dilluns, 22 d’agost de 2016

L'Anglesola, Morella, Mare de Déu de la Balma, Pena-roja ...

L'Anglesola, Morella, Mare de Déu de la Balma, Pena-Roja de Tastavins ...

Dia 1 (19.08.2016) Almoster, La Pobleta, Cinctorres, L'Anglesola, ...
Dia 2 (20.08.2016) L'Anglesola, Mirambel, Tronxó, Olocau del Rei, Forcall, Cantavella, ...
Dia 3 (21.08.2016) L'Anglesola, Vilafranca, Ares, Castellfort ...
Dia 4 (22.08.2016) L'Anglesola, Morella, Mare de Déu de la Balma, Pena-roja, ...

L'Anglesola

Sortim de l'Anglesola havent recollit el pernil de record cap a casa.

Detall de la portalada de l'església de l'Anglasola

Passem per Vilafranca en direcció a Morella. Al agafara el trancall en direcció a Morella ens hem quedat atrapats en mig d'un convoi de camions que treballen "millora" de la carretera de Castelló a Alnayís. Mai havia fet tants kilòmetres per una carretera tant pèssima amb tant poc temps. Els camions anàven de buit i corrien com dimonis.

Al sortir d'un revol de la carretera ens apareix imponent Morella i el seu castell. Impressionant.



Morella

Morella

Morella és un municipi que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital.

La ciutat de Morella, situada estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, es troba envoltada d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el turó (a 1.075 metres) presidit pel robust castell i el nucli als seus peus. Les muntanyes dels Ports, punt de contacte entre el Sistema Ibèric i Sistema Mediterrani Català, prenen alineacions arquejades amb la part concavada mirant cap al nord. Això és ben patent a les serres de Vallivana, del Turmell o de la Creu.

Historia

L'enclavament geogràfic de Morella ha estat clau en el transcurs dels segles i els fets històrics. Ciutat de passada, encreuament de camins, entre la Vall de l'Ebre i el Mediterrani, enllaçant Catalunya, Aragó i València, Morella ha estat testimoni d'importants episodis per a totes les civilitzacions que aquí han habitat. Des de la Prehistòria, temps del Neolític, de l'Edat del Bronze, ibers, romans, musulmans, jueus, cristians ... tots van veure en aquest lloc una fortalesa inexpugnable. La forma capritxosa de la ciutat, el seu castell i muralles han estat escenari del pas de figures com Rodrigo Díaz de Vivar, El Cid Campeador, que va lliurar dues batalles en aquest comarca al servei del rei musulmà de Saragossa al segle XI.

Can Manero
La conquesta cristina i l'època medieval converteixen Morella en ciutat de privilegis. Morella va ser conquerida pels cristians a l'octubre de 1231, encara que és el 7 gener 1232 quan el rei Jaume I va entrar triomfant a la ciutat després de dures negociacions amb el noble aragonès Blasco de Alagón, qui tenia la promesa del rei de quedar-se amb tot el conquerit. Però el rei volia la ciutat emmurallada i va dir al seu Cavaller que "Morella no és lloc per a cap home de món, sinó per a un rei, perquè valia tant com un comtat amb les seves possessions". L'esplendor medieval d'aquest municipi queda marcat per ser eix de la Corona d'Aragó, i perquè Morella sempre seria del Rei. En 1270 va passar a pertànyer al Regne de València i en les Corts Valencianes ocupa sempre el lloc protocol·lari de ser Primera Vila del Regne, només per darrere de València i Xàtiva.

Mural ceràmic que es pot trobar passejant pels carrers de Morella

Els temps medievals van ser rics, amb una societat de múltiples gremis, orfebres, escultors, teixidors, ferrers, i comerciants que ja viatjaven a llocs com Grècia, Itàlia, o el nord d'Àfrica. En aquesta època va destacar el personatge morellà Francesc de Vinatea que al segle XIV es va enfrontar al rei Alfons el Benigne per oposar-se als desitjos de l'esposa del rei, Elionor de Castella, de cedir en feu al seu fill Fernando les principals localitats de la corona, perillant la unió del regne.

Carrer

El Cisma d'Occident. Un altre moment històric que va viure la ciutat com a escenari va ser el Compromís de Casp i el cisma d'Occident. En 1410 Martí l'Humà va morir sense descendència, decidint que el seu successor el triessin nou compromissaris, un d'ells era el morellà Domingo Ram que en 1412, quan van decidir que Ferran d'Antequera fos el successor, era bisbe d'Osca. En 1414 es van reunir a Morella el papa Lluna (Benet XIII), el rei Ferran I i fra Vicent Ferrer amb l'objectiu d'acabar amb el Cisma d'Occident, temps en el qual hi havia tres Papes diferents. Les negociacions van durar cinquanta dies sense solució, El rei i Vicent Ferrer van abandonar l'obediència del papa Lluna que es va quedar aïllat a Peníscola fins a la seva mort.

Carrer porticat

La guerra de Successió. La guerra de Successió també va tenir a Morella la seva crònica. Durant aquest conflicte, les autoritats locals van romandre en el bàndol borbònic, excepte dues ocupacions austriacistes que es van saldar amb la destrucció del barri de Sant Miquel. Després de les bombes felipistes, Morella es va quedar amb tan sols 1.800 habitants però, per a la sorpresa de tots, aquella població afeblida va reconstruir la ciutat. El decret de Nova Planta va derogar l'existència del Regne de València i Morella va passar a complir les lleis de Castella.

Aqüeducte de Santa Llúcia.

Les guerres carlines i el Tigre del Maestrat. La primera guerra carlina és un dels episodis més decisius de la història de Morella. El governador de la ciutat i el baró de Herbers van proclamar rei a Carles V de Borbó en 1833. El pronunciament no va durar molt i durant dos anys la zona va resistir com un petit estat independent dirigit pel general Ramón Cabrera. Les guerres lliurades aquí ia Catalunya predeien més conflictes bèl·lics en el nou estat liberal. Van reformar l'organització militar de la zona creant la Comandància General del Maestrat (1849-1871) aconseguint a Catalunya, Aragó i València i amb capital a Morella, igual que es fes més tard al mantenir aquesta capitalitat sobre la província de Castelló i el sud de Tarragona (1871-1879). Però una vegada conclosa la tercera guerra carlina la província militar va tornar a ajustar als seus límits civils. Ramon Cabrera, El Tigre del Maestrat, va arribar a merèixer el títol de Comte de Morella. Després dels conflictes i després de contraure matrimoni amb una noble anglesa es va exiliar a Londres, penedint, fins i tot, de tanta sagnant batalla. A la capital britànica hi ha un carrer dedicat a Morella, la mateixa on visqués el general Cabrera. 

Fragment de muralla


Porta de les Verges (S. XV)
Església Arxiprestal de Santa Maria la Major.
Del segle XIII, declarada Monument històric d'interès nacional l'any 1931 (Gazeta de Madrid núm. 155 de 04/06/1931)
És una fita obligada per als amants de l'art. Aquesta construcció gòtica reuneix en una mateixa façana la Porta dels Apòstols i la de les Verges. Ja dintre, en la part posterior del cor, es pot veure esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, les seves tres rosasses amb vidrieres originals de l'Escola valenciana del segle XIV i l'òrgan de Torull són algunes de les seves joies.

Compta amb una planta de tres naus amb els seus corresponents absis. Tan sols en un dels costats (el de l'evangeli) hi ha capelles entre els grossos contraforts, mentre que a l'altre costat (el de l'epístola) es disposen dues portades.

A l'interior destaquen els grans pilars que sustenten les voltes de creueria. Menció especial mereix el cor i la seua escala de caragol, situat atípicament en el penúltim tram, que presenta uns arcs rebaixats i una volta estrellada. A la part posterior del cor, es pot veure esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. Altres de les seues joies són: l'altar major, les seus tres rosasses amb vidrieres originals de l'Escola valenciana del segle XIV i l'orgue de Francisco Turull.  



L'orgue obra de Francisco Turull

El Cor

En el segon tram de la nau central i en alt, s'aixeca el magnífic cor. La seua volta, gairebé plana, ressalta la dificultat d'aquesta obra arquitectònica. S'ha relacionat la concepció d'aquest treball al mestre de la catedral de Tortosa Joan de Frenoy, i la seva realització material amb el picapedrer Bartomeu Durà, mestre major de l'església arxiprestal de Sant Mateu.

Judici final (rerecor)

Lateral del cor

S'hi arriba per mitjà d'una escala que s'enrosca a la tercera columna. L'ampit de la mateixa està historiat amb escenes del Naixement de Crist i dels Reis Mags, així com la genealogia del Senyor. Els relleus historiats de l'escala són obra d'Antoni Sancho (1470) i de l'italià Juseph Beli, de qui és també el judici final del rerecor.

Escales amb les escenes del Naixement de Crist i dels Reis Mags

El cor va ser planejat i executat pel morellà Pere Segarra entre 1406 i 1426. El rerecor està decorat amb escenes del Judici Final i cresteria gòtica.

Volta i clau de volta que sustenten el cor

A l'exterior, al mur de la part dreta, destaquen les dues portades laterals i que són l'únic accés a l'interior. Ambdues portades, adornades amb estàtues, estan rematades per un gablet i segueixen fidelment la tipologia gòtica, es van dur a terme en el segle XIV. La major, anomenada porta dels Apòstols presenta en els extrems elements renaixentistes en la decoració d'una intervenció posterior i una estàtua de la Mare de Déu al mainell. La menor, anomenada de les Verges és de traça més refinada pel que fa a la decoració i conté l'estàtua de Santa Úrsula. Tant l'estàtua de la Mare de Déu com la de Santa Úrsula són del segle XIV. 

Porta dels Apòstols (S. XIV)


Castell de Morella
Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljub, la torre de la Pardalea, retretes al vol per on van entrar en 1838 els carlistes, presó de Cacho, restes de palaus reals, torres d'Homenatge, i pavellons oficials, per on han passat diferents formes de civilització i cultures.

  • Muralles medievals. Dels segles XIV i XV.
Existeixen 6 portes i 14 torres. La muralla envolta tota la ciutat. Cap destacar les portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblic, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Rodona, de la font, Alós, del Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i Sant Francesc. Les muralles foren declarades Monument històric l'any 1931 juntament amb l'església arxiprestal.

Porta de Sant Miquel

Es tracta d'una obra considerable de l'enginyeria civil gòtica, pel qual arribava les aigües de les fonts de Vinatxos i de l'Aljub cap a la Font Vella de Morella.

L'aqüeducte de Santa Llúcia.

El més significatiu del conjunt és la sala Capitular on hi ha una pintura al fresc, en la qual es representa la Dansa de la Mort del segle XV. L'església del convent data del segle XIV, i va ser recoberta d'estil neoclàssic en el 1800. Avui es pot apreciar l'estil gòtic original.


Mare de Déu de la Balma (Sorita)

Haven dinat enfilem cap a Sorita per la CV-117 i als pocs metres agafem la  CV-14, una vegada passat el poble a 2 km trobem el santuari de la Mare de Déu de la Balma. Només són 21 km. Ruta: https://goo.gl/maps/J7pCEmtwpsB2

Mare de Déu de la Balma

Exvot
El santuari de la Mare de Déu de la Balma se situa en el terme municipal de Sorita, a la comarca dels Ports, a 3 km al nord de la població, vora la carretera CV-14, i a prop del riu Bergantes. Es tracta d'un edifici religiós enclavat en la roca, d'estil renaixentista, construït entre els segles XVI i XVIII.

Hi ha documentada una ermita al mateix lloc dedicada a Santa Maria Magdalena i Blai de Sebaste des del 1380, mentre el 1437 la titularitat de l'ermita ja havia canviat a la Mare de Déu, possiblement a partir de la troballa de la imatge narrada per la tradició. Aquest és el motiu que l'altar de la capçalera ha estat sempre dedicat a santa Maria Magdalena.

Les primeres obres documentades en són del 1539-40, quan es realitzen millores en l'hostatgeria i en l'església. Entre 1577 i 1580, s'amplia l'hostatgeria a càrrec del mestre d'obres Miguel de la Ría. El 1594, es realitza la reixa forjada del cambril de la Mare de Déu. El 26 de març del 1617, un incendi destrueix el retaule de la Mare de Déu, i se salva la imatge amb sols el braç un poc cremat i tota fumada. Durant els anys 1628 a 1638, es reforcen els murs d'accés a l'església, i entre 1656 i 1657 es torna a ampliar l'hostatgeria, en direcció cap a l'església, en la part coneguda com l'arquet.

Dins la reixa: La Mare de Déu, Santa Maria de Magdala (Magdalena) i l'escolanet
L'actuació més important en el temple es fa entre els anys 1666 i 1670, amb l'ampliació de la nau, la construcció del campanar i la realització de la portada. Hi treballaren els mestres d'obres Pau Simó i Pedro Gorrita.

Passadís per accedir a la capella

El peiró cobert situat al camí d'accés, a uns 100 m del santuari, i conegut per la Creu coberta, documentat des del 1617, és substituït el 1687 per un altre de nou realitzat per l'escultor Baltasar Mateo, mentre Carles Cases realitza el peu del peiró i la coberta. Posteriorment, el 1860, Joan Francesc Cruella decora la cúpula del templet. La creu actual data del 1977, realitzada per Julio Adell Porcar, amb pedra d'Ulldecona.

La Mare de Déu de la Balma

En la segona meitat del segle XVIII, es realitza una reforma important de l'hostatgeria, realitzant una àmplia construcció formada per un gran pati obert, sobre el qual s'alça una planta.

Ex-vots a la bauma abans de la remodelació

Història i mite de la Balma.

L'origen del culte (tot i que ens trobem davant d'un enclavament de culte preromà) s'inicia en 1308, quan un pastor dels voltants de Zorita té la visió de la Verge al barranc. Ja des dels abans de la visió (els finals del segle XII) es tenen notícies de rituals d'exorcismes i visions demoníaques en les coves de la zona. Al S. XIV hi va haver a La Balma una ermita de Santa Magdalena, producte de la Troballa de la imatge de la Mare de Déu de la Balma.

Les Caspolines de la Balma
Des de llavors La Balma ha estat Centre de peregrinacions del Maestrat i el Baix Aragó per guarir malalts i els endimoniats des d'època medieval (S. XV), en què els veïns de Castellote (Terol) van realitzar la primera romeria coneguda. Un cop construït el santuari, el culte a la verge es va orientar a la curació de malalties de possessió i peticions de curacions miraculoses, tot sempre amb el mantell del sacerdot o el clergue de torn i amb el vistiplau de la jerarquia catòlica. Però és des de finals del segle XIX, quan els exorcismes deixen de ser dirigits al santuari per clergues i van apareixent fetilleres i espiritistes que condueixen els rituals. Ja al Segle XX se sap de la presència de bruixes, conegudes com les Caspolinas (dones procedents teòricament de la localitat de Casp i tingudes com fetilleres) i de espiritistes, les visites eren freqüents a La Balma. Durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera, i fins i tot durant la Segona República, milers de persones acudien a la Balma per veure els exorcismes (alguns amb rituals pagans), tanta va ser l'afluència de supòsits endimoniats que la pròpia Església va prendre cartes en l'assumpte i es van prohibir aquests ritus per part del Bisbat. Al llarg dels anys la Història d'aquests successos s'ha fet llegenda, i la llegenda, mite, el qual ha arribat als nostres dies.

Font: Otra Iberia 

Exvots. Santuari de la Mare de Déu de la Balma. Foto de Jaume Malsosa

* En altres visites anteriors havia tingut el plaer de contemplar l'extensa col·lecció d'exvots que hi havia a la cambra on es dipositaven aquests objectes presentats com a ofrenes al Santuari i a la seva Verge. Malahuradament en el procés de restauració i remodelació ha acabat desapareixent aquesta cambra passant a ser la sagristia i perdent així un dels encants del Santuari.


Pena-roja

Pena-roja (en castellà, Peñarroya de Tastavins) és una vila i municipi de la comarca aragonesa del Matarranya (Terol).

Pena-roja i Vallibona són pobles germans des del segle XIV. La llegenda explica que una pesta va deixar Vallibona sense dones, i 7 hòmens van trobar dóna a Pena-roja. Cada set anys se celebra la rogativa de Vallibona (els Ports) a Pena-roja (El Matarranya), en un camí de set hores que creua la Tinença de Benifassà. Les últimes rogatives han estat les dels anys 2012 (19 de maig), 2005 i 1998. 

La vila de Pena-roja de Tastavins s'assenta sota el Tossal de la Mola, en una esplanada en la qual en temps hi havia l'antic castell on encara queden avui restes que demostren la seva existència, al final del qual hi ha un tall ample i profund, tallat a bec, potser com a pont llevadís del castell o com trinxera de defensa que tallava l'accés al mateix, avui anomenant pont Xafat. A l'empara d'aquest castell, es va anar formant la població. Amb el pas del temps, el petit poblat que s'havia format a la vora del seu castell, va ser baixant el vessant de la seva muntanya, sortint el poblat del límit que marcaven les portes fins arribar a la part més baixa.

Les restes neolítics trobats a la cova del Bòrio, testifiquen l'antiguitat del nucli de població en el seu actual assentament i restes ibers i romans demostren la continuïtat del mateix.


L'any 1169, és reconquerida pel Rei D. Alfons I d'Aragó i Pena-roja de Tastavins, apareix vinculada al senyoriu de Mont-roig per donació del rei Alfons. A l'octubre de 1185, a l'Arquebisbat de Tarragona, tot i que per renúncia, permuta o transacció, el Rei d'Aragó, don Pere I, el 3 abril 1209 fa que Peñarroya sigui concedida a l'Ordre de Calatrava, vista a la que roman vinculada de forma ininterrompuda.


Al setembre de 1271, Álvaro Fernández comendador major d'Alcanyís i Mont-roig amb el consentiment dels cavallers del convent de l'orde, dóna llicència per poblar el municipi i concedeix als habitants el territori i l'antic castell i els demana que facin una muralla al voltant del municipi, un forn de pa i un molí de farina.

El 6 gener 1337 el mestre de Calatrava Alonso Pérez, en nom propi i del govern de l'ordre, concedeix el títol de vila a Pena-roja i autoritza la creació de jurat i notari propi, l'ús de pes i mesura de la vila i l'establir carnisseria i taverna. 


El 8 agost 1397 la vila de Fórnols per motius econòmics queda sotmesa a Pena-roja de Tastavins fins 1613 quan tots dos municipis s'independitzen.

Durant la Guerra contra Joan III, la vila de Pena-roja és assetjada per les tropes catalanes partidàries de la Generalitat i algunes cases del municipi són incendiades.


El 6 de Gener de 1471, el rei concedeix a la vila el privilegi de celebrar una fira anual de quinze dies a partir de l'u de Septembre.

Durant la guerra de la Independència, al municipi, pateix el rampell de la destrucció de la mateixa manera que succeeix amb la guerra civil quan l'església parroquial va ser devastada.


Pena-roja  pateix durant la guerra carlista quan, al mes d'abril de l'any 1840, ocupen el seu fort les tropes carlistes i el general Espartero ordena al general Lleó que faci el possible per apoderar-se'n i recuperar la vila que està en mans dels carlins , per això, mana 06:00 batallons, dues esquadres i una bateria de muntanya a Pena-roja.     


L'evolució demogràfica del municipi ha estat significativa al llarg de la història amb una població de 1.507 habitants l'any 1842, 1.274 l'any 1940 i 509 habitants en l'actualitat, descens a causa de conseqüència de la manca de treball per a dones i joves , que en molts casos, s'han vist obligats a abandonar les seves arrels i l'envelliment progressiu de la població.

Carrer del Forn

Font: Web de l'Ajuntament de Pena-roja (historia)

Santuari de la Mare de Déu de la Font

Santuari de la Verge de la Font

A un parell de quilòmetres de Pena-roja, a tocar del riu Tastavins i de la carretera que va de Mont-roig de Tastavins a Vall-de-roures, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Font. Diu la tradició que al segle XIII fou trobada una imatge de la Mare de Déu entre uns esbarzers i al costat d’una font d’aigua. Al lloc s’hi va aixecar una petita ermita, que a meitat del segle XIV fou substituïda per un edifici gòtic, el qual encara podem contemplar avui.

L’any 1556 es va erigir un nou temple, a un nivell més baix, a tocar la llera del riu, que és coneguda com l’església de Baix del Santuari de la Font. A l’exterior, sota el capçal del temple hi ha una font amb 15 canelles. Aquest edifici fou reformat els segles XVII i XVIII.

Aigua al riu

El temple antic és d’estil gòtic-mudèjar i fou declarat monument nacional l’any 1931 gràcies a la coberta decorada amb un cassetonat mudèjar, gairebé únic. L’edifici és d’una sola nau, dividida en cinc trams per quatre grans arcs que sostenen unes columnes amb capitells decorats amb motius florals, animals fantàstics i algunes figures humanes. Al cassetonat de la coberta hi podem veure diverses creus de Calatrava, l’ordre al qual pertanyia el territori, formes geomètriques, llegendes religioses i escuts heràldics de diverses famílies nobles de la zona. La façana dels peus de l’església té un rosetó i està coronada per un campanar d’espadanya.

Els 16 brocs de la font

La porta, s’obre a la façana lateral, que dona a un claustre. La portalada és d’arc apuntat, amb quatre arquivoltes, i està presidida per un timpà amb la representació de la Mare de Déu en Majestat, envoltada d’àngels glorificadors. Al costat hi ha personatges relacionats amb l’Orde de Calatrava. Els capitells de les columnes, formen un fris corregut amb representacions del nou testament com la Fugida a Egipte, la Visitació, l’Epifania, la Crucifixió o la Resurrecció. La porta conserva la fusteria mudèjar.

A l’altra banda del claustre hi ha l’oficina de turisme i un centre d’interpretació dedicat a la industria del porc. Les instal·lacions del santuari es complementen amb una hostatgeria.

Porta d'accés a l'església del Santuari de la Verge de la Font

Aquest santuari és el centre d’una curiosa tradició que l’uneix a la localitat de Vallibona, a la veïna comarca dels Ports. Segons s’explica fa uns set segles una pesta va delmar la població de Vallibona, que va quedar sense noies joves. Set joves van decidir acostar-se a Pena-roja a buscar set noies que els ajudessin a repoblar la seva localitat. Ho van aconseguir i en agraïment, cada set anys els habitants de Vallibona recorren els quaranta quilometres que separen les dues poblacions. A Pena-roja son rebuts i festejats i, després de passar la nit, se’n tornen a casa seva. La darrera celebració va tenir lloc l’any 2012, per tant, la propera serà el 2019.

Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián 

Vall-de-roures

Per la ruta tot travessant el Matarranya seguim trobant-nos poblacions i paratges que valen la pena, Vall-de-roures, i per la Terra Alta, Arnes, Horta de Sant Joan, Gandesa, Bot, ...  haurem de fer-ne alguna altra sortida, tot no cap en un post i a més s'ha de documentar bé ja que val molt la pena.

Els Ports

Ruta:

https://goo.gl/maps/eVRnCJzZdHM2

-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada