dissabte, 10 de desembre de 2016

Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí

Feia temps que em rondava pel cap de visitar el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí i sempre hi passava per davant amb presses o a d'altres destins, aquesta vegada hi he anat expressament. Us puc assegurar que val molt la pena.

Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. Obra de Dani Freixes

El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí és una institució cultural privada creada l'any 1988 per la Fundació Lluís Carulla que pretén mostrar totes les característiques de la vida tradicional a les viles i pobles de Catalunya, fent especial esment a la pagesia com a element primordialment destacat del món rural. Conté un variat fons de peces en exposició permanent relacionades amb la vida tradicional, la cultura, la pagesia, les arts i oficis artesanals. Les col·leccions del MVR estan dividides en diverses seccions instal·lades museogràficament per recórrer a través del temps i fins a l'actualitat el coneixement del món rural català.

La funció del MVR és conservar aquest fons de peces, autèntic pòsit cultural de la nostra societat. Engloba també la difusió i divulgació de tot el que es troba relacionat amb la vida rural, fomenta la recerca etnològica i participa en investigacions i publicacions d'aquest caire amb tasques de conservació, restauració, documentació i difusió. El Museu forma part de la Fundació Lluís Carulla i ocupa la casa pairal que la família Carulla tenia a l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà), on diverses generacions de la qual hi van exercir com a apotecaris des de començaments del segle XVII.

A nivell de publicacions edita conjuntament amb l'Editorial Barcino, la Col·lecció Museu Vida Rural, dirigida per Jordi Llavina. El 2004 va publicar, en la sèrie de contes infantils Petites Històries (il·lustrada per Pilar Bayés), un volum dedicat a la història i evolució del museu.

A inicis del 2008 el Museu de la Vida Rural es va sotmetre a una ampliació que el dotà amb un nou edifici, duplicant l'espai per a l'exposició permanent i dotant-lo de noves infraestructures museístiques així com d'una moderna museografia. Aquesta ampliació, fou dissenyada per l'arquitecte Dani Freixes l'any 2009. L'estiu de 2012 va obrir un tercer edifici destinat en part a l'exposició permanent, amb una nova sala dedicada a la col·lecció de carros de museu i, en la seva planta superior diverses dependències polivalents destinades a activitats pedagògiques, la sala d'exposicions Maria Font i una cafeteria. Aquest edifici compta amb una teulada ajardinada ecològica que dota d'aigua els subministraments no potables de l'edifici i es climatitza, igual que l'edifici principal, a través d'un sistema d'energia geotèrmica.

Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. Obra de Dani Freixes


Edifici antic

L'edifici històric és la casa pairal de la família Carulla des de 1690. La casa pairal des del segle XVII, és l'edifici antic del museu i va ser restaurat i remodelat interiorment durant els anys 80 per albergar les peces del Museu de la Vida Rural, que es va inaugurar l'any 1988. De cara a la reinauguració del Museu del 2009 l'edifici va viure importants modificacions per fer una posada al dia en la museografia, en la disposició d'algunes vitrines i es va adaptar per a la instal·lació de noves tecnologies.

Edifici nou

Es tracta d'un edifici pensat per aprofitar el major nombre possible d'hores la llum natural. La seva estructura externa, en forma d'escala, té a cada graó claraboies que permeten l'entrada de llum directa. Gràcies a això l'edifici ha pogut renunciar, excepte en zones específiques, a les finestres. D'aquesta manera les parets es poden dedicar en la seva totalitat a l'exposició de les peces desitjades sense interrupcions físiques.

L'Edifici Nou té la intenció de simular un contenidor annex de l'Edifici Antic que alberga els continguts sobre la transformació que el camp ha viscut des de la introducció de la industrialització fins als nostres dies. La façana, per contra, fa un homenatge al vocabulari propi del món rural. Mots que es van perdent, paraules que fan referència a oficis i eines que ja no coneixem, que hem oblidat o que no sabem per a què serveixen.

Per tal de respectar i aprofitar el major nombre de recursos mediambientals possibles, el Nou Edifici fa servir un sistema de climatització d'energia geotèrmica. Es tracta d'una font d'energia natural, renovable i no contaminant, que aprofita l'energia del subsòl per refredar o escalfar les sales de l'edifici.
 
Edifici annex

La Fundació Lluís Carulla va decidir durant l'any 2010 dotar el Museu d'un nou edifici annex, situat entre els dos actuals, especialment pensat per a ús pedagògic i d'activitats a l'entorn del Museu. L'edifici, inaugurat l'estiu del 2012, compta amb dues aules, pensades per fer tallers, impartir-hi classes i realitzar activitats pedagògiques; també inclou la sala d'exposicions Maria Font i una cafeteria. A més, la construcció amplia l'exposició permanent del museu amb la nova Sala dels carros a la planta baixa. Compta també amb una nova sala per l'arxiu documental. Aquest edifici té una coberta ajardinada que realitza un aïllament natural a les sales i serveix també de recol·lector d'aigua de pluja que s'utilitza en els recs de les zones verdes i els sanitaris. La climatització es realitza a través d'energia geotèrmica.
Al març del 2009, el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí va entrar a formar part de la Xarxa de Museus Etnològics.
Flickr

Fer cagar el tió. Figuretes de fang

La Sala Traité d'etnografia rural, col·lecció "Tota una vida": exposa l'obra de l'artista olotí Josep Traité. Es tracta de figures individuals o de conjunts de temàtica etnogràfica elaborats en terracota, una forma d'art de gran tradició a Catalunya. S'hi pot veure l'esperit de la vida al medi rual al llarg d'un any, però també al llarg de la vida.  

El tió (diorama)

Entre les col·leccions del Museu hi ha un notable conjunt de diorames elaborats per agrupacions de pessebristes de tot Catalunya, sobretot dedicats al cicle nadalenc, però també a altres tradicions i costums.
 
Element de la roda de carro

La sala dels carros

Situada en l'edific annex però amb accés a partir del jardí, la Sala dels carros presenta la col·lecció de carros del Museu de la Vida Rural. Aquesta col·lecció no es va presentar en públic, per un tema de volums, fins a l'estiu de 2012. Hi destaca el carro d'escales, la tartana, una carrossa fúnebre, donació de l'Ajuntament de Santa Coloma de Queralt i, entre d'altres, una sèrie de carros particulars com un carro de torn, un carro de trabuc, un faetó, una jardinera, un carro de pastor i, també un tractor de la marca Hanomag-Barreiros.

Carrossa fúnebre, donació de l'Ajuntament de Santa Coloma de Queralt

Hanomag Barreiros R335

Matrícula de carro

Els destins de la collita, la llar pairal i els costums familiars

El rebost

La quarta planta de l'edifici històric del museu engloba la secció dedicada als destins de la collita, fent gran incís en la conservació dels aliments, el comerç d'excedents i la configuració de la casa amb seccions com el corral, el rebost i una acurada escenografia de la cuina. La casa contenia tot el necessari per a la vida quotidiana: el mobiliari, el vestit, els estris casolans, diferents estris per a la il·luminació, etc., aspectes que cal relacionar amb els costums familiars, festius i religiosos, i els treballs domèstics.  

Carnera, "viandera", fresquera ...

La cuina

La bugada

El vestuari

Oficis tradicionals

Donar a conèixer els oficis, les tècniques i les eines dels antics artesans és un dels objectius del Museu de la Vida Rural. L'exposició de la tercera planta inclou eines i objectes dels principals oficis tradicionals, des del baster, el carreter, el corder, el fuster o el boter, fins al sabater i l'espardenyer, passant per les diverses especialitats generades a partir de l'ofici de ferrer, com ara la de serraller o forjador, la de ferrador de cavalls o la de clavetaire.

El fuster. Ribots, guilleumes, garlopes ... i aixa

El fuster. Filaberquí, trepant, broques, ..

El fuster. La mola

El fuster. El rosset

El fuster. Escaires i centenella (o santanell, capserrat, fals escaire, saltarella)

El ferrer. Cèrcol per la roda del carro

El ferrer. Caixa de cabals

El terrisaire
 
El marger

La cuina, l'alimentació

La pastisseria. Llaminadures. Motlles de codonyat


El músic

El mestre         i        el capellà


El sastre o la modista

El sabater
Els apotecaris i apotecàries

Els apotecaris i apotecàries foren els precursors dels farmacèutics. Venien drogues i medicaments per als malalts. El mot «Apothecarius» prové del llatí i significa «botiguer» el que corresponia essencialment a les pràctiques dels segles XIII i XIV, on la botiga era l'element que diferenciava el comerciant seriós del xarlatà de pas. La professió esdevingué autònoma al segle XVIII i l'apotecari fou reemplaçat progressivament pel farmacèutic a partir del segle XIX.

Més informació:  De l'apotecari al farmacèutic
 
Els apotecaris i apotecàries

Els apotecaris i apotecàries. Balances de precisió
S'ha fet l'hora de dinar i encara no hem vist tot el museu, per tant, fem una pausa i tornem més tard. Aprofitem l'avinentesa i ja que hi som a la vora ens arribem fins Poblet (Reial Monestir de Santa Maria de Poblet)

Vistes de Poblet

Vinyes de Poblet

Vistes de Poblet

 
Tornem-hi


Cadernera




 Maria Helguera exposa “El cant dels ocells” al Museu de la Vida Rural


El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí presenta, del 4 de novembre al 22 de gener del 2017, l’exposició de Maria Helguera El cant dels ocells. Amb aquesta exposició, l’artista catalanoargentina resident a Barcelona des de l’any 1976 fa un cant als processos transformadors de la vida, que es reflecteix en uns coloristes objectes i dibuixos collage elaborats recentment i en les seves potents pintures de fons vibràtils on la fertilitat, les empremtes corporals dels cossos humans i animals i, sobretot, la vitalitat dinànmica dels ocells planen en uns enigmàtics i joisos escenaris.


María Helguera, establerta a Barcelona des de finals dels anys setanta, l'argentina María Helguera és pintora, artista conceptual i gestora cultural. Ha exposat a la Fundació Joan Miró de Barcelona, al Museo Nacional de Bellas Artes i al Museo de Arte Moderno de Buenos Aires i a la sala Fontana d'Or de Girona, entre altres espais.


Del 13 de gener al 19 de març, el museu de l’Espluga de Francolí ha programat l’exposició Patrimoni oblidat, memòria literària, que ressegueix restes patrimonials (pobles abandonats, castells enrunats…) lligant-ho amb textos literaris que en fan referència.

Pel 27 de gener del 2017 està prevista la inauguració d’una exposició de John Bridges, pseudònim que utilitzava el fill de Joan Ponç. Aquesta exposició es podrà veure fins al 23 d’abril al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

Abans de plegar veles, una passejada per L'espluga que sempre ve de gust.

Plaça de l'Església

Sant Miquel

Afegeix la llegenda

Per més informació:

Museu de la Vida Rural (Web oficial) 
Museu de la Vida Rural (a Viquipèdia) 

L'espluga de Francolí (Web oficial de l'Ajuntament)
L'espluga de Francolí (a Viquipèdia) 

Llocs d'interés:
  • La Cova de la Font Major.
  • L'església vella de Sant Miquel, del segle XIII, molt austera, de transició entre el romànic i el gòtic.  
  • El Celler Cooperatiu d'estil modernista, el més antic de Catalunya.
  • El museu Fassina Balanyà, antiga fàbrica del segle XIX dedicada a la producció d'aiguardents.
-.-
-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada