dissabte, 28 de maig de 2016

L'Espluga de Francolí, Poblet, Vimbodí, Tarrés, Vinaixa, L'Albi, ...

L'Espluga de Francolí

L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El nom de la vila prové del llatí spelunca ("espluga, cova"), mot amb què ja era coneguda al segle XI, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila, entre les quals la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí, descoberta per casualitat el 1853 i que avui es pot visitar, juntament amb el museu adjacent que s'hi ha instal·lat. És la màxima atracció turística de l'Espluga.

La vila de l'Espluga es va originar al voltant d'un castell que Ponç de Cervera va bastir damunt un turó al segle XI. Més endavant el castell va passar a dependre de Poblet i dels templers, a mitjan segle XIII; la part baixa del poble estava sota la jurisdicció dels hospitalers, que hi van establir la comanda de l'Espluga de Francolí i que van adquirir tota la senyoria el 1312, any de l'extinció de l'orde dels Templers. 

El Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí

 
El Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí · Obra de Pere Domènech i Roura.

El Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí és un edifici modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner i el dugué a terme l'any 1913 el seu fill, també arquitecte, Pere Domènech i Roura. Àngel Guimerà li dedica el sobrenom de «la Catedral del vi».



El celler, un dels primers cellers modernistes de Catalunya, es construí per allotjar també una de les societats cooperatives més antigues de Catalunya, la Cooperativa de l'Espluga, fundada l'any 1902 i promoguda per l'espluguí Josep Maria Rendé i Ventosa (1877-1925).




Consta de tres naus i té una bella decoració exterior, recentment restaurada. L'interior s'ha transformat sense perdre cap dels elements arquitectònics: els contraforts, les columnes i les arcades de l'interior estan disposats de manera que sembla que tinguin més una intenció decorativa que no una utilitat com a elements de suport.



Inicialment el celler tingué dues naus. L'any 1957 se n'hi afegí una tercera d'idèntica, amb què el celler era conegut com el «celler de baix» o «dels rics», en oposició a un altre de tan sols una nau que els petits propietaris edificaren l'any 1932 no gaire lluny del primer i que era conegut com el «celler de dalt».

- Visita guiada els caps de setmana.
Durada de la visita uns 45 minuts.
Preu: 2,45 € (entrada individual adult i grup. A partir dels 7 anys)
Horaris: de dilluns a divendres de 9h a 12.30h i de 15.30h a 18h. Dissabtes i festius de 10h a 13.30h.
Contacte: Tel. 977 87 01 61 o 977 87 12 20  www.esplugaturisme.cat

A l''Espluga de Francolí també hi podreu visitar ...

Cova de la Font Major
Adreça: Carrer Catalunya
43440 L'Espluga de Francolí
Telèfon:977 87 12 20

Museu de la Vida Rural
Adreça: Ctra. de Montblanc
43440 L'Espluga de Francolí 
Telèfon:977 87 05 76

Museu Fassina Balanyà
Plaça del Mil·lenari, 1
43440 L'Espluga de Francolí 
Telèfon:977 87 12 20 

Oficina de Turisme de l'Espluga
Pl. del Milenari, 1
Telèfon: 977-871220 Fax: 977-871343
Correu electrònic: turisme@esplugadefrancoli.cat


-.-

Si us ve de gust podeu dinar ...

A Facebook

Art Restaurant de l'Espluga  El Punt Avui  
L'Espluga de Francolí, destí gastronòmic Diari de tarragona 

Avui us recomanem un vi solidari Les Gallinetes de Josep Foraster

Productor: Mas Foraster

Tipus: Negre agulla

D.O.: Conca de Barbera

Any: 2014

Varietats: 35% Garnatxa, 35% Syrah, 15% Cabernet Sauvignon i 15% Ull de Llebre.

El raïm procedeix de tres vinyes situades a Montblanc. Maceració prefermentativa en fred i fermentació amb llevats endògens. Ha estat criat durant 5 mesos en bótes de 225 i 300 litres de roure francès.

Fitxa de tast

Color: És un vi amb color cirera i ribet amb tons violacis.

Aroma: Intens aroma a fruita vermella i espècies, amb un lleuger fons torrat.

Tast: En boca és un vi rodó, llaminer, fresc, divertit i persistent.

Temperatura: Consumir a 14 ºC.

Maridatge: Ideal per arrossos, pasta, verdures, embotits, formatges, carns blanques i vermelles.

Distincions: Primera anyada 2013.

L´entitat social APRODISCA (Associació Pro Persones amb Disminució Psíquica de La Conca de Barberà) i el Celler Mas Foraster han signat un conveni de col·laboració, pel qual el Celler ha elaborat aquest vi amb una etiqueta dissenyada per un dels nois del Servei Ocupacional. Per cada ampolla comercialitzada el Celler Mas Foraster fa una aportació econòmica a l´Entitat.


Poblet 

Hi anem de pas, parem a fer un café i a buscar una mica de vi, seguim.

«Un impressionant conjunt arquitectònic que es troba entre els monestirs més grans d’Europa. Declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat, alberga una important comunitat monàstica que manté viva l’espiritualitat de l’indret»

Santa Maria de Poblet

El Monestir de Santa Maria de Poblet es troba situat dins la comarca de la Conca de Barberà, entre les poblacions de Vimbodí, terme municipal al qual pertany, i de l’Espluga de Francolí, arrecerat al vessant nord de les muntanyes de Prades, en un bell  paratge on brollen fonts abundants i on es troba la gran massa forestal del bosc de Poblet, (des de 1984 Paratge Natural d’Interès Nacional).

Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i és el conjunt cistercenc habitat més gran d'Europa. Conserva quasi totes les construccions que s’anaren bastint d’acord amb les necessitats d’una comunitat en plena vitalitat i expansió i amb la protecció dels sobirans de la confederació catalana-aragonesa: especialment des que Pere III el Cerimoniós (1336-1387) féu del monestir panteó reial de la dinastia.

Poblet és el monestir més gran de la Ruta del Cister i dels dos masculins és l’únic que manté comunitat de monjos.



L'any 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Més informació: http://anemapams.blogspot.com.es/2016/03/poblet.html

Restaurant Hostal Fonoll

Davant mateix de Poblet hi trobareu el Restaurant Hostal Fonoll

Adreça: Pl. Ramon Berenguer, IV, 2 
Codi postal: 43448
Telèfon: 977 87 03 33

-.-

Vimbodí

Emblema de l'abat Conill de Poblet

Vimbodí i Poblet és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, limítrof amb les Garrigues. Es troba al sud-oest de la comarca. Al vessant septentrional s'hi estén el bosc de Poblet. El seu terme comprèn la vila de Vimbodí, que és el cap del municipi, el monestir de Poblet, el despoblat del Codoç (on s'han trobat restes arqueològiques d'un poblat ibèric) i les antigues granges del monestir: Milmanda, Riudabella, Castellfollit, la Pena i el Titllat.

Emblema de l'abat Conill de Poblet
Fins al 2006 el terme s'anomenava simplement «Vimbodí». La denominació de «Vimbodí i Poblet» respon a la voluntat del municipi d'integrar en un sol objectiu turístic tota l'oferta cultural, gastronòmica i monumental que es troba dins del seu terme.


Història

De la prehistòria s'han trobat restes a la cova dels Eixeregats, fet que indica que el lloc es trobava habitat des de molt antic. Cal fer constar també la sepultura del neolític al Comellar del Mas de Baix. De l'època romana se sap que hi passava la Via Aurèlia. L'època romana deixa les seves empremtes a la Granja Mitjana, entre la font de Nerola i Riudabella, i a les partides de Montcortès, Baselles, Corregó i al tossar Rodó. Però fou a l'edat mitjana quan aparegué el primer document que testimonia la seva constitució com a vila. La carta de població de Vimbodí fou atorgada el 1151 pel comte rei Ramon Berenguer IV. Avui dia, l'església de la Transfiguració del Senyor, l'ermita dels Torrents i el monestir cistercenc de Poblet, a quatre quilòmetres al sud-est de Vimbodí, són els monuments medievals més destacats.

Durant la primera part del segle XX va ser important la producció de vidre, que va ser traslladada des de Fulleda (Garrigues) a principis del segle XX (1902).

Rellotge de sol 1591
Si bé el turisme, lligat al monestir de Poblet, representa una important font d'ingressos amb una àmplia oferta hotelera, gastronòmica i de serveis, la indústria, el comerç i l'agricultura continuen sent pilars econòmics del municipi.

L'agricultura moderna ha pres molt de peu, on destaquen plantacions de noguers, i les grans explotacions vinícoles de Riudabella, Milmanda i Poblet gestionades per les famílies penedesenques Torres i Codorniu.

Antigament hi havia una important indústria de vidre. El Museu del Vidre de Vimbodí recull importants peces i estris de la fabricació d'aquesta indústria. També hi ha el Museu del Palau del Rei Martí, englobat dins l'entorn del Monestir de Santa Maria de Poblet.


Edificis religosos i civils
  • El Reial Monestir de Poblet va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1992. Fou panteó reial de la Corona d'Aragó i hi reposen vuit reis, reines, infants i nobles. Reis com Jaume I, Pere III, el Ceremoniós, i altres van dur el monestir al més alt exponent.
  • L'església gòtica de Vimbodí està dedicada al misteri de la Transfiguració del Senyor. Data dels segles XII-XIII. Va ser iniciada, segons indica Palau i Dulcet en la seva "Guia de la Conca de Barberà" l'any 1287.
  • L'ermita dels Torrents, a un quilòmetre del nucli urbà, guarda una marededéu policromada d'estil gòtic. L'antiga capella, gòtica, fou manada construir per l'abat de Poblet, Joan Payo Coello, el 1484. El 1714 s'erigí la nova construcció.
  • El poble tingué importants molins fariners des d'antic, que funcionaren fins a començaments del segle XX, com el Molí del Duc, el Molí de la Vila o del Trull i el Molí del Caixal o Molí del Veciona o Molí del Salt.
  • Els castells de Milmanda i Riudabella, en ple bosc de Poblet, són ara propietats privades.


Enllaços d'interés

Tarrés 

Tarrés és un municipi de la comarca de les Garrigues. El terme municipal és a l'est de la comarca, perllongant-se de la serra del Tallat i la serra de Vilobí. Limita al nord amb el municipi de Fulleda, a l'oest amb Vinaixa, i a l'est i al sud amb Vimbodí i Poblet. Els conreus predominants són de secà: cereals, ametllers, oliveres i vinya. La meitat del terme és superfície forestal.

Creu de terme. Tarrés

Abans de la reconquesta, Tarrés formà part del valiat àrab de Siurana. El 26 de juliol de 1149, Ramon Berenguer IV va fer donació del terme de Tarrés a Ramon de Boixadors i a la seva muller Ermessenda, a condició que hi construïssin una fortalesa. A mitjans del segle XIII, Tarrés passà a formar part dels dominis de l'abadia cistercenca de Poblet, on hi romangué fins a l'abolició del règim senyorial al primer terç del segle XIX.



Com altres pobles rurals, experimentà un decreixement demogràfic al llarg del segle XX. L'agricultura deixà de ser la font principal d'ingressos dels seus habitants, que majoritàriament treballen fora del municipi. El terme municipal acull dos parcs eòlics: el Serra de Vilobí I, emplaçat entre Tarrés i Fulleda i que entrà en funcionament el 2008, i el Serra de Vilobí II, que ho feu el 2013.


Pàgina web de l'Ajuntament
Informació de la Generalitat de Catalunya
Tarrés al dia! Blog amb notícies d'actualitat del poble

Font, abeuradors i rentadors

Font

Font, abeuradors i rentadors
Vinaixa


Vinaixa és un municipi del sud-oest de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida. La indústria de la pedra és l'activitat econòmica principal. En el seu terme municipal hi ha nombrosos boscos de pins.

Portalada de l'església de Sant Joan Baptista

El nucli de Vinaixa sorgeix en el segle VIII, a partir d'un enclavament àrab al voltant d'un castell. Al segle XII, el poble s'anomenava Avinaixa (de l'àrab, Ibn Aisa 'fill d'Aixa'). El Castell de Vinaixa (Cal Tarragó) se situa al punt més elevat de la vila (482 metres), al carrer del Calvari. És un antic guistan àrab (segle VIII) amb honors de castell, al voltant del qual s'ordenà el poblat de Beni-Aixa, del qual pren el nom el municipi de Vinaixa, i fa referència a la família propietària dels béns i les terres de la zona a l'època àrab. Actualment és de propietat particular.
Portalada de l'església de Sant Joan Baptista

Amb l'avanç dels cristians, el nucli fou repoblat per Ramon Berenguer IV, el qual va atorgar carta de poblament al segle XII a gent de Tàrrega. Berenguer de Puigverd va concedir diversos instruments a favor del monestir de Poblet, que en el segle XIII va adquirir la jurisdicció total. La Casa de Poblet ("Cal Panxa") és una antiga propietat dels capellans de Poblet, que havia estat durant uns segles un lloc on es recaptaven impostos pel Monestir de Poblet. Preserva el segell de l'abat Copons a l'arc de la portalada i a l'interior de la casa es troben tres arcs d'estil gòtic, on cada pedra té la seva història. Actualment és de propietat particular.

Casa Tarragó, mur de l'antic Castell de Vinaixa

Enllaços d'interés:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vinaixa
Centre Cívic "Cal Blanco"
Centre Cívic "Cal Blanco". Edifici construït per l'últim hereu durant la Segona República, té reminiscències modernistes. 

-.-

L'Albi


L'Albi és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues. El 1983 va modificar el nom per incorporar l'article a Albi, nom que tenia anteriorment.

Els testimonis més importants de la primera presència humana en aquest terme corresponen als conjunts amb art rupestre:
  • L'anomenat Vall de la Coma, descobert per l'arqueòleg borgenc Alex Mir i Llaurador, als anys 80, està situat a uns 5 km de la població. És un conjunt de pintura rupestre.
  • L'altre santuari prehistòric, la Balma dels Punts, descobert per uns caçadors als anys 90, conserva, com l'anterior, mostres de les creences dels grups neolítics (art esquemàtic de fa 6.500-3.200 anys) i dels grups epipaleolítics (art llevantí de fa 10.000 a 6.500 anys); no està preparat per a la visita.
Degut al seu interès, com a evidència excepcional de la capacitat intel·lectual de l'ésser humà, aquests conjunts estan declarats Bien de Interés Cultural del Patrimonio Histórico Español i Bé Cultural d'Interès Nacional del Patrimoni Cultural Català, essent des de 1998, com el Cogul i tots els jaciments amb art rupestre, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO amb el nom administratiu convencional d'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistòric ACAP).

La població està documentada al segle xii com Albium. Podria derivar del llatí albeum, «llit de riu», o de l'àrab al-alwi, «lloc enlairat». També s'ha suposat del llatí albus, «albí».

El castell de l'Albi
El castell de l'Albi, d'origen medieval (segle XII), fou substituït, al final del segle XVI, per un palau renaixentista. Al nucli residencial del castell es pot veure un portal de mig punt amb un arc rebaixat, cobert per una volta de motllures encreuades, a la clau de la qual hi ha diversos escuts, un dels quals inclou un lleó rampant i un altre en forma de losange. També inclou una gran nau destinada a celler i la presó. En procés de restauració, pot ser visitat. S'han descobert restes d'un poblat ibèric on està situat el castell, està en procés d'excavacions i restauracions.

Sindicat Agrícola i Caixa Rural, projectat l'any 1919 per Cèsar Martinell

La Cooperativa del Camp de l'Albi (antic Sindicat Agrícola i Caixa Rural), edifici projectat l'any 1919 per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet. El plec de condicions realitzat a Valls l'agost de 1919 requeria la construcció d'un molí i un celler per al Sindicat. Fou un projecte encapçalat per Cosme Capdevila i Muñoz, primer president del Sindicat, veterinari de professió. L'edifici va ser construït usant materials poc costosos i de fàcil obtenció a la comarca (pedra i maó), aplicant el nou model arquitectònic que estava entre el modernisme i el noucentisme. Actualment la Cooperativa elabora l'oli d'oliva verge extra, sota la denominació DOP Garrigues, amb el nom comercial de Baró de l'Albi. 


Carrer Major de l'Albi

dissabte, 21 de maig de 2016

Savallà del Comtat, Vallfogona de Riucorb, L'Ametlla de Segarra, Gramuntell, Granyena, Albió ...

Sortim d'Almoster en direcció a Barberà de la Conca. Per això enfilem per la T-3231 cap a la La Selva del Camp per agafar la per C-14 (passarem per Alcover) a Montblanc, prenem la C-14d i T-230 ... TV-2244 i la T-224. A Vallfogona la T-241. Per L-243, L-214, i la LV-2143 a l'Ametlla de Segarra i Gramuntell, i per la LV-2142 a Granyena. Recorregut invers per la tornada.

Sia hi aneu per primavera trobareu uns paissatges espatarrants, colors verds dels sembrats de cereals i groc intens de la colza
(Brassica napus). De fet la tardor ens ofereis tot una gama d'ocres i vermells mentre que l'estiu predominen els daurats i terres roges. És a dir, qualsevol época val la pena i està preciós.

Passem per ... Montblanc, Roquefort, Conesa ... i fem la priemra parada a Savallà del Comtat.

Conesa és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Conesa. Portal de Sant Antoni

El municipi està situat plenament en l'altiplà segarrenc de la comarca. La vila és emmurallada i conserva el porta de Santa Maria i el de Sant Antoni, ambdós del segle XIV; són els dos únics accessos al seu interior.

L'existència de Conesa està documentada per primer cop amb la Carta de Poblament de 1043 per la que el comte Ramon Berenguer I atorga un territori a Bernat Seniofred amb la condició de construir-hi un castell de defensa.

Església parroquial de Santa Maria – Conesa

Església gòtica construïda entre el 1335 i el 1347 pel mestre d’obres Guillem Pedrola de Guimerà. És una església de nau única amb capelles laterals, absis pla i coberta de teules. A les claus de volta s’hi pot veure la imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i a l’altra l’escut de Catalunya.
.
Damunt la portalada principal es conserva un bell timpà gòtic (s. XIV) que representa la Mare de Déu asseguda amb l'Infant als braços, esculturada a la mateixa clau, envoltada de dos àngels situats damunt suports esculturats amb sengles rostres del mestre d'obres i de l'escultor.

Més informació a Catalunya Medieval
Més informació de Conesa a Wikipèdia
Més informació de Conesa a Anem a Pams

Savallà del Comtat

Savallà del Comtat

Municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Està ubicat a la part septentrional de la comarca, en un terreny molt accidentat, a la zona de contacte amb els altiplans segarrencs. 

Savallà és una vila sorgida en començar el mil·lenni. situat en un enclavament estratègic, als vessant d'un tossal coronat pel castell dels comtes de Savallà, avui força deteriorat. L'edifici fou bastit a la fi del segle XV i durant el XVI, tal com ho palesen els seus finestrals de gòtic florit i renaixentistes. Era la residència habitual dels Boixadors, comtes de Savallà, fins al segle XVII. De la nissaga Boixadors cal destacar la figura de Josep Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós.

L'església és d'estil barroc i dedicada a Sant Pere. Està ubicada damunt d'una romànica.

Castell de Savallà del Comtat residencia dels Boixadors comtes de Savallà

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, conegut també com Joan Antoni de Pacs (Badalona, 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, 1745), militar, polític, erudit i músic.

Cinquè comte de Savallà, setè comte de Peralada, cinquè marquès d’Anglesola i vescomte de Rocabertí. Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí i Teresa de Pinós. Era conegut també per Joan Antoni de Pacs. Estudià música al monestir de Montserrat i compongué algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre veus (1687).

Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la ciutat durant el setge de Barcelona de la guerra dels Nou Anys que va establir el Duc de Vendôme el 1697. Va participar en la fundació de l'Acadèmia dels Desconfiats, sent elegit el seu president. Amb la mort de Carles II de Castella va abraçar la causa de l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successió Espanyola, participant en la defensa de Barcelona el 1706, el mateix any va ser nomenat governador de Mallorca eliminant el domini borbònic de l'illa, mantenint-se en el càrrec fins al 1709. Abandonà el càrrec el 1709, i, de bell nou a Barcelona, fou director de la capella de música del Palau Reial. El 1711 acompanyà l’arxiduc Carles a Viena i des d’allà, per encàrrec dels consellers de Barcelona, portà a terme, sense èxit, gestions diplomàtiques per tal que les tropes imperials no evacuessin Catalunya. Fou cavaller director de la capella imperial de música de Viena (1717-21) i posteriorment president i porta-segells del Consell Suprem de Flandes (1729-1740). A la mort de l’emperador (1740) anà a Itàlia, on morí.

Es va casar tres vegades, la primera el 1699 amb Dionísia Sureda de Sant Martí i Safortesa, amb qui va tenir dotze fills, amb Xaviera von Berg, i amb María Francisca Pérez. Els seus fills foren Maria Teresa de Boixadors i Sureda de Sant Martì, Maria Gracia, Carles, Bernat Antoni, Joana, Francesc, Tomàs, Josep, Maria Antònia, Joan Tomàs, Joan Francesc i Josepa.

Savallà del Comtat >> a Wikipedia

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós >> a Wikipedia

Acadèmia dels Desconfiats >> a Wikipedia




Vallfogona de Riucorb

Vallfogona de Riucorb és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat prop del riu Corb i al límit amb la comarca d'Urgell. Anteriorment anomenat Vallfogona de Lorda o de Corbell o de Comalats, o de Riucorp.

 

Els seus boscos són de pi i roure. Encara que té terra de regadiu, predomina l'agricultura de secà principalment d'oliveres. La seva economia també creix a causa de les aigües mineromedicinals que posseeix, explotades en un balneari.

És un poble que encara conserva el seu caràcter medieval, fou repoblada pels comtes de Queralt. Es conserva les ruïnes del castell del temps dels templers de 1190. Més tard, el 1312 va passar als hospitalers. Hi ha restes d'un antic Priorat benedictí de Sant Pere dels Bigats del segle XIII, i un museu d'art, el Museu Pinet.

L'església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb és una església gòtica amb elements romànics de Santa Maria, on va treballar l'escultor Jordi de Déu pel Retaule de la Concepció.

Un dels personatges més famosos de la població va ser Francesc García i Torres, el rector de Vallfogona, ordenat sacerdot a Vic l'any 1605, autor poètic d'estil humorístic, tenia relació amb poetes de l'època com Lope de Vega i amb el bandoler Rocaguinarda, al qual li va dedicar un sonet El millor pillard del cristianisme.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Vallfogona_de_Riucorb


Si us agafa gana...

L'Hostal del Rector
Avda. Riucorb, 13, Vallfogona de Riucorb, Catalunya
Telèfon: 977 88 11 34

L'Hostal del Rector

Més informació de Vallfogona de Riucorb

Informació relacionada:
Pàgina web de l'Ajuntament
Balneari de Vallfogona de Riucorb




L'Ametlla de Segarra

L'Ametlla de Segarra

L'Ametlla de Segarra és un població integrada al municipi de Montoliu de Segarra a la comarca de la Segarra. El terme que limita amb l’Urgell i la Conca de Barberà té una superfície en conjunt de 29,37 km². Els cultius més estesos són els de cereals, però encara existeixen alguna vinya –en particular una que produeix vi ecològic identificat pel nom antic de la comarca, Comalats-, així com ametllers i oliveres, amb alguns bosquets. Els vents més freqüents són el serè, que procedeix de l'Oest, i la marinada que arriba del Sud. Una carretera local ben conservada comunica la carretera de Cervera a Rocafort de Queralt amb el nucli urbà de l'Ametlla, situat damunt d'un promontori de 704 m d'altura en un territori serrat i boscós.

La Segarra

El lloc de l’Ametlla (Montoliu de Segarra) fou lliurat el 1077 pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Ecard Miró qui hauria aixecat o restaurat aquest castell i també la desapareguda Torre del Planell, origen del castell i comanda de Vallfogona de Riucorb. El 1215 els successors d’Ecard Miró van donar aquest castell a l’orde de l’Hospital i va passar a dependre de la comanda de Cervera. Va pertànyer als hospitalers fins el segle XIX.

De l'Ametlla de Segarra Molt recomanable el Comalats Reserva

Color cirera intens. En nas presenta un aroma elevat on predominen les confitures, acompanyades en segon pla d'unes subtils notes minerals. En boca ens sedueix amb la seva expressió. Amb un cos carnós i una textura completa i elegant gràcies a uns tanins madurs i de qualitat. Gràcies a una acidesa equilibrada i a l'alcohol integrat tenim una agradable persistència final.
Varietat: Cabernet Sauvignon
Procedència del raïm: Vinyes pròpies
Graduació: 14,5% vol.
Criança: 1 any en bota de roure
Producció: 8.000 ampolles
La tradició vinícola de la família Bonet es remunta molts anys enrere, però no va ser fins el 1989 quan Jaume Bonet va decidir engegar el projecte d'elaborar un vi propi. Actualment el Celler Comalats és una empresa familiar que compta amb 12 hectàrees de vinya i elabora vins negres i rosats, Denominació d'Origen Costers del Segre, amb qualificació de vins ecològics del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.
Celler Comalats:  http://www.comalats.com
 






 
 
 

 
Gramuntell

Gramuntell

Gramuntell, antigament coneguda com a Agramuntell és una entitat de població del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra. El 2006 tenia 21 habitants. Està situat sobre un turó (617 m. d'altitud) al sud-oest del terme municipal de Ribera d'Ondara (Segarra), a la dreta del torrent de Vilagrasseta. Era de la jurisdicció del monestir de Santes Creus. Havia format part de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells.

Gramuntell

Església de base romànica de Santa Maria de Gramuntell.

Amb informació de Wikipèdia


Granyena (Granyena de Segarra)

Granyena de Segarra

El castell es troba documentat des del 1054, quan Ramon Berenguer I (comte de Barcelona) va donar el lloc de Granyena per la seva repoblació. El 1130 Ramon Berenguer III va donar aquest castell l'orde del Temple, que hi van establir un punt de defensa de caire estrictament militar. Tot i que la comunitat hi residí molt aviat, la comanda de Granyena no fou creada fins el 1189. En extingir-se l'orde templera, el lloc va passar als hospitalers que el mantingueren fins fins a la desamortització del segle XIX.



Un document de l'any 1637 descriu el castell amb les seves torres, una d'elles rodona, muralles i fossat, i una entrada de punt rodó que potser es correspon a la que encara podem veure dempeus. Hi havia una presó i una capella dedicada a sant Miquel, entre d'altres estances.



Actualment és un munt de runes, amb diverses construccions encara no esfondrades, alguna de els quals pot correspondre a les modificacions que s'hi van fer al segle XIX, quan es va convertir una part en habitatge i l'altra en cementiri. Destaca especialment una nau coberta amb volta de canó.


 




Guàrdia Lada


El 1026 figura esmentat el topònim de Guardiam Grossam que hom pensa que es tracta de l’actual Guàrdia Lada (Montoliu de Segarra), però no és fins mitjan de segle que es documenta amb seguretat. Aquest castell pertanyia el 1076 al comte de Barcelona Ramon Berenguer I i els seus feudataris foren els Cervera. Ja al segle XIII el lloc pertanyia a Guillem de la Guàrdia Lada i la seva esposa Marquesa, del llinatge dels Cervera. El 1239 Marquesa va quedar vídua i va professar com a monja hospitalera, ingressant a la comanda de Cervera on arribà a ser comanadora, també va lliurar a aquell orde el castell de la Guàrdia Lada el que fou motiu de desavinences familiars fins que una sentència va confirmar aquella donació (1261). Els hospitalers hi van mantenir castlans i la seva propietat fins el segle XIX. Consta que el 1660 només es mantenien les muralles.

L'Ametlla de Segarra


Albió
.
Afegeix la llegenda

Albió és un nucli de població ubicat a l'extrem més occidental del terme de Llorac, a la Conca de Barberà. La població es formà a redós del castell d'Albió, situat en un petit tossal i del qual encara resten els fonaments. Sota el tossal es troba el molí, construcció del segle XIII (descrit més amunt).


L'església de Sant Gil d'Albió és un edifici romànic de transició al gòtic, amb planta de creu llatina i dues capelles adossades.

Si passeu per l'Albió no deixeu de tastar els seus formatges artesans, Sant Gil de l'Albió http://formatgessantgil.cat

Diu la seva web: "Les suaus ondulacions deixen veure tots els colors del verd. Els camps a banda i banda de la carretera semblen coberts d’una vànova que canvia de color segons l’estació: verd intens a la primavera, daurat al juny, terra acabada de llaurar a l’estiu i blanc gebre a l’hivern. El paisatge és rústic i la seva simplicitat li dona un encant de pau tan embolcallador que sembla que hagis fugit molt llunt de tot".

Benvinguts a Albió, un paratge inoblidable amb uns formatge únics


Formatges Sant Gil d'Albió
c/Castell s/n 43427 ALBIÓ (LLORAC)
TARRAGONA Tel: +34 977881421
Fax: +34 977881565
info@santgilalbio.com

Formatge Sant Gil de l'Albió
 
El molí fariner de l’Albió (s. XIII), al costat del riu Corb. (Conca de Barberà)

El molí fariner de l’Albió (s. XIII)

Molí fariner construït al segle XIII, propietat de l'orde del Temple. Està documenta des de l'any 1238. Conserva excepcionalment la seva estructura medieval, amb les sèquies, la bassa i el cacau. L'edifici sembla una torre fortificada, amb un matacà al pis superior. El soterrani, on hi havia el rodet, i la planta baixa o sala de moles, estan cobertes amb volta de canó apuntada. Adossada al molí hi ha una casa, més baixa, d'època posterior. Actualment, tot i que l'estructura es manté en bon estat, l'edifici es troba en complet abandó, malmès i envaït per la vegetació.

Localització https://goo.gl/maps/hPWVEphFQyS2

Esquema d'un molí fariner (segon J.Bolòs i J.Nuet, Els molins fariners a Catalunya).

El recorregut del gra comença a la gronça (1), l'embut (2) el porta a l'ull de la mola, on cau entremig de la mola priora o alta (3) i de la mola fixa (4). Un cop el gra és molt surt pel farinal (5) i cau a la farinera o farnera (6). L'aigua de la bassa o del pou surt a pressió, al càrcol, per una canal (9) i cau damunt del rodet o turbina (8), fent que volti, moviment que l'arbre o eix (7) cominuca a la mola priora (3). L'aigua s'escola pel sól del càrcol cap a l'exterior.

Molí localització https://goo.gl/maps/pVzLxW2mTbJ2

Localització https://goo.gl/maps/ifWyBAUTgdq

Més informació de l'Albió a Wikipèdia
_._



_._