dimecres, 17 d’agost de 2016

Reus: El Gaudí Centre i l'Institut Pere Mata

Històric restaurant d ela plaça del Mercadal

Reus és una ciutat mitjana, a mig camí, però a tocar, del mar Mediterrani i de les muntanyes de la Costa Daurada i separada per només un centenar de quilòmetres de Barcelona, així com a 250 quilòmetres de distància de França. Té el seu origen en l’Edat Mitjana, però inicia el seu creixement poblacional i urbà al segle XVIII, fins al punt d’arribar a ser la segona població de Catalunya. També es convertiria en la ciutat de referència dels moviments culturals sorgits al segle XIX, després de Barcelona. A més, l’empenta industrial i després comercial van ser destacables.

En l'actualitat, té un pes determinant dins el Camp de Tarragona, la segona àrea demogràfica, econòmica i metropolitana de Catalunya, liderant un territori divers geogràficament. Com a teló de fons, a 30 quilòmetres, s'hi troben les muntanyes de Prades i del Priorat, la Mola de Colldejou i la Mussara; i a l'horitzó, el Mediterrani de la Costa Daurada, amb Salou i Cambrils a quinze minuts de distància.

La Mola de Colldejou

La història

El territori en què s’assenta el nucli urbà de Reus ha estat habitat per l’home, d’una manera més o menys continuada, des de fa gairebé un milió d’anys. Tal com demostren els materials conservats i exposats al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, al terme reusenc hi han estat localitzats nombrosos jaciments arqueològics, de pràcticament tots els períodes cronològics. Especialment important va ser l’explotació agrícola i ramadera d’època romana, complementada amb una intensa producció terrissera.

Tot i aquests precedents antics, Reus és una població d’origen medieval, documentada a partir de l’any 1154. Gràcies al comerç (el port de Salou, el mercat i la fira), la vila va esdevenir aviat una de les grans poblacions del Camp i va crear un ampli àmbit d’influència econòmica i humana que abastava, ja al segle XIV, bona part del sud de Catalunya. Reus va ser una vila de senyoria feudal, dependent de la cambreria de la catedral de Tarragona, fet que va propiciar la singularitat que dos dels seus senyors fossin elegits papa, i un dels quals, Benet XIII, fos a la vegada papa i senyor feudal de Reus.

Al segle XVI i fins al primer terç del XVII, Reus va crèixer de forma significativa i es va convertir en un notable nucli industrial, amb una important producció d’estamenya i de ceràmica. La guerra dels Segadors, però, aquí com arreu, va representar una aturada traumàtica, de la qual no es va començar a recuperar fins el darrer terç del segle.

Al segle XVIII es va produir un creixement continuat de la població i un desenvolupament urbà i industrial extraordinari, al llarg de la segona meitat de la centúria, que va portar Reus a ser la segona població de Catalunya en nombre d’habitants. Urbanísticament, la ciutat va sortir definitivament del clos murallat per triplicar l’espai construït. Des d’un punt de vista econòmic, va ser molt destacable la producció i l’exportació d’aiguardents, però també de teixits, particularment de seda.
.
Casa Navàs, obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner

Amb el segle XIX va arribar la fi de l’antic règim i de les formes gremials de producció. La industrialització de la ciutat va empènyer el canvi de mentalitat que porta el pas de la cultura tradicional a la cultura urbana: a la segona meitat del segle hi arrelen amb força les noves inquietuds ideològiques i Reus es converteix, després de Barcelona, en la ciutat de referència de tots els moviments culturals. Una greu aturada d’aquest model industrial, a causa de la crisi dels sectors tèxtil i vitivinícola, va comportar la transformació de la ciutat, al llarg del segle XX, en un important centre comercial.

Reus continua sent avui un important pol d’atracció comercial, però també d’innovació, especialment en tecnologia alimentària, un camp en el qual s’està especialitzant i que està donant els seus fruits tant en els resultats de la recerca com en la implantació d’empreses. La ciutat ofereix, a més, un altre al·licient de pes: l’oferta cultural és extensa i variada, compta amb produccions pròpies i amb la implantació de festivals de referència.

Font: http://www.reus.cat/la-ciutat/la-historia

Si per alguna cosa destaca l’arquitectura que ocupa el paisatge urbà de Reus és pel Modernisme.

El Modernisme és l'estil més destacable del paisatge urbà de Reus. El naixement d’Antoni Gaudí i la presència d’alguns dels seus més estrets col·laboradors a la ciutat han deixat una empremta visible i han atorgat caràcter estètic a la ciutat.

Són prop de 80 els edificis catalogats que conformen un espectacular aparador de l'arquitectura modernista, com ara la Casa Navàs, l’Institut Pere Mata, la Casa Rull i la Casa Gasull, obra de Lluís Domènech i Muntaner, considerat un dels millors arquitectes del modernisme europeu. Però n'hi ha d'altres que han signat elements patrimonials que avui es poden veure passejant pels carrers de la ciutat: Pere Caselles i Joan Rubió i Bellver en són dos d'ells. 

Reus també conserva la memòria del genial Antoni Gaudí, des de la seva casa natal als indrets que va freqüentar a la seva infantesa i adolescència abans de marxar cap a Barcelona. 

En preserva la memòria el Gaudí Centre, un espai innovador d'interpretació del modernisme i de la vida i l'obra d'un dels catalans més universals, l'arquitecte Antoni Gaudí. Es tracta d'un equipament de turisme cultural de nova generació i de referència internacional ubicat al centre de la ciutat, on es poden entendre de manera interactiva les claus de l'arquitectura gaudiniana i modernista en general. A la vegada, s'hi pot descobrir la personalitat del geni i la seva vinculació amb Reus i l'entorn que va inspirar la seva obra.

Font: http://www.reus.cat/la-ciutat/modernista


El Gaudí Centre
(La Capsa Gaudí)

Què és el Gaudí Centre

El Gaudí Centre Reus és l’homenatge que la ciutat natal de Gaudí dedica al seu fill més universal.

L’únic centre d’interpretació sobre la vida i l’obra de Gaudí. Un espai dotat amb les infraestructures més modernes i l’última tecnologia audiovisual, creat per obrir els sentits i la ment a noves experiències. Aprendràs a observar, tocar i escoltar d’una altra manera.

Així és el Gaudí Centre Reus. Una experiència per als sentits. Per a la vista, per al tacte, per a l’oïda, per a la ment.

Una experiència que et permetrà conèixer millor Gaudí i descobrir els secrets del geni.

Veure video
Galeria fotogràfica


Situat a la plaça del Mercadal, al bell mig del centre històric i comercial de la ciutat, el modern edifici del Gaudí Centre acull, a més de l’espai expositiu de 1.200 m2, l’Oficina de Turisme, la botiga i el restaurant.

Vegeu apartat Premis

Maqueta de la façana de la casa Milà (Pedrera)

Maqueta amb experimentacions empíriqes

Maqueta amb experimentacions empíriqes

Maqueta amb arcs catenaris

Maqueta d'element helicoidal

Planta amb creixement helicoidal de les fulles

Proves de maqueta


Entrada de llum

Element per una reixa

Maqueta

Prototips de cadires

Maqueta

L'Institut Pere Mata

L'Institut Pere Mata de Reus és l'hospital psiquiàtric de la ciutat, encara que dóna servei a una regió molt més gran. Va ser projectat per Lluís Domènech i Montaner i construït entre 1897 i 1912, en l'estil modernista propi d'aquest arquitecte. El nom és un homenatge al metge reusenc Pere Mata i Fontanet. El conjunt arquitectònic modernista està catalogat com a BCIL i, específicament, el pavelló dels Distingits és un Bé Cultural d'Interès Nacional des del 2013. El centre és operador de serveis de salut mental, i gestiona una àmplia xarxa de dispositius de titularitat pública: des dels serveis especialitzats de la xarxa ambulatòria per a adults i per a infants i joves de menys de 18 anys, fins als recursos d’hospitalització i d’altres d'especialitats.

A les darreries del segle XIX el doctor reusenc Emili Briansó Planes, que havia accedit al càrrec de metge forense, entrà en contacte amb els malalts mentals de ca l'Agulla, una institució sense condicions higièniques ni terapèutiques, situada en el nucli urbà. Va proposar la construcció d'un nou centre que reunís les condicions necessàries i va convèncer diferents prohoms de constituir la Sociedad Manicomio de Reus, que agrupà 35 comerciants, professionals liberals, propietaris i industrials. El president del primer consell d'administració va ser Pau Font de Rubinat (important intel·lectual catalanista reusenc, advocat i bibliòfil), que per la seva coneixença amb Lluís Domènech i Montaner, al qual l'unien les mateixes idees polítiques de la Unió Catalanista, va fer que assumís el projecte com a arquitecte de l'obra, considerada com el precedent de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Domènech i Montaner va seguir les noves línies de tractament de malalts mentals i dissenyà un complex hospitalari articulat, seguint un esquema de pavellons que més tard aplicaria a l'Hospital de Sant Pau. El mes de juny de 1897 va entregar el plànol general del centre, format per 11 pavellons principals separats per amplis jardins, dels quals els que anaven destinats al tractament de malalts es distribuïen en tres conceptes: el tipus de malaltia, la classe social i el sexe. A més, es preveia la construcció d'una gran capella i edificis complementaris. La construcció de l'Institut Pere Mata es començà l'abril de 1898 amb els pavellons de Serveis Generals, Beneficència i Tercera Classe. L'1 de març de 1900 es va obrir oficialment el centre.

Capitell

Ceràmica
L'edifici encara es fa servir com a hospital psiquiàtric, i també per a consultes psiquiàtriques de la seguretat social. S'hi accedeix per una petita carretera des de la carretera d'Alcolea del Pinar, que va de Reus a Falset. El conjunt disposa d'un ampli domini d'unes 20 hectàrees. Molt a prop se situen les Parcel·les Pelai (Reus) i no gaire lluny el lloc conegut com a Boca de la Mina amb els dipòsits d'aigua de la ciutat. Conjuntament amb la tasca pròpiament assistencial, des de 1983 aquesta organització ha desenvolupat una molt important actuació relacionada amb la docència, la formació i la investigació, de manera que l’Institut Pere Mata no entén avui la seva existència sense aquesta estratègia sòlida de futur que es basa en l’assistència, la docència i la recerca. És per això que l'Institut Pere Mata és un hospital universitari amb unitat docent de la Facultat de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en el qual s'imparteix tant formació de pregrau (pràctiques de psiquiatria, infermeria...), com de postgrau (màster de salut mental: investigació en psiquiatria, neurotoxicologia i psicofarmacologia, i programes de doctorat). L'Hospital Universitari està acreditat pel Ministeri de Sanitat i Política Social per formar metges, psicòlegs i infermers residents. D'altra banda, en els objectius principals de l’Hospital Psiquiàtric Universitari Institut Pere Mata hi ha també la investigació. Tots els tècnics de l’Institut estan convençuts que la millor forma de mantenir una actualització professional és participar activament en tasques d’investigació. Per aquest motiu es realitzen treballs d’investigació bàsica, clínica i epidemiològica que han estat finançats en convocatòries públiques (Ministerio de Sanidad y Política Social; Instituto Nacional de Consumo; Ministerio de Ciencia e Innovación; Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya; Fundació La Marató de TV3; Genoma España...) o que es financen amb recursos propis de la institució.


porta i finestra

Dintell-vdiriera

Capitell

Pavelló número 6 o Pavelló dels Distingits

És, sense cap dubte, l'edifici més destacat de tot el centre, projectat per allotjar-hi els malats de gran poder econòmic, que en pagar quotes més elevades podien gaudir de més comoditats. Va tenir tres etapes constructives: primer els dos cossos extrems coneguts com els "xalets", entre els anys 1901 i 1904. Més tard es construí el cos central que uneix els dos edificis, que s'acabà el 1908. Domènech i Montaner va fer participar en la construcció d'aquest pavelló alguns dels seus col·laboradors principals: Lluís Bru, que ja intervenia en el complex, l'esgrafiador Joan Paradís, l'ebenista Josep Prat, del carrer de Ferlandina de Barcelona, els vitrallers Rigalt, Granell i Cia. i les cases de Barcelona, Santamaria, de llums, Escofet, de paviments hidràulics, o els arrimadors ceràmics de la casa Pujol i Bausis, d'Esplugues de Llobregat. L'edifici consta de planta baixa i tres plantes. La planta baixa té els espais comuns, sala, menjador i sala de billar, que estan profusament decorats i tenen espais a doble alçada. A la primera i segona plantes, a més de la planta baixa, se situen les diferents habitacions, a les quals s'arriba a través de galeries que, amb finestres obertes al jardí, actuen de passadissos. Als extrems de les galeries hi ha les cambres de bany i els sanitaris comunitaris, que es complementen amb els vàters individuals que hi ha a cada una de les habitacions. Els dormitoris i sales annexes conserven el mobiliari original. La tercera planta s'usava per a instal·lacions de serveis, com ara el guarda-roba. Alguns elements il·lustren l'interès de Domènech a crear una arquitectura adaptada a la funció: així, l'escala no té ull central per evitar accidents, i, allà on és possible, les reixes són substituïdes per vidrieres amb ànima de ferro. L'edifici s'aixeca sobre un sòcol de maçoneria. El parament de la façana és construït amb obra vista, mentre que s'usa la pedra als emmarcaments de les obertures i altres detalls decoratius, que es complementen amb plafons ceràmics i treballs escultòrics. La façana que s'alça sobre el passeig central del recinte, orientada a l'oest, està especialment enriquida amb detalls arquitectònics d'arrel medieval, àngels, paons, elements d'heràldica i repertori floral. Actualment està fora d'ús i, integrat a la Ruta del Modernisme de la ciutat, és l'únic pavelló que es pot visitar.

De nou lluirà

Menjador del Pavelló número 6 o Pavelló dels Distingits

Barana. Després d'assatjar-la al saló noble del pavelló 6 aquest model serví pel Palau de la Música de Barcelona

Làmpada

Menjador del Pavelló número 6 o Pavelló dels Distingits

Ceràmica del menjador del Pavelló número 6 o Pavelló dels Distingits

Menjador del Pavelló número 6 o Pavelló dels Distingits

Làmpada

Saló noble del Pavelló número 6 o Pavelló dels Distingits

Saló noble del Pavelló número 6 o Pavelló dels Distingits

Detall de marqueteria

Vitralls

Vitralls

Detall d'un esgrafiat

Lloc on es posaven el músics les tardes

Vidrieres

Sala d'espera d eles cambres del Pavelló número 6 o Pavelló dels Distingits

Sala d'espera d eles cambres del Pavelló número 6 o Pavelló dels Distingits

passadissos del Pavelló número 6 o Pavelló dels Distingits

Sala de joc

El jardí i la pau que si respira convida al descans i a la lectura

Jadrdins d'accès al Pabelló número 6 o Pavelló dels Distingits

Fonts:
Institut Pere Mata web oficial
Institut Pere Mata a Viquipèdia

Més informació:
Institut Pere Mata a Reus Promoció (horaris, entrades, visites, visites teatralitzades ...


-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada