dissabte, 10 de desembre de 2016

Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí

Feia temps que em rondava pel cap de visitar el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí i sempre hi passava per davant amb presses o a d'altres destins, aquesta vegada hi he anat expressament. Us puc assegurar que val molt la pena.

Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. Obra de Dani Freixes

El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí és una institució cultural privada creada l'any 1988 per la Fundació Lluís Carulla que pretén mostrar totes les característiques de la vida tradicional a les viles i pobles de Catalunya, fent especial esment a la pagesia com a element primordialment destacat del món rural. Conté un variat fons de peces en exposició permanent relacionades amb la vida tradicional, la cultura, la pagesia, les arts i oficis artesanals. Les col·leccions del MVR estan dividides en diverses seccions instal·lades museogràficament per recórrer a través del temps i fins a l'actualitat el coneixement del món rural català.

La funció del MVR és conservar aquest fons de peces, autèntic pòsit cultural de la nostra societat. Engloba també la difusió i divulgació de tot el que es troba relacionat amb la vida rural, fomenta la recerca etnològica i participa en investigacions i publicacions d'aquest caire amb tasques de conservació, restauració, documentació i difusió. El Museu forma part de la Fundació Lluís Carulla i ocupa la casa pairal que la família Carulla tenia a l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà), on diverses generacions de la qual hi van exercir com a apotecaris des de començaments del segle XVII.

A nivell de publicacions edita conjuntament amb l'Editorial Barcino, la Col·lecció Museu Vida Rural, dirigida per Jordi Llavina. El 2004 va publicar, en la sèrie de contes infantils Petites Històries (il·lustrada per Pilar Bayés), un volum dedicat a la història i evolució del museu.

A inicis del 2008 el Museu de la Vida Rural es va sotmetre a una ampliació que el dotà amb un nou edifici, duplicant l'espai per a l'exposició permanent i dotant-lo de noves infraestructures museístiques així com d'una moderna museografia. Aquesta ampliació, fou dissenyada per l'arquitecte Dani Freixes l'any 2009. L'estiu de 2012 va obrir un tercer edifici destinat en part a l'exposició permanent, amb una nova sala dedicada a la col·lecció de carros de museu i, en la seva planta superior diverses dependències polivalents destinades a activitats pedagògiques, la sala d'exposicions Maria Font i una cafeteria. Aquest edifici compta amb una teulada ajardinada ecològica que dota d'aigua els subministraments no potables de l'edifici i es climatitza, igual que l'edifici principal, a través d'un sistema d'energia geotèrmica.

Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. Obra de Dani Freixes


Edifici antic

L'edifici històric és la casa pairal de la família Carulla des de 1690. La casa pairal des del segle XVII, és l'edifici antic del museu i va ser restaurat i remodelat interiorment durant els anys 80 per albergar les peces del Museu de la Vida Rural, que es va inaugurar l'any 1988. De cara a la reinauguració del Museu del 2009 l'edifici va viure importants modificacions per fer una posada al dia en la museografia, en la disposició d'algunes vitrines i es va adaptar per a la instal·lació de noves tecnologies.

Edifici nou

Es tracta d'un edifici pensat per aprofitar el major nombre possible d'hores la llum natural. La seva estructura externa, en forma d'escala, té a cada graó claraboies que permeten l'entrada de llum directa. Gràcies a això l'edifici ha pogut renunciar, excepte en zones específiques, a les finestres. D'aquesta manera les parets es poden dedicar en la seva totalitat a l'exposició de les peces desitjades sense interrupcions físiques.

L'Edifici Nou té la intenció de simular un contenidor annex de l'Edifici Antic que alberga els continguts sobre la transformació que el camp ha viscut des de la introducció de la industrialització fins als nostres dies. La façana, per contra, fa un homenatge al vocabulari propi del món rural. Mots que es van perdent, paraules que fan referència a oficis i eines que ja no coneixem, que hem oblidat o que no sabem per a què serveixen.

Per tal de respectar i aprofitar el major nombre de recursos mediambientals possibles, el Nou Edifici fa servir un sistema de climatització d'energia geotèrmica. Es tracta d'una font d'energia natural, renovable i no contaminant, que aprofita l'energia del subsòl per refredar o escalfar les sales de l'edifici.
 
Edifici annex

La Fundació Lluís Carulla va decidir durant l'any 2010 dotar el Museu d'un nou edifici annex, situat entre els dos actuals, especialment pensat per a ús pedagògic i d'activitats a l'entorn del Museu. L'edifici, inaugurat l'estiu del 2012, compta amb dues aules, pensades per fer tallers, impartir-hi classes i realitzar activitats pedagògiques; també inclou la sala d'exposicions Maria Font i una cafeteria. A més, la construcció amplia l'exposició permanent del museu amb la nova Sala dels carros a la planta baixa. Compta també amb una nova sala per l'arxiu documental. Aquest edifici té una coberta ajardinada que realitza un aïllament natural a les sales i serveix també de recol·lector d'aigua de pluja que s'utilitza en els recs de les zones verdes i els sanitaris. La climatització es realitza a través d'energia geotèrmica.
Al març del 2009, el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí va entrar a formar part de la Xarxa de Museus Etnològics.
Flickr

Fer cagar el tió. Figuretes de fang

La Sala Traité d'etnografia rural, col·lecció "Tota una vida": exposa l'obra de l'artista olotí Josep Traité. Es tracta de figures individuals o de conjunts de temàtica etnogràfica elaborats en terracota, una forma d'art de gran tradició a Catalunya. S'hi pot veure l'esperit de la vida al medi rual al llarg d'un any, però també al llarg de la vida.  

El tió (diorama)

Entre les col·leccions del Museu hi ha un notable conjunt de diorames elaborats per agrupacions de pessebristes de tot Catalunya, sobretot dedicats al cicle nadalenc, però també a altres tradicions i costums.
 
Element de la roda de carro

La sala dels carros

Situada en l'edific annex però amb accés a partir del jardí, la Sala dels carros presenta la col·lecció de carros del Museu de la Vida Rural. Aquesta col·lecció no es va presentar en públic, per un tema de volums, fins a l'estiu de 2012. Hi destaca el carro d'escales, la tartana, una carrossa fúnebre, donació de l'Ajuntament de Santa Coloma de Queralt i, entre d'altres, una sèrie de carros particulars com un carro de torn, un carro de trabuc, un faetó, una jardinera, un carro de pastor i, també un tractor de la marca Hanomag-Barreiros.

Carrossa fúnebre, donació de l'Ajuntament de Santa Coloma de Queralt

Hanomag Barreiros R335

Matrícula de carro

Els destins de la collita, la llar pairal i els costums familiars

El rebost

La quarta planta de l'edifici històric del museu engloba la secció dedicada als destins de la collita, fent gran incís en la conservació dels aliments, el comerç d'excedents i la configuració de la casa amb seccions com el corral, el rebost i una acurada escenografia de la cuina. La casa contenia tot el necessari per a la vida quotidiana: el mobiliari, el vestit, els estris casolans, diferents estris per a la il·luminació, etc., aspectes que cal relacionar amb els costums familiars, festius i religiosos, i els treballs domèstics.  

Carnera, "viandera", fresquera ...

La cuina

La bugada

El vestuari

Oficis tradicionals

Donar a conèixer els oficis, les tècniques i les eines dels antics artesans és un dels objectius del Museu de la Vida Rural. L'exposició de la tercera planta inclou eines i objectes dels principals oficis tradicionals, des del baster, el carreter, el corder, el fuster o el boter, fins al sabater i l'espardenyer, passant per les diverses especialitats generades a partir de l'ofici de ferrer, com ara la de serraller o forjador, la de ferrador de cavalls o la de clavetaire.

El fuster. Ribots, guilleumes, garlopes ... i aixa

El fuster. Filaberquí, trepant, broques, ..

El fuster. La mola

El fuster. El rosset

El fuster. Escaires i centenella (o santanell, capserrat, fals escaire, saltarella)

El ferrer. Cèrcol per la roda del carro

El ferrer. Caixa de cabals

El terrisaire
 
El marger

La cuina, l'alimentació

La pastisseria. Llaminadures. Motlles de codonyat


El músic

El mestre         i        el capellà


El sastre o la modista

El sabater
Els apotecaris i apotecàries

Els apotecaris i apotecàries foren els precursors dels farmacèutics. Venien drogues i medicaments per als malalts. El mot «Apothecarius» prové del llatí i significa «botiguer» el que corresponia essencialment a les pràctiques dels segles XIII i XIV, on la botiga era l'element que diferenciava el comerciant seriós del xarlatà de pas. La professió esdevingué autònoma al segle XVIII i l'apotecari fou reemplaçat progressivament pel farmacèutic a partir del segle XIX.

Més informació:  De l'apotecari al farmacèutic
 
Els apotecaris i apotecàries

Els apotecaris i apotecàries. Balances de precisió
S'ha fet l'hora de dinar i encara no hem vist tot el museu, per tant, fem una pausa i tornem més tard. Aprofitem l'avinentesa i ja que hi som a la vora ens arribem fins Poblet (Reial Monestir de Santa Maria de Poblet)

Vistes de Poblet

Vinyes de Poblet

Vistes de Poblet

 
Tornem-hi


Cadernera




 Maria Helguera exposa “El cant dels ocells” al Museu de la Vida Rural


El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí presenta, del 4 de novembre al 22 de gener del 2017, l’exposició de Maria Helguera El cant dels ocells. Amb aquesta exposició, l’artista catalanoargentina resident a Barcelona des de l’any 1976 fa un cant als processos transformadors de la vida, que es reflecteix en uns coloristes objectes i dibuixos collage elaborats recentment i en les seves potents pintures de fons vibràtils on la fertilitat, les empremtes corporals dels cossos humans i animals i, sobretot, la vitalitat dinànmica dels ocells planen en uns enigmàtics i joisos escenaris.


María Helguera, establerta a Barcelona des de finals dels anys setanta, l'argentina María Helguera és pintora, artista conceptual i gestora cultural. Ha exposat a la Fundació Joan Miró de Barcelona, al Museo Nacional de Bellas Artes i al Museo de Arte Moderno de Buenos Aires i a la sala Fontana d'Or de Girona, entre altres espais.


Del 13 de gener al 19 de març, el museu de l’Espluga de Francolí ha programat l’exposició Patrimoni oblidat, memòria literària, que ressegueix restes patrimonials (pobles abandonats, castells enrunats…) lligant-ho amb textos literaris que en fan referència.

Pel 27 de gener del 2017 està prevista la inauguració d’una exposició de John Bridges, pseudònim que utilitzava el fill de Joan Ponç. Aquesta exposició es podrà veure fins al 23 d’abril al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

Abans de plegar veles, una passejada per L'espluga que sempre ve de gust.

Plaça de l'Església

Sant Miquel

Afegeix la llegenda

Per més informació:

Museu de la Vida Rural (Web oficial) 
Museu de la Vida Rural (a Viquipèdia) 

L'espluga de Francolí (Web oficial de l'Ajuntament)
L'espluga de Francolí (a Viquipèdia) 

Llocs d'interés:
  • La Cova de la Font Major.
  • L'església vella de Sant Miquel, del segle XIII, molt austera, de transició entre el romànic i el gòtic.  
  • El Celler Cooperatiu d'estil modernista, el més antic de Catalunya.
  • El museu Fassina Balanyà, antiga fàbrica del segle XIX dedicada a la producció d'aiguardents.
-.-
-.-

dissabte, 3 de desembre de 2016

L'Ampolla

L'Ampolla és un municipi de la comarca del Baix Ebre.

Caps i xarxes

L'Ampolla és filla de la bella Mediterrània i del vigorós riu Ebre. Els dits del riu i els de la mar, jugant amb la sorra i les onades, van modelar una gran bassa fins a donar-li forma d'ampolla. Amb aquest nom es va donar a conèixer la petita població marinera que va anar creixent prop de l'antiga desembocadura del riu.

Boia

Els orígens de la vila es remunten a l'època ibèrica. Els historiadors situen l'Ampolla a la ciutat hel·lènica de Lebedontia, habitada per la tribu íbera dels edentants o erdets. S'han trobat vestigis de l'època romana i pre-romana que confirmen l'antiguitat de les arrels de la vila, com monedes, àmfores i antefixes (elements de fang cuit en forma de dona).

L'Ametlla

La història de l'Ampolla està estretament vinculada a la pesca i al trànsit marítim. De fet, a mitjan segle XVI el Papa Adrià va embarcar-hi per dirigir-se a Roma. Al darrer terç del segle XIX, el progrés va començar a vertebrar el litoral espanyol i va acostar per tant l'Ampolla a les grans ciutats catalanes. El 1867 es va construir l'estació de ferrocarril de l'Ampolla, i el primer tren va circular el 8 de maig d'aquell mateix any.

Xarxes i caps

En els seus primers orígens, l'Ampolla havia estat un antic hostal del camí ral de Tarragona a València. Segons antics documents, al segle XVI diverses famílies de pescadors ja habitaven aquest indret. A les darreries del XIX, les platges del poble van començar a ser molt apreciades per prendre-hi banys de mar; tant, que hi va arribar a haver un tren especial per als banyistes, que unia Tortosa amb l'Ampolla.

Norai

Els grans esdeveniments de la història han tingut també incidència en la història de la vila. L'any 1.917, en el context de la Ia Guerra Mundial, el vaixell Maxsherda fou enfonsat per un submarí alemany. Com a mostra d'agraïment pel suport als nàufrags, el govern francès va regalar al poble una estàtua de bronze.

Norai

Tanmateix, durant el segle XX, el principal episodi històric de l'Ampolla fou la lluita per la segregació. El 16 de gener de 1.937, el Diari Oficial de la Generalitat va publicar un decret en el qual disposava la segregació de la barriada de l'Ampolla del terme del Perelló, per tal de constituir-se en municipi independent. L'any 1.938, l'aprovació del Decret de Burgos va derogar tota activitat del govern republicà, i amb ella, va paralitzar el decret pel qual es disposava la segregació de l'Ampolla.

Caps i xarxes

Després del període franquista es va donar un nou impuls a la voluntat segregacionista de la vila de l'Ampolla. El 1.976 es va formar la Junta de Segregació, que l'any 1.980 va aconseguir l'inici del procés de segregació per via judicial. De totes maneres, no va ser fins el 15 de novembre de 1.989 que el Tribunal Suprem es va manifestar favorable a la creació del nou terme municipal de l'Ampolla. Tres mesos més tard, el 28 de febrer de 1.990, amb una nova sentència del Tribunal Suprem, es va concloure el procés d'autogestió del poble de l'Ampolla com a municipi de Catalunya, constituint-se l'Ajuntament el dia 5 de maig de 1.990.

Iot

LaPunta del Fangar

Les platges de l'Ampolla es caracteritzen per la seva variada configuració. El mosaic paisatgístic que ofereixen les platges de l'Ampolla és únic en el litoral català: des de les platges de sorra, d'aigües tranquil·les i poca profunditat -ideals per als infants-, fins a les platges de pedra petita o de sorra envoltades de penyasegats de tonalitats roginoses.

Norai

Les llacunes són un dels ecosistemes més característics del Delta de l'Ebre. Són basses litorals connectades directament amb el mar i envoltades d'arrossars. El cicle productiu de l'arròs condiciona les oscil·lacions en el nivell de salinitat de la terra, la qual cosa té una inciència molt estreta amb la gran diversitat de vegetació, peixos i ocells que hi conviuen.

Norai i caps

La Bassa de les Olles, amb 54 hectàrees, és la llacuna més petita del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Comunicada amb la badia del Fangar, entre arrossars i dunes, a tocar de la platja, la Bassa de les Olles és una de les zones del Delta de l'Ebre amb més riquesa i varietat d'ambients. Aquesta llacuna sembla ser el resultat d'una de les desembocadures més antigues de l'Ebre; en l'actualitat acull una important població nidificant d'aus aquàtiques, com flamencs, ànecs coll-verds, agrons blancs, blauets o camallargues.

Àncora

Xarxes

Els diversos itineraris que circumden la llacuna permeten observar la riquesa faunística i de vegetació d'aquest indret privilegiat. En aquest sentit, la Bassa de les Olles s'integra dintre d'una de les rutes "Camins de la Mediterrània" coneguda amb el nom "Els Ocells i l'Arròs". Aquest itinerari es pot fer tant a peu com en bicicleta, i permet contemplar un dels escenaris més valuosos pel que a fa a la quantitat d'ocells migratoris que hi resideixen.

3º BA-1-1248

Fullet informatiu en format PDF


Senders:


3ª TA-1-1-12


Barques de pesca


Gastronomia:

Com a poble de tradicions marineres i deltaiques ofereix una riquesa gastronòmica única en aquestes terres.

Pintura

Com a poble mariner ofereix el millor de les varietats de peix i marisc fresc del Delta condimentats amb els millors suquets mariners així com l'ostra del Delta, la qual es pot assaborir tant crua com cuinada mitjançant les receptes més innovadores dels nostres restauradors.

No s'ha d'oblidar la seva influència deltaica en plats com la Fideuà, l'anguila en suc, l'anguila fumada, l'arros negre, l'arròs a banda entre una gran varietat d'arrossos cuinats amb els productes mes delicats de la nostra terra i la nostra mar mediterrània.

Per endolcir el paladar, a més dels postres que ofereixen els postres restauradors, també hi ha dolços tan representatius com el coc de brossat, els pastissets de cabell d'àngel i les coquetes de la creu, entre altres.
On menjar
On dormir

L'Ampolla, porta del Delta

Clica per ampliar

Un personatge relacionat amb l'Ampolla ...

Adrià d'Utrech, bisbe de Tortosa

Adrian Florizzoon, o Adrià d'Utrech (Utrech, Països Baixos, 1459 - Roma, 1523) psofessor de Teologia a la Universitat de Lovaina.

Havia estat mestre de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, des que aquest comptava amb sis anys. Una dècada després, el 1516, l'hereu de la corona de Castella i Aragó enviava a Adrià com a llegat davant el Cardenal Cisneros, en aquell temps regent d'aquests regnes després de la defunció al gener d'aquest mateix any de Ferran el Catòlic.

Convertit en rei d'Espanya, Carles I agrairia els serveis prestats pel seu fidel mentor impulsant el seu ascens en la carrera eclesiàstica, primer com bisbe de Tortosa, més tard com a inquisidor general de la Corona d'Aragó i després de la de Castella, i per fi com a membre del col·legi cardenalici, mentre ell mateix el distingia confiant-li la regència d'Espanya quan va haver d'absentar-se del país el 1520 per raó de la seva designació com a cap del Sacre Imperi Romanogermànic.

No va ser una tasca fàcil la que se li va demanar fer, a Adrià, que va haver d'enfrontar-se als gravíssims incidents ocasionats per les revoltes de les Comunitats castellanes i les Germanies llevantines. No és d'estranyar que, triat Papa el 9 de gener de 1522, no pogués desplaçar-se a Roma per a prendre possessió de la cadira apostòlica fins al 31 d'agost.

Va sortir de l'Ampolla el 8 d'agost i va arribar a Roma el dia 22 del mateix mes, quan acabava d'esclatar el cisma de Luter, per la qual cosa el nou -i breu- papat quedaria marcat per l'amenaça rpotestant. Adrià va conferir un to més auster a la cort pontifícia, per no donar la raó a les crítiques dels protestants, però no hi va intriduir reformes capaces d'aturar els problemes de fons.

Va adoptar algunes mesures favorables al seu antic deixeble, Carles V, com incorporació a la corona castellana dels mestrats o ordes militars. La mort el va sorprendre quan preparava una acció conjunta amb l'Emperador contra el rei de França, Francesc I.

-.-
 
Les Terres de l'Ebre

Les Terres de l'Ebre, són una destinació turística emergent, lluny de les aglomeracions dels circuits turístics convencionals, amb un clima estable i favorable durant tot l'any. Són sens dubte una destinació per gaudir-ne en família i amb els amics.

Xarxes i caps

A les Terres de l'Ebre, hi trobareu tantes opcions com us pugueu imaginar: el seu litoral, un ric patrimoni cultural i històric, paisatges de gran bellesa natural on gaudir d'activitats a l'aire lliure, una gastronomia típicament mediterrània, una àmplia oferta d'oci, zones de gran tradició vinícola i arrossaire i una gran varietat de festes populars i recreacions històriques.

Boies

El riu Ebre ha estat, segueix sent i possiblement serà l'eix vertebrador d'aquestes quatre comarques, les més meridionals de Catalunya. Però també és un espai per gaudir, o bé navegant a bord d'un llaüt turístic, o bé fent una passejada amb piragua o caiac.

Oques

Les Terres de l'Ebre ressalten sobretot pels seus espais naturals, una dels principals motius per a visitar-les. Hi trobareu dos parcs naturals, el del Delta de l'Ebre i el dels Ports, una reserva natural i 19 espais més, tots protegits sota la figura de Xarxa Natura 2000. El 35% del seu territori és un espai protegit. Un paradís per als amants de la natura on practicar activitats com l'escalada, el senderisme i l´observació d'aus. O bé practicar el cicloturisme als espais muntanyosos o a la plana deltaica, sense oblidar la Via Verda, que travessa la Terra Alta i el Baix Ebre al llarg de 49 km. 

Nova Devimar

El litoral aplega totes les variants que ofereix la mar Mediterrània. Al nord sobresurten cales solitàries, amagades pels penya-segats, i al sud dominen les platges espaioses, de sorra fina i aigües poc profundes. L'Estació Nàutica de Sant Carles de la Ràpita us oferirà tota mena d'esports i activitats per a tota la família des d'Alcanar fins l'Ametlla de Mar.

Nova Devimar

L'Ebre ha estat un element clau per a totes les civilitzacions que s'han arrelat en aquest territori. El pas d'aquestes poblacions ha deixat un llegat històric i arquitectònic singular i únic, donant personalitat i caràcter a aquestes quatre comarques. La diversitat cultural es reflecteix en la varietat de propostes existents, com ara visitar les pintures rupestres d'Ulldecona, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco, el conjunt monumental de la ciutat de Tortosa, els diversos espais de la Batalla de l'Ebre, els cellers cooperatius de Gandesa i el Pinell de Brai o el Centre Picasso a Horta de Sant Joan. 

Nova Devimar

La riquesa cultural, històrica i festiva del territori s'expressa al màxim en el caràcter amable i acollidor de la seva gent i en la seva cuina, que és un mosaic de la millor tradició mediterrània, on ressalta el cultiu de l'arròs en diferents poblacions del territori, com Amposta, però també la riquesa gastronòmica de les varietats de peix i marisc local i el cultiu d´hortalisses, fruites i productes de la terra, com ara el vi de la D.O. Terra Alta, l'oli d'oliva i la mel, molts dels quals gaudeixen de certificats que avalen la seva qualitat.

Avui dia, es poden presenciar diverses festes declarades d´interès turístic, que ens apropen a èpoques passades, com la Festa del Renaixement de Tortosa , representació tradicional de la Passió d'Ulldecona o la festivitat de Sant Antoni del municipi d'Ascó, declarada festa cultural d'interès nacional.

Aquí a .......... comença tot, un indret ideal des d´on iniciar el camí per conèixer el conjunt de la destinació.

http://www.terresdelebre.travel


-.-