dissabte, 20 d’agost de 2016

L'Anglesola, Mirambell, Tronxó, Olocau del Rei, Forcall, Cantavella, ...

L'Anglesola, Mirambel, Tronxó, Olocau del Rei, Forcall, Cantavella, ...

Dia 1 (19.08.2016) Almoster, La Pobleta, Cinctorres, L'Anglesola, ...
Dia 2 (20.08.2016) L'Anglesola, Mirambell, Tronxó, Olocau del Rei, Forcall, Cantavella, ...
Dia 3 (21.08.2016) L'Anglesola, Vilafranca, Ares, Castellfort, ...
Dia 4 (22.08.2016) L'Anglesola, Morella, Mare de Déu de la Balma, Pena-roja, ...

Comencem bé!. L'autoridà en cumplimiento del deber ...

L'Anglesola (Iglesuela del Cid. Teruel) 10.53h - 20 d’agost de 2016

L'Anglesola

Església d ela Purificació de l'Anglesola

És una obra del segle XVII construïda sobre l'església gòtica anterior. D'aquella primitiva església gòtica sols queden les voltes de la nau central i l'absis poligonal. L'actual capçalera barroca es construí invertint l'orientació, als peus de l'antiga església. Per tant, si ens situem en la capçalera i mirem cap als peus podem fer-nos una idea de com fou aquella primitiva església gòtica a través de la nau central que encara es conserva. El creuer es cobrix amb una àmplia cúpula sobre petxines realitzada en la rajola. La torre, adossada a la capçalera barroca té tres cossos quadrats, i l'últim, el de les campanes octogonal. El conjunt es completa amb una harmoniosa portada plateresca en arc de volta de canó amb columnes adossades. Algunes de les capelles que formen part de l'església foren finançades per riques famílies de l'Anglesola com els Aliaga o els Matutano.

Volta de la capçalera gòtica

Cúpula barroca

Cúpula barroca

Cúpula del transsepte barroca i la volta gótica
 
Ajuntament de l'Anglesola. Plaça de l'església
 
Sortim en direcció a Cantavella per l'A-227 ...

Cantavella

En trobem la població de festa major, bandes, bous, ... (pels pels no em quedo tancat dins l'"encierro"). Decidim passar per la tarda, ens ve de pas.

Plaça d'Espanya

Mirambell 

Maqueta de Mirambel

Mirambell (en castellà i oficialment, Mirambel) és un municipi de l'Aragó que es troba a la comarca del Maestrat aragonès. Mirambell limita amb els pobles d'Olocau del Rei (al nord) (al País Valencià), Tronxó (al nord-oest), Cantavella (al sud) i la Cuba (a l'est), aquests 3 últims pobles pertanyents a la província de Terol.


Convent de les monges agustines

Es perd en l'obscuritat dels temps la fundació de l'antiga ermita de Santa Catalina Màrtir. Es sap que en 1342 es donà permís per a reconstruir una ermita extramurs de la vila. En 1413 el Justiciable Bayle i altres havien incorregut en excomunió per haver-hi enderrocat l'ermita per a la construcció d'una part de les muralles, pels templers.


Gelosia


Campana del convent

A l'abril del 1564 la vila cedí en usdefruit la nova ermita per a fundar el convent de les religioses Agustines. En 1789 la vila cedí el domini directe de l'ermita. A mitjans d'abril del 1564 agafà possessió la seva fundadora, procedent de València. Amb el temps es va fer cèlebre i ric aquest convent. La fama del convent de Mirambell prompte donà resultats i va haver necessitat de què sortiren fundadores per a diferents punts d'Espanya. Morella fou la segona en imitar-la. A la fundació del de Morella el succeïren el de Rubiols en 1625 i el de Sant Mateu en 1630.. En 1647 sortiren de Mirambell fundadores per al convent de la mateixa ordre en Saragossa. El convent fou destruït pel lloc dels francesos i reedificà la seva església en 1831. L'església de Santa Catalina Màrtir és de dimensions regulars i de bella construcció, estant addicionada al convent i casa que foren l'antic hospital. L'altar major de l'església obeeix a l'ordre salomònica.

Convent

Existeixen altres retaules gòtics i gastades inscripcions. En el pati o l'horta del convent estava enclavada una de les torres rodones que fortificaven i resguardaven la vila. Es manà tirar-la avall en 1892, sense respectar les inscripcions àrabs que tenia.


Tronxó

Portal del Val

Tronxó (en castellà i oficialment, Tronchón) és un municipi de l'Aragó, província de Terol, a la comarca del Maestrat aragonès.

Ca

El trinquet

Plaques del trinquet

L'element més característic i conegut de Tronxó és el formatge que s'hi elabora a partir de llet de cabra i ovella i que té una forma característica gràcies al motlle que s'utilitza anomenat encilla.

Tronxó era una possessió hospitalera de la Castellania d'Amposta.

El formatge de Tronchón apareix el Quixot de Cervantes, ja en 1605, i es pot trobar a la Formatgeria de Tronchón.

Formatge de cabra Tronchón

Yo como D. QUIJOTE Y SANCHO, también he comido QUESO DE TRONCHON" Si vuesa merced quiere un traguito, aunque caliente, puro, aquí llevo una calabaza llena de lo caro, con no sé cuántas rajetas de queso de Tronchón, que servirán de llamativo y despertador de la sed, si acaso está durmiendo.""...dieron fondo con todo el repuesto de las alforjas, con tan buenos alientos, que lamieron el pliego de las cartas, sólo porque olía a queso"
Miguel de Cervantes. Don Quijote de la Mancha - Segunda parte - Capítulo LXVI
Formatge de cabra curat. Tronchón

La vila conté un significatiu patrimoni arquitectònic, encapçalat per l'església de Santa Maria Magdalena, construïda entre 1612 i 1625, i que posseeix una monumental torre de carreus datada el 1797.
 
La Presó antiga

Davant l'església es troba l'ajuntament (1556), amb la seva llotja de quatre arcs, i les Antigues Carnisseries adossades. A prop d'aquests es situa l'Antic Forn i l'anomenada Presó Antiga, edifici gòtic de carreus parcialment excavat a la pedrera. El conjunt monumental de l'entorn de l'església es completa amb el Portal del Val (antiga sortida de la vila, del segle XVIII) i amb les cases del Sant i del Castell, que segons la tradició s'assenten sobre un convent i el castell, respectivament.
La formatgeria

Dispersos per la resta de la vila també hi ha molts altres edificis d'interès, com les restes d'una possible portada romànica hipotèticament vinculada a l'antiga església (Cementiri Vell), diverses casonas (dels marquesos de Valdeolivo, Rectoral i Monforte), la Presó nova i els portals de Sant Miquel i Santa Bàrbara (aquest últim amb una capella barroca).

Portal de Santa Bàrbara
  
Però també hi ha nombrosos edificis d'interès a l'entorn del nucli urbà o dispersos per la resta del municipi, com la Font de la cadirat i el Rentador; l'ermita de Santa Anna, al peu del qual s'assenta la vila; la peculiar ermita del Tremedal, de planta circular, de la 2a meitat del segle XVIII; l'ermita de Sant Marc, al costat del Pont Vallès; les quatre ermites associades al culte a les masies, dedicades a Sant Antoni, La Puríssima, Santa Bàrbara i Sant Llorenç; el Molí de Sant Antoni o dels Tarazona; i multitud de masies entre les quals destaca Mas de Torre Piquer, recentment recollida en l'Inventari de Castells considerats Bé d'Interès Cultural.

Portal del Val

Olocau del Rei

Porta

Olocau del Rei (en castellà i oficialment Olocau del Rey) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports. És l'únic poble de la comarca de llengua castellana-aragonesa.

"La gran mayoria de los habitantes de olocau hablan castellano ..."

El municipi està situat al nord-oest de la província de Castelló i pràcticament rodejat de territori terolenc. El paisatge d'Olocau del Rei es caracteritza per les moles o altiplans que alternen amb conques deprimides drenades per rambles i riuets de curs intermitent. Les principals altures superen els 1.200 metres d'altura, destacant els 1.248 metres del pic Manzanera o el pic Olocau, al nord del nucli principal, amb 1.200 m.

Campanar de l'Església de la Mare de Déu del Pópulo (s. XIV).

Església de la Mare de Déu del Pópulo (s. XIV).

Portalada de l'Església de la Mare de Déu del Pópulo (s. XIV).

El riu de Cantavella frega el límit municipal pel sud, replegant les aigües de nombrosos barrancs com el de la Tejería o el de Torre Algares. Altres barrancs que discorren pel terme municipal són el de las Umbrías o el barranc de la Rambleta, al nord del terme, que dibuixa una complexa xarxa fluvial.

L'ajuntament

La llotja

A pesar que els vestigis més antics del castell ofereixen una superposició de poblaments, iniciats en l'Edat de Bronze, és durant la dominació musulmana quan es comença a tindre notícia escrita d'esta important plaça medieval. Menéndez Pidal documenta el senyoriu del Cid sobre Olocau a la fi del segle XI. A l'agost de 1180 Alfons II concedeix el castell a la Orde de Sant Joan, defensat a partir d'aquests moments des de poblacions del baix Aragó, ja que encara tardaria cinquanta anys a passar Morella a mans cristianes. En 1264 passaria a ser patrimoni real, en ser intercanviada per Vilafamés a l'Orde de Sant Joan. El 22 d'abril de 1271 l'infant Don Pedro va atorgar carta de poblament en favor de Domènec de Bolet, Arnau Çavit i uns altres més.

La presó

L'any 1287, el 30 d'octubre, el rei Alfons III incorpora Olocau al castell de Morella. Trobant-se a Morella el rei i davant l'estat decadent del castell d'Olocau, ho agrega a aquest terme amb tota la seua població, a condició que siga convenientment restaurat, però reconeixent-li els seus antics privilegis i drets, com el de poder nomenar justícia amb absoluta independència de Morella. Pel que fa a la jurisdicció civil, s'acatava a Morella quedant integrat en els seus termes generals fins a l'any 1691, any en què per privilegi real va aconseguir la total emancipació. Així, a partir d'este moment i fins a 1691, any en què es va independitzar, va formar part com un poble més del raval morellà.

Ermita de Sant Roc (s. XIX).

Fins 1691, tant Olocau com els altres llogarets no van cessar de reivindicar la seua independència de Morella i per això sempre s'aliaven en contra d'ella en totes les conteses, com la guerra de les Germanies en 1520. En 1701, en esclatar la Guerra de Successió, mentre Morella es va posicionar a favor de Felip V mentre que els llogarets ho feren a favor de l'Arxiduc Carles d'Àustria. Fins 1808 es dóna un període de pau per a aquesta comarca, que participaria posteriorment en la guerra dels 7 anys (guerres carlines). Tot i que encara que no es coneixen dades concretes d'Olocau, s'entén que va participar amb la mateixa intensitat que la resta dels llogarets.

Castell d'Olocau

Castell. Conegut amb els noms de Castell d'Olocau, d'Olcaf o d'Olocaf, està situat a uns 800 metres a l'oest de la població, sobre una muntanya de 1.203 m d'altitud. És d'origen àrab i hi ha qui suposa que va ser fortificat pel Cid en 1084. Ve classificat com de tipus montà i mig port, amb tres recintes escalonats no concèntrics i planta d'irregularitat dispersa. Actualment es troba en un estat ruïnós. Va ser donat per Alfons II d'Aragó als Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem a la persona de Fra Armengol d'Aspa. Va participar activament en les lluites dinàstiques entre el Comte d'Urgell i Ferran d'Antequera, a la mort del rei Martí l'Humà

Cofraria del Segle XIV

Capitell de la cofraria

Interior de la cofraria

Sant Marc

L'ermitori de Sant Marc es troba a l'extrem meridional del terme d'Olocau del Rei, a uns 4 km de la població i al costat de la carretera CV-121 immediatament abans d'entrar a Aragó i en el veí municipi de Mirambell. Es pot arribar també des de la Mata seguint cap a l'oest la carretera CV-120 que discorre al costat del riu Cantavella; l'ermita està molt propera a la confluència de les dues carreteres esmentades per convertir-se en l'A-226 que penetra a Terol.

La tradició remunta la fundació d'aquest temple a 1576, quan un misteriós personatge es va aparèixer al pagès Joan Vallès assegurant ser el mateix apòstol Sant Marc, condemnat a vagar per aquestes terres perquè els seus veïns no havien complert la promesa de construir una ermita en el seu honor després d'haver lliurat de la pesta uns anys abans. Davant aquesta demanda es va edificar finalment el temple promès, que poc a poc va anar quedant petit davant l'afluència de visitants i pelegrins en el que llavors era una concorreguda zona de pas entre els dos antics regnes. 

D'aquesta forma l'any 1770 es va aixecar l'ermitori actual, edificat amb la participació d'obrers i artesans vinguts d'Almassora. Durant la Guerra Civil va patir importants danys que no es van reparar fins a 1957 gràcies a la iniciativa i finançament d'Adela Escorihuela, acabalada olocauera resident a l'Argentina. El seu estat de conservació és bo.

Façana de Sant Marc

Sant Marc d'Olocau del Rei és un conjunt d'edificacions que formen un recinte trapezoïdal delimitant un plaça empedrada interior amb alguna cosa d'arbrat que és travessada per un camí -ja abandonat- que antany unia Terol amb Morella, mentre que la nova carretera passa al seu costat. Al costat de l'església s'aixequen l'habitatge de l'ermità, l'hostatgeria i els coberts per als pelegrins i les seves cavalleries, que amb les seves arcades donen a la plaça un aspecte porticat i acollien fins a mitjan segle passat un mercat setmanal per als habitants dels masos propers. A l'habitatge del santero encara es poden veure restes de la primitiva ermita, de la qual es conserva un tram bastant modificat. A continuació s'estén la vella hostatgeria, edifici rectangular i allargat de dos pisos amb teulada a doble vessant i petit porxo amb arcs de mig punt a la planta baixa. 

Interior de Sant Marc

L'església és un edifici notable amb fàbrica de molt bona qualitat, situat a la part esquerra del conjunt i mostrant a l'exterior diversos volums amb les teulades cobrint les diferents dependències a diverses altures, sobresortint per sobre de tots l'airosa cúpula campaniforme sobre un elevat tambor octogonal esquinçat per finestres. La façana és molt àmplia i elegant, dividida en tres cossos verticals amb la portada de pedra en el central, en la qual s'obre porta adovellada, fornícula buida sobre l'entablament i òcul superior. Remata la cornisa barroca de complicat perfil una espadanya amb campana i creu sobre pinacle. 

Sant Marc

La planta és de creu grega amb unes dimensions de 22 m de llarg per 22 m d'amplada en el creuer. Sobre petxines, s'alça el tambor -Circular a interior-que suporta la cúpula semiesfèrica que s'eleva fins als 27 m. Cinc cupuletes s'aixequen en els dos extrems del presbiteri i en les proximitats del cor. Hi ha dos altars laterals amb relleus d'escaiola dedicats a la Sagrada Família i a la Santíssima Trinitat, mentre que l'altar major alberga la imatge de l'evangelista Sant Marc amb el seu símbol, el lleó, estès als seus peus.


El pas del temps

Dues són les dates festives associades amb aquest ermitori: el 25 d'abril, dia de Sant Marc, i el 24 de juny, dia de Sant Joan. En ambdues ocasions s'acudeix en romeria a l'ermita, però la festa gran del patró se celebra cada quatre anys el 24 de novembre, amb assistència multitudinària de veïns i devots de tota la comarca i del veí Terol que gaudeixen d'un variat programa de festejos religiosos i populars. 

Detall de la porta


Forcall

Forcall, alguns cops referenciat el Forcall, és un municipi del País Valencià que està emplaçat a la comarca dels Ports.

Antic ajuntament

Situat en una vall escavada pels tres rius que conflueixen a Forcall: el (Bergantes, el Cantavella i el Calders.  


 Nombroses troballes arqueològiques testimonien la presència de poblats prehistòrics en la zona, però sens dubte un dels punts arqueològics més interessants de la província de Castelló el constituïx la Moleta dels Frares o de Liborio, probablement la Res Publica Lesserensis (Lessera o Lassira) de Claudi Ptolemeu, nucli de població íbero-romà estratègic en les comunicacions entre el Mediterrani i la vall de l'Ebre. Tot i així els límits del territori de Lesera són desconeguts. Per altra banda, també s'ha identificat aquest jaciment amb l'antiga Biscargis.

Més tard, aquests pobladors s'espargirien pel terme en llocs que com el Podi Albo o Puig-Blanch (en clara referència al Forcall d'avui) apareixen en documents del segle XIII. És en aquest mateix segle (2 de maig de 1246) quan l'infant En Pere de Portugal, en nom de Jaume I atorga la Carta de poblament. Va ser un dels tradicionals llogarets de Morella i, per tant, senyoriu de Blasco I d'Alagón en els anys immediats a la conquesta.

Durant el conflicte per la successió del rei Martí l'Humà, Forcall va encapçalar, com en moltes altres ocasions, l'oposició dels llogarets enfront de Morella. Va arribar la seva autonomia municipal en 1691 de mans del rei Carles II. Va ser zona d'actuació carlista durant el segle XIX.

Forcall, poble d'acusada personalitat i centre geogràfic de la comarca i dels pobles veïns d'Aragó, va viure dies de puixança que encara avui podem recrear passejant pels seus carrers i places.

El conjunt monumental de la vila es vertebra al voltat de la Plaça Major o històricament conegut com el Pla de la Creu, centre neuràlgic de la població que destaca per les seues dimensions i pels pòrtics que l'envolten. En ella trobem els edificis més importants com el Palau dels Osset (del segle XVI), el palau dels Fort i la Casa de la Vila o Palau de les Escaletes (del segle XVII).

Palau dels Osset

L'Església de l'Assumpció del segle XVIII, al Carrer de l'Església, fou construïda sobre la primitiva església gòtica del segle XIII de la qual conserva elements com l'absis, alguns finestrals, gàrgoles i una magnífica rosada. En el seu interior són molt interessants les pintures al fresc de Joan Francesc Cruella, dedicades a la titular de la parròquia de Nostra Senyora de l'Assumpció. També l'airós campanar de línia barroca que dibuixa el perfil de Forcall.

L'Església de Nostra Senyora de l'Assumpció

Altres monuments destacats del nucli històric de Forcall són les diverses cases pairals com la dels Maçaners i el Palau dels Berga, aquest darrer als afores, també conegut com la Fàbrica de Palos, on hi ha l'escut heràldic de la Torre-Palau de Blay Berga ambdós declarats com a béns d'interès cultural, palau que al segle XIX va servir de presó a 3.000 presoners isabelins capturats pel general Cabrera en el marc de les guerres carlines.

Cases de la plaça

Destaca el Forn de la Vila considerat el forn en funcionament més antic d'Europa, car té el seu origen en 1246. El forn, de caràcter comunal manté la mateixa estructura original d'època medieval. Té una placa commemorativa de pedra, amb l'escut propi del forn "Forn de la Vila, 1246-1993". És un dels tres forns medievals que queden en peus en la comarca dels Ports, sent aquest el més antic.


Mirambell 

Tornem a fer paradeta a Mirambell, pel matí ens amenaçava pluja i no hem pogut passejar pel poble. Aquesta tarda gairebé no hi hem trobat quasi ningú, ha sigut tot un plaer poder-hi passejar tranquilament.  

Cantavella

Avui és festa major i com és abitual per aquestes terres, hi ha bous.

Els bous millor des de la barrera. Plaça de de Cristo Rey

Cantavella "es troba assentada a curta distància, encara que á bastant altura, d'un barranc profund i de marges escarpades, que porta el nom de la vila, i per sota d'aquest s'uneix á ell un altre barranc de les mateixes condicions, venint a morir en la confluència un contrafort de les muntanyes de Pinarciego. "Aquest és el" niu d'àguiles "que descriu el general Joaquín Jovellar en 1875, en el seu informe sobre les operacions de lloc i assalt a la plaça.

Finestra gòtica

Aquestes i altres operacions desenvolupades durant les guerres carlines, van suposar un greu deteriorament de les fortificacions de Cantavella, especialment del seu Castell, tot i que encara es mantenen diverses torrasses del seu recinte emmurallat. Però per fortuna, es conserva un impressionant conjunt arquitectònic a l'interior de la vila. Una part significativa se situa entorn de la porxada Plaça Major, considerada una de les més belles d'Aragó. Aquesta es troba presidida per l'ajuntament, obra del segle XVI amb influències gòtiques.

Part de muralla. Cantavella

Al costat es troba l'església de l'Assumpció de la Mare de Déu, el temple de majors dimensions de la comarca; és una fàbrica barroca començada en 1730, que reuneix els trets típics dels temples de l'anomenada "estela pilarista". Als seus peus es troba la torre campanar (1652), amb pas obert pel qual discorre el viari. El conjunt de la Plaça es completa amb la Casa del Bayle i la Casa Rectoral, edificis amb interessants portades. A la part alta del poble hi ha l'església de Sant Miquel, fàbrica gòtica del segle XIV en l'interior es guarda el magnífic sepulcre gòtic de Gonzalo de Funes. Al costat d'aquest temple es situava l'hospital de Sant Roc (1775). Altres edificis d'interès de la vila són els seus casalots i l'ermita de Loreto (1700), aquesta última al Raval.Dispersos pel municipi hi ha una desena de molins i batans i nombroses masies, a més de les ermites de Sant Blai, Santa Bàrbara i Sant Cristòfol, Sant Joan del Barranc i Sant Antoni.


L'Anglesola

Arribem una mica cansats. Una dutxa, sopra i demà serà un altre dia ...




Turismo La Iglesuela del Cid a facebook
Turismo La Iglesuela del Cid web ofivial de l'ajuntament

 -.-
-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada