dilluns, 26 de setembre de 2016

Santa Coloma, Talavera, Pavia, Sant Antolí, Cervera, ..

2016.09.16


Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Està situat a la dreta del riu Gaià, protegit per la serra d'Aguiló (811 m) i del Codony (789 m). Té diversos torrents, que assorteixen d'aigua el terme.

Castell de Santa Coloma de Queralt

Els orígens de Santa Coloma de Queralt es remunten al segle X, quan, sota la protecció del castell de Queralt, es comença a reconquerir la regió. Segons Salvador Palau, a la Gran geografia comarcal de Catalunya, Santa Coloma es formà a l'edat medieval a partir del creixement de tres nuclis: la Vila Vella, la Vila Nova i la Pobla de Montpaó. Sembla que durant el segle XIII s'emmurallà. La baronia de Queralt va pertànyer als senyors de Gurb fins al 1213, que van vendre el terme als Timor, que adoptaren el nom de Queralt per al seu llinatge. El castell de Queralt (origen de la baronia) va pertànyer primer als comtes de Barcelona segle X, i a partir del segle XI als Queralt.

Entre el segle XIII i 1492, coincidint en una etapa de creixement de la vila, va tenir una important comunitat jueva, que disposava de sinagoga, hospital i banys propis. Es conserven encara l'estructura i els carrers de l'antic call. I és que a l'edat mitjana Santa Coloma de Queralt es distingí per la producció i comercialització de safrà. El comerç d'aquesta espècie, el capitanejaven els jueus que cada dilluns, en el mercat setmanal, fixaven la pauta-escandall del preu del safrà a regir a tot el país. S'exportava arreu de la Mediterrània fins a Antioquia i Àsia Menor a través del port de Barcelona.

Una altra etapa de l'expansió urbanística de la vila s'ha de cercar durant el segle XVIII, en què s'edificaren diversos ravals: dels Capellans, de Santa Coloma, de Cervera, de Sant Roc i la plaça de Poblet.

Durant la Guerra Civil, la vila s'anomenava Segarra de Gaià. Per més informació AQUÍ

El castell de Santa Coloma està situat a l'extrem septentrional de la població de Santa Coloma de Queralt, al costat de la muralla i prop del riu Gaià. La torre, de planta circular, és l'únic element romànic del gran palau d'època renaixentista i barroca construït pels comtes de Santa Coloma.

Castell de Santa Coloma de Queralt

Sembla que el sector extrem del comtat i bisbat d'Osona ja fou ocupat pel comte Guifré el Pilós al final del segle IX però fou organitzat una generació més tard. La primera família senyora del lloc és la família Gurb-Cervelló i el castell es documenta l'any 1018 en que Hug de Cervelló, fill d'Ansulf de Gurb en cedí la meitat al seu fill Alemany. Referències posteriors, però, vinculen el castell a la línia principal del la família Gurb, senyors del castell de Queralt. El 1033, Bernat Sendred de Gurb s'intitulava senyors dels castells de Santa Coloma i de Queralt. A la mort de Guillem Bernat de Queralt, fill de Bernat Sendred (1083-1084?), el domini eminent (el dret de propietat superior al domini útil dels senyors) dels castells de Queralt i de Gurb restà a mans del primogènit, Bernat de Queralt. El castell de Santa Coloma passà a un dels fills cabalers, Berenguer, que el posseí en franc alou. En aquest moment, doncs, apareixen dues línies de la família Gurb-Queralt, els Queralt senyors de Gurb i Queralt i els Queralt senyors de Santa Coloma. Els darrers, a més de ser senyors de Santa Coloma tenien infeudat pels Gurb-Queralt el castell de Queralt. L'any 1167 els castells passaren a Gombau d'Oluja i, si aquest no tenia fills, a Guillem de Timor. El 1213 sabem que Arnau de Timor compra a Berenguer de Gurb-Queralt el domini superior del castell de Queralt i a partir d'aquests moment, els seus descendents es cognomenaran també Queralt. En testament, Arnau e Timor deixa al seu fill Pere de Queralt tots els seus béns, entre ells el castell de Santa Coloma que es converteix en centre de la baronia de Queralt (1230).

La baronia de Queralt comprenia la vila de Santa Coloma, els termes de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric i els descendents de Pere de Queralt hi romangueren al llarg dels segles. El fogatjament dels anys 1365 a 1370 compta amb 145 famílies i esmenta a Dalmau de Queralt com a senyor. El 1599 Pere de Queralt i d'Icard va rebre el títol de comte de Santa Coloma de mans del rei Felip II. Els comtes de Santa Coloma convertiren el castell en el gran casal o palau actual, amb una gran façana barroca que engloba la torre mestra de la vella fortalesa medieval. En el transcurs de la Guerra dels Segadors, l'edifici del castell es converteix en hospital militar. El 1648, Lluís de Queralt mort sense descendència i el castell passa als Reard que també es cognominen Queralt. El domini senyorial persisteix fins a l'abolició dels senyorius i a mitjan segle XIX era encara propietat dels comtes, tot i que el seu interior acollia la presó de la vila. Saberne més AQUÍ


Santa Maria de Bell-lloc, Santa Coloma de Queralt

Inevitable visita a Santa Maria de Bell-lloc, és un monument del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Visita dels Reis Mags al rei Herodes

La Fugida a Egipte









L'Adoració dels Reis








Santa Maria de Bell-lloc, Santa Coloma de Queralt

La construcció de l'església cal situar-la a la primera meitat del segle XIII, i la seva estructura reflecteix aquesta etapa de transició del romànic al gòtic, així com les ampliacions posteriors que va experimentar en època plenament gòtica i en època barroca.

L'interior de l'edifici mostra l'austeritat pròpia del Cister. Consta d'una nau dividida en dos trams coberts amb volta de creueria gòtica, i un absis de planta quadrangular. Al costat S s'obren dues capelles laterals: la primera, possiblement del segle XIV, té planta quadrangular i correspon al primer tram de la nau. La segona, de planta poligonal, és d'època barroca i coincideix amb el segon tram. Una tercera capella, també poligonal, s'obre al costat N, davant de l'anterior.

L'element més notable del temple és la seva portada, tot i que actualment es troba molt erosionada. És formada per un timpà envoltat per un conjunt d'arquivoltes d'arc rodó que descansen sobre columnes i pilastres amb capitells. L'arc exterior presenta una interessant decoració d'inspiració oriental, amb figures d'animals afrontats dintre de cercles entrellaçats de tipus vegetal. Les decoracions figuratives, geomètriques i vegetals estilitzades omplen columnes, capitells, impostes i arquivoltes. Els trets estilístics dominants a la portada la relacionen amb l'anomenada escola lleidatana. Tanmateix, la iconografia del timpà ja és gòtica: s'hi representen l'Epifania i l'Anunciació, a banda i banda de la Mare de Déu amb l'Infant i sant Josep. Aquesta portada és l'únic element que decora la façana principal, molt refeta i que presenta un aspecte massís, només trencat a la part superior per una obertura de mig punt que fa la funció de campanar.

Cal fer esment també del magnífic sarcòfag d'alabastre dels comtes de Queralt, Pere IV de Queralt i Alamanda de Rocabertí, realitzat cap al 1360 per encàrrec de llur fill Dalmau de Queralt. El sepulcre es troba a l'interior de la capella del costat N, i el fet que als capitells i a la clau de volta aparegui l'heràldica dels Queralt fa pensar que la construcció es va fer a posta per contenir-hi el sarcòfag.

Destaca també la imatge gòtica de Santa María de Bell-lloc tallada en fusta.



Història

L'església fou bastida a la primera meitat del segle XIII, i abans d'acabar aquell segle ja hi havia una comunitat, que l'any 1307 lliurà les seves possessions a l'orde de la Mercè. Els mercedaris van instal·lar-s'hi definitivament el 1335, i hi habitaren fins al 1835, que el convent fou incendiat i només restà en peu l'església, que va patir un nou incendi el 1936. Entre els anys 1948 i 1954 fou molt restaurada per l'Estat, la Diputació i l'Ajuntament sota la direcció de l'arquitecte Alejandro Ferrant.

Amb informació de Viquipèdia

Més informació:

«Santa Maria de Bell-lloc». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 juny 2012].
«Santa Maria de Bell-lloc». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona. 
«Convent de la Mercè de Santa Coloma de Queralt Santa Maria de Bell-lloc» Monestirs.Cat
 


Talavera és un municipi de la comarca de la Segarra.

Panoràmica de la Segarra des de Talavera

S'aixeca a la part occidental del terme a, 791 d'actitud, en el pendent d'una muntanya coronada per l'antic castell. L'església parroquial es troba a pocs metres del clos urbà, al cim de la serra i conserva una portalada romànica del S.XII i un pany de paret. L'eixamplaren modernament i li donaren un senzill estil Neoclàssic i posaren l'entrada a la façana de llevant. En el punt més elevat estan situades les restes del castell i més a ponent del poble hi ha una torre cilíndrica que hom anomena molí de Vent. El poble situat al pendent, conserva algun carrer cobert i el carrer del Call. El poble tenia una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Els Alemany de Cervelló eren senyors de Talavera al segle XII i Guerau d'Alemany de Cervelló la cedí al seu nebot Guillem d'Aguiló: aquest llinatge la senyorejà fins a la segona meitat del segle XIV que passà a ser parentiu de la família So: els Joans i Antonis se So s'hi succeïren fins l'any 1563. Els Burgués i de So, o Burguès i Santcliment, foren després els senyors d'aquests pobles; des de 1753 el senyor era D. Gaietà Maria de Santcliment de Pignatelli, marquès de Rubí. Entre les famílies del poble el cognom Truiols o Trullos hi perdura des de fa set centúries. Tant aquí com a Pavia es conserva Can So.


Sant Jaume de Pallerols és una església i Parròquia de Talavera (Segarra) 
Sant Salvador de Talavera és una església de Talavera (Segarra)

Carrer del Call sense normalitzar

Carrer Major


Pavia

Santa Creu de Pavia és una església de Talavera (Segarra) S.XII-XIII

Església parroquial de la Santa Creu

L'església de Santa Creu es troba dins del nucli urbà de la vila, construïda directament sobre la roca mare i presenta construccions adossades parcialment als murs sud, oest i nord. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i que ha estat modificada amb el temps. La capçalera parteix d'un absis de planta semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i ràfec de pedra que en ressegueix el perímetre, il·luminat per una finestra d'una sola peça, de doble esqueixada, actualment paredada. A la façana sud, ocupada parcialment per una construcció moderna que forma l'actual plaça de la Santa Creu, hi ha la porta d'accés amb forma d'arc de mig punt rebaixat i dovellat. No es tracta de la primitiva porta d'accés i respon a modificacions posteriors que van afectar a l'edifici. Al costat dret d'aquesta façana hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls que també és fruit de modificacions posterior que van afectar i alterar l'estructura de l'església primitiva. L'aparell constructiu emprat és amb carreus de pedra local, no gaire ben treballats i irregulars, disposats amb tendència a la uniformitat.

No es conserven referències documentals medievals de l'església de la Santa Creu de Pavia. Aquesta estigué inclosa dins el bisbat de Vic i molt probablement durant l'edat mitjana fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Civit, com consta en una visita pastoral de 1685.

La dependència del bisbat de Vic perdurà fins a 1957, quan passà a formar part de la diòcesi de Solsona.

És molt probable que la construcció de l'absis d'aquesta església reaprofités elements constructius anteriors, com una torre de guaita, que una vegada reconquerit el territori durant el segle XI, ja havia perdut la seva funció defensiva.




Sant Antoli i Vilanova

Aquesta  població  esta  format  per  l'antic  nucli  de  S ant  Antolí,  edificat  en  una  costa,  a  la  riba  esquerra  del  riu  Ondara,  i  Vilanova  construïda  a  l' entorn  d'una  plaça,  vora  el  torrent  durant  el  segle  XVI.  Cal  esmentar  l'existència  de  l'antic  cas tell  dels  Aimeric,  de  traça  gòtica  i  l'antic  temple romànic de Sant Antolí, ampliat durant l'epo ca,medieval i moderna. Sota l'església hi  ha  el castell, i des d'aquí en baixa un un carrer que  tindria un portalet a cada exrem, de muralla en  feien  les  mateixes  parets  foranes  de  les  cases.  Al  principi  del  segle  XIII  l'indret  pertanyia  als  Cervera, però posteriorment va passar a mans del re i, els Queralt, els Aimeric i el Erill.

Sant Antolí

A l'església de Sant Antolí hi havia una capella de dicada a Sant Isidre, fa segles se celebrava la  festa d'aquest sant. A la capellà hi havia u conjunt de rajoles vidriades, que avui resta al Centre Comarcal  de  Cultura  de  Cervera, amb la representació de quatre escenes de la vida de Sant Isidre, i de la seva esposa, Santa Maria de la Cabeza. Després de la Guerra civil del 36, aquest conjunt fou restaurant i completat pel Museu d'Art de Barcelona.

Sant Antolí


Cervera


La casualitat fa que coincidim a la Plaça Universitat amb el Seguici Infantil de Festa Major.




Amb la participació de: Colla infantil dels Diables de Cervera Carranquers, Tarasca de Cervera i Joventuts Carranqueres, Timbaler  petit (escola Jaume Balmes) i Senyera petita  de la Ciutat (escola Mn. Josep Arques), Cap-grossos, Cavallets i Gegantons de Cervera, gegantona Pepa i capgròs El Carranquer de  l’escola Josep Arques, gegantó Jaumet de l’escola Jaume Balmes, Cuca de Cervera (Es- cola Les Savines), Grup Jove dels Bombollers, Colla Sardanista Jovencells, Ball de bastons (Escola Jaume Balmes), Ball de cintes (Escola  Mn. Josep Arques), Ball de cercolets (Escola Les Savines), Ball de Cercavila (Coral Infantil Nova Cervera) i Ball de pastorets (participants tallers Isagoge)

Universitat de Cervera









-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada