dissabte, 23 de gener de 2016

Almoster, Santes Creus ....

Monestir de Santes Creus


El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp). Actualment és l'únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica.


PD. Avui hem fet salat. Hi haurem de tornar, doncs ens queda pendent la visita ja que per incidències vàries ha sigut impossible fer gaire més que una sola fotografia. Seguim 


_._

dissabte, 16 de gener de 2016

Almoster, Belltall, Verdú, Ciutadilla, Santa Maria de Vallsanta, Nalec...

Belltall (Passanant i Belltall)

Església de parroquial de Sant Pere de Belltall

Església de parroquial de Sant Pere de Belltall

Edifici neoclàssic de la fi del segle XIX en la construcció del qual es van aprofitar materials procedents de la veïna església romànica de Sant Pere, ara desapareguda. La façana és de línies simples, molt esquemàtica, amb una cornisa sobresortida que en reforça l'horitzontalitat. La porta és rectangular, amb trencaaigües recte sostingut amb dues mènsules. La llum entra per una mitja rosassa i al coronament hi ha frontó triangular. A l'esquerra s'alça el campanar, octogonal.

Verdú

 
Verdú és un municipi de la comarca de l'Urgell. Verdú és conegut pel vi, per la ceràmica negra, pel Castell de Verdú i l'Església de Santa Maria de Verdú, per Sant Pere Claver, pel Centre d'Art Contemporani de Cal Talaveró i l'espai Manel Mayoral.

Veure: Miró a taula | Mayoral Espai d´Art


El Castell de Verdú és un dels edificis més emblemàtics de la vila i va ser al seu voltant on es van començar a aixecar els carrers i places que ara formen el poble de Verdú.


A l'entorn de Verdú s’han trobat restes arqueològiques de diferents períodes; des de troballes de l’etapa prehistòrica passant per les ibèriques, les romanes i les medievals. La població va ser conquerida per Ramon Berenguer I ,comte de Barcelona, l’any 1055-1056. El primer document de Verdú, diu que el comte en va fer donació a Arnau Company, la seva esposa i el seu fill, després la castlania de Verdú estigué més de dues centúries en mans de la família Arnau de Verdú. Se sap que l'any 1130 Berenguer Arnau d'Anglesola ja figura com a senyor de Verdú, i que segurament l'havia rebut per herència del seu pare. Berenguer Arnau d'Anglesola va ser el pare de Guillem Arnau, Níniva, Sibília i Berenguera. Berenguera rebé del seu pare el senyoriu de Verdú com a dot del seu casament amb Guillem II de Cervera. Berenguera d'Anglesola va ser qui va otorgar la carta de població l’any 1184, i al mateix temps és qui cedeix els terrenys per construir les cases amb la condició que els habitants han de bastir les muralles, les torres i els portals. Neix la nova vila de Verdú; prop del castell amb repobladors procedents de diverses zones. Fins aquest moment en l’àrea urbana sols hi havia el castell i una petita església. A mitjans del s. XIII es començà a construir sobre la primitiva església dedicada a sant Nicolau de Bari, un nou temple dedicat a Santa Maria, sota la influència del romànic de L'"Escola Lleidatana". Guillem III de Cervera, fill de Berenguera, i Senyor de Verdú i Juneda, ha passat a la història com un personatge inquiet. Per tal de poder fer front a les despees d'una croada a Jerusalem, empenyora a Poblet, l'any 1203, el Castell de Verdú amb totes les seves pertinences . No podent retornar el manllevat es féu l'escriptura de venda a favor del Monestir l'any 1227. El Batlle era nomenat per Poblet, i exercia la difícil tasca moderadora entre la Vila i l'Abat. Poblet que tenia amb Verdú la possessió més rica i més gran de tots els seus dominis, obtingué saborosos privilegis entre els quals destaca, pel benefici que reportava a la Vila, el dret a Fira, avui desapareguda, concedida pel Rei Pere III el Cerimoniós ,l'any 1378. Fira d'animals de peu rodó que se celebrava per St. Marc i s'allargava durant deu dies. A partir d’aquí i fins a la desamortització de Mendizábal (1835) la vila es desenvolupà integrada al monestir.

Portalada de ponent de l'església parroquial de Santa Maria de Verdú. Romànic escola de Lleida
Més informació de Verdú

Ciutadilla


Ciutadilla és un poble i municipi de la comarca de l'Urgell a l'extrem de la petita serra que perfilen la vall del riu Corb i el barranc de Boixerons i situat entre les localitats de Guimerà i Nalec.


El poble està situat a 515 m d'altitud i està marcat per la inconfusible i poderosa silueta del castell, des del qual es dominen els horitzons oberts de l'Urgell i la Segarra.


El paisatge transcorre en mig de conreus de cereals, ametllers, oliveres i vinya al fons de la vall, juntament amb petits boscos.

Campanar de l'sglesia de Sant Miquel de Ciutadilla

Església gòtica del s. XIV de gran sobrietat i molt ben conservada. La presideix la gran imatge de l’arcàngel Sant Miquel, titular de la parròquia, de notable elegància i bellesa.

Castell de Ciutadilla

El castell de Ciutadilla és la impressionant construcció, tot i que està mig en ruïnes, que corona el poble de Ciutadilla, a la comarca de l'Urgell.

És una antiga fortalesa medieval del segle XI amb elements posteriors romànics i gòtics, transformada al segle XVI en palau renaixentista i que va subsistir fins al 1835.

Castell de Ciutadilla

Si es consulta la història, es troba els Guimerà des de la reconquesta i fins ben entrat el segle XVII, en quasi totes les comtesses bèl·liques del país. A Ciutadilla, quan sols es parla de les muralles del castell en un document de l'any 1029, es nomena en Guerau de Guimerà com a senyor Jurisdiccional, resseguint el fil dels senyors del lloc desprès hi trobareu diferents Gisperts de Guimerà, entre ells el Gispert que al segle XVI converteix l'antiga fortalesa militar en magnífic palau renaixentista aixecant la gallarda torre de l'homenatge.

Castell de Ciutadilla

Convent del Roser de CiutadillaEl convent dominic del Roser fou fundat el 1582 per Gispert de Guimerà, l’obra d’aquesta casa va començar aquell any i el 1587 ja s’havia acabat. Es tractava d’un convent de reduïdes dimensions tant pel que fa a l’església i espais conventuals com pel nombre de membres de la comunitat. No va patir especialment els efectes de la guerra del Francès i els frares només van abandonar la casa de manera puntual, salvant els béns. Durant el trienni Liberal la casa fou suprimida temporalment però s’hi va quedar un dominic al seu càrrec, tot i que secularitzat. La desamortització de 1835 va arribar amb una comunitat reduïda a només dos membres, el prior i un laic, el sacerdot es va quedar a la parròquia de Ciutadilla mentre que el convent quedava abandonat i anava caient en ruïna. El 1845 s’hi allotjaven obrers que treballaven en les carreteres i el 1896 l’església ja havia perdut la teulada. Es van poder salvar alguns elements de mobiliari i sarcòfags de la família dels fundadors. Finalment el convent fou arrasat i la portada de l’església es va portar a Reus. 

Parada i fonda ... (recomanada)

El restaurant L'Avi Siscu es el fruit d'una bona iniciativa de la Elisabeth i del Carles que van decidir deixar la ciutat i venir al poble per fer-la realitat. 


El restaurant està ubicat al cor del poble de Ciutadilla als baixos d'una casa típica de poble.

Només arribar demaneu-li al Carles que us convidi a baixar a fer un tastet al celler.
.

Restaurant L'Avi Siscu - Carrer Major, 13 - CIUTADILLA - Lleida  -  Tel 973 30 34 24   info@restaurantlavisiscu.com . A TripAdvisor  

Monestir de Santa Maria de Vallsanta


El monestir deVallsanta és el continuador d’un primer establiment de monges cistercenques situat a la Bovera, molt proper. Possiblement a causa de les inapropiades condicions que presentava aquest darrer lloc, hom va prendre la decisió de traslladar-se i una part de la comunitat va anar a Santa Maria de Valldaura (1231) a Olvan, i l'altra va passar a aquest indret de Vallsanta (1237).


La construcció del nou monestir de Vallsanta va començar l’any 1235 i el 1237 el papa Gregori IX va autoritzar el trasllat de les monges de la Bovera a la vall, fet que es devia portar a terme en aquella època, tot i que possiblement va quedar alguna monja a l’antic monestir fins el 1246.  


La comunitat resultant era força important i el 1246 consta que tenia un total de 23 membres. L’any 1272 hi ha constància d’una donació de Jaume I a favor del monestir per la construcció d’un claustre, tot i això, possiblement aquella dependència monàstica no s’hauria aixecat mai. Cap el 1345, a l’època de la priora Sibil·la de Boixadors, es va bastir una capella on seria enterrat Bernat de Boixadors. L’església que ara es troba en ruïnes podria ser la segona que es va aixecar en aquest indret i s’hauria bastit a mitjan del segle XIV. En la segona meitat d’aquell mateix segle es van portar a terme obres d’importància en el monestir i església, tot i això, aquesta darrera va quedar inacabada.


A començament del segle XV tingué lloc un escàndol en trobar a les portes de Guimerà un nadó abandonat, que els veïns de la població van atribuir a alguna monja de la comunitat; investigacions posteriors van demostrar que les cistercenques no tenien res a veure amb l’afer. Va seguir una època de profunda decadència, fins que el 1589 l'abat de Poblet va dictaminar que les tres úniques monges del lloc l'abandonessin per a traslladar-se al Pedregal. El cenobi va quedar a cura d'un monjo de Poblet, i més tard va passar a mans de la vescomtessa d'Évol, senyora de Guimerà.

Font: Monestirs.Cat


Nalec

Nalec és el més petit municipi de la comarca de l'Urgell. És dalt d'un petit turó de 487 metres d'altitud. Hi ha documents antics dels segles XI i XII on és anomenat "Analec" o "Anàleg" i es creu que era d'origen àrab i volia dir les dependències o els llocs subordinats. També s'han trobats documents del segle XIV on apareix escrit "Gualech".

Església parroquial de Sant Jaume (Nalec)

És al vessant esquerre de la Vall del riu Corb, i limita amb els termes de Verdú, Vallbona de les Monges, Ciutadilla i Rocafort de Vallbona. A través de la C-14, està a una distància de 10 km de la capital de l'Urgell, Tàrrega. Les serres del seu sector sud separen les conques dels rius Corb i Maldanell.

Els primers pobladors els trobem a la partida dels Recots. S'hi van trobar materials arqueològics de l'època del bronze amb restes de sílex i de ceràmica.

A la vall dels Vilars, al marge dret entre el riu i l'actual carretera, es trobaren restes d'una possible vila romana. Per això es creu que a la vall del riu Corb hi devia passar la via romana que comunicava les ciutats de Barcino i Ilerda.

Església parroquial de Sant Jaume (Nalec)

Aquestes terres van estar sota domini àrab tal com ho mostren les llindes que es troben en diferents racons del poble i la possible construcció del pou, que encara avui abasteix el poble d'aigua.

L'origen de poble de Nalec comença amb la construcció d'una torre de defensa, que més tard es convertí en castell. Vers el 1079, el castell pertanyia al Monestir de Ripoll i cap al 1082 fou assignat com a dotació del Monestir de Sant Pere el Gros de Cervera, antic priorat filial de Ripoll. Posteriorment, a mitjan segle XII, per una permuta amb Ripoll passà a propietat de Vic fins a la desaparició de les senyories. Quan el canonge Ramon d'Anglesola fou elegit bisbe de Vic l'any 1261, Berenguer de Jorba li reté homenatge pel terme i el castell de Nalec que tenia en feu. Al segle XIV el feudatari del molí i les propietats eren del bisbe de Vic, Ramon de Rocamora.



Vins del país
 
Comalats Jove 2014
Nota de tast:
Color cirera intens. En nas expressa uns aromes de fruita vermella amb notes de maduixes i fruites del bosc. En boca trobem un vi corpulent, voluptuós, on els tannins participen amb la seva textura lleugerament tànnica. Els aromes en boca prenen caràcters de melmelada de fruits vermells. En postgust, gràcies a l'alcohol, ens dóna sensacions d'espirituós.
Varietat
Cabernet Sauvignon
Procedència del raïm
Vinyes pròpies
Graduació
14,5% vol.
Criança
1 any en tina inox.
Producció
7.000 ampolles

Comalats: tradició i passió de la vinya al celler

Brú de Verdú 2010

Nota de tast:  
“Color cirera picota madura. En nas té aromes dominats per notes derivades de la intensa criança en bóta, destaquen les notes de regalèssia negra, fumats, carbó, fruites negres i notes làctiques. En boca té un pas amable, amb marcats tanins, equilibrat, especiat. 
Llarg i persistent.”
Varietats:
Syrah, Tempranillo 
Tipus
Vi negre criança
D.O.

DO Costers del Segre
Graduaci
ó
13.9% Vol
Celler Cercavins
Égom

nota de tast
Color vermell cirera. Al nas té marcats aromes de criança, destacant les notes torrades i fumades amb tocs de carbó, terra mullada, cacau, xocolata negra, fruites caramel·litzades, passa i flors seques. En boca és potent amb tanins presents i estructurats, acidesa cítrica, espècies verdes i postgust floral ia fruita madura.

Varietats:
Merlot 
Tipus
Vi negre criança 
Criança
Deu mesos en bota de roure americà i francès
D.O.
Catalunya 
Graduació
13.5% Vol

Celler Cercavins

I ja que passavem per Montblanc ....

 Clos Montblanc INICI 2012

nota de tast
Color porpra vermellós, net i brillant. Aroma complexa (fruita negra, espècies). En boca es nota ampli, rodó i amb bona estructura. Persistència llarga. Contingut d’alcohol 14º Sucres residuals 2,0 g/L

Varietats Cabernet Sauvignon, Garnatxa
Tipus

Vi negre, Criança
Anyada
2012
Graduació
14% Vol
Vinya
Vessants a una altitud de 700 metres. Procés natural de fermentació. En procés de certificació ecològica.
Pràctiques agràries
Ecològic. (en procés de certificació)
verema
Garnatxa: finals de setembre. Cabernet Sauvignon: mitjans d’octubre.

Vinificació i criança
Raïm seleccionat. Fermentació en un cup fet de totxanes de fang que daten de l’origen del celler. El vi s’elabora de la mateixa manera que s’ha fet durant centenars d’anys sense control de temperatura ni additius. Després de la maceració, el vi es transfereix a bótes de roure francès de 18 a 24 mesos per la seva criança.

Celler Clos Montblanc

_._

Verdú


Verdú és un municipi de la comarca de l'Urgell que properament regarà el canal Segarra-Garrigues. El seu terme municipal té 3.600 hectàrees. El paisatge el conformen turons i serres suaus intercalats amb valls i planes conreades de cereal, vinya, oliveres i ametllers. Hi ha disseminats petits bosquets de pins i alzines per tot el terme. L'economia agrària local es sustenta bàsicament pel conreu de la vinya. Verdú és conegut pel vi, per la ceràmica negra, pel Castell de Verdú i l'Església de Santa Maria de Verdú, per Sant Pere Claver, pel Centre d'Art Contemporani de Cal Talaveró.

El Castell de Verdú és un dels edificis més emblemàtics de la vila i va ser al seu voltant on es van començar a aixecar els carrers i places que ara formen el poble de Verdú.

Història

L'any 1055 aquests territoris van ser conquerits per Ramon Berenguer I, i el 1072 van passar a la família d'Arnau Company. Durant dos-cents anys van estar en mans dels Arnau. Fins que l'any 1184 Berenguera de Cervera va concedir als habitants de Verdú el privilegi de construir el poble al voltant del castell, que fins llavors havia estat situat al voltant del riu Cercavins, afluent del riu Ondara.

Després de la riuada que arrasà tres quartes parts de l'antic poble, la senyora de Verdú, Berenguera de Cervera, accedí a que els vilatans traslladessin les seves cases dalt el pla, al voltant del Castell que s'havia començat a construir un segle abans. A canvi aconseguí que els verdunins bastissin les muralles i portals envoltant la nova vila. El fill de Berenguera, Guillem de Cervera vengué la vila a Poblet. I sota els auspicis del monestir, Verdú va gaudir de molts privilegis i avantatges, que el van fer prosperar més que les poblacions veïnes, durant molts segles. Testimoni d'aquesta prosperitat en són el Castell, l'Església Parroquial i també el conjunt de carrers i cases pairals.


L'any 1227 el castell va passar a mans de Poblet. Després que Guillem III de Cervera l'empenyorés a Poblet per una croada a Terra Santa i el perdés. La Baronia de Poblet en va ser la propietària fins a l'any 1835 amb la desamortització de Mendizábal.



Va convertir l'antiga fortalesa en residència-palau construint-hi la part més monumental que encara el forma actualment. - Una bodega de grans proporcions, Sala Inferior - La Sala Intermèdia, destinada a magatzem i on hi havia els estables. - La Sala Notable, coneguda amb el nom de la sala de l'Abat Copons, feta al segle XIV. Amb la desamortització, el castell es divideix amb diferents parts.



L'any 1916 es duen a terme actuacions de reforç a la part més important i noble del castell, a la sala gòtica. Aquesta zona és comprada pel Patronat de Sant Pere Claver, i es converteix en Centre Cultural, Religiós i també Sindicat Agrícola de Verdú. L'any 1919 és Cèsar Martinell qui duu a terme una actuació al castell, amb la construcció d'accessos a volta soterrada del molí, instal·lació de nous molins en la nau del soterrani.








L'any 1988 l'Ajuntament de Verdú compra part del castell i duu a terme diversos treballs i obres de manteniment i rehabilitació a la Torre de l'Homenatge.

Actualment s'ha acabat la 2a Fase d'obres consistents en la reforma estructural del Castell, des dels fonaments fins a les teulades i ja s'ha invertit des del 2005 fins ara aproximadament un milió d'euros.


L'edifici

El recinte de la fortalesa presenta una planta poligonal, i al seu interior es troben les diverses dependències del castell. L'element més antic que es pot veure és la torre mestra, de base circular, situada al mig del pati i bastida al s. XII o a l'inici del s. XIII; d'uns 22 m d'alçada, es compartimenta en tres estances o pisos. A sota hi ha una cambra cega coberta amb una falsa cúpula que devia servir com a rebost o celler. Al pis principal també cobert amb cúpula s'hi accedia per una porta d'arc de mig punt situada a uns 8 m del sòl exterior. Dins d'aquesta estança, una porta de dimensions reduïdes dóna pas a una estreta escala de cargol per la qual es puja al pis superior, acabat en dos arcs de mig punt que suporten el terrat. Aquest queda envoltat de merlets, i a sota mateix podem veure un seguit de traus que devien servir per a suportar una galeria volada de fusta. La resta de construccions del castell són ja més tardanes (ss. XIII-XV); destaca una gran sala situada als peus de la torre, coberta per vuit arcs apuntats. Per sota d'aquesta sala hi ha el probable celler, acabat en una volta de canó i per damunt d'aquestes dues estances, una gran sala gòtica, al nord de la qual s'adossa una torre de planta quadrangular, anomenada Torre Escapçada.








Església parroquial de Santa Maria

Façana de ponent de l'església parroquial de Santa Maria

L'església està dedicada a Santa Maria, encara que originàriament n'hi havia una dedicada a Sant Nicolau de Bari. Actual església es pot datar cap a finals del segle XIII, per l'austeritat pròpia de l'orde del Císter. Constava d'una única nau, però el creixement de la població va provocar la progressiva ampliació. La imatge que presidia l'altar d'aquesta època no s'ha conservat, únicament la imatge realitzada en pedra del segle XV, realitzada per Andreu Pi. Aquest imaginaire també dugué a terme les portes de la sagristia. L'obra del retaule la realitzà el pintor Jaume Ferrer , un dels pintors amb més renom a les terres de Lleida en aquesta època. Avui en dia el retaule el podem veure al Museu Episcopal de Vic. L'església d'acord amb les necessitats de la població es va anar ampliant, acabant sent una església amb tres naus, cobertes la central, amb una volta de canó lleugerament apuntada i les dues laterals amb volta de creueria, donant testimoni de l'època en què van realitzar-se. D'una època posterior és la talla de la Puríssima, d'estil barroc, realitzada per Agustí Pujol l'any 1623, que ja n'havia realitzat d'altres, sobretot a Barcelona. A destacar també l'absidiola de la nau dreta del temple dedicada a Sant Flavià. L'any 1606 es descobreixen a Roma despulles de màrtirs. Verdú també va demanar-ne i n'obtingueren les de Sant Flavià. La Guerra Civil va fer que el retaule desparegués. A mà esquerra hi ha la làpida de consagració de l'església, feta l'any 1586 per l'arquebisbe de Tarragona Joan Terés, fill de la vila. Terés l'any 1602 va exercir de lloctinent general a Madrid. A destacar també la imatge del St. Crist, la imatge més preuada i de més veneració a Verdú. Datada entre finals del segle XIII i principis del segle XIV, que la població de Verdú implora en temps de secades i epidèmies. Cal que també fem esment a les actuals pintures que decoren l'altar, obra del pintor targarí Jaume minguell, fetes els anys 1955-1956. L'última obra d'embelliment que s'ha dut a terme a l'església ha estat la col·locació dels vitralls, l'estiu del 2004, dedicats a Sant Flavià, Sant Pere Claver i Sant Hipòlit. La rosassa pretén ser un homenatge a la població de Verdú. La modernitat dels vitralls contrasta amb l'arquitectura de finals del romànic a cavall del gòtic, que es pot veure a l'església de Sta. Maria de Verdú.

Podeu trobar més informació a: http://www.verdudigital.net/parroquiadeverdu

Portalada de ponent de l'església parroquial de Santa Maria de Verdú. Romànic escola de Lleida


Portalada de llevant (o sud) de l'església parroquial de Santa Maria de Verdú


_._