dissabte, 3 de desembre de 2016

L'Ampolla

L'Ampolla és un municipi de la comarca del Baix Ebre.

Caps i xarxes

L'Ampolla és filla de la bella Mediterrània i del vigorós riu Ebre. Els dits del riu i els de la mar, jugant amb la sorra i les onades, van modelar una gran bassa fins a donar-li forma d'ampolla. Amb aquest nom es va donar a conèixer la petita població marinera que va anar creixent prop de l'antiga desembocadura del riu.

Boia

Els orígens de la vila es remunten a l'època ibèrica. Els historiadors situen l'Ampolla a la ciutat hel·lènica de Lebedontia, habitada per la tribu íbera dels edentants o erdets. S'han trobat vestigis de l'època romana i pre-romana que confirmen l'antiguitat de les arrels de la vila, com monedes, àmfores i antefixes (elements de fang cuit en forma de dona).

L'Ametlla

La història de l'Ampolla està estretament vinculada a la pesca i al trànsit marítim. De fet, a mitjan segle XVI el Papa Adrià va embarcar-hi per dirigir-se a Roma. Al darrer terç del segle XIX, el progrés va començar a vertebrar el litoral espanyol i va acostar per tant l'Ampolla a les grans ciutats catalanes. El 1867 es va construir l'estació de ferrocarril de l'Ampolla, i el primer tren va circular el 8 de maig d'aquell mateix any.

Xarxes i caps

En els seus primers orígens, l'Ampolla havia estat un antic hostal del camí ral de Tarragona a València. Segons antics documents, al segle XVI diverses famílies de pescadors ja habitaven aquest indret. A les darreries del XIX, les platges del poble van començar a ser molt apreciades per prendre-hi banys de mar; tant, que hi va arribar a haver un tren especial per als banyistes, que unia Tortosa amb l'Ampolla.

Norai

Els grans esdeveniments de la història han tingut també incidència en la història de la vila. L'any 1.917, en el context de la Ia Guerra Mundial, el vaixell Maxsherda fou enfonsat per un submarí alemany. Com a mostra d'agraïment pel suport als nàufrags, el govern francès va regalar al poble una estàtua de bronze.

Norai

Tanmateix, durant el segle XX, el principal episodi històric de l'Ampolla fou la lluita per la segregació. El 16 de gener de 1.937, el Diari Oficial de la Generalitat va publicar un decret en el qual disposava la segregació de la barriada de l'Ampolla del terme del Perelló, per tal de constituir-se en municipi independent. L'any 1.938, l'aprovació del Decret de Burgos va derogar tota activitat del govern republicà, i amb ella, va paralitzar el decret pel qual es disposava la segregació de l'Ampolla.

Caps i xarxes

Després del període franquista es va donar un nou impuls a la voluntat segregacionista de la vila de l'Ampolla. El 1.976 es va formar la Junta de Segregació, que l'any 1.980 va aconseguir l'inici del procés de segregació per via judicial. De totes maneres, no va ser fins el 15 de novembre de 1.989 que el Tribunal Suprem es va manifestar favorable a la creació del nou terme municipal de l'Ampolla. Tres mesos més tard, el 28 de febrer de 1.990, amb una nova sentència del Tribunal Suprem, es va concloure el procés d'autogestió del poble de l'Ampolla com a municipi de Catalunya, constituint-se l'Ajuntament el dia 5 de maig de 1.990.

Iot

LaPunta del Fangar

Les platges de l'Ampolla es caracteritzen per la seva variada configuració. El mosaic paisatgístic que ofereixen les platges de l'Ampolla és únic en el litoral català: des de les platges de sorra, d'aigües tranquil·les i poca profunditat -ideals per als infants-, fins a les platges de pedra petita o de sorra envoltades de penyasegats de tonalitats roginoses.

Norai

Les llacunes són un dels ecosistemes més característics del Delta de l'Ebre. Són basses litorals connectades directament amb el mar i envoltades d'arrossars. El cicle productiu de l'arròs condiciona les oscil·lacions en el nivell de salinitat de la terra, la qual cosa té una inciència molt estreta amb la gran diversitat de vegetació, peixos i ocells que hi conviuen.

Norai i caps

La Bassa de les Olles, amb 54 hectàrees, és la llacuna més petita del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Comunicada amb la badia del Fangar, entre arrossars i dunes, a tocar de la platja, la Bassa de les Olles és una de les zones del Delta de l'Ebre amb més riquesa i varietat d'ambients. Aquesta llacuna sembla ser el resultat d'una de les desembocadures més antigues de l'Ebre; en l'actualitat acull una important població nidificant d'aus aquàtiques, com flamencs, ànecs coll-verds, agrons blancs, blauets o camallargues.

Àncora

Xarxes

Els diversos itineraris que circumden la llacuna permeten observar la riquesa faunística i de vegetació d'aquest indret privilegiat. En aquest sentit, la Bassa de les Olles s'integra dintre d'una de les rutes "Camins de la Mediterrània" coneguda amb el nom "Els Ocells i l'Arròs". Aquest itinerari es pot fer tant a peu com en bicicleta, i permet contemplar un dels escenaris més valuosos pel que a fa a la quantitat d'ocells migratoris que hi resideixen.

3º BA-1-1248

Fullet informatiu en format PDF


Senders:


3ª TA-1-1-12


Barques de pesca


Gastronomia:

Com a poble de tradicions marineres i deltaiques ofereix una riquesa gastronòmica única en aquestes terres.

Pintura

Com a poble mariner ofereix el millor de les varietats de peix i marisc fresc del Delta condimentats amb els millors suquets mariners així com l'ostra del Delta, la qual es pot assaborir tant crua com cuinada mitjançant les receptes més innovadores dels nostres restauradors.

No s'ha d'oblidar la seva influència deltaica en plats com la Fideuà, l'anguila en suc, l'anguila fumada, l'arros negre, l'arròs a banda entre una gran varietat d'arrossos cuinats amb els productes mes delicats de la nostra terra i la nostra mar mediterrània.

Per endolcir el paladar, a més dels postres que ofereixen els postres restauradors, també hi ha dolços tan representatius com el coc de brossat, els pastissets de cabell d'àngel i les coquetes de la creu, entre altres.
On menjar
On dormir

L'Ampolla, porta del Delta

Clica per ampliar

Un personatge relacionat amb l'Ampolla ...

Adrià d'Utrech, bisbe de Tortosa

Adrian Florizzoon, o Adrià d'Utrech (Utrech, Països Baixos, 1459 - Roma, 1523) psofessor de Teologia a la Universitat de Lovaina.

Havia estat mestre de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, des que aquest comptava amb sis anys. Una dècada després, el 1516, l'hereu de la corona de Castella i Aragó enviava a Adrià com a llegat davant el Cardenal Cisneros, en aquell temps regent d'aquests regnes després de la defunció al gener d'aquest mateix any de Ferran el Catòlic.

Convertit en rei d'Espanya, Carles I agrairia els serveis prestats pel seu fidel mentor impulsant el seu ascens en la carrera eclesiàstica, primer com bisbe de Tortosa, més tard com a inquisidor general de la Corona d'Aragó i després de la de Castella, i per fi com a membre del col·legi cardenalici, mentre ell mateix el distingia confiant-li la regència d'Espanya quan va haver d'absentar-se del país el 1520 per raó de la seva designació com a cap del Sacre Imperi Romanogermànic.

No va ser una tasca fàcil la que se li va demanar fer, a Adrià, que va haver d'enfrontar-se als gravíssims incidents ocasionats per les revoltes de les Comunitats castellanes i les Germanies llevantines. No és d'estranyar que, triat Papa el 9 de gener de 1522, no pogués desplaçar-se a Roma per a prendre possessió de la cadira apostòlica fins al 31 d'agost.

Va sortir de l'Ampolla el 8 d'agost i va arribar a Roma el dia 22 del mateix mes, quan acabava d'esclatar el cisma de Luter, per la qual cosa el nou -i breu- papat quedaria marcat per l'amenaça rpotestant. Adrià va conferir un to més auster a la cort pontifícia, per no donar la raó a les crítiques dels protestants, però no hi va intriduir reformes capaces d'aturar els problemes de fons.

Va adoptar algunes mesures favorables al seu antic deixeble, Carles V, com incorporació a la corona castellana dels mestrats o ordes militars. La mort el va sorprendre quan preparava una acció conjunta amb l'Emperador contra el rei de França, Francesc I.

-.-
 
Les Terres de l'Ebre

Les Terres de l'Ebre, són una destinació turística emergent, lluny de les aglomeracions dels circuits turístics convencionals, amb un clima estable i favorable durant tot l'any. Són sens dubte una destinació per gaudir-ne en família i amb els amics.

Xarxes i caps

A les Terres de l'Ebre, hi trobareu tantes opcions com us pugueu imaginar: el seu litoral, un ric patrimoni cultural i històric, paisatges de gran bellesa natural on gaudir d'activitats a l'aire lliure, una gastronomia típicament mediterrània, una àmplia oferta d'oci, zones de gran tradició vinícola i arrossaire i una gran varietat de festes populars i recreacions històriques.

Boies

El riu Ebre ha estat, segueix sent i possiblement serà l'eix vertebrador d'aquestes quatre comarques, les més meridionals de Catalunya. Però també és un espai per gaudir, o bé navegant a bord d'un llaüt turístic, o bé fent una passejada amb piragua o caiac.

Oques

Les Terres de l'Ebre ressalten sobretot pels seus espais naturals, una dels principals motius per a visitar-les. Hi trobareu dos parcs naturals, el del Delta de l'Ebre i el dels Ports, una reserva natural i 19 espais més, tots protegits sota la figura de Xarxa Natura 2000. El 35% del seu territori és un espai protegit. Un paradís per als amants de la natura on practicar activitats com l'escalada, el senderisme i l´observació d'aus. O bé practicar el cicloturisme als espais muntanyosos o a la plana deltaica, sense oblidar la Via Verda, que travessa la Terra Alta i el Baix Ebre al llarg de 49 km. 

Nova Devimar

El litoral aplega totes les variants que ofereix la mar Mediterrània. Al nord sobresurten cales solitàries, amagades pels penya-segats, i al sud dominen les platges espaioses, de sorra fina i aigües poc profundes. L'Estació Nàutica de Sant Carles de la Ràpita us oferirà tota mena d'esports i activitats per a tota la família des d'Alcanar fins l'Ametlla de Mar.

Nova Devimar

L'Ebre ha estat un element clau per a totes les civilitzacions que s'han arrelat en aquest territori. El pas d'aquestes poblacions ha deixat un llegat històric i arquitectònic singular i únic, donant personalitat i caràcter a aquestes quatre comarques. La diversitat cultural es reflecteix en la varietat de propostes existents, com ara visitar les pintures rupestres d'Ulldecona, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco, el conjunt monumental de la ciutat de Tortosa, els diversos espais de la Batalla de l'Ebre, els cellers cooperatius de Gandesa i el Pinell de Brai o el Centre Picasso a Horta de Sant Joan. 

Nova Devimar

La riquesa cultural, històrica i festiva del territori s'expressa al màxim en el caràcter amable i acollidor de la seva gent i en la seva cuina, que és un mosaic de la millor tradició mediterrània, on ressalta el cultiu de l'arròs en diferents poblacions del territori, com Amposta, però també la riquesa gastronòmica de les varietats de peix i marisc local i el cultiu d´hortalisses, fruites i productes de la terra, com ara el vi de la D.O. Terra Alta, l'oli d'oliva i la mel, molts dels quals gaudeixen de certificats que avalen la seva qualitat.

Avui dia, es poden presenciar diverses festes declarades d´interès turístic, que ens apropen a èpoques passades, com la Festa del Renaixement de Tortosa , representació tradicional de la Passió d'Ulldecona o la festivitat de Sant Antoni del municipi d'Ascó, declarada festa cultural d'interès nacional.

Aquí a .......... comença tot, un indret ideal des d´on iniciar el camí per conèixer el conjunt de la destinació.

http://www.terresdelebre.travel


-.- 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada