dissabte, 12 de novembre de 2016

La Sala de Comalats, Glorieta, Vilanova de Prades, Prades ...

Pel matí una caminada pel bosc ...

Bosc de la Conca de Barberà (Vall del riu Corb)


La Sala de Comalats

La Sala de Comalats és un nucli de població agregat al terme municipal de Passanant i Belltall, a la Conca de Barberà. Es troba a prop de la carretera de Passanant a Forès, al sud-est del terme.

Comprès en l'antic terme del castell de Forès (1058), pertanyé als Cervera i a l'ordre de l'Hospital, per passar finalment al monestir de Santes Creus fins als decrets desamortitzadors del segle XIX.

La Sala de Comalats

Del castell de la Sala resta una imponent torre de 17 m i són destacables les cases del Castell i del Cavaller, ambdues del s. XV.




Glorieta

Llogaret agregat a Passanant, situat a la part central del terme. És constituït per unes dotze cases de les quals només dues són habitades de manera permanent. La resta serveixen de segona residència.
 
La preciosa Torre de Glorieta

Esmentat ja el 1080, la senyoria eminent d'aquest lloc estigué en mans dels Cervera. La població tingué diversos castlans. De la família Cervera passà als Hospitalers, formant part de la Comanda de l'Espluga de Francolí, fins a l'extinció de les Senyories.


Queden restes de l'antic castell de Glorieta i restes de l'antiga església. L'actual està dedicada a l'Assumpció i porta la data de 1814. Al mig del poble hi ha l'antic forn comunal, esmentat ja al segle XVI. Fou utilitzat fins al 1940. L'any 1974, fou dipositada al Museu Diocesà de Tarragona, una bella creu processional gòtica, feta d'argent i esmalts, pertanyent a la parròquia. Cada any és traslladada al poble per la festa patronal.

Torre de Glorieta



La Sala de Comalats

L'antic terme de la sala de Comalats es troba a la part sud-oriental del municipi, en una petita vall formada pel barranc de la Sala. Formà part de l'antic i extens terme del castell de Forès. Fou domini dels Cervera i més tard de l'Orde de l'Hospital.
 
 La Sala de Comalats

El poble es forma a redós del Castell de la Sala, del qual en resta encara una torre quadrada. Són interessants també les cases del Castell i del Cavaller, del s.XVI. L'actual església parroquial fou iniciada a començaments del s. XIX i bastida en diverses etapes. Destruïda el 1936, fou restaurada el 1973.

A començament del s. XX, hi vivien encara dotze famílies, despoblat als anys seixanta.






Per la tarda de La Sala de Comalats, ... passant per Blancafort, L'Espluga de Francolí, Vilanova de Prades ... fins a Prades

Vinya




Castell de Riudabella

Castell de Riudabella i les vinyes

El Castell de Riudabella, o Granja de Riudabella, és una antiga granja cistercenca convertida en mansió fortificada d'estil historicista. Està situada al nucli de Riudabella, al peu del bosc de Poblet, en el terme municipal de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà). Està declarat com a bé cultural d'interès nacional.



El bosc de Poblet és un espai natural de protecció especial, al vessant nord de les muntanyes de Prades i correspon a la capçalera del riu Francolí, a la Conca de Barberà. Ha estat declarat paratge natural d'interès nacional (PNIN) per la Generalitat de Catalunya l'any 1984 amb la finalitat de conservar i defensar el medi, preservar el paisatge i restaurar el patrimoni del marc natural que envolta el monestir de Santa Maria de Poblet

Més del Bosc de Poblet

Boscos de Castanyer (Prades)


Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell. Estan formades predominantment per calcàries i dolomies, amb gran presència de pissarres i conglomerats.

Hi neixen els rius Francolí, Brugent, Glorieta, Siurana i Prades.

Més sobre les muntanyes de Prades



Vilanova de Prades


Terme municipal situat a l'extrem sud-oest de la Conca de Barberà, al límit amb el de les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp, i sota els cingles de la serra de la Llena, on es troben els punts geogràfics més alts (entre 800 i 1.000 metres d'altitud): la punta del Curull (1.023 m.) i l'Abellà (1.002 m. d'alt). Les successives divisions històriques l'han inclòs en una o altra comarca o jurisdicció. L'orografia és molt accidentada i apareix drenada pel riu de Prades o de Montsant, el qual rep, per la dreta, les aigües dels barrancs de Mataró, de la Coma i del mas d'En Freixes i, per l'esquerra, els d'Anover, de Badarreig, dels Lladres, dels Enllosats i dels Segalassos. Hom troba un bon nombre de fonts aprofitades per a l'agricultura i la ramaderia.


Història

Vilanova de Prades en l'època primitiva com a lloc de pas per la seva situació estratègica i punt de contacte d'unes comarques amb unes altres. El nucli d'habitants d'aquest racó a redós de la Serra la Llena hom creu que seria reduït.

Per documents del s. XII sabem que Vilanova tenia un castell, no d'importància bèl·lica sinó principalment com a lloc de refugi per als qui hi passaven. Recordem que sovint els castells es construïen al llarg dels camins. S'ha de tenir present que el pas per Vilanova era obligat per a molta gent de les Altes Garrigues, de la Segarra, i per anar i venir del Priorat.


Amb l'entrada dels sarraïns, és probable que molta gent de les nostres comarques marxés cap al nord de Catalunya i anés fins a les terres provençals i el Llenguadoc. Quatre segles més tard, amb la Reconquesta, aquest fenomen es tornà a produir, però aquest cop en sentit invers, i molta gent més enllà dels Pirineus tornà per repoblar les nostres terres de l'interior. Es movien recercant una major llibertat de treball i un règim de propietat més just, i això es trobava a la Catalunya Nova. Albert de Castellvell, gran personatge militar i de la noblesa, donà Vilanova per poblar a Pere d'Avellanes, i a Pere de Pinós, sacerdot, la mateixa dominicatura. Aquest fet tingué lloc al febrer de 1163. Al mateix temps, Pere de Naveta fa donació a Pere de Pinós de diferents propietats i béns que foren de Bernat de Barona, el Castell de Vilanova i altres terres de les muntanyes de Siurana.



Alguns pobladors compromesos amb els sarraïns van marxar i llavors es van afincar a la població altres nouvinguts. L'any 1324, Vilanova fou integrada al Comtat de Prades, quan Jaume II el creà a favor del seu fill Ramon Berenguer. Davant l'abundor d'aquest nom toponímic en el territori català, se li posà l'afegitó "de Prades" per evitar confusió i, al mateix temps, denotar la dependència del Comtat.

Més informació: http://vilanovadeprades.cat


 
Prades



La població de Prades es troba en un altiplà d'uns 950 m sobre el nivell del mar al centre del massís muntanyós conegut com Muntanyes de Prades, que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana i és un dels accidents muntanyosos més importants del sud de Catalunya. El seu terme te una extensió de 3.300 ha, que s’orienta en direcció NE-SW, i la seva alçada màxima es troba al Tossal de la Baltasana a 1.203 m d’altura, el qual constitueix un vèrtex geodèsic de primer ordre i el cim culminant del massís.

Les Muntanyes de Prades separen la comarca natural del Camp de Tarragona, a la costa mediterrània, de les comarques de la Conca de Barberà i Priorat, a l'interior del país. L'especial orografia del massís i la seva elevada alçada li proporcionen una climatologia peculiar que s'allunya del típic sistema mediterrani de la costa, definint-se com un clar clima continental d'alta muntanya.

La especial situació de Prades ha provocat un tradicional aïllament de la població, comunicada per tortuoses carreteres amb les poblacions veïnes de Reus (comarca del Baix Camp) i l'Espluga de Francolí (comarca de la Conca de Barberà). Aquest aïllament i les dificultats de una comunicació ràpida amb la capital comarcal (Reus) ha provocat al llarg del segle XX un greu estancament econòmic, acompanyat de l'emigració cap a les ciutats de la costa, principalment a Reus i Tarragona, que oferien millors possibilitats.

L'economia de Prades actualment depèn majoritariament del turisme estacional ja que és el sector econòmic més important de la població. L'agricultura, especialment el cultiu de la patata i l'avellana, ha devallat molt en les últimes dècades. Fins el segle XIX la zona de Prades havia tingut una important explotació minera de plom i barita. També hi havia hagut una explotació tradicional de pous de neu i gel i una important activitat ramadera junt a la utilització del bosc.






Rovellons
Gastronomia


-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada