dissabte, 15 d’octubre de 2016

Almoster, Conesa, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Arbeca, Les Borges Blanques, ..

Almoster, Conesa, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Sant Martí de Maldà, Maldà, Belianes, Arbeca, Les Borges Blanques, ...



Conesa

Conesa és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El terme municipal inclou el despoblat de Sabella de l'Abadiat.

Plaça Major de Conesa

El municipi està situat plenament en l'altiplà segarrenc de la comarca. La vila és emmurallada i conserva el porta de Santa Maria i el de Sant Antoni, ambdós del segle XIV; són els dos únics accessos al seu interior.

Ampliar informació: Conesa

Vallfogona de Riucorb

Castell de Vallfogona de Riucorb

Vallfogona de Riucorb és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat prop del riu Corb i al límit amb la comarca d'Urgell. Anteriorment anomenat Vallfogona de Lorda o de Corbell o de Comalats, o de Riucorp.

Ampliar informació: Vallfogona de Riucorb

Hostal del Rector

Parada a l'Hostal del Rector de Vallfogona  cuina catalana tradicional elaborada amb productes de temporada i de proximitat, acompanyada d'una variada carta de vins de les denominacions d'origen Costers del Segre i Conca de Barberà. .

Hostal del Rector
Avda. Riucorb, 13
Vallfogona de Ríucorb
Tal. 977 88 13 48 

Guimerà

Guimerà

Guimerà és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell. També es coneix Guimerà com 'El nou de Copes', ja que la vista del poble des del riu és un amuntegament de cases unes a sobre de les altres.




Nucli antic: Guimerà és en el seu conjunt una extraordinària mostra d'urbanisme i arquitectura medieval. És característic la presència d'arcs, coberts, cases pont, porxos i una variada mostra d'elements com portalades, finestres i balcons. També cal destacar la conservació de bona part del seu recinte emmurallat i dels seus portals. Tot aquest conjunt d'elements arquitectònics i urbanístics van determinar la declaració de Guimerà, l'any 1975, com a Conjunt Històric i Artístic i la catalogació, l'any 1993 com a Bé Cultural d'Interès Nacional. 
 
Santa Maria de Guimerà

L'església de Santa Maria: Situada a la part alta de la vila prop de les restes del castell. És una església gòtica de transició amb reminiscències romàniques, construïda al segle XIV i reformada els segles XVIII i XIX. És un edifici de planta quadrangular i absis poligonal amb una sola nau tancada per arcs i envoltada de capelles de diferents èpoques.
Torre del castell

El castell: Té l'origen en el segle XI arran del procés de reconquesta i repoblació. Es va anar construint a partir de la torre, el nucli originari, i es va anant ampliant les estances en funció de les necessitats de cada moment: pati d'armes, estables, capella, cisterna, forn, sitges... 
Castell

El segle XVI es va convertir en palau residencial. L'element més característic de la fortalesa és la torre de guaita, un edifici fortificat destinat a la vigilància i salvaguarda de la vall que formava part d'una xarxa defensiva que es comunicava visualment amb altres torres de la zona. El 1835 s'hi atrinxeraren 80 carlins que foren morts en l'anomenat "Setge de Guimerà" per la Legió Estrangera Francesa


Sant Martí de Maldà

Sant Martí de Maldà és un nucli de població cap del municipi de Sant Martí de Riucorb, a la comarca de l'Urgell. El terme municipal comprèn la vila de Sant Martí de Maldà, cap del municipi, i els nuclis de Rocafort de Vallbona, Llorenç de Rocafort (o de Vallbona) i el Vilet.

Església parroquial de Sant Martí de Maldà

La població rebia antigament el nom de Sant Martí prop Maldà, es digué la Plana de Riucorb el 1937 i rebé el nom actual, que no té tradició i atorga el riu Corb, el 1972.

Limita al nord amb Preixana, al nord-est amb Verdú, a l'est amb Nalec, al sud amb Vallbona de les Monges i a l'oest amb Maldà i Belianes.

La població de Sant Martí és al costat del riu Corb, en una petita serra de 417 m que domina la vall. Les terres de conreu es destinen a cereals, oliveres, vinya i ametllers. El terme formà part de la baronia d'Anglesola i després de la de Bellpuig. L'estructura del poble neix del nucli del castell, la part més antiga del poble té un traçat urbanístic irregular que s'adapta a un terreny lleugerament costerut. Entre els carrers més antics hi distingim els portals medievals de l'antiga vila closa de St. Martí de Maldà. La història de Sant Martí de Maldà va anar marcada per la del seu castell. A la part alta del poble, vora la que encara s'anomena plaça del castell, se'n guarden algunes restes com el graner i la capella d'origen romànic molt transformada. El castell està documentat des dels inicis del s. XIII. El castell i la població foren dominats per la baronia dels Anglesola i després de la de Bellpuig, caigué en mans dels Cardona que esdevingueren ducs de Sessa i Baena. Al segle XVI, els Cardona, senyors de la baronia, ordenaren fer desmuntar el castell, i aprofitar les pedres per a la construcció del convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Només en resten els graners i la capella romànica.

Maldà
 
Maldà
Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, i pertany a la Vall del Corb.

El terme de Maldà, a la Vall del Corb, limita al nord amb Belianes i Sant Martí de Riucorb; a l'est, amb Vallbona de les Monges i els Omells de na Gaia; al sud, amb l'Espluga Calba i els Omellons, i a l'oest, amb Arbeca

Castell de Maldà
El Castell de Maldà, situat a la plaça del Castell, a la part alta del poble, és el principal monument i símbol del municipi, i és visible des de qualsevol punt de la vila i de la seva rodalia. Forma part del poble des del segle X i ha patit diverses modificacions i ampliacions al llarg de la seva història. L'any 1833, un escamot de carlins van destruir-lo i en van deixar les parets mestres, la gran sala dels arcs i algunes restes d'altres dependències.

Més informació: Maldà


Belianes

Cal Roc

Belianes és un municipi de 586 habitants situat a la comarca de l'Urgell.

L'ajuntament

És un casal gòtic d'influències renaixentistes data dels segles XVI i XVIII. La façana és de pedra noble amb una portada de mig punt adovellada. Es creu que cap al 1416 aquest edifici pertanyia a la família Senvicent i vers el 1611 passà a la família Navès, natural de Cervera. Actualment, l'edifici hi té ubicada la biblioteca Tirant lo Blanc, la fonoteca Daniel Gelabert, una sala d'exposicions, el museu dels vestits i l'ecomuseu de la vida rural.

L'església de Sant Jaume
 
L'edifici data del segle XVI i pertany a l'estil gòtic tardà. Antigament en aquest lloc hi havia una església romànica de la qual resta encara la porta d'accés al temple, adovellada amb arc de mig punt. Ja se'n parlava el 1050 en uns documents de les parròquies del bisbat de Vic. L'any 1563 se n'encarregaren les obres de recuperació a l'arquitecte Sebastià Font. L'edifici té una sola nau amb capelles laterals i un absis poligonal. La coberta és de volta de creueria amb claus de volta. En una de les claus de volta de l'església hi ha l'escut dels Templers. El campanar data del segle XVIII. Antigament, a l'interior del temple es guardava un interessant retaule de Sant Jaume del segle XVII que fou guardat a l'Ajuntament de Belianes per por dels saqueigs de la Guerra Civil.

Cal Roc

Casa pairal catalana, d'estil renaixentista, que data del segle XVI. L'edifici consta d'una planta baixa, el primer pis amb quatre finestres de llindes - una de les quals té ornaments neoclàssics - i les golfes amb dues obertures i un petit balcó. És curiós saber que la façana d'aquesta casa està reproduïda al " Poble Espanyol" de Montjuïc a Barcelona. Actualment és de propietat particular.


Arbeca
 
Arbeca és un municipi català de la part septentrional de la comarca de Les Garrigues, en el límit amb el Pla d'Urgell i l'Urgell. 

Plaça de l'església

La vila d'Arbeca es troba situada al voltant d'un turó (357 m. d'altitud) a la comarca de les Garrigues, segons la divisió de la Generalitat del 1936, al límit amb la comarca de l'Urgell, amb una població de 2.510 habitants. La principal activitat de la vila és la ramaderia i l'agricultura, a part dels pinsos, tallers mecànics, tèxtils i la construcció. 

El seu terme municipal, limita al nord amb el de Miralcamp, (antigament el de Bellfort i Borgetes de Salena) i Vilanova de Bellpuig; a l'est, amb el de Belianes, Maldà i Omellons; al sud, amb Omellons i la Floresta (antigament Castellots); i a l'oest, amb Puiggròs i Les Borges Blanques. Està drenat pels barrancs o "fondos". En l'argot popular s'anomenen: l'Aixaragall, Borgetes, Comes de Maldà, Trull, l'Espareguerra.
En el camp de l'administració civil forma part del partit judicial de Les Borges Blanques, i en l'eclesiàstic pertany a l'arquebisbat de Tarragona, situat al límit del bisbat de Solsona i Lleida.

El castell

Les primeres notícies que tenim del Castell d'Arbeca són de l'any 1158, quan el vescomte Ramon Folch de Cardona fa escriptura d'enfeudació a un cavaller anomenat Ramon de Santa-Fe, del dècim d'Arbeca i de l'aigua que baixava de Maldà i feia cap a Arbeca (riu Corb).

El castell termenat d'Arbeca era situat en el cim del tossal que domina el poble, a l'extrem sud-est de la comarca. Les escasses restes que se'n conserven es troben molt malmeses per la construcció, a finals del segle XIX, dels dipòsits municipals d'aigua (1898) i, a mitjan segle XX, de l'escola del poble (1945). Era un magnific edifici renaixentista, amb quatre torres d'angle i una gran torre central. Al voltant del pati central s'articulaven diversos espais i el recinte castral continuava en tota la banda oest amb una altra sèrie d'edificacions, entre les quals es trobava l'accés principal al recinte. Es conserva part de la muralla, d'una torre rodona amb base atalussada, el sòcol d'una altra i part dels murs atalussats de la base. L'aparell és de carreus proporcionats i ben treballats. En algunes parts la muralla ha estat foradada i hi ha coberts i magatzems.

El castell d'Arbeca

El 1156, Berenguer de Tarroja, conseller del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va obtenir la jurisdicció del lloc d'Arbeca, segurament per cessió del mateix comte però no és fins al 1225 que apareix el primer esment del castell en el testament de Guillem Roca. El fill de Berenguer de Tarroja, Ramon, heretà el feu a títol de baronia i el llegà al seu fill Hug, comte de Solsona. Per la seva banda, aquest deixà a la seva neboda Agnès de Tarroja les baronies d'Arbeca i Tarroja. L'any 1218, amb el casament de Ramon Folc IV de Cardona, fill i successor del vescomte Guillem de Cardona, i Agnès de Tarroja, la senyoria del castell d'Arbeca passà a formar part de les possessions de la casa dels Cardona que hi establiren la seva residència habitual. Els Cardona va viure a Arbeca fins al segle XVII i els seus successors, els ducs de Medinaceli, foren senyors d'Arbeca fins a la fi de l'antic règim.
Les restes que es conserven de l'antic castell palau dels Cardona demostren la seva importància. L'edifici que va restar dempeus fins a mitjan segle XIX fou construït a cavall dels segles XV i XVI. Era una del final del gòtic i del començament del renaixement. La seva construcció s'inicià a partir de 1475 per ordre del duc Joan Ramon Folc III de Cardona. El 1497 hi treballava el picapedrer de Montblanc mestre Miquel i el 1501 el també picapedrer Domènec Llopis. S'hi treballà durant tot el primer terç del segle XVI. Es disposa d'una detallada descripció de les estances del castell escrita el 1553. Disposava de quatre torres cantoneres i una gran torre de l'homenatge. En aquest castell s'hi hostatjaren personatges com el príncep arxiduc Felip el Bell o el rei Felip II.

Entre els segles XV i XVIII el castell d'Arbeca té gran fama entre viatgers i la noblesa, com fan evidents les nombroses referències a la seva espectacularitat i bellesa recollides en la documentació. De les fames llegendàries que s'atribueixen a l'edifici destaca l'existència de tantes finestres com dies té l'any, cadascuna amb una reixa daurada. Quan la senyoria passà als ducs de Medinaceli, al segle XVII, s'inicià el procés de degradació del castell que, tanmateix, es mantingué dempeus fins a mitjan segle XIX. Així, el 1845 Malgrat tot, el 1845 Pascual Madoz esmentava que les restes del murs, torres i altres estructures del castell-palau encara es trobaven en bon estat.

Amb motiu de la guerra dels Segadors la vila fou fortificada i el 1646 fou conquerida pel Marquès de Leganés en nom de Felip IV. Tant en aquesta guerra com en la de Successió (1701-14) sembla que fou important el paper del castell d'Arbeca. El 1851, el duc de Medinaceli va vendre el castell que fou gairebé del tot enderrocat per a utilitzar-ne els carreus.

Més informació del Castell d'Arbeca :

Fortalesa ibèrica dels Vilars

 

Fortalesa ibèrica dels Vilars


Als voltants del poble es pot veure la fortalesa ibèrica dels Vilars (750 aC). L'any 1998 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, a la categoria de Zona Arqueològica, per la Generalitat de Catalunya. Els Vilars és un jaciment protohistòric situat a l'extrem nord-oest del terme d'Arbeca, a la comarca de les Garrigues. Es tracta d'una fortalesa, ja que un 75 per cent de la superfície construïda correspon a un sistema defensiu compost per dotze torres. Els treballs al jaciment tenen per objectiu la recuperació de la fossa que envolta la fortalesa i les escarpes. La intervenció, de gran envergadura i complexitat, implica diferents fases. D'una banda, l'excavació de restes romanes. Per altra banda, es buidarà la cavitat i es restauraran les escarpes. Finalment, s'actuarà sobre el sistema de drenatge en el fons de la cavitat per a donar sortida a l'aigua. La intervenció subvencionada pel Ministeri de Cultura contribuirà a realçar la fortificació i a exhibir al públic visitant la fossa, el parímetre intern i les estructures adossades. A més, el condicionament de la fossa és igualment vital per a la conservació i la posada en valor de les restes arqueològiques. La restauració persegueix que el poblat dels Vilars es consolidi com un punt de referència del turisme cultural i l'estudi de l'època ibèrica.

Més informació: Arbeca


Les Borges Blanques

Les Borges Blanques és la capital de la comarca de les Garrigues. Està situada en la zona de contacte entre els sectors de reg del Canal d'Urgell i els altiplans de la Depressió Central. Disposa d'una excel·lent xarxa de comunicacions que inclou les carreteres N-240 i C-233, l'autopista del Nord-est, diverses carreteres locals i la línia ferroviària Tarragona-Reus-Picamoixons-Lleida, amb parada pròpia al municipi.

La plaça Major destaca per les seves àmplies porxades, arcs i alguns casals notables, amb certs elements arquitectònics renaixentistes.


Avui una agradable descoberta, un museu de recent creació, Museu de Cal Pauet.

Com diu la seva web:

Un nou museu que recrea el paisatge de la nostra infantesa

Ens fa reviure la vida col·legial dels anys 50 i 60, els jocs de carrer, l’escola, els llibres d’estudi, el cinema, els tebeos, la publicitat, les joguines... així fins a quasi mil objectes per recordar. La memòria primera és l’última que es perd.

Cinema Nic pels petits

 Ossa 60A, cinema pels grans

Cinema d'Arbeca

Estri per caçar la mosca de l'olivera. Unión de Cooperativas del Campo (Reus)


El Museu és al passatge (Carrer Marquès d'Olivart) per a vianants que hi ha davant de “la Caixa”. També hi podeu accedir pel carrer Nou, davant de l’Església.

Posicionament: Com arribar al museu (Navegador)

Podeu demanar més informació i fer les reserves mitjançant:
Correu: lesborges@museucalpauet.cat
Telèfon: 619972250

On aparcar : Us recomano aprofitar la visita a les Borges Blanques i aparcar a l’entorn del Terrall, una esplèndida zona verda amb dues grans basses enjardinades, un indret de calma per passejar. Caminant del Terrall al Museu tardareu cinc minuts. Deixeu-vos guiar pel campanar.

Posicionament: Com arribar al Terrall (Navegador)


Sí, també hem anat de visita a la 3a edició de la FIRRA de Les Borges Blanques (fira de la cervesa artesana)

De pas hem saludat a la Laia, l'ànima d'aquesta fira i una vella amiga ;) i propietaria de la Cerveseria O'Brothers, que us recomanem de tot cor.


...un sol radiant, el Terrall, dinar popular, xocolatada, BBQ, el Rock'n'Roll de l'Alfred, la veu de la Meritxell, un gran inflable, el show del Biel, els prometedors Guiunidó, l'autenticitat dels Brioles, la virtuositat dels Western Fog Big Band, els temacles de PD Caganer vs Xerramequ, els vinils de Gran Records, el final de festa a Slàvia amb SonSonite i PD Efa, però sobretot, les birraques de Matoll, Lo Vilot, Ponent, Populus, Picarda, Vandals, La Segarreta, Lo Perot i CTretze.





Sorpresa! i molt grata, ens trobem uns cartells on s'anuncia una xerrada Les Broges / Ayotzinapa, "Mèxic i el terrorisme d'estat", cuian mexicana i la projecció del ocumenatl "Mirar o morir".

Cas Ayotzinapa a Aristegui Noticias


Mirar morir. El ejército en la noche de Iguala a Netflix




Informació relacionada:

Ayotzinapa: Cae jefe de policía implicado con caso Iguala
Cas Ayotzinapa EL PAÍS
Cas Ayotzinapa Revista Proceso
Desaparición forzada en México La Jornada

... i un altre per la manifestació Aturem el CETA.


Les Borges és una població culturalment activa i compromesa política i socialment. Per molts anys! felicitats! 
-.-


-.-

dissabte, 1 d’octubre de 2016

Nulles, Montferri, Masllorenç, Masarbonès, Rodonyà, Querol, ...

Nulles, municipi de la comarca de l'Alt Camp.


El Celler Cooperatiu de Nulles, més conegut com Adernats - Vinícola de Nulles, es troba al nord de la població. D'estil noucentista, va ser construït entre el 1919 i 1920 per l'arquitecte vallenc Cèsar Martinell i Brunet, encarregat pel Sindicat Agrícola de Sant Isidre de Nulles amb l'ajut econòmic del Banc de Valls.

L'edifici consta de dues naus principals i tres cossos auxiliars, producte d’ampliacions posteriors. La primera nau és de doble nau basilical rectangular, destinada a celler, amb estructura d'arcs equilibrats parabòlics doblats de maó vist per suportar la coberta a dues vessants de teula àrab. La segona és contigua i transversal a la primera i té una estructura de coberta a base d'encavallada metàl·lica i coberta de xapa, també metàl·lica.

Aquest celler incorpora algunes de les novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Per exemple, la construcció de l'estructura de les naus basada en arcs parabòlics de maó, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i les textures de les façane.

Fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional al DOGC núm. 3722 del 18/09/2002

Celler del Sindicat Agrícola Sant Isidre, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Obra de Cèsar Martinell i Brunet >> - http://www.adernats.cat

Localització: https://goo.gl/maps/7PWa63WnW6L2



Una vegada a Nulles també hem aprofitat per donar un tom pel poble, tranquil i encantador. El que si m'agradaria destacar és el pa del Forn de Nulles, impressionant! el podeu trobar al carrer de Sant Sebastià 13.

Foto de Girona Llauradó Candela

Pa de nous, pa d'olives, de xocolata, ... Coques de recapte, coca d'espinacs, coca de carbassó amb mozzarela, coca de ceba, coca de ceba amb pebot i llonganissa, coca de samfaina ... Assortiment de pastes de full amb cabell d'àngel, coca de vidre, coca de brioix, i el totrtell de nata que no pot faltar, ... Varietat de croissants, els clàssics de pernil dolç i formatge però també innovació, el coissant amb calçot! per llepar-vos els dits!

Per si això fos poc, oh sorpresa! l'establiment ha estat remodelat recentment a càrrec de Candela Girona Llauradó, una bona coneguda i excel·lent dissenyadora.

Així que carregats de pa, continuem la ruta ... 


Montferri  

Portal del carrer major de Montferri

Montferri és un municipi de la comarca de l'Alt Camp. Dins del seu terme hi ha el poblet de Vilardida i l'edifici del molí de Puigtinyós, que donava nom antigament al poble.


Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri


El santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri (1926) obra de Josep Maria Jujol i Gibert, és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Montferri
-

La construcció va començar amb més voluntarisme que recursos i va anar molt lentament fins que es va aturar el 1936. L'any 1943 una ventada va fer caure els arcs parabòlics que s'havien construït i no seria fins al 1984 en que el jesuïta Josep M. Jané encarregà la represa de les obres a Joan Bassegoda i Nonell que es van acabar el 2000. Bona part de l'obra està feta en maó.



Localització: https://goo.gl/maps/7c54mq8te452

Josep Maria Jujol i Gibert

(Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949)

Fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català. Es va dedicar a la docència tant a l'Escola d'Arquitectura com a l'Escola del Treball, a Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Joan Despí, on hi ha bona part dels habitatges que va construir.

Va ser un excel·lent aquarel·lista i dibuixant que captava i creava tot tipus d'objectes i elements complementaris com mobles, llums o ascensors. Aquest vessant junt amb el seu domini de l'ús dels colors fan singular la seva obra, que sovint es troba complementant a altres arquitectes. Les col·laboracions més conegudes les va realitzar a les obres de Gaudí, les quals permetien recollir la llibertat en l'ús de les formes i els colors que Jujol imprimia a la seva creació


Masllorenç

Masllorenç és un municipi de la comarca del Baix Penedès, situat al límit comarcal amb l'Alt Camp. Té un relleu accidentat a la zona de la serra de Montmell.

Es creu que la població va néixer a l'empara del castell de Puigtinyós. El seu origen està en un petit nucli de cases construïdes per donar alberg als pastors. Apareix per primera vegada documentat el 1365 sota el nom de Mas Llorent, sent senyor del lloc Berenguer de Montoliu.

Al segle XVIII, el seu senyor era Joan de Pinós. Va ser llavors quan va començar el creixement de la població que va seguir a l'alça fins a finals del segle XIX quan una plaga de fil·loxera que va assolar les vinyes va obligar a molts pagesos a traslladar-se.

Va formar part de la Vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Vilafranca del Penedès des del 1716 fins al 1833.

El terme actual inclou l'agregat de Masarbonès del qual també es desconeix l'origen. En 1365 pertanyia al castell de Puigtinyós i en 1719 ja formava part de Masllorenç.  

L'església de Sant Ramon de Penyafort

L'origen de l'església parroquial de Masllorenç s'ha de buscar en una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, que fou construïda cap a l'any 1.582. Possiblement l'any 1.602 es canvià aquesta advocació per la de Sant Ramon de Penyafort. El 1.702, el Bisbe de Barcelona va concedir permís per ampliar aquesta capella, però les obres de construcció no es troben documentades fins al 1.740, i no serà fins al 1.780, quan Mn. Josep Verdaguer beneí el nou temple. L'edifici és de mamposteria, amb planta de creu llatina inscrita en un rectangle i coberta amb volta de canó i cúpula sobre petxines en el creuer. El campanar no s'edificà en la seva forma actual fins al 1.855, destacant-ne l'àngel de ferro que corona l'edifici i que, des de la restauració de l'edici, l'any 1977, porta per nom Llorenç. El conjunt és d'estil barroc classicista i segueix els models que traçà fra Josep de la Concepció. 

Localització: https://goo.gl/maps/kW5P84SKRAM2


Masarbonès

L'atractiu de Masarbonès resideix en el conjunt de carrers i cases que conserven l'estil propi de les diferents èpoques en què fou construït, així com en les masies que sobresurten: Cal Martí i Cal Curt. Es pot observar, també, per tots els voltants del poble també la quantitat de marges i barraques que es van construir en el passat.

Té una petita església neoclàssica dedicada a sant Bartomeu.






 


Rodonyà és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Rodonyà

Està situat al sud-est de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, a l'esquerra del riu Gaià, al costat del Montmell.
Porta i barana

Forma part també del terme municipal una part de l'entitat de població la Pineda de Santa Cristina.

Campanar de l'Església de Sant Joan Baptista

El castell de Rodonyà sembla que existia ja el 1214, però la primera notícia documentada data del 1310, amb motiu de la compra de Vilabella i del feu de Rodonyà per part de Guillem de Rocabertí, arquebisbe de Tarragona, a Bernat de Centelles. L'any 1409 passà a mans dels senyors de Tamarit.
Castell de Rodonyà

Va formar part de la Vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716. Després va formar part del Corregiment de Vilafranca del Penedès des del 1716 fins al 1833.

L'any 1721 s'hi instal·là un destacament de Mossos d'Esquadra que, juntament amb el de la Selva del Camp, fou dels últims a desaparèixer.

Castell de Rodonyà
Els darrers senyors de la Baronia de Rodonyà foren els Vilallonga, també senyors d'Estaràs, que l'any 1868 vengueren el castell i tots els seus béns. A finals del segle passat, el castell fou comprat per un veí del poble i més tard passà a ser propietat de l'Ajuntament. Actualment està rehabilitat i són dependències culturals de l'Ajuntament.

Accés al poble amb el campanar de l'Esglèsia de sant Joan Baptista

Església de Sant Joan Baptista: al bell mig del poble es troba l'església parroquial, dedicada a Sant Joan Baptista, construïda al tercer quart del segle XVIII, d'estil neoclàssic. El campanar és de planta quadrada i acabat en una torre octogonal.

Localització: https://goo.gl/maps/MXyp5Dy5LFx


Querol

Els rentadors

Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de N. a S., Forma part del sector muntanyós del bloc del Gaià, format ací a la part més septentrional per contraforts de la serra de Brufaganya (874 m. al punt més alt) i al centre i sud per la plana d'Ancosa, serra que s'inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja d'Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m, a Les Agulles, 625 m. al tossal de Saburella).

Restes del castell

Història

El 993 era d'Ansulf, originàriament vicari comtal de Gurb, el qual en testar l'any esmentat deixà terres, algunes plantades de vinya, dels termes dels seus castells de Montagut, Querol i Pinyana al monestir de Sant Cugat.


Maqueta del castell

El 996 Sendred i la seva muller Matressinda varen vendre, entre altres dels seus béns citats a Hug de Cervelló. Cap al 1053 Guerau Alemany de Cervelló, que fins aquell moment devia haver fet costat a la comtessa Ermessenda de Carcassona en les disputes del seu fill el comte Ramon Berenguer I de Barcelona, posà en homenatge sota l'autoritat d'aquest darrer els tres castells esmentats i el de Pontils. L'homenatge fou repetit el 1062.

A l'altre banda del Gaià


Aquells castells constituïen part de la baronia de Cervelló o de la Llacuna. El 1112 Ramon Berenguer III i sa muller Dolça de Provença donaren a Guerau Alemany de Cervelló la dominicatura de Querol com agraïment potser dels diners que el noble havia deixat anteriorment a la casa comtal. El 1144 el mateix Guerau retia homenatge al comte de Barcelona per set castells, entre els quals el de Querol. El poble degué créixer al seu redós, ja que a la butlla de 1194 esmenta l'església i el seu rector pagava 60 sous per les dècimes el 1279.


El dret damunt el castell i terme de Querol i els altres castells dels Alemany de Cervelló foren confirmats diverses vegades pels reis, i partir del segle XIV és esmentada de la baronia de Querol, centrada al castell. La baronia fou dels Cervelló fins que el 1528, passà als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i cap al 1597 passà als Saiol, que mantingueren l'ús del títol fins a la fi del segle XIX. Entre els senyors de Querol es destacà Ramon Alemany, mort en la conquesta de Mallorca. El castell i el poble foren saquejats i incendiats el 1400 i ambdós reberen múltiples embats en totes les guerres que assolaren el país.
.

-.-


-.-