dissabte, 1 d’octubre de 2016

Nulles, Montferri, Masllorenç, Masarbonès, Rodonyà, Querol, ...

Nulles, municipi de la comarca de l'Alt Camp.


El Celler Cooperatiu de Nulles, més conegut com Adernats - Vinícola de Nulles, es troba al nord de la població. D'estil noucentista, va ser construït entre el 1919 i 1920 per l'arquitecte vallenc Cèsar Martinell i Brunet, encarregat pel Sindicat Agrícola de Sant Isidre de Nulles amb l'ajut econòmic del Banc de Valls.

L'edifici consta de dues naus principals i tres cossos auxiliars, producte d’ampliacions posteriors. La primera nau és de doble nau basilical rectangular, destinada a celler, amb estructura d'arcs equilibrats parabòlics doblats de maó vist per suportar la coberta a dues vessants de teula àrab. La segona és contigua i transversal a la primera i té una estructura de coberta a base d'encavallada metàl·lica i coberta de xapa, també metàl·lica.

Aquest celler incorpora algunes de les novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Per exemple, la construcció de l'estructura de les naus basada en arcs parabòlics de maó, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i les textures de les façane.

Fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional al DOGC núm. 3722 del 18/09/2002

Celler del Sindicat Agrícola Sant Isidre, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Obra de Cèsar Martinell i Brunet >> - http://www.adernats.cat

Localització: https://goo.gl/maps/7PWa63WnW6L2



Una vegada a Nulles també hem aprofitat per donar un tom pel poble, tranquil i encantador. El que si m'agradaria destacar és el pa del Forn de Nulles, impressionant! el podeu trobar al carrer de Sant Sebastià 13.

Foto de Girona Llauradó Candela

Pa de nous, pa d'olives, de xocolata, ... Coques de recapte, coca d'espinacs, coca de carbassó amb mozzarela, coca de ceba, coca de ceba amb pebot i llonganissa, coca de samfaina ... Assortiment de pastes de full amb cabell d'àngel, coca de vidre, coca de brioix, i el totrtell de nata que no pot faltar, ... Varietat de croissants, els clàssics de pernil dolç i formatge però també innovació, el coissant amb calçot! per llepar-vos els dits!

Per si això fos poc, oh sorpresa! l'establiment ha estat remodelat recentment a càrrec de Candela Girona Llauradó, una bona coneguda i excel·lent dissenyadora.

Així que carregats de pa, continuem la ruta ... 


Montferri  

Portal del carrer major de Montferri

Montferri és un municipi de la comarca de l'Alt Camp. Dins del seu terme hi ha el poblet de Vilardida i l'edifici del molí de Puigtinyós, que donava nom antigament al poble.


Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri


El santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri (1926) obra de Josep Maria Jujol i Gibert, és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Montferri
-

La construcció va començar amb més voluntarisme que recursos i va anar molt lentament fins que es va aturar el 1936. L'any 1943 una ventada va fer caure els arcs parabòlics que s'havien construït i no seria fins al 1984 en que el jesuïta Josep M. Jané encarregà la represa de les obres a Joan Bassegoda i Nonell que es van acabar el 2000. Bona part de l'obra està feta en maó.



Localització: https://goo.gl/maps/7c54mq8te452

Josep Maria Jujol i Gibert

(Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949)

Fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català. Es va dedicar a la docència tant a l'Escola d'Arquitectura com a l'Escola del Treball, a Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Joan Despí, on hi ha bona part dels habitatges que va construir.

Va ser un excel·lent aquarel·lista i dibuixant que captava i creava tot tipus d'objectes i elements complementaris com mobles, llums o ascensors. Aquest vessant junt amb el seu domini de l'ús dels colors fan singular la seva obra, que sovint es troba complementant a altres arquitectes. Les col·laboracions més conegudes les va realitzar a les obres de Gaudí, les quals permetien recollir la llibertat en l'ús de les formes i els colors que Jujol imprimia a la seva creació


Masllorenç

Masllorenç és un municipi de la comarca del Baix Penedès, situat al límit comarcal amb l'Alt Camp. Té un relleu accidentat a la zona de la serra de Montmell.

Es creu que la població va néixer a l'empara del castell de Puigtinyós. El seu origen està en un petit nucli de cases construïdes per donar alberg als pastors. Apareix per primera vegada documentat el 1365 sota el nom de Mas Llorent, sent senyor del lloc Berenguer de Montoliu.

Al segle XVIII, el seu senyor era Joan de Pinós. Va ser llavors quan va començar el creixement de la població que va seguir a l'alça fins a finals del segle XIX quan una plaga de fil·loxera que va assolar les vinyes va obligar a molts pagesos a traslladar-se.

Va formar part de la Vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Vilafranca del Penedès des del 1716 fins al 1833.

El terme actual inclou l'agregat de Masarbonès del qual també es desconeix l'origen. En 1365 pertanyia al castell de Puigtinyós i en 1719 ja formava part de Masllorenç.  

L'església de Sant Ramon de Penyafort

L'origen de l'església parroquial de Masllorenç s'ha de buscar en una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, que fou construïda cap a l'any 1.582. Possiblement l'any 1.602 es canvià aquesta advocació per la de Sant Ramon de Penyafort. El 1.702, el Bisbe de Barcelona va concedir permís per ampliar aquesta capella, però les obres de construcció no es troben documentades fins al 1.740, i no serà fins al 1.780, quan Mn. Josep Verdaguer beneí el nou temple. L'edifici és de mamposteria, amb planta de creu llatina inscrita en un rectangle i coberta amb volta de canó i cúpula sobre petxines en el creuer. El campanar no s'edificà en la seva forma actual fins al 1.855, destacant-ne l'àngel de ferro que corona l'edifici i que, des de la restauració de l'edici, l'any 1977, porta per nom Llorenç. El conjunt és d'estil barroc classicista i segueix els models que traçà fra Josep de la Concepció. 

Localització: https://goo.gl/maps/kW5P84SKRAM2


Masarbonès

L'atractiu de Masarbonès resideix en el conjunt de carrers i cases que conserven l'estil propi de les diferents èpoques en què fou construït, així com en les masies que sobresurten: Cal Martí i Cal Curt. Es pot observar, també, per tots els voltants del poble també la quantitat de marges i barraques que es van construir en el passat.

Té una petita església neoclàssica dedicada a sant Bartomeu.






 


Rodonyà és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Rodonyà

Està situat al sud-est de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, a l'esquerra del riu Gaià, al costat del Montmell.
Porta i barana

Forma part també del terme municipal una part de l'entitat de població la Pineda de Santa Cristina.

Campanar de l'Església de Sant Joan Baptista

El castell de Rodonyà sembla que existia ja el 1214, però la primera notícia documentada data del 1310, amb motiu de la compra de Vilabella i del feu de Rodonyà per part de Guillem de Rocabertí, arquebisbe de Tarragona, a Bernat de Centelles. L'any 1409 passà a mans dels senyors de Tamarit.
Castell de Rodonyà

Va formar part de la Vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716. Després va formar part del Corregiment de Vilafranca del Penedès des del 1716 fins al 1833.

L'any 1721 s'hi instal·là un destacament de Mossos d'Esquadra que, juntament amb el de la Selva del Camp, fou dels últims a desaparèixer.

Castell de Rodonyà
Els darrers senyors de la Baronia de Rodonyà foren els Vilallonga, també senyors d'Estaràs, que l'any 1868 vengueren el castell i tots els seus béns. A finals del segle passat, el castell fou comprat per un veí del poble i més tard passà a ser propietat de l'Ajuntament. Actualment està rehabilitat i són dependències culturals de l'Ajuntament.

Accés al poble amb el campanar de l'Esglèsia de sant Joan Baptista

Església de Sant Joan Baptista: al bell mig del poble es troba l'església parroquial, dedicada a Sant Joan Baptista, construïda al tercer quart del segle XVIII, d'estil neoclàssic. El campanar és de planta quadrada i acabat en una torre octogonal.

Localització: https://goo.gl/maps/MXyp5Dy5LFx


Querol

Els rentadors

Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de N. a S., Forma part del sector muntanyós del bloc del Gaià, format ací a la part més septentrional per contraforts de la serra de Brufaganya (874 m. al punt més alt) i al centre i sud per la plana d'Ancosa, serra que s'inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja d'Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m, a Les Agulles, 625 m. al tossal de Saburella).

Restes del castell

Història

El 993 era d'Ansulf, originàriament vicari comtal de Gurb, el qual en testar l'any esmentat deixà terres, algunes plantades de vinya, dels termes dels seus castells de Montagut, Querol i Pinyana al monestir de Sant Cugat.


Maqueta del castell

El 996 Sendred i la seva muller Matressinda varen vendre, entre altres dels seus béns citats a Hug de Cervelló. Cap al 1053 Guerau Alemany de Cervelló, que fins aquell moment devia haver fet costat a la comtessa Ermessenda de Carcassona en les disputes del seu fill el comte Ramon Berenguer I de Barcelona, posà en homenatge sota l'autoritat d'aquest darrer els tres castells esmentats i el de Pontils. L'homenatge fou repetit el 1062.

A l'altre banda del Gaià


Aquells castells constituïen part de la baronia de Cervelló o de la Llacuna. El 1112 Ramon Berenguer III i sa muller Dolça de Provença donaren a Guerau Alemany de Cervelló la dominicatura de Querol com agraïment potser dels diners que el noble havia deixat anteriorment a la casa comtal. El 1144 el mateix Guerau retia homenatge al comte de Barcelona per set castells, entre els quals el de Querol. El poble degué créixer al seu redós, ja que a la butlla de 1194 esmenta l'església i el seu rector pagava 60 sous per les dècimes el 1279.


El dret damunt el castell i terme de Querol i els altres castells dels Alemany de Cervelló foren confirmats diverses vegades pels reis, i partir del segle XIV és esmentada de la baronia de Querol, centrada al castell. La baronia fou dels Cervelló fins que el 1528, passà als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i cap al 1597 passà als Saiol, que mantingueren l'ús del títol fins a la fi del segle XIX. Entre els senyors de Querol es destacà Ramon Alemany, mort en la conquesta de Mallorca. El castell i el poble foren saquejats i incendiats el 1400 i ambdós reberen múltiples embats en totes les guerres que assolaren el país.
.

-.-


-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada