fins a la desamortització de Madoz, vers el 1855.

L’Ajuntament és l’edifici més característic d’Arnes.

Ajuntament

Un dels punts d'interès del poble és l'edifici de l'ajuntament, una de les construccions civils més importants del Renaixement català. Segons les inscripcions que es poden llegir a les finestres fou construït el 1584, per Joan Vilabona de Queretes. La planta baixa té una llotja coberta com a porxo. Són destacables les finestres adintellades del primer i segon pis. La teulada està rematada amb una cornisa i gàrgoles.

L’església parroquial de Santa Magdalena

L’església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, és d’estil barroc. Fou edificada sobre les runes d’una església gòtica al 1693. Consta de tres naus i té capelles laterals i un campanar de torre. En els darrers anys s'han recuperat les restes de l'absis de l'antiga església gòtica, que es poden observar al costat de l'actual, construïda al segle XVIII.

Es conserven els portals d’accés al nucli antic. Portal del Miquelet, del Sastre, del Portalet i de la Sardinera



Llotja coberta com a porxo

Llotja coberta com a porxo

Ajuntament

Ajuntament. Finestral

Ajuntament

Ajuntament

Ajuntament

Sortim d'Arnes per l'A-231, empalmem a la dreta amb la T-333 i a 5,5 km girem a l'esquerra per agafar la T-334, 2,4 i ja som a Horta de Sant Joan (Ruta)

Els Ports


Horta de Sant Joan

Horta de Sant Joan, documentada gairebé sempre Orta contra el criteri etimològic àmpliament admès, és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta. Es troba situat a 542 metres d'altitud i envoltat pels municipis de Caseres, Bot, Prat del Comte i Arnes, que pertanyen a la Terra Alta, i de la comarca de la Matarranya, ja a la província de Terol. Molt a prop, el riu Algars proporciona l'aigua imprescindible per a les necessitats del municipi. A la part sud del municipi es troba el seu territori més accidentat, però d'una bellesa espectacular, el Parc Natural dels Ports.


Plaça Major

La vila d’Horta de Sant Joan (542 m) és aturonada 2 quilòmetres a la dreta del riu d’Algars. De lourbanisme de la població destaca la plaça Major, on hi ha la casa de la vila, magnífic edifici renaixentista, amb arcades de mig punt a la part baixa —com els altres edificis del nucli—, finestrals sobre una cornisa al primer pis i un segon amb una galeria amb finestres de mig punt molt seguides. 

Plaça Major. Ajuntament

Dels altres carrers destaca el de l’Hospital, amb un portal de mig punt d’entrada a la vila, i també els de Botera, de Cavallers, de la Comanda i del Bonaire. Hom pot esmentar també el raval de la Creu i el del Mur.

Plaça Major

Poble nadiu del pintor Manuel Pallarès, amic i company de Pablo Picasso, que hi passà una llarga temporada en la seva joventut (1897-98), de la que ell mateix deia que en aquell poble havia après tot el que sabia. Picasso després hi tornà en època cubista (1909). En ambdues ocasions va produir-hi moltes pintures i dibuixos. Hi ha un actiu Centre Picasso, que organitza exposicions, simposis, publicacions, etc.  

"Tot el que sé ho he après a Horta" 

Aquesta és la frase més famosa i que millor defineix el vincle entre el famós pintor Picasso i Horta de Sant Joan o Horta de Ebro com ell l’anomenava.


Centre Picasso

Picasso i Horta de Sant Joan:

L’església parroquial de Sant Joan Baptista

Església parroquial de Sant Joan

L’església parroquial de Sant Joan Baptista, situada a la part baixa de la vila, es construí en època gòtica i té un bell absis poligonal, cobert amb volta de creueria, les cares del qual són perforades per finestrals biforats amb traceries ogivals. Hom destaca a la vila la Casa Membrado o del Delme i la de l’Hospital, la capella de la Mare de Déu dels Desemparats, la capella de Santa Anna, de la qual resten vestigis al costat de la muralla, i la de la Mare de Déu de la Mercè, que es troba a la pujada del Castell. La capella del Sagrat Cor desaparegué durant la guerra civil.

Plaça Major

Plaça Major

Comanda d'Horta de Sant Joan

Aquest lloc fou conquerit als musulmans el 1153 i els Montcada en van prendre la possessió, tot i que la senyoria pertanyia al rei Alfons el Cast. Aquest, el 1165 va atorgar carta de població, però el 1174 ho va donar als templers i vuit anys més tard Ramon de Montcada va fer el mateix amb la seva part, assumint el Temple el ple domini del lloc. El mestre provincial atorgà una nova carta de població el 1192. El primer comanador d’Horta és esmentat el 1193, i el 1236 la comanda esdevé autònoma deixant de dependre orgànicament de la de Miravet. A començament del segle XIV, quan foren suprimits els templers, la comanda va passar a mans dels hospitalers, dins la castellania d'Amposta.

Convent dels Àngels (o Sant Salvador d’Horta)

La comanda d’Horta hauria de tenir el seu centre en el castell, ara pràcticament desaparegut tot i que el traçat dels carrers de la part altra de la vila conserva el seu aspecte medieval. Tradicionalment s’admet que el convent dels Àngels (o Sant Salvador d’Horta) té el seu origen en una capella d’època templera i que hi mantenien un priorat, després el lloc va passar a mans dels hospitalers i més endavant el van ocupar els franciscans.

Més informació

Sant Salvador d'Horta

Tradicionalment hom considera que la primitiva església havia estat fundada pels templers al segle XIII, on hi tenien un priorat. Quan es va suprimir l’orde, el lloc fou ocupat pels hospitalers i més endavant per una comunitat de clergues. A principis del segle XVI s'hi va establir una comunitat de franciscans, que el van abandonar el 1517.

Sant Salvador d'Horta

Cap el 1543 s'hi establiren els conventuals observants i el 1576 ja estava ocupat pels recol·lectes, que hi romangueren fins els 1835, quan tenia una comunitat amb un total de 41 membres. Abans havien patit els efectes de la Guerra del Francès, quan el lloc fou saquejat i morts alguns frares. També el 1822 tant l’església com el convent foren incendiats.

El convent porta també el nom de Salvador d’Horta, franciscà nascut a Santa Coloma de Farners, que va professar al convent de Jesús de Barcelona i va estar-se en aquest establiment d’Horta fins l’any 1559. A més d’aquí, Salvador va passar per altres convents on el perseguia la fama de taumaturg i era conegut com fra Salvador d’Horta. Va morir a Càller el 1567 en olor de santedat, fou beatificat el 1606 i canonitzat el 1938.

Font Monestirs.Cat: 

Barberia

La Casa del Delme és l’edifici renaixentista més notable del municipi.

L’immoble, que dóna nom al carrer on es troba —el de la Comanda—, era la casa del comanador hospitaler i se la coneix com a Casa del Delme («del Deume» en l’expressió local).

El delme era un impost que es pagava als hospitalers i que representava una dècima part dels productes del camp.

Casa del Delme
.
El 1706, durant la guerra de Successió, per ordre de les tropes borbòniques el castell d’Horta és enderrocat i amb ell la seu de la comanda hospitalera. Uns anys més tard, el 1712, els hospitalers comencen el procediment per tal de construir la nova seu, en aquest cas dintre de la vila i abandonant definitivament el castell. Referit a aquest tema es conserva un informe redactat el 1712 pel mestre de cases Miquel de Portua sobre uns baixos i pati prop de la plaça d’Horta que el comanador es proposava comprar per construir-hi la nova seu de la comanda amb l’habitació del comanador, graners, trulls i cellers. El mestre diu en el seu informe que es tracta d’una parcel·la de 70 pams en quadre en la que hi ha espai suficient per a les necessitats del comanador i de l’orde. El pressupost de l’obra va ser de 500 lliures valencianes, tenint present que es preveia aprofitar la pedra del castell i agafar fusta de la pineda senyorial.

Les obres es devien dur a terme de manera gairebé immediata, ja que el 1721 en la corresponent visita de millores a la comanda ja era construïda la casa nova del comanador que apareix descrita com a: “Casa con jardin y un patio para tener gallinas contiguo a dicha casa que de nuebo ha fabricado dicho noble comendador don Jeronimo Muñoz de Pamplona a sus expensas después de demolido dicho castillo”. D’altra banda, l’escut que apareix sobre la llinda de la porta corrobora clarament també l’atribució de l’obra a aquest comanador. Posteriorment es va ampliar la propietat amb la compra d’un pati contigu a la casa, del qual es diu el 1736: “cuio pavimento está fortificado y en él delineados los tres trujales que se han de hacer para vino y azeite”.

La porta és d’arc de mig punt. Al damunt de la clau hi ha l’escut de Navarra. Una de les explicacions que trobem sobre la presència d’aquest escut és que en el període comprès entre el 1712 i el 1728 hi havia com a comanador Jeroni Muñoz de Pamplona, i és probable que hi posés l’escut de la seva terra. Cal tenir present que fou a principis d’aquesta època quan els catalans van perdre les llibertats nacionals abolides per Felip V, i que els hospitalers de la castellania d’Amposta sempre es van situar a favor de les causes castellanes. La col·locació d’aquest escut podria interpretar-se, doncs, com un símbol de superioritat sobre una població que va perdre la Guerra de Successió. Al primer pis hi ha tres finestres i una galeria a les golfes amb una garita a l’extrem; el desguàs de la teulada el fa mitjançant tres gàrgoles. L’edifici no surt a les diverses desamortitzacions que es realitzaren en el segle XIX, la qual cosa fa pensar que l’orde el devia vendre abans que l’Estat iniciés les diverses desamortitzacions que tingueren lloc al llarg del segle XIX. A la part posterior, la que mira a ponent, disposa d’un extens jardí.

A la casa que hi ha tocant a la del Delme, i que ocupa l’espai que hi ha entre aquesta i la Creuera, hi havia per la part de les Grases un antic forn de pa. A les seves finestres abalconades hi podem veure unes baranes que constitueixen l’únic detall modernista que hi ha al municipi.

També quasi tocant a la Casa del Delme hi ha dos edificis renaixentistes que criden l’atenció: Casa Clua (Bonaire, 13) i Casa Fortunyo (Bonaire, 10). En aquesta última, a la part superior de la porta, hi podem llegir una data, 1487. Com podem observar en l’estructura de l’edifici, l’estil arquitectònic no es correspon amb la data que hi consta. Una de les explicacions que hi donem és que, quan van construir el nou edifici renaixentista, volguessin conservar la data de l’immoble que hi havia anteriorment i d’aquesta manera deixar constància de la seva antiga presència al municipi. I és que el llinatge dels Fortunyo ha estat, junt amb el dels Bellido, dels més antics del municipi. De Casa Clua en podríem destacar, a part de la seva façana, que en el seu interior hi ha mitgeres en origen d’època medieval, exemplificant una tipologia que fins al moment, el professor Salvador Tarragó, tan sols ha trobat a Horta, habitatges de plantes quadrades amb arc de diafragma ogival, amb un interessant treball de fusta en els forjats .

Carrers d'Horta

Més informació:

Fonts:

Monestirs.Cat, Viquipèdia, Enciclopèdia Catalana, ..
-.-
-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada