divendres, 19 d’agost de 2016

Almoster, La Pobleta, Cinctorres, L'Anglesola ...

Almoster, La Pobleta, Cinctorres, L'Anglesola ...

Dia 1 (19.08.2016) Almoster, La Pobleta, Cinctorres, Forcall, L'Anglesola, ...
Dia 2 (20.08.2016) L'Anglesola, Mirambel, Tronxó, Olocau del Rei, Forcall, Cantavella, ...
Dia 3 (21.08.2016) L'Anglesola, Vilafranca, Ares, Castellfort, ...
Dia 4 (22.08.2016) L'Anglesola, Morella, Mare de Déu de la Balma, Pena-roja, ...

A mig matí sortim en direcció L'Anglesola (Maestrat). Passem per Reus i agafem la carretera d'Alcolea del Pinar (la N-420), Falset, Mora d'Ebre, Corbera, Gandesa, Calaceit (Seguim per la N-420 i N-232 cap a CV-117 a Comunidad Valenciana. Agafeu la sortida CV-117 des de N-232), Mont-roig, Morella (la CV-125), Cinctorres (CV-12 i CV-15), Vilafranca i L'Anglesola

Uns kms abans d'arribar a Mont-roig ens trobem el Santuari de Montserrat on fem parada.

Santuari de Montserrat

El santuari de Montserrat (Montserrate) de Fórnols de Matarranya és un conjunt d'edificacions situat a la capçalera d'una vall que acaba al poble. En aquest conjunt hi ha una església (l'ermita de Santa Mònica), un claustre voltat de diferents dependències, i un pou.

El santuari de Montserrat

L'església és gòtica, començada al segle XIV i es va anar modificant i ampliant als segles XVII i XVIII. És d'una sola nau amb tres trams (el primer amb el presbiteri i una capella lateral, el segon amb la porta de l'església a un costat, donant al claustre, i el darrer amb un cor elevat). Té un campanar de cadireta al que s'arriba per una escala de cargol des del cor. Es cobreixen amb cúpules amb petxines la capella major i la lateral, el cor amb volta de canó apuntada i el tram central de la nau amb volta de creueria.

Ull de bou

El claustre i les altres dependències formen una planta irregular degut als successius afegits. El claustre té dos pisos i només té galeries en tres costats.

Creu de terme

La Pobleta d'Alcolea

Antiga escola (?)

Fem paradeta a La Pobleta d'Alcolea és una petita aldea del terme de Morella, situada a la dena del mateix nom. És la més septentrional del terme morellà i limita amb l'Aragó. Té unes desenes d'habitants.

Església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de les Neus

La Pobleta d'Alcolea va ser fundada el 1244, en plena "Reconquesta". En destaca l'església, del segle XVIII, el campanar i l'arquitectura d'alguns edificis.

Església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de les Neus

Morella ... Passem de llarg, la visitarem de tornada ...


Morella

Cinctorres
 
Cinctorres
és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Passejant pels carrers de Cinctorres

En el terme municipal es troben jaciments que reflecteixen el pas de diverses civilitzacions pel municipi. Així, s'han trobat restes de l'edat del ferro, dels ibers, alguna xicoteta resta romana i també visigòtica. Cal destacar la troballa de la placa d'un cinturó visigot, que actualment es troba al Museu Provincial de Belles Arts de Castelló.

En els darrers segles de l'època islàmica es creu que la majoria de localitats del terme de Cinctorres estaven ocupades. Estes localitats podien ser xicotets assentaments o bé alguna fortificació, situada en algun cim, com el Fossar dels Moros i els Castellets.

Capelleta

Cinctorres va ser conquerit el 1232 per en Blasco I d'Alagón, incorporant-se a les anomenades aldees de Morella. Les relacions amb esta població mai van ser bones, estant en qualsevol conflicte Cinctorres del bàndol oposat al de Morella, per si en cas de guanyar podien aconseguir la independència. El 1358 Cinctorres es fortifica, amb motiu de la guerra de Castella.

El 1369 el rei Joan I, davant les seues queixes els concedí un marge d'autonomia. En la successió de Martí l'Humà, Morella es posà a favor de Ferran d'Antequera i la resta d'aldees a favor de Ferran d'Antequera. Un atac de Morella a Cinctorres provocà la rendició de totes les aldees.

Afegeix la llegenda

Després de més conflictes amb Morella, fou finalment el 1691 que Cinctorres assoleix la independència amb la resta de vuit aldees aprofitant la falta de diners de la monarquia. Tot i que Morella s'hi va oposar, el 9 de febrer de 1691 Carles II firmava el privilegi per les vuit aldees, que passaven a ser viles.

D'especial rellevància va ser el segle XIX per a Cinctorres, ja que en tota la comarca es van viure intensament les tres guerres carlines.

Els finals de segle XIX i inicis del XX, Cinctorres, com en altres pobles de la comarca, veurà un desenvolupament de la indústria tèxtil, en este cas especialment de la faixa. La figura del faixero, persona que es dedicava a vendre faixes per la resta d'Espanya així com el sud de França, està estretament lligada a Cinctorres.

Ermita de Sant Lluís. Del segle XVII. Compta amb un gran pòrtic i unes interessants grafies en l'interior.

El segle XX, com a moltes altres zones rurals de muntanya, va ser un segle marcat per la despoblació. Cinctorres patí una forta emigració, especialment cap a Barcelona i la seua àrea metropolitana.


Peiró de Cap de Vila. Del segle XV. Antiga creu gòtica de terme en pedra. És l'única que s'ha conservat dels quatre que s'erigirien en el terme de Cinctorres. Situada originalment al sud-est de la població, va ser traslladada en 1939 a la Plaça de l'Església. La creu mostra una tipologia llatina i braços rectes les extremitats dels quals presenten rematada vegetal. En l'advers, apareix la figura de Crist crucificat acompanyat de dos àngels músics als seus peus. En l'inrevés, es disposa la figura de la Verge amb el Nen, sota la qual estan les figures de Santa Bàrbara i Santa Llúcia.

Església de Sant Pere Apòstol
de Cinctorres
Església de Sant Pere Apòstol de Cinctorres

L'Església parroquial de Sant Pere Apòstol de Cinctorres és un edifici religiós d'estil neoclàssic que es va començar a construir l'1 d'agost de 1763 sent els mestres d'obres Josep Dolz i Josep Aiora. Després de 19 anys de treballs, va acabar beneint-se i inaugurant-la el 28 de setembre de 1782.

El temple consta de tres naus, un espai creuer i dues torres bessones que segueixen l'ordre arquitectònic de la façana. Amida 60 metres de llarga per 25 metres d'ampla (mesures exteriors).

En el seu interior es troben frescos de Joaquim Oliet i Cruella, y peces d'orfebreria, creus gòtiques de plata dels Santalínea, punxó de Morella del segle XV, un Calze de l'any 1597, un llenç de l'any 1630 i el Lignum Crucis de l'any 1664. També guarden rics ornaments litúrgics i dos rosaris d'or portats des de Manila pel frare cinctorrà Josep de la Torre, en l'any 1754.


- Després d'una bona tirada de kilòmetres arribem a L'Anglesola, poc ha canviat de fa uns anys ençà, excepte que té més locals dedicats a l'hoteleria i el turisme.

Més informació AQUÍ


Milicià

A l'oficina d'informació i turisme de l'Ajuntament ens van atendre de meravella, tot amabilitat i paciència per part de Carmen Guardiola. Amb la fortuna de que a la mateixa oficina hi havia una exposició de fotografies i material de la guerra que provocà el colp d'estat franquista. Un xicot vestit de milicià (per cer, una mina en sabia un pou) ens va fer la visita guiada explicant les imatges que apareixen a les fotografies de Ripollés, militar fill del poble que combaté i documentà el front republicà.

Desfilada de les tropes republicanes davant del govern militar (o Subdelegació de Defensa) a Tarragona

Desfilada de les tropes republicanes baixant per la Rambla Nova just davant del monument als herois de 1811
(conegut popularment com l'estatua dels despullats)

Amb uns amics i companys posant davant del monument als herios caiguts del 1811

Aquí tenim una petita mostra de desfilades a Reus (Caballeria) i Tarragona (Infanteria), així com una de grup al davant del monument als herios caiguts del 1811.


L'Anglesola 

L'Anglesola

L'Anglesola (en castellà i oficialment, La Iglesuela del Cid) és un municipi de l'Aragó situat a la comarca del Maestrat aragonès. Va ser declarat conjunt historicoartístic el 1982.

La casa consistorial ocupa un palau del segle XIII

Limita amb les poblacions de: Cantavella, Mosquerola a la província de Terol i Vilafranca i Portell de Morella a la província de Castelló.

Casa de Blinque

La seva població està travessada per dos rierols que la divideixen en dues parts, un central i dues laterals; en el central s'encontren enclavats els edificis més importants de la vila, té forma de triangle i és el que estigué emmurallat, amb les seues cinc portalades d'accés constituint així el que fou la vila medieval.

La llortja

Història

Molts són els gests que podríem destacar d'aquesta història de la vila: la seva indiscutible antiguitat. Basant-nos en la seva arqueologia podem deduir que els primers pobladors provenien de l'Edat de Bronze. Es van encontrar restes de muralles, mosaics, medalles, monedes iberes i romanes, trossos d'àmfora i sepulcres. A més, a més, d'un megàlit simple encontrat en els voltants de l'ermita. Tots aquests jaciments revelen la destrucció d'alguna ciutat antiga. En el segle XII, en temps de reconquesta, aquesta vila és encomanada als templers, formant part del que fou la Baylía de Cantavella.


El 1242 es concedeix a l'Anglesola la Carta Pobla, a partir de la qual es consolida el nucli de població, possiblement amb l'assentament dels templers i originant-se així el primer recinte emmurallat. A jutjar pels testimonis existents, va tindre el seu moment d'esplendor entre els segles XVI i XVII, com a prova han quedat els grans edificis de població. Ja en el segle XIX, el Maestrat es converteix en un dels principals escenaris de les guerres Carlistes, durant les quals cobra fama per aquestes terres el General conegut com el Tigre del Maestrat, qui arribà a ser cap de l'exèrcit d'Aragó. L'Anglesola, com lloc de frontera que és i degut principalment a la seva orografia, ha sigut durament castigada per les guerres que s'han succeït al llarg de la història.

Felip IV de Castella, III d'Aragó
i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta
Passejant pels carrers del nucli antic, declarat conjunt històric artístic, el viatger troba les petjades d'un passat florent en forma d'edificis i construccions carregats d'història, segles i tradició. Els carrers vénen a ser com un museu a l'aire lliure, un complet catàleg de testimonis històrics. Entrant pel carrer Sant Pau i a mà dreta, ens encontrem davant l'arc que conduïx a la Plaça de l'Església, de petites dimensions, quadrada i molt tancada, queda travessada per una sola circulació: carrer Ondevilla i pòrtic de l'Ajuntament.

Interessants són les diferents edificacions entre les quals destaca per la seva situació l'església. El temple actual és el resultat de diverses ampliacions, l'última del segle XVIII, d'aquest segle pareix ser la torre de tres cossos, l'últim octogonal amb un gual a cada costat, tota en carreus. Adossat a l'església encontrem un interessant conjunt arquitectònic, segurament remodelació d'un edifici antic, convertit hui en Casa Consistorial. En ell s'ubica la torre dels Nublos, alçant-se paral·lela a la torre de l'església, com símbol del laic poder Civil; és de planta quadrada, coronada de merlets i consta de masmorra amb accés de trapa. Entre la torre i l'església hi ha la sala que hui s'utilitza com Saló de Sessions de l'Ajuntament. Els bells finestrals gòtics que s'obrin en el pis superior configuren la imatge més significativa de la plaça. L'edifici consta de llotja amb tres arcs ogivals i coberta de massissa fusta que dóna accés a l'exterior del recinte. Davant de l'església la Casa de Blinque, on destaca l'arc de carreus de mig punt, el qual presenta en la seva dovella central el TAU, emblema de l'Orde del Temple. L'escut, amb sis quarters coronats per Yelmo, se situa a sobre la porta, però no immediatament com és habitual, sinó més distanciat. La fatxada està protegida per un singular pòrtic recolzat en un pilar quadrangular, el qual, encara que datat en 1729, pareix molt més antic; possiblement entre romànic i gòtic. El costat de la plaça l'ocupa el Palau Matutano-Daudén, de la qual, la fatxada s'exhibeix en el carrer Ondevilla. La sobrietat exterior no reflecteix la riquesa interior, considerant-se una joia la doble escala monumental amb una barana en gelosia tan típica del Maestrat en les construccions senyorials del segle XVIII. L'última remodelació que ha sofert l'han convertit en hostatgeria d'Aragó, sense que haja perdut el seu clima senyorial. Davant de l'hostatgeria, una altra excel·lent mansió de la família dels Daudén, coneguda com a Casas de las Notarias, destaca per la seva puresa estilística i les seves proporcions.

Escala doble del Palau Matutano-Daudén

Escala doble del Palau Matutano-Daudén

En la primera planta es poden observar tres finestres precioses, i en la planta baixa, una finestra rectangular amb una esplèndida rella datada en 1568, que tanca al costat d'aquesta la porta de carreus amb magnífiques dovelles. Sortint de la fortificació medieval, i continuant pel Carrer de Sant Pau, ens topem amb els palaus renaixentistes d'Aliaga i Guijarro, que al costat de l'església mantenen un equilibri puls. Criden l'atenció aquestes dues cases Palau enfrontades en cantons amb els seus prominents alers, i destaquen per les seves fatxades de cal i cant selleria vista. Obrint la plaça en direcció a l'ermita, tocant a la casa Guijarro, roman l'únic portal conservat de la muralla, el de Sant Pau. Completen en perímetre del primitiu recinte el carrer Raballa i el Carrer Major.

Escala doble del Palau Matutano-Daudén

En aquesta última, recepta i amb un perceptible pendent, es troba l'artesania tèxtil Puig, últim taller artesà de tota la província de Terol. El carrer Raballa, molt més llacovat, ofereix nombrosos punts de vista sobre les torres centrals del Conjunt Església Ajuntament. El tram inferior és el de major interés, encontrant-se en el núm. 5 de l'antic Ajuntament, amb una finestra del segle XV, convertida en balcó probablement a principis del segle passat i amb una planta baixa que segurament estigué destinada a la llotja. En aquest punt s'origina la bifurcació que dóna lloc a un altre carrer paral·lel en la que s'alça la Casa Agramunt, considerada com el palau barroc més destacat de la població. Tota la monumentalitat de l'interior del poble serveix de marc de referència al viatger per a interessar-se en una atmosfera de passat grandiós que d'antany marcà la vida quotidiana de l'Anglesola.

L'Anglesolaa

Ruta: 


-.-

2 comentaris:

  1. Preciós el poble de L'Anglesola. L'escala del Palau es magnífica.

    Una ruta molt interessant, com totes les que proposes.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Moltes grpacies, M. Teresa

    És ben cert que L'Anglesola és preciós i l'escala del Palau Matutano Daudén una joia de l'arquitectura civil del barroc a terres aragoneses.
    També és veritat que Mirambell, Tronxó, Olocau del Rei, Forcall, Cantavella, Vilafranca, Ares, Castellfort ... tots són pobles encantadors. El Maestrat és una preciositat i encara manté aquell regust de no haver estat trinxat pel turisme de destrucció massiva, ni per les operacions inmobiliariries especulatives.

    Salut

    ResponElimina