dijous, 20 de juliol de 2017

Capçanes. Les pintures de "La Vall" i "La Parellada"

20 de juliol, C. C. Mas Abelló:

Capçanes.
Fem turisme de proximitat (les pintures rupestres, la cooperativa i els seus vins), a càrrec de Pere Folch

Reus - Coll de la Teixeta - Falset - Marçà - Capçanes

Una visita que ens portarà al passat, concretament al jaciments de pintures rupestres de "La Vall" i "La Parellada" de Capçanes.



Posem-ho en context


Capçanes és el poble i municipi més meridional de la comarca del Priorat.

Limita a l'oest amb els Guiamets, al nord i nord-est amb Marçà, tots dos del Priorat. A llevant, limita amb Colldejou, del Baix Camp, i al sud i ponent amb el gran terme de Tivissa, de la Ribera d'Ebre, del qual havia format part temps enrere.

És el poble natal del famós soldat i guerriller antiborbònic Pere Joan Barceló, més conegut com a Carrasclet, que va participar activament en la Guerra de Successió i es va mantenir en la clandestinitat i en la resistència un cop acabada aquesta guerra, fins que es va exiliar a Viena, on va romandre fins a la seva mort, servint l'emperador Carles.

Més informació de Capçanes a Viquièdia  

Cinc cèntims sobre les pintures de l'art llevantí:

L'art llevantí és un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (10.000 aC). Es caracteritza per reproduir escenes naturalistes de caça, dansa i recol·lecció i té un contingut més narratiu que els altres dos estils de cronologia posterior, l'art macroesquemàtic i l'esquemàtic. És una manifestació artística d'àmplia distribució per la façana oriental de la península Ibèrica, des d'Osca i Lleida fins a Jaén i Almeria, en què les figures humanes i d'animals, aïllades o formant escenes, es converteixen en protagonistes principals, realitzades sovint amb traços precisos i ben perfilats, amb un farciment interior dels cossos, de vegades uniforme i en d'altres llistat. 

Aquest estil és habitual en les pintures rupestres de la zona de la serra d'Aitana, a la província d'Alacant.   

Les pintures de l'art rupestre llevantí, foren declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat (1998).
 
Cèrvol. Roca dels Moros. Cogol, Les Garrigues, Lleida


La Balma del Cogul 

Les coves del Cogul són un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d'art rupestre llevantí, l'expressió artística-creencial més extraordinària i singular de la Prehistòria europea. S'estenia durant l'epipaleolític (fa 10.000 anys fins a 6.000 anys) per tot el sector oriental de la península Ibèrica, i s'anomenà, per contraposició a les del nord, del llevant. També té aquest fris rocallós mostres pictòriques dels primer agricultors: l'art esquemàtic (fa 6.000 anys); les primeres d'aquesta expressió abstracta del món de les creences que es trobaren a Catalunya. L'indret, situat al Cogul, a les Garrigues, és anomenat Roca dels Moros, i consta el seu ús com a santuari o lloc màgic pels ibers i romans. El conjunt està preparat per a la visita del públic.

Dones i dansaires. Roca dels Moros. Cogol, Les Garrigues, Lleida

Les 48 figures de la Roca dels Moros configuren un mínim de vuit composicions que representen bàsicament fauna salvatge i escenes de cacera. La més coneguda, però, no té res a veure amb animals salvatges: mostra un grup de dones dansant un ritu de fecunditat. Al costat d’aquestes pintures rupestres hi ha 250 signes gravats d’època ibèrica i romana.

Dones i dansaires, cèrvids, bovids, . Roca dels Moros. Cogol, Les Garrigues, Lleida

A la Roca dels Moros hi ha 45 figures, 7 de les quals gravades a la pedra i 38 pintades de vermell clar, negre i vermell fosc. L'escena de la dansa és la més famosa. S'hi veuen nou dones que van aparellades, unes pintades en negre i altres en roig; porten unes faldilles llargues i dansen al voltant d'un home nu amb el sexe acusat, tal com és representada la figura masculina en gairebé tot l'art rupestre llevantí.
. .
Figures esquemàtiques

Serra de Godall (Ulldecona). Pintures de l’Ermita de la Pietat

ls Abrics de l'Ermita, situats a la serra de Godall (Ulldecona), es conserva un conjunt excepcional de pintures rupestres que han estat declarades Patrimoni Mundial. El nombre de pintures conservades és extraordinari, encara que el conjunt destaca també per la qualitat i la diversitat formal de les representacions. Un llegat certament incomparable. El passat, o més ben dit el pas del temps, ens ha fet arribar un conjunt excepcional d’imatges preses directament de la prehistòria més remota, pintades sobre les parets de roca dels cingles de la serra de Godall, a la comarca del Montsià. Unes imatges extremament fràgils, pintades,en alguns casos, fa més de vuit mil·lennis, que segle rere segle, any rere any, i dia rere dia s’han mantingut allà, a l’aire lliure, veient passar el temps, els pobles, les cultures i les religions que s’han anant succeint.
.
La cacera. Pintures de l’Ermita de la Pietat

L'Abric I és el més meridional del conjunt i alberga el conjunt més notable i espectacular tant pel que fa al nombre de figures com a la diversitat formal i el seu estat de conservació. En aquesta imatge veiem la part central d'una escena de cacera en la que un conjunt de cérvols i cérvoles, molt dinàmic, corren cap a l'esquerra sorpresos per una batuda de caça. Els caçadors envolten els animals i disparen fletxes amb uns llargs arcs.
.
La cacera. Pintures de l’Ermita de la Pietat

A l'extrem inferior del fris principal de l'Abric I es representen tres figures: un petit caçador, un cérvol i un "bruixot". Aquest personatge ha estat identificat com a tal perquè els seus trets són diferents a la resta de caçadors. No participa de manera activa, porta un arc de dimensions considerables en repòs. També a diferència dels plomalls d'alguns dels caçadors, el "bruixot" té el cap anormalment gros i porta una llarga cua. 

El bruixot. Pintures de l’Ermita de la Pietat
 

Capçanes.

Les pintures de "La Vall" i "La Parellada" II.


Cèrvol i personatge

Després d'un mes avui tornem a Capçanes. És primer dissabte de mes i per tant hi ha visita guiada als jaciments de pintures rupestres de "La Vall" i "La Parellada". Així que som-hi!, repetim!

Val ha dir que la passada visita ens va agradar molt, i per tant ho vam recomanar a un grup d'amics que ens hi han volgut acompanyar. Així que hem gauidt d'un dia preciós malgrat les pluges de la passada matinada ha fet molt bon temps, un dia esplèndit fantàsticamanet assolellat.

Previament vam fer la reserva (és pot fer on-line). A les 10:30 davant la porta de la cooperativa de Capçanes i després d'una breu introducció enfilem cap la zona.
Una breu introducció abans d'enfilar en direcció ala primera balma

Bonic paissatege fins arribar al lloc, camins plens de vegetació exuberant, tot florit i quan no esl ceps que ja despunten els brots verds. Travessem el petit torrent que raja després de la pluja, arribem al bassot i ja hi som. Allí mateix en una petita esplanada al costat del riuet on hi ha uns tolls excavats a la roca pel pasa del temps i l'erosió de l'aigua ens fan una petita explicació i tot seguit enfilem per la vall pel cami que ens portarà al les baumes on podrem veure les pintures.


Aquesta vegada som un grup més nombrós que la passada, tot i que ens han dividit en dos grups. Això no ha siguit cap inconvenient per tal de poder gaudir d'una visita interessantíssima.

Som-hi!

http://www.codoleducacio.com/codoleducacio/capcanes-10000m.html


RUTA PELS CAMINS DE L’ART RUPESTRE DE CAPÇANES

Un dels elements del patrimoni més desconegut i, al mateix temps, més fascinants del Priorat són les seves pintures rupestres i la petja que els primers humans van deixar-hi en temps ben remots.
 

Les valls de Capçanes acullen un tresor en forma de pintures rupestres, un referent per la seva singularitat i per la quantitat: representa la major concentració de pintures –en un radi de 2km–  de tot el país.
  .
.
“La matança”

Es tracta d’un conjunt de 19 jaciments situats en tres barrancs a camí de la serra de Llaberia, de gran qualitat artística i sorprenents fins i tot pels mateixos experts per la seva temàtica. És el cas del mural batejat com “La matança”, l’escena dinàmica d’una matança humana que és tota una raresa en l’art llevantí.

Cèrvol i personatge

Com segueix dient diu la web de Còdol

Us esperem per descobrir què ens comuniquen les veus més antigues del nostre passat en un dels entorns més bells de Catalunya.  

Una visita rigorosa, apassionant i lúdica, adequada per a tots els públics i que integra art, cultura, natura, paisatge i, segur, algunes sorpreses que no us espereu.
  
Per fer la visita:


https://www.ticketea.com/entradas-actividades-priorat-10000-viu-els-camins-de-lart-rupestre-a-capcanes/


DATES
Primers dissabtes de mes a les 10,30 h. o bé grups concertats.
Estiu (vespres d'estiu): Juliol, 1,16 i 22 - Agost, 5 i 19
CAL RESERVA PRÈVIA.

DESTINATARIS 
Públic familiar i adult.
Grups concertat. 

DURADA 
3 h aproximadament 

PREU
Adults: 8 euros, jubilats: 5 euros, infants de 6 a 12 anys: 3 euros, (menors de 5 nays gratuït)

MÉS INFORMACIÓ I RESERVES PER A GRUPS CONCERTATS
T. 977 327 362

RECOMANACIONS
Es tracta d’una excursió de dificultat baixa. Porteu calçat adequat.
Jo hi afegiría: protegiu-vos del sol i porteu aigua. 

ORGANITZA
El "Bassot"

La serra de Llaberia omple un gran buit, en el mapa de distribució dels conjunts rupestres catalogats fins ara a Catalunya. La nova iconografia respon a diverses tradicions, en què domina en nombre l’art llevantí amb representacions naturalistes i en menor quantitat els que inclouríem com a art esquematicoabstracte del Neolític-bronze.

El grup de pintures de Capçanes és una de les troballes més importants de pintura prehistòrica naturalista postpaleolítica a Catalunya.

Vall II 

El conjunt de pintures de la Vall II, es troba a uns 25 m a la dreta de l’anterior conjunt de la Vall I 

La Matança

Matança o possible sacrifici humà, massiu, de l’abric de la Vall II. Una temà- tica innovadora per a l’estudi de l’art llevantí, dins de les matances i sacrificis rituals.

Detall de “La matança”

Aquest mural centrat en figures humanes d’estil realista, representa un document únic per a la investigació, des d’una perspectiva antropològica, social i etnogràfica. Una matança o possible sacrifici humà que qualificaríem de massiu. Les figures mostren posicions molt variades, però sempre deixen clara una actitud d’abatiment i derrota.
Arquer, detall de “La matança”


Contemplant la "matança", Vall II
  
Parellada I 

El conjunt de pintures de Parellada I, se situa en una paret i just a l’inici del bar- ranc de Parellada.

Aquesta paret és molt igual en tot el recorregut del barranc, on localitzàrem la resta de conjunts II, III i IV. 

Arquers (Parellada I)


Arquers (Parellada I)

Les pintures rupestres del barranc de la Parellada I foren descobertes l’any 2007 pels escaladors i estudiosos Juan Antonio Serrano i Laura Martínez.

Recès i avituallament

El conjunt pictòric està format per un total de 10 figures d’estil llevantí o naturalista. S’identifiquen 1 figura humana, 2 arquers, 1 possible xaman i diverses restes i traços de morfologia indeterminada.

Destaca la figura d’un gran arquer que sembla que porta una bossa a l’esquena i que sosté un gran arc i diverses fletxes.

L'Albert mostrant un arquer a la Parellada I

Parellada I

Parellada I

Balma Perellada I

Les seves cames són grans i proporcionades i porta uns protectors als bessons. També destaca una figura humana disfressada (possible xaman), amb dues banyes i un vestit que sembla un pantaló o potser un faldellí. Un dels braços es troba doblegat i sosté una bossa de forma arrodonida. Aquesta figura té una gran semblança amb el possible xaman documentat  en el conjunt de les pintures rupestres del Barranc de la Vall I.

Pel que fa a la cronologia de les pintures, sembla que es podrien datar entre el Postpaleolític i el Neolític.

L’any 2008 el servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va dur a terme la documentació exhaustiva de les pintures, dins el projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya. 

Parellada III 

El conjunt de pintures de Parellada III està situat a uns 150 m de l’abric de Parellada I. 

El toro de Parellada III

Entre les pintures més destacades hi ha un bou de grans dimensions –el toro de Parellada III-, que fa  54 centímetres i es considera una de les figures més gran documentada al país.

Bou

El bòvid és d’estil molt realista, com els que trobem en jaciments pintats de l’àrea mediterrània llevantina de la península Ibèrica. L’acompanya un triangle de perfilat molt fi, d’uns 2 mm i una alçària de 15 cm que ens aparta, en estil, tècnica i contingut del primer.


Balma de Parellada III


Gravats de l’abric de Parellada IV
o Llevaria P-IV (Dibuix R. Viñas)
Parellada IV

El conjunt de Parellada IV es troba situat a uns 150 m de Parellada I i a uns 25 m de Parellada III. L’abric fa uns 15 m de longitud i presenta dues àrees: una de pintada, d’uns 3 m de longitud per 40 cm d’alçària, i una altra de gravada en el sostre, a uns 1,80 m del terra.

La composició dels gravats de Parellada IV està representada per tres figures de cèrvids que, per la seva concepció estilística i tècnica encaixen entre les formes paleolítiques i llevantines. Aquesta observació ens presenta un nexe amb les formes finipaleolítiques i, per tant, un possible vincle amb l’origen de l’art llevantí.


Cérvol gravat a l'abric Parellada IV


Cérvol gravat a l'abric Parellada IV

Cérvol gravat a l'abric Parellada IV

Ampliar informació:



No crec que trigui gaire en tornar-hi, m'encanta badar amb aquestes pintures, especialment el cèrvol i la "matança".

Més informació:

Capçanes. Les pintures de "La Vall" i "La Parellada" (I)

Los cazadores de Capçanes de hace 10.000 años Diari de Tarragona 30/03/2017 

Capçanes estrena visites guiades a les pintures rupestres Reusdigital 28/02/2017


Vegeu reportatge emès a TV3 clicant AQUÍ

Entrevista a Eudald Guillamet, un dels pocs restauradors del món que s'ha especialitzat en art rupestre. 06/11/2016 Sàpiens

Les pintures rupestres de Capçanes El Bloc del Priorat 04/11/2016

Espectacular recuperació de les pintures rupestres de la Vall II a Capçanes (Priorat) Tribuna d'Arqueologia 22/07/2016

Capçanes, la nova capital rupestre La Vanguardia 15/02/2016


Documentació dels nous conjunts d’art rupestre del Priorat (Tarragona)
Per Ramon Viñas i Elisa Sarrià

Ja que ens trobema Capçanes us proposem una altra interessant visita segons el temps de què disposeu ...

El Celler Cooperatiu Capçanes

L'any 1933, vàries famílies del poble van fundar la Cooperativa. Les vinyes pertanyien a la Subzona Falset de la DO Tarragona fins que, a finals de 2001, d'aquesta Subzona va néixer la nova DO Montsant.

Els primers vins en bóta són de l'any 1991, encara que l'impuls per al canvi definitiu es va viure l'any 1995 arran d'una trobada amb la Comunitat Jueva de Barcelona i la seva petició de vinificar a la Cooperativa un vi caixer no pasteuritzat amb el mètode Lo mevuixal. Per poder identificar, aïllar i vinificar petites partides de raïm seleccionades sota el control estricte del rabí, van fer falta noves instal·lacions. Gràcies a aquesta nova tecnologia es va poder elaborar el Flor de Primavera, que és reconegut com un dels grans vins caixer del món. Aquest va ser el detonant del procés de creació d´una gamma completa de vins embotellats no caixer.

Vins 
Vins Kosher


Visites:

Segons el temps de què disposeu i el vostre esperit aventurer, podreu conèixer el Celler de Capçanes i escollir la visita que més s'adapti a vosaltres. Per visites clicar AQUÍ

Recent aparegut al mercat

Cap Sentit 2014

Trencadís cromàtic i olfactiu: garnatxa, cabernet i sirà

DO Montsant

“Cap Sentit” del Montsant, fa homenatge a les pintures rupestres que es van trobar a Capçanes al cap de milers d’anys d’estar ocultes als ulls de l’home. Es van fer esperar, com la golosia d’aquest vi de Capçanes, que exigeix l’espera en copa o bé una bona oxigenació del vi prèvia al tast, per revelar les seves aromes més amables.

Com bé diu el seu nom, “Cap Sentit “, no és un vi fàcil. Estem davant d’un vi que se’ns presenta poc amable als inicis en copa, però no ens deixem enganyar.

A mesura que l’oxigen s’infiltra dins l’estructura d’aquest vi del Montsant, apareixen notes afruitades i balsàmiques i flaires de confitura de cirera picota i a pegadolça. 

Una bona oxigenació en copa empeny la melositat de la garnatxa a apoderar-se del nostre paladar. “Cap Sentit” reprèn l’equilibri gustatiu i comencem a gaudir-lo, reconeixent el seu potencial en copa. Els seus ingredients són com un trencadís que requereix fusionar-se i relligar-se amb l’oxigen, ingredient convidat dins la copa, que sap cóm amalgamar els sabors del cabernet i del sirà, amb l’amable garnatxa de Capçanes.

El celler de Capçanes és un exemple de bon treball cooperatiu, doncs no ha parat de créixer en qualitat i reconeixement des de la seva fundació al 1933. Les vinyes i esforços de 80 viticultors varen fusionar-se per crear un gran projecte vitícola exemplar pels que s’estimen la terra del Montsant.

Font: VADEVI.cat 03/08/2016

Celler de Capçanes
C/ Llaveria,4
43776 - Capçanes
Telèfon: 977178319


Pàgines d'interès:

On podeu allotjar-vos:

On podeu menjar:


La Mola de Colldejou

Una vegada feta la visita hem anat al poble de Marça (està a menys de 5 km), anem directe a dinar al Celler la Miloquera. Recomanable.

Comentari extret del seu compte de Facebook el qual comparteixo: "Detrás de una fachada tradicional y austera encontramos un pequeño tesoro gastronómico. Calidad, ambiente, servicio y comida excelente. El interior sorprendente y auténtico. La cocina del Josep Ma (l'arròs caldòs de galera es superior) y la atención de Sara (sonrisa interminable) nos han hecho disfrutar del rato de mesa. Volveré con la esperanza que siga siendo un secreto sólo conocido por unos pocos escogidos". Signat: Jordi Zinexin


Marçà 

Marçà és un municipi de la comarca del Priorat, situat al sud de la comarca. Queda just al sud del cap de comarca, Falset, i, a més està envoltat pels termes municipals de Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i Colldejou (que pertany al Baix Camp), a l'est, Capçanes i els Guiamets al sud, i el Masroig a l'oest. 

La Miloquera és un turó que s'alça uns 60 metres quasi en vertical sobre el poble, amb avencs de profunditats superiors als cent metres de traçat vertical i de gran riquesa espeleològica. Hi destaquen l'avenc de l'Heura i el del Cireret. Per arribar-hi, s'ha de seguir el camí del Calvari, lloc idoni per passejar. Primer trobem la Bassa del Castell, lloc d'esplai, i el Mirador. Al final del camí es troba la casa de l'escultor Marçà-Giné. I a dalt del cim, restes del castell i una miranda fantàstica. La pujada per aquest camí, en el darrer tros, és força sobtada.

Tot havent dinat ens dirigim al poble de ... 

Els Guiamets, conegut per ser el poble de la Neus Català, una guiametana reconeguda per la seva trajectòria de resistent i supervivent dels camp de concentració (vida sobre la qual s'ha escrit "Un cel de plom").

Un petit incís ...

"Un cel de plom"
de Carme Martí Cantí

La vida de Neus Català, la darrera supervivent catalana dels camp d'extermini de Ravensbrück, és la història viva d'un segle i d'una lluita constant. Els seus records, novel·lats per Carme martí amb una sensibilitat i una intensitat extraordinàries, són autèntiques lliçons de vida convertides en una llarga història impossible de deixar de llegir. Filla de pagesos del priorat, Neus Català era una jove inquieta de vint-i-dos anys quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. En aquelles circumstàncies i amb les seves ganes d'ajudar, es va fer responsable sanitària d'una colònia de 182 nens. Amb ells va empendre el dur camí de l'exili a França, on es va enamorar i va col·laborar amb la Resistència. Qan va ser capturada i deportada als camps de Ravensbrück i Holleischen va conèixer l'infern, però també la solidaritat i la germanor sense límits. "Envoltada de dones amigues i de dones desconegudes que patien el mateix destí que jo, em sentia sola i a la vegada que em sabia acompanyada. En la nostra inmensa solitud ens teníem les unes a les altres." 

Els Guiamets  

Els Guiamets és un municipi de la comarca del Priorat, situat al límit sud-occidental de la comarca. El seu límit de ponent és el terme de Garcia, i el meridional, el de Tivissa, a la zona del poble de la Serra d'Almos, tots dos de la Ribera d'Ebre. A la resta, limita amb municipis del Priorat: el Masroig al nord, Marçà al nord-est i Capçanes a llevant.

Seguim, en realitat la intenció de la visita a Els Guiamets era saludar a la Mercè i el Quim i de pas fer-los la visita promesa, anar al seu celler (La Placeta) a buscar una d'aquelles joies de l'enologia que es fan per les nostres contrades, el CÀDEC – Negre criança 2014.

Així que us el presentem el Celler La Placeta

 
Celler La Placeta


L'equip està format pel Quim, dels Guiamets. Vitivinicultor. La Mercè, gerent i qui us atendrà a les visites, i el Pedro, l’enòleg del celler.

Elaboren el vi amb el raïm procedent, majoritàriament, de petites finques de vinyes velles. Treballades de manera ecològica.

Dins al celler, transformen el raïm en vi amb la màxima cura. Obtenint al voltant de les 6000 ampolles. 

La possibilitat de visitar les vinyes fa que hom pugui entendre millor el treball i procés que hi ha darrera de cada ampolla de vi.

Després de saludar-nos i coneixer el petit hereu, el Marçal, hem pujat a la terrassa, ampliació feta al celler per espai de cates, una panoràmica impressionant de les vinyes prioratines acompanyada per una tarda assolellada de llums i colors espatarrants, valor afegit per degustar els vins.

Hem tingut el plaer de provar el Blanc 2016, i el
CÀDEC – Negre criança 2014. No en sóc expert, però el blanc era excel.lent però el Càdec ... fantàstic!. És nota quan les coses es fan amb il·lusió i amb el cor. Felicitats! 


Aquí us presentem els vins
 
Blanc la Placeta 2016 

Elaborat principalment amb Garnatxa Blanca, d’alta intensitat aromàtica i de potent caràcter afruïtat. En boca és harmònic, compensant l’entrada llaminera amb una acidesa equilibrada. És un blanc fresc, potent, llarg i persisntent.

Negre la Placeta 2015


Elaborat principalment amb Garnatxa Negra i de manera que puguis gaudir d’una copa de vi afruïtada en nas i suau i delicada en boca. Han treballat a consciència el seu perfil, aconseguint que el taní sigui realment fi, és a dir, la seva delicadesa t’acompanyarà fins al final sense deixar-te sensació aspra a la boca.
 
Garnatxa Negra en un 60 %. És la que marca el perfil del vi. És una varietat afruïtada que resulta molt agradable a la boca.

Ull de llebre en un 20 %. Aquest Ull de llebre guarda un secret d’elaboració que li aporta més fruita al nas i suavitat en boca.

Tant la Garnatxa Negra com l’elaboració “secreta” de l’Ull de Llebre ens donen un vi amb poc color, per aquest motiu, el vi es completa amb un 20% més format per Samsó (Carignane) i Syrah. Que són dues varietats que al celler ha treballat per tal d’extreure un bon color.

CÀDEC – Negre criança 2014 


Elaborat amb Garnatxa negra, Carinyena i Syrah. Amb registres aromàtics de bona intensitat, marcant els fumats, especiats, vainilla i xocolata, que es deixen veure clarament en una base d’aromes balsàmics . En boca té una molt bona estructura i un taní madur, de gran persistència, fruita vermella a l’inici i evolucionant cap als registres descrits en nas.

Web oficial: http://www.cellerlaplaceta.com
Facebook: https://www.facebook.com/cellerlaPlaceta
Instagram: https://www.instagram.com/cellerlaplaceta
Twitter: https://twitter.com/CellerlaPlaceta
Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCSPtJ5B8_qnyc_H5_mEq54w

Localotzació: https://goo.gl/maps/pHEuycV2fbw

La Mola de Colldejou, imponent com sempre


-.-