dissabte, 6 d’agost de 2016

Belltall, El Vilet, Sant Martí de Maldà, Maldà, Belianes, Arbeca, Puiggròs, Les Borges Blanques, ...

Belltall (Passanant i Belltall, Conca de Barberà)

Alls de Belltall

VIII Fetsa de l'All de Belltall. Una vegada més l’Agrupació de Productors d’All de Belltall ens convoca a la festa de l'all. Val la pena, ara que són acabats de collir, de reaprovisionar d'all la cuina i el rebost de casa per tot l'any.

La tradició d’aquesta festa és de mantenir els productors d’aquesta varietat d’all i fer-los costat. Conservada des de fa generacions malgrat les glaçades, se’n vol  promocionar les qualitats: una textura molt fina, un gust coent i un període ben llarg de conservació.

El Vilet

Finestra

El Vilet és una entitat de població del municipi de Sant Martí de Riucorb, a la comarca de l'Urgell.

És l'únic poble de la vall del Corb assentat a la mateixa plana del riu, situació que l'ha fet víctima de diverses rubinades.

Rosassa

Santa Maria del Vilet

És una església de dimensions reduïdes. L'exterior posa en relleu la rosassa de la façana i el campanar. A l'interior es venera la imatge gòtica policromada de la verge, obra de Guillem Seguer, escultor del segle XIV, i la imatge de Santa Anna, amb la Mare de Déu. També ornen l'església uns murals al fresc, obra del pintor Jaume Minguell.

Santa Maria del Vilet
 
Sant Martí de Maldà

La població de Sant Martí de Maldà es troba al costat del riu Corb, en una petita serra de 409 m, que domina la vall.

Creu de terme de Sant Martí de Maldà obra de Xavier Barrachina, de  l’any 1998

La població de Sant Martí està situada al costat del riu Corb, en una petita serra de 417 m que domina la vall. Les terres de conreu es destinen a cereals, oliveres, vinya i ametllers.

El terme formà part de la baronia d’Anglesola i després de la de Bellpuig. L’estructura del poble neix del nucli del castell, la part més antiga del poble té un traçat urbanístic irregular que s’adapta a un terreny lleugerament costerut. Entre els carrers més antics hi distingim els portals medievals de l’antiga vila closa de St. Martí de Maldà.

La història de Sant Martí de Maldà va anar marcada per la del seu castell. A la part alta del poble, vora la que encara s’anomena plaça del castell, se’n guarden algunes restes com el graner i la capella d’origen romànic molt transformada.

Finestra

El castell es troba documentat des dels inicis del s.XIII. El castell i la població foren dominats per la baronia dels Anglesola i després de la de Bellpuig, caigué en mans dels Cardona que esdevingueren ducs de Sessa i Baena. Al segle XVI, els Cardona, senyors de la baronia, ordenaren fer desmuntar el castell, i aprofitar les pedres per a la construcció del convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Només en resten els graners i la  capella romànica.

Font: Turisme Urgell 

Església parroquial de Sant Martí de Maldà

Església parroquial de Sant Martí de Maldà. La seva construcció es va realitzar del 1602 al 1668, sobre una anterior documentada del 1313. La porta d'entrada d'estil barroc salomònic és de l'escultor Pau Viala (1694). El campanar data de 1774 de l'arquitecte Josep Prat.

Maldà

Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, i pertany a la Vall del Corb.

Maldà

El terme de Maldà, a la Vall del Corb, limita al nord amb Belianes i Sant Martí de Riucorb; a l'est, amb Vallbona de les Monges i els Omells de na Gaia; al sud, amb l'Espluga Calba i els Omellons, i a l'oest, amb Arbeca.


Els primers vestigis són de lèpoca ibèrica i es troben al paratge del Maldanell. Antigament hi havia hagut un poblat i un castell o torre de guaita que estava al cim del turó on avui shi alça lermita de Sant Joan del Maldanell. Prop daquest lloc shi ha trobat moltes restes de gran interès arqueològic e històric.

Hi resten un dolmen, tombes excavades a la roca i mostres de ceràmica. També shan trobat restes romanes, tombes del segle II al paratge de l'Oliva.


Els Cardona, vescomtes d'Osona, foren els primers que senyorejaren el terme i el castell de Maldà. És probable que ells fossin els endegadors i repobladors del lloc vers el 1040, data en la qual feren donacions de béns de Maldà a lesglésia de Sant Vicenç de Cardona, amb motiu de la seva consagració. Aquesta possessió fou confirmada lany 1082 quant els comtes de Barcelona, els germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, amb la comtessa Mafalda donaren a Ramon Folc, vescomte de Cardona, el castell de Maldà, el lloc i el castell del Maldanell. L'any 1273 vengueren les propietats al rei Jaume I, i no fou fins que en els temps de Jaume II aconseguiren de nou els castells de Maldà i Maldanell. Més tard, els béns passaren a mans dels senyors de Ponts. Lany 1585 passà a mans d'Antoni de Frígola i l'any 1667 als Cortada. Lany 1868 heretà la baronia Josep de Càrcer i d'Amat.

Portalada del castell de Maldà

Castell de Maldà
.
Castell de Maldà

El Castell de Maldà, situat a la plaça del Castell, a la part alta del poble, és el principal monument i símbol del municipi, i és visible des de qualsevol punt de la vila i de la seva rodalia. Forma part del poble des del segle X i ha patit diverses modificacions i ampliacions al llarg de la seva història. L'any 1833, un escamot de carlins van destruir-lo i en van deixar les parets mestres, la gran sala dels arcs i algunes restes d'altres dependències.



Aquests elements formen el conjunt visitable actualment, recentment remodelat, en el qual hi té una importància destacada la sala dels arcs. Actualment s'hi poden celebrar actes, i l'Ajuntament proposarà l'edifici com a seu d'un futur centre d'estudis sobre la Vall del Corb.



Més informació del castell: AQUÍ
-
Església parroquial de Santa Maria
-
L'actual església parroquial de Santa Maria de Maldà és del segle XVIII i es troba en la part alta de la població. Té la façana dividida per dues pilastres adossades que fan que transcendeixi a l'exterior l'estructura interior, de tres naus. Dues pilastres més a la cantonada emmarquen tot el conjunt. La portada té dos cossos. Cadascun té dues columnes de fust llis i capitell corinti. Damunt de la portada hi ha un frontó corbat que es repeteix a dalt de tot. El campanar és octogonal.

Actualment, l'església està sent remodelada i les cerimònies s'oficien a la de Sant Pere.

Església romànica de Sant Pere

La primitiva parròquia sembla que era l'església romànica de Sant Pere, que es troba a la part baixa del poble, prop de la carretera de Vallbona. És d'una sola nau, té un absis quadrat i data del segle XII. Tant la nau com l'absis són coberts amb volta de canó, sostinguda per quatre arcs torals que es recolzen en mitges columnes, amb capitells senzills de pla i cavet. El més proper al frontis té a mitja columna un altre capitell del qual arrenca un començament d'arc rebaixat, desaparegut o que mai es va arribar a construir.

Sant Pere de Maldà

Aquesta o una església anterior és esmentada el 1154, quan va passar de la diòcesi de Vic, a la qual pertanyia des del final del segle XI, a l'arxidiòcesi de Tarragona. La façana, coronada per una espadanya, té una portada amb arc de mig punt, d'ample dovellatge, protegit per un guardapols, i sostingut per dues columnes amb capitells ornamentats amb elements de tipus vegetal i molt simple i de dibuix geomètric.


Belianes

Belianes és un municipi de 586 habitants situat a la comarca de l'Urgell.

L'ajuntament

L'ajuntament

És un casal gòtic d'influències renaixentistes data dels segles XVI i XVIII. La façana és de pedra noble amb una portada de mig punt adovellada. Es creu que cap al 1416 aquest edifici pertanyia a la família Senvicent i vers el 1611 passà a la família Navès, natural de Cervera. Actualment, l'edifici hi té ubicada la biblioteca Tirant lo Blanc, la fonoteca Daniel Gelabert, una sala d'exposicions, el museu dels vestits i l'ecomuseu de la vida rural.

Finestra de l'ajuntament

L'Ajuntament guarda un interessant encenser de bronze d'estil gòtic del segle XV.

També custodia un retaule de Sant Jaume pintat a l'oli d'estil barroc del segle XVII. Antigament estava guardat a l'església de Sant Jaume, però per por dels saqueigs de la Guerra Civil van guardar-lo a la casa de la vila.

L'església de Sant Jaume

Església de Sant Jaume


L'edifici data del segle XVI i pertany a l'estil gòtic tardà. Antigament en aquest lloc hi havia una església romànica de la qual resta encara la porta d'accés al temple, adovellada amb arc de mig punt. Ja se'n parlava el 1050 en uns documents de les parròquies del bisbat de Vic. L'any 1563 se n'encarregaren les obres de recuperació a l'arquitecte Sebastià Font. L'edifici té una sola nau amb capelles laterals i un absis poligonal. La coberta és de volta de creueria amb claus de volta. En una de les claus de volta de l'església hi ha l'escut dels Templers. El campanar data del segle XVIII. Antigament, a l'interior del temple es guardava un interessant retaule de Sant Jaume del segle XVII que fou guardat a l'Ajuntament de Belianes per por dels saqueigs de la Guerra Civil.

Interior de l'església de Sant Jaume de Belianes

Cal Roc

Casa pairal catalana, d'estil renaixentista, que data del segle XVI. L'edifici consta d'una planta baixa, el primer pis amb quatre finestres de llindes - una de les quals té ornaments neoclàssics - i les golfes amb dues obertures i un petit balcó. És curiós saber que la façana d'aquesta casa està reproduïda al " Poble Espanyol" de Montjuïc a Barcelona. Actualment és de propietat particular.

Cal Roc

Cal Josa és una altra casa pairal d'estil renaixentista, que es caracteritza per la façana de pedra picada.


Arbeca

Arbeca és un municipi català de la part septentrional de la comarca de Les Garrigues, en el límit amb el Pla d'Urgell i l'Urgell.

Carrer Sant Jaume

La vila d'Arbeca es troba situada al voltant d'un turó (357 m. d'altitud) a la comarca de les Garrigues, segons la divisió de la Generalitat del 1936, al límit amb la comarca de l'Urgell, amb una població de 2.510 habitants. La principal activitat de la vila és la ramaderia i l'agricultura, a part dels pinsos, tallers mecànics, tèxtils i la construcció. 

Plaça de l'església

El seu terme municipal, limita al nord amb el de Miralcamp, (antigament el de Bellfort i Borgetes de Salena) i Vilanova de Bellpuig; a l'est, amb el de Belianes, Maldà i Omellons; al sud, amb Omellons i la Floresta (antigament Castellots); i a l'oest, amb Puiggròs i Les Borges Blanques. Està drenat pels barrancs o "fondos". En l'argot popular s'anomenen: l'Aixaragall, Borgetes, Comes de Maldà, Trull, l'Espareguerra.

En el camp de l'administració civil forma part del partit judicial de Les Borges Blanques, i en l'eclesiàstic pertany a l'arquebisbat de Tarragona, situat al límit del bisbat de Solsona i Lleida.

El castell

Castell d'Arbeca


El 1156, Berenguer de Tarroja, conseller del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va obtenir la jurisdicció del lloc d'Arbeca, segurament per cessió del mateix comte però no és fins al 1225 que apareix el primer esment del castell en el testament de Guillem Roca. El fill de Berenguer de Tarroja, Ramon, heretà el feu a títol de baronia i el llegà al seu fill Hug, comte de Solsona. Per la seva banda, aquest deixà a la seva neboda Agnès de Tarroja les baronies d'Arbeca i Tarroja. L'any 1218, amb el casament de Ramon Folc IV de Cardona, fill i successor del vescomte Guillem de Cardona, i Agnès de Tarroja, la senyoria del castell d'Arbeca passà a formar part de les possessions de la casa dels Cardona que hi establiren la seva residència habitual. Els Cardona va viure a Arbeca fins al segle XVII i els seus successors, els ducs de Medinaceli, foren senyors d'Arbeca fins a la fi de l'antic règim.

Les restes que es conserven de l'antic castell palau dels Cardona demostren la seva importància. L'edifici que va restar dempeus fins a mitjan segle XIX fou construït a cavall dels segles XV i XVI. Era una del final del gòtic i del començament del renaixement. La seva construcció s'inicià a partir de 1475 per ordre del duc Joan Ramon Folc III de Cardona. El 1497 hi treballava el picapedrer de Montblanc mestre Miquel i el 1501 el també picapedrer Domènec Llopis. S'hi treballà durant tot el primer terç del segle XVI. Es disposa d'una detallada descripció de les estances del castell escrita el 1553. Disposava de quatre torres cantoneres i una gran torre de l'homenatge. En aquest castell s'hi hostatjaren personatges com el príncep arxiduc Felip el Bell o el rei Felip II.
.
Muralla del castell

Entre els segles XV i XVIII el castell d'Arbeca té gran fama entre viatgers i la noblesa, com fan evidents les nombroses referències a la seva espectacularitat i bellesa recollides en la documentació. De les fames llegendàries que s'atribueixen a l'edifici destaca l'existència de tantes finestres com dies té l'any, cadascuna amb una reixa daurada. Quan la senyoria passà als ducs de Medinaceli, al segle XVII, s'inicià el procés de degradació del castell que, tanmateix, es mantingué dempeus fins a mitjan segle XIX. Així, el 1845 Malgrat tot, el 1845 Pascual Madoz esmentava que les restes del murs, torres i altres estructures del castell-palau encara es trobaven en bon estat.
.
Torre del castell


Amb motiu de la guerra dels Segadors la vila fou fortificada i el 1646 fou conquerida pel Marquès de Leganés en nom de Felip IV. Tant en aquesta guerra com en la de Successió (1701-14) sembla que fou important el paper del castell d'Arbeca. El 1851, el duc de Medinaceli va vendre el castell que fou gairebé del tot enderrocat per a utilitzar-ne els carreus.

Tot allò que avui es pugui observar de la fortificació d'Arbeca correspon a la fase construïda al segle XVI o a moments immediatament anteriors o posteriors a aquella centúria. Es conserven visibles parcialment els fonaments de les torres meridionals i restes del llenç de muralla que les unia, així com la torre nord-oriental Aquesta darrera és la construcció més ben conservada de les antigues edificacions del castell-palau. Es tracta d'una gran torre de planta circular de base atalussada, bastida amb carreus proporcionats i ben treballats de pedra calcària i lligam de morter que conserva els arrencaments dels límits septentrional i oriental de les muralles del perímetre central del castell.

Més informació:


Església parroquial de Sant Jaume

Església de grans dimensions interiors, però de planta estranya, ja que sembla més ampla que llarga. Consta d'una sola nau amb transsepte i capelles laterals corregudes; la zona del creuer és força amplia. Al sostre de l'altar major hi ha unes pintures dels quatre evangelistes. S'ha cobert amb volta de mig punt, arcs torals i llunetes. Es troba tota pintada a excepció de les pilastres. Aquestes tenen uns grans capitells d'ordre compost. La pavimentació està feta amb grans lloses de pedra, entre les quals hi ha algunes sepultures del segle XVIII.

Dintell de porta

La façana presenta un frontó triple, el central, més gran i amb una petita espadanya al mig. Els laterals són rematats per punxons de boles. El portal és d'estructura barroca, però auster d'ornaments. Està flanquejat per pilastres adossades que sostenen un fals entaulament amb fornícula central apetxinada amb columnes i frontó corbat. S'accedeix a l'església per una escalinata amb barana en la part central de la qual hi ha un escut frustrat. L'aparell de l'edifici és de blocs de pedra ben escairats i molt regulars. A la porta hi ha la data de 1686 gravada a la pedra. La torre campanar de torre és de planta quadrada, amb aparell de carreus regulars disposats en filades. Està rematada per un mirador.

Més informació de l'església de Sant Jaume

Centre Republicà

La nova seu de l'ajuntament fou inaugurada l'any 1986, segons projecte de l'arquitecte Ramon Maria i Puig. La història de l'edifici comença el 1913 quan era local del Centre Republicà, fent funcions de cafè, teatre, biblioteca, sala de reunions. En acabar la guerra (1936-1939), però, és confiscat als seus propietaris.Aleshores passa a ser un local de la Falange i "Frente de Juventudes".

Centre Republicà

L'any 1949 la família Busquets Teixidó de La Floresta va comprar el local als socis majoritaris i el 1961 el va vendre a l'Ajuntament d'Arbeca. la Seu de l'Ajuntament, des del 1949 al 1961, era a l'edifici contigu, l'antic hospital. D'ençà de la nova compra i fins al 1984, s'ubicà als baixos del nou edifici.

Centre Republicà, actualment l'ajuntament d'Arbeca

A la façana hi havia un rètol de pedra picada amb la inscripció "UNIÓ REPUBLICANA", en memòria del 14 d'abril de 1931que es retirà en acabar la guerra (1939).
 
Fortalesa ibèrica dels Vilars

Els Vilars

Als voltants del poble es pot veure la fortalesa ibèrica dels Vilars (750 aC). L'any 1998 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, a la categoria de Zona Arqueològica, per la Generalitat de Catalunya. Els Vilars és un jaciment protohistòric situat a l'extrem nord-oest del terme d'Arbeca, a la comarca de les Garrigues. Es tracta d'una fortalesa, ja que un 75 per cent de la superfície construïda correspon a un sistema defensiu compost per dotze torres. Els treballs al jaciment tenen per objectiu la recuperació de la fossa que envolta la fortalesa i les escarpes. La intervenció, de gran envergadura i complexitat, implica diferents fases. D'una banda, l'excavació de restes romanes. Per altra banda, es buidarà la cavitat i es restauraran les escarpes. Finalment, s'actuarà sobre el sistema de drenatge en el fons de la cavitat per a donar sortida a l'aigua. La intervenció subvencionada pel Ministeri de Cultura contribuirà a realçar la fortificació i a exhibir al públic visitant la fossa, el parímetre intern i les estructures adossades. A més, el condicionament de la fossa és igualment vital per a la conservació i la posada en valor de les restes arqueològiques. La restauració persegueix que el poblat dels Vilars es consolidi com un punt de referència del turisme cultural i l'estudi de l'època ibèrica.


Més informació: Fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca

Ferma-rajoys
 
Puiggròs

El castell de Puiggròs és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues, situat a la part septentrional, al límit amb la comarca del Pla d'Urgell i regat pel canal d'Urgell. 

Finestra del castell de Puiggròs

Puiggròs es localitza en la vila de Puiggròs al mig de la plana urgellesa. Al cim del turó i enmig de la vila closa hi havia el castell, després castell palau, de Puiggròs.

Més informació del castell de Puiggròs

Església parroquial de Santa Maria

Refeta al s. XVII, de bonica i austera façana, presenta un campanar de torre quadrada.

Església parroquial de Santa Maria de Puiggròs

L'edifici original és d'època romànica i els seus acabats són ja gòtics. Apareix documentada ja el 1364; aquesta, però, no ens ha arribat als nostres dies. La parròquia actual és fruit del segle XVIII. Està dedicat a Maria Assumpta i Verge. És un edifici de gust neoclàssic amb algunes reminiscències barroques. Les seves dimensions deuen ser molt superiors a les de l'anterior.

És una església de planta basilical d'una sola nau amb capelles laterals. A la zona esquerra dels peus hi ha una torre campanar.

Més sobre Santa Maria de Puiggros


Les Borges Blanques



Les Borges Blanques és la capital de la comarca de les Garrigues. Està situada en la zona de contacte entre els sectors de reg del Canal d'Urgell i els altiplans de la Depressió Central. Disposa d'una excel·lent xarxa de comunicacions que inclou les carreteres N-240 i C-233, l'autopista del Nord-est, diverses carreteres locals i la línia ferroviària Tarragona-Reus-Picamoixons-Lleida, amb parada pròpia al municipi.

La plaça Major destaca per les seves àmplies porxades, arcs i alguns casals notables, amb certs elements arquitectònics renaixentistes.

Carrer Major

L'actual església parroquial de l'Assumpció de Maria és un temple neoclàssic, dotat de campanar amb un gran balcó que l'envolta, que fa funció de mirador de les Borges Blanques. La capelleta, d'estil barroc, data de l'any 1743.

Església parroquial de l'Assumpta 

Església de planta basilical de tres naus, la central és força amplia i coberta amb volta de canó. Als laterals hi ha capelles fins a l'alçada del transsepte. Els elements suportants són pilastres amb capitells decorats amb motllures. El paviment és de lloses de pedra i afegits de rajola vermella. L'altar major està decorat amb tres grans taules dedicades al naixement, la Immaculada i el crucificat.

Església parroquial de l'Assumpta

De l'exterior en destaca l'àmplia façana barroca, acabada amb un frontó i rematada per escultures de pedra, la major part mutilades. L'accés és per aquest mateix punt, per una escala de doble tram. És una portada de gran magnitud, flanquejada per dues grans pilastres amb dues fornícules apetxinades on hi deurien haver imatges, avui perdudes. Tot plegat sosté un fals entaulament damunt del que hi veiem una reproducció reduïda del portal principal, remat final de la decoració arquitectònica.

El campanar actual s'acabà el 1899. És de base quadrada amb tres pisos superiors de perímetre octogonal decreixent. En la seva edificació també s'aprofitaren materials de l'antic castell. L'alçada fins a la bola és de 50m. i compta amb ou campanes, la més petita de totes és l'única antiga. 

Més informació sobre l'Assumpta de les Borges Blanques

L'Espai Macià

L'Espai Macià ens ha quedat pendent per la propera, era molt just per poder-lo visitar en calma i com es mereix, per tant ho reservem per una altra ocasió esperem que no gaire llunyana.

I per acabar ... unes cerveses fresquetes a la Cerveseria O'Brothers de les Borges Blanques i cap a casa, sempre i quan no hagueu de conduir, és clar. En tenen d'artesanals, molt bones!

Afegeix la llegenda


-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada