dissabte, 23 de juliol de 2016

Prenafeta, Vallfogona de Riucorb, Albió, Granyanella, Aguiló ...

Prenafetasobre l´antic cementiri.

Espadanya o cadireta

Prenafeta és una entitat de població del municipi de Montblanc, Conca de Barberà.  

Sant Salvador de Prenafeta

Es troba aproximadament a 5 km a l'est del nucli urbà de Montblanc, a uns 470 m d'altitud de mitjana. Està situada al peu de la serra de Miramar, a l'extrem oriental del terme municipal, just a sota del Tossal Gros de Miramar.



Documentada des del 1060, es va fundar un segle després en ser conquerida per Ramon Berenguer IV. Posteriorment va formar la baronia de Prenafeta juntament amb Figuerola del Camp, Miramar, Mas d'Amil i Montornès. La ubicació actual del poble és del segle XVIII, quan es creà també la Barceloneta, avui depenent també de Montblanc. S'agregà a Lilla el segle XIX.

Local Social
Vallfogona de Riucorb

Parem a  dinar ... a l'Hostal del Rector de Vallfogona  cuina catalana tradicional elaborada amb productes de temporada i de proximitat, acompanyada d'una variada carta de vins de les denominacions d'origen Costers del Segre i Conca de Barberà. .

Hostal del Rector
Avda. Riucorb, 13
Vallfogona de Ríucorb
Tal. 977 88 13 48
Avui descobrim del Celler Comalats 

Comalats Reserva 2004 

Nota de tast. Color cirera intens. En nas presenta un aroma elevat on predominen les confitures, acompanyades en segon pla d'unes subtils notes minerals. En boca ens sedueix amb la seva expressió. Amb un cos carnós i una textura completa i elegant gràcies a uns tanins madurs i de qualitat. Gràcies a una acidesa equilibrada i a l'alcohol integrat tenim una agradable persistència final.

Varietat: Cabernet Sauvignon 
Procedència del raïm: Vinyes pròpies 
Graduació: 14,5% vol. 
Criança: 1 any en bota de roure 
Producció: 8.000 ampolles

El Celler. La tradició vinícola a la família Bonet es remunta molts anys enrere, però no va ser fins el 1989 quan Jaume Bonet va decidir engegar el projecte d'elaborar un vi propi. Actualment el Celler Comalats és una empresa familiar que compta amb dotze hectàrees de vinya i elabora vins negres i rosats Denominació d’Origen Costers del Segre, amb la qualificació de vins ecològics del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.

L’el.laboració del vi es du a terme de forma tradicional en un celler situat al costat mateix de les vinyes. El procés de maceració i fermentació del vi es fa dins de tines d’àcer inoxidable a temperatura controlada. I, finalment, la criança i envelliment dels vins Comalats es produeix al celler vell de Cal Bonet, la casa de la própia família a l’Ametlla de Segarra, amb barriques bordeleses de roure americà.

Celler Comalats
Tel. 676 29 33 32
C/ Major, 40 - 25217 Ametlla de Segarra
Lleida - Catalunya
http://www.comalats.com
https://www.facebook.com/VinsComalats 


Albió

Albió és un nucli de població ubicat a l'extrem més occidental del terme de Llorac, a la Conca de Barberà. La població es formà a redós del castell d'Albió, situat en un petit tossal i del qual encara resten els fonaments. Sota el tossal es troba el molí, construcció del segle XIII.

La vall del Corb vista des de l'Albió

L'església de Sant Gil d'Albió és un edifici romànic de transició al gòtic, amb plata de creu llatina i dues capelles adossades.

Sant Gil d'Albió

Esteles discoidal

Estela discoidal

San Gil d'Albió

No podem deixar de recomanar-vos els formatges "Sant Gil d'Albió". Una empresa familiar dedicada a l'elaboració de formatges artesans, a cavall entre les comarques de la Conca de Barberà i La Segarra. Boníssims!

c/Castell s/n 43427 ALBIÓ (LLORAC)
TARRAGONA Tel: +34 977881421
Fax: +34 977881565
info@santgilalbio.com


L'Ametlla de Segarra

L'Ametlla de Segarra

L'Ametlla de Segarra és un població integrada al municipi de Montoliu de Segarra a la comarca de la Segarra. El terme que limita amb l’Urgell i la Conca de Barberà té una superfície en conjunt de 29,37 km². Els cultius més estesos són els de cereals, però encara existeixen alguna vinya –en particular una que produeix vi ecològic identificat pel nom antic de la comarca, Comalats, així com ametllers i oliveres, amb alguns bosquets.
Paratges de L'Ametlla de Segarra
El poble de l'Ametlla conserva, a banda del castell i l'església, diversos casals de gran interès, amb elements dels segles XVI i XVII (portals, finestres, llindes). La cas principal ha estat des de sempre Cal Perelló, avui dedicada al turisme rural. Altres cases han estat restaurades i en l'actualitat funcionen com a segones residències.


La Guardia Lada
 
Guardia Lada

La Guàrdia Lada és una de les poblacions integrades al municipi de Montoliu de Segarra. Més informació.

Castell de la Guàrdia Lada. Documentat des dels inicis del segle XI (el topònim Guardiam Grosam està documentat des de 1026). Va pertànyer als Cervera, com a feudataris dels comtes de Barcelona, i en foren castlans els Guàrdia, emparentats amb els Cervera. Marquesa, filla de Ramon de Cervera, es va fer monja de l'orde de l'Hospital i en va cedir el castell amb tots els seus drets. Els hospitalers en van mantenir la possessió fins al segle XIX. Llegir més


Vilagrasseta

Paissatge de Vilagrasseta

Fins al s. XIV, aquest poble s´anomenava Vilagrassa, de manera que el nom actual n´és clarament un diminutiu. Pel que fa al topònim base, es tracta d´una composició del substantiu “vila” amb l’adjectiu “grassa”, òbviament no en el seu significat actual sinó en el de “gran” o “rica”. Pel que fa al diminutiu, és molt probable que aquesta sufixació es degués a la col•lisió nominal amb el lloc de Vilagrassa situat prop de Tàrrega que tindria una importància estratègica i unes dimensions superiors al lloc que ens ocupa. Font: Els topònims de la Segarra; Albert Turull.

Sant Andreu de Vilagrasseta
Sant Andreu de Vilagrasseta és l'església parroquial del nucli de Vilagrasseta, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra).


Gramuntell

Gramuntell
Granyena de Segarra

La vila de Granyena de Segarra s´alça en un tossal coronat pel seu antic castell. Els portals i altres racons medievals marquen el límit de l´antic clos de la vila, dominat per l´escalinata i el temple parroquial. Des de la fi de l’Edat Mitjana es comença a construir a extramurs, i al segle XVIII es construí la plaça i el carrer de Sant Pere sobre l´antic cementiri.
-
Granyena de Segarra

L´església parroquial de Santa Maria és un gran edifici neoclàssic, un dels més grans i interessants de la Segarra, construït a la fi del segle XVIII amb tres naus i un majestuós campanar que marca la silueta del poble.


Cervera de fons

Del castell de Granyena, al cim de la vila, fet en la seva major part pels Templers, resten unes grans parets d´uns quants metres d´alçada que donen la mesura de la gran construcció. Fou la segona fortificació del lloc, ja que a mig quilòmetre al sud del poble hi ha les ruïnes d´una torre cilíndrica que va fer servei de guàrdia o defensa al segle XI i part del XII. Al cementiri prop del castell, actualment s´hi ha urbanitzat una plaça, hi ha una capella que potser correspon a la de l´època dels Templers.


Granyanella

Portal de la Bassa · Portal de la Vila Closa que dóna accés al Carrer Major

Granyanella és un municipi de la comarca de la Segarra.

Municipi situat a l´extrem SW de la comarca, a mig camí entre Cervera i Tàrrega, municipis amb els quals confronta a banda i banda; al nord limita amb els Plans de Sió i al sud amb Granyena de Segarra.

Portal

El municipi, de 24,35 km2, comprèn els antics termes de Granyanella, la Móra, la Curullada, Tordera, Fonolleres i l´antiga quadra de Saportella, que formen cadascun un nucli agregat amb el seu castell o fortalesa, d´història i evolució independent fins al segle XIX.

Església parroquial de Sant Salvador de Granyanella és una església situada fora del clos del poble, al costat del cementiri.

Sant Salvador de Granyanella

Antiga església romànica d'una sola nau i coberta a dues aigües, molt modificada durant el s. XVIII, amb la construcció de dues capelles laterals coronades exteriorment per una petita llanterna, i amb la modificació de la portalada principal.

Porta romànica de Sant Salvador de Granyanella

De la fàbrica original de l'edifici, coneixem la portada romànica que donava accés al recinte, on al segle XIX s'hi va ubicar el cementiri, del qual es conserva la porta d'accés amb el gravat d'una calavera i l'any de construcció. La portada romànica està formada per un arc de mig punt amb un arc de degradació i una rica decoració escultòrica. L'intradós de l'arc més exterior apareix decorat amb el motiu de l'escacat, mentre que l'intradós de l'arc interior s'ha utilitzat una tija que en recorre tota la superfície. La porta té timpà decorat, on al centre apareix la màndorla i a banda i banda dos cercles decorats amb creus gregues. L'arc de mig punt descansa sobre una columna amb capitell i fust decorat, amb motius zoomòrfics i geomètrics.


Sant Pere Gros (Cervera)

Sant Pere Gros

L’església de Sant Pere el Gros, edificada en una lleugera elevació del terreny propera a la confluència del Torrent Salat amb el riu d’Ondara, és l’únic testimoni que resta d’una antiga fundació benedictina. L’església és un interessant edifici romànic del segle XI, de planta circular, coberta amb una cúpula i amb un absis que sobresurt a l’exterior.  

L’església és un dels pocs edificis de planta circular que es poden trobar al Principat.


Aguiló

Aguiló
Aguiló és un poble del municipi de Santa Coloma de Queralt, dins la comarca de la Conca de Barberà. El seu castell, del que ara en queden només restes, és datat del segle XI i fou propietat de les famílies Gurb, Timor i Cervelló.

Les muntanyes de Montserrat vistes de de dalt del castell d'Aguiló

Castell d'Aguiló

Restes del castell i torre del campanar de Sant Vicenç

Situat dalt del turó on s'arrecera el poble d'Aguiló. Està documentat des de l'any 1018, quan era propietat de la família Gurb-Cervelló, que sembla que compartia la senyoria amb les famílies Timor i Aguiló. Aquesta darrera ocuparia la castlania del castell i, durant la segona meitat del segle XII, va estar en conflicte amb els Cervelló. Al segle XIV la senyoria del castell era dels Queralt, descendents dels Timor.

Restes del castell d'Aguiló


Església de Sant Vicenç

L’església romànica de Sant Vicenç d’Aguiló està situada en un petit turó davant del nucli de la vila. Fou bastida a finals del segle XII i primers del XIII. Es tracta en realitat d’una capella de l’església parroquial de Santa Maria d’Aguiló. Edifici d’una nau, sense presbiteri, cobert amb una volta de canó.

Vistes des del castell d'Aguiló
  -.-


-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada