dissabte, 27 d’agost de 2016

Santa Coloma, Sant Serní de Nagol, Sant Martí de la Cortinada ...

Església de Santa Coloma (Andorra la Vella)

Església de Santa Coloma
 
Santa Coloma és una església parroquial situada al poble que duu el mateix nom, es troba al marge dret del riu Valira, entre les poblacions de Sant Julià de Lòria i d'Andorra la Vella, parròquia aquesta última a la qual pertany.

Verge del Remei. Transició romànic gòtic
Es tracta d'una de les esglésies més singulars del Principat, en primer lloc per ser una de les més antigues, ja que les evidències arqueològiques van situar la seva construcció en un moment indeterminat entre els segles VIII i IX, per tant es tracta d'un edifici inicialment preromànic, que va modificant-se al llarg dels temps, fins a adquirir l'aspecte actual, i en segon lloc, pel seu característic campanar de base circular.

Entre les celebracions tradicionals, destaca la festa major, que se celebra habitualment el penúltim cap de setmana d'agost.

L'estructura del temple presenta una única nau de planta rectangular de considerables dimensions si la comparem amb altres edificis més o menys cohetanis que hi han a les valls d'Andorra, rematada a l'est per un absis rectangular cobert en volta de canó, portada i pòrtic en el mur sud de la nau.

Sembla sé que la nau i el presbiteri de l'església foren construïts en el moment de fundació de l'edifici, i la comunicació entre aquestes dues parts del temple es realitza a través d'un arc de mig punt ultrapassat.

L'edifici patí unes importants modificacions al segle XII, a nivell arquitectònic si afegí el campanar de planta circular i 17,67 metres d'altura, posseïx quatre pisos amb dos parells de finestres geminades amb decoració llombarda en cadascun d'ells i es tanca amb un sostre cònic, i també se'n modifica la portalada del temple, es desconeix com devia sé la porta original, però actualment s'accedeix a l'interior a través d'una porta amb arc de mig punt decorada amb una arquivolta de dents de serra i una creu de pedra sobre la clau de l'arc. 

Vistes des de l'interior del pòrtic

La coberta de la nau és realitzada amb armadura de fusta i les teulades són de pissarra.

El pòrtic per la seva part, és l'element arquitectònic construït més recentment, sembla sé que podria haver estat fet cap al segle XVIII

Àbsis

La Pintura Mural de Santa Coloma d’Andorra

Excel·lent decoració mural de l’art romànic més genuí. En el moment de l’execució d’aquestes pintures al Bisbat d’Urgell i a tot Catalunya hi havia una llarga tradició de decoracions pictòriques a les esglésies. Les obres conservades mostren que immediatament darrere de l’altar, a l’absis principal, no es van pintar programes narratius, sinó preferentment visions de Déu, trobem sobretot la Maiestas Domini, els apòstols i Maria, elecció molt freqüent a la regió pirenaica, però a l’església de Santa Coloma en divergeix de la distribució habitual. La capçalera és rectangular, la figura majestuosa de Crist estava a la part esquerra, o a la part nord de la volta, i no a la central. Iconogràficament la composició es relaciona en essència amb l’Apocalipsi i amb la Pentecosta.

L'Agnus Dei

En la pintura mural de la capçalera són clarament visibles els elements iconogràfics que es relacionen amb la visió del final dels temps l’Apocalipsi (AP 4,2-3). La representació majestàtica de Crist (Maiestas Domini) envoltat pels símbols dels quatre evangelistes (tetramorf). Al costat del cap de Crist es troben la primera lletra de l’alfabet grec i l’última: L’alfa (Α) i l’omega (ϖ) en simbologia amb el principi i la fi.

Els éssers alats, als costats exteriors, estan identificats amb inscripcions. A dalt a l’esquerra, l’àngel de Mateu amb les lletres  SCS que significa Sanctus i, menys visibles per sota les ales, MA[T]E[V]S [E]VG. Prop de la no tan ben conservada àguila de Joan, a l’altre costat, hi ha la inscripció de SCS IOANES EVG. A sota de l’àguila hi ha el lleó de Marc: MA[RC]VS [E]VG, que sosté com els altres símbols dels evangelistes, el Llibre de l’evangeli. El cercle es tanca amb el toro de Lluc, amb la inscripció Sanctus LVCA Evangelista.

Els símbols dels quatre evangelistes, Mateu, Marc, Lluc i Joan, els llibres dels quals formen l’inici del Nou Testament i que donen testimoni de la vida i de la missió de Jesucrist a la terra, no es refereixen exclusivament a l’Apocalipsi. A les imatges pictòriques de l’edat mitjana tenia un significat ampliat. A la capçalera, el fet de situar la imatge de la Maiestas al costat de l’Evangeli posa en evidència que l’aparició de Crist no només es refereix al sentit estricte de l’Apocalipsi, sinó també a l’Evangeli que parteix de Crist cap al món. Crist presenta el llibre obert i eleva la mà dreta en un gest de benedicció, amb el qual s’expressa el testimoni i la majestat del Senyor. A més es pot constatar que s’adreça als apòstols, que són els testimonis immediats de la seva missió a la terra, una senyal de la relació deixeble – mestre, al mateix que tenen la missió de difondre l’evangeli.  El programa iconogràfic de l’església de Santa Coloma simbolitza l’esperança del retorn de crist. Per tant, la pintura romànica tenia fonamentalment una funció docent i adoctrinadora.

Arc de mig punt ultrapassa

Hi ha dos conjunts absidals d'origen andorrà, el de Sant Romà de les Bons i el de Sant Miquel d'Engolasters, que actualment es conserven al MNAC i que es daten als anys seixanta del segle XII, presenten trets estilístics que els relacionen amb l'autor de les pintures de Santa Coloma d'Andorra. La seva iconografia es caracteritza per la presència dels temes més habituals: la Maiestas Domini amb el Tetramorf al quart d'esfera (si bé a Engolasters l'àngel de Mateu ha estat substituït per l'arcàngel Miquel lluitant amb el drac), i figures dels apòstols al mur semicilíndric.

Quant a la decoració interior de l'església en resta ben poc de l'important programa mural original i actualment només es conserva dins l'església una representació de l'Agnus Dei. La resta de decoració està repartida entre el Museu Prussià Estatal de Cultura de Berlín i col·leccionistes particulars. Els temes representats en la zona de l'absis eren la Verge, els apòstols, la Maiestas Domini i una coloma.

Aquestes pintures al fresc van ser tretes del seu emplaçament original pel bisbat d'Urgell a la dècada del 1930 per tal de portar-les a Barcelona. Posteriorment les va adquirir un col·leccionista francès i venudes al baró Cassel van Dorn, d'origen jueu. Les pintures van ser requisades pel Govern nazi i van formar part del fons artístic del Tercer Reich. Després de la Segona Guerra Mundial van emplaçar-se a Berlín, on han estat restaurades a partir del 1989. El compromís alemany de restituir les peces d'art espoliades pels nazis als seus legítims propietaris, ha permès al govern andorrà arribar a un acord amb la República Federal d’Alemanya i la comunitat d'hereus del baró Cassel van Doorn i la Fundació Prussiana per al Patrimoni Cultural que permetrà la tornada de les pintures al seu territori d'origen durant el 2008. Les pintures han estat comprades per 4 milions d'euros, preu que inclou els costos de la important restauració a que foren sotmeses fa una dècada a Berlín. La seva ubicació definitiva ha de ser el futur Museu Nacional Andorrà.

Santa Coloma. Retaule de l'altar major (obra del segle XVIII)

L'interior del temple conserva també una representació en fusta policromada de "La nostra Senyora dels Remeis", del segle XIII. Aquesta imatge que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu d'Urgell tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d'Andorra. També s'hi venera el retaule de l'altar major (obra del segle XVIII) i les restes d'un sarcòfag.

Visites guiades de mitjans de juliol a mitjans de setembre. Aquesta església es pot visitar amb el Bus Turístic d'Andorra: itinerari número 2, de de juny a setembre.

Més detalls sobre el monument, les seves tarifes i horaris a la Guia de Cultura en format pdf.


Fonts:
Santa Coloma a Viquipèdia
Santa Coloma a Visitandorra.com

-.-

Sant Serni de Nagol

Sant Serni de Nagol és una església romànica sota l'advocació de Sant Serni situat a la parròquia de Sant Julià de Lòria, al Principat d'Andorra. L'església està formada per una nau rectangular, una coberta de fusta i un absis semicircular.

Sant Serni de Nagol

L'església va ser edificada l'any 1055, data que figura en l'acta de consagració que va ser trobada en una lipsanoteca a l'interior de l'altar, signada pel bisbe de la Seu d'Urgell Guillem Guifré. Aquesta acta es conserva als Arxius Nacionals d'Andorra.


És un temple d'estil romànic, erigit sobre un penyal, sense fonamentació. Edifici de dimensions reduïdes, construït amb carreus de dimensions considerables i gairebé sense tallar, presenta una única nau de planta rectangular, rematada en un absis semicircular amb dues finestres. A la façana del costat de ponent s'obre una espitllera de doble esqueixada, i damunt d'aquesta, una finestra en forma de creu. El mur de la façana està rematat per un campanar d'espadanya de dues obertures.

Façana del costat de ponent. campanar d'espadanya de dues obertures

L'entrada a l'església s'efectua a través d'un porxo d'època posterior i d'una porta d'arc de mig punt, al costat de la qual es troba una pica d'aigua beneïda construïda en granit.

Finetra del porxo i pica d'aigua beneïda construïda en granit

Una de les peces més destacades que van trobar-se dins de l'església va ser una creu de fusta romànica, es tracta d'una creu espinosa, ja que tota la seva superfície està decorada amb punxes, motiu pel qual se la coneix com la creu espinosa de Sant Serni de Nagol, actualment aquesta peça es pot observar al Centre d'interpretació del romànic d'Andorra, situat al poble de Pal. En el seu interior es conserva un retaule gòtics dedicat a Sant Martí. Però sobretot són especialment interessants les seves pintures murals, descobertes el 1976 i que es conserven a les parets del presbiteri i l'arc triomfal. Representen figures de sants sense identificar, dos àngels adorant l'Agnus Dei, Sant Miquel vencent a un drac o serp i un arcàngel vestit a la manera bizantina.

L'Agnus Dei

La importància d'aquest conjunt pictòric rau en el fet que s'hi troben les pintures murals romàniques més antigues del Principat d'Andorra, contemporànies del període de construcció de l'església.




Retaule de Sant Serní

Nau

Porxo

Façana de ponent

Visites guiades de mitjans de juliol a mitjans de setembre. La resta de l'any amb reserva prèvia a l'Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria.

Més detalls sobre el monument, les seves tarifes i horaris a la Guia de Cultura en format pdf.

Fonts:

Sant Serni de Nagol a Viquipèdia
Sant Serni de Nagol a Visitandorra.com

-.-

Sant Martí de la Cortinada

Sant Martí de la Cortinada és una església romànica localitzada al nord d'Ordino, Principat d'Andorra.

Sant Martí de la Cortinada

L'edifici original ha sofert diferents transformacions i ampliacions al llarg del temps, les quals l'han anat eixamplant cap al nord. En l'actualitat presenta una nau única, de planta gairebé quadrada, amb capelles laterals i absis quadrangular. Cal destacar que les successives transformacions del temple van fer que se'n reorientés la capçalera, de manera que l'original romànica queda a la dreta de l'entrada actual.

El campanar, de dos pisos, es localitza al peu de la primitiva nau romànica i cal destacar-hi una original decoració en dents de serra sota el ràfec.

"Monstre-llop"

Sant Martí és una església que va tenir una important decoració pictòrica. El 1968, quan es procedia a la seva restauració, es van localitzar a la zona de l'absis les pintures murals romàniques, datables a finals del segle XII. Destaquen entre elles les figures d'un animal fantàstic (una mena de llop amb llengua bífida) i un personatge de nom Guillem Guifré, que porta un ganivet i una copa. També s'hi troba representat el bisbe Sant Martí de Tours.

El bisbe Sant Martí de Tours

 



El temple conté també altres elements importants, com un conjunt de quatre retaules barrocs del segle XVIII (el principal dedicat al patró de l'església), mobiliari de fusta del segle XVII, un carilló de roda i un interessant conjunt de reixes de ferro forjat que protegeixen l'altar major i les capelles laterals.

Interior de la nau

Al voltant de l’església descobriràs altres elements de l’arquitectura civil com la mola i serradora de Cal Pal, com a exemple de la petita indústria tradicional, o bé la casa pairal de cal Pal amb el singular colomer blanc.


Sant Martí de la Cortinada

Visites guiades de mitjans de juliol a mitjans de setembre. Així mateix, l'església de Sant Martí de la Cortinada s'inclou en l'itinerari 5 del Bus Turístic d'Andorra, de juny a setembre.

Més detalls sobre el monument, les seves tarifes i horaris a la Guia de Cultura en format pdf.

Sant Martí de la Cortinada a Viquipèdia
Sant Martí de la Cortinada a Visitandorra.com

-.-

Més informació:

Ruta: https://goo.gl/maps/g4Yr7SfkuNm
Centre d'Interpretació del Romànic a Andorra (Visita virtual)
Museus i monuments d'Andorra Web oficial de cultura del Govern Andorrà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada