diumenge, 31 de juliol de 2016

Palouet, Torre de Vallferosa, Cellers, Talteüll, Gra, Les Pallargues, Pelagalls ..

Dia 1 (29.07.2016) Almoster, Concabella, Castellmeià, Sant Ramon, Palouet ...
Dia 2 (30.07.2016) Polouet, Massoteres, Guissona, Sant Guim de la Plana, Vicfred, Ivorra, Torà ...
Dia 3 (31.07.2016) Palouet, Torre de Vallferosa, Cellers, Talteüll, Gra, Les Pallargues, Pelagalls ..

Dia 3. Partim de Palouet de retorn a casa i com és costum aprofitem el trajecte per descobrir els pobles que trobem pel camí.

Palouet de Segarra

Abans dit Palou de Torà, no és un poble encastellat, sinó un grupet de cases que formen un carreró i una plaça, on hi ha la casa senyorial (actualment l'hostal Palouet), amb una portalada de dovelles i la data del 1601.

Església de Sant Jaume de Palou

L'església de Sant Jaume de Palou és d´origen romànic, té alguns murs medievals i un bonic campanar d´espadanya. Va ser reformada en època plateresca.

Palouet disposa d´un aeroport per a ultralleugers i d´un petit pantà o bassa que actualment és un indret de parada d´aus migratòries.

Ampliar informació: Turisme del Consell Comarcal de la Segarra

Després d'un cap de setmana molt agradable a Palouet, deixem enrera aquest poblet encantador per anar a visitar la Torre de Vallferosa, sense deixar de fer parada a Torà.


Torà

Ens ve de pas i aprofitem per comprar bon pa al forna Argerich (plaça de la Creu).

Portal. Torà

Torà és una vila i municipi situat al nord-est de la comarca administrativa de la Segarra. L'any 1968 va quedar annexionat a Torà el territori del terme de Llanera (Solsonès). Està prevista una consulta per ingressar al Solsonès.

El terme municipal comprèn tota la vall de la riera de Llanera fins a la seva confluència amb el riu Llobregós. El relleu és força accidentat, amb elevacions suaus que van des dels 430 m fins als 850 m.

El 1006, durant una ràtzia musulmana, fou l'escenari d'una batalla en la qual Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell van derrotar l'exèrcit d'Abd al-Malik al-Muzaffar, fill del recentment mort hàjib Almansor.


Torre de Vallferosa

Torre de Vallferosa (33 m) i la torre del campanar al fons

La torre de Vallferosa és una torre de guaita que es troba al lloc de Vallferosa, pertanyent l'actual municipi de Torà, a la comarca de la Segarra. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.

Un gegant de mil anys: la Torre de Vallferosa
  • La construcció porta més de mil anys dominant la vall del Llobregós 
El nom promet. Tan feréstec com ens suggereix el topònim, el nucli de la Vallferosa, deshabitat des de la guerra civil, que ens mostra la Segarra més salvatge i boscosa. Un paisatge escarpat i ple de matisos segons l’època de l’any que presideix una torre de guaita de més de trenta metres d’alçària. És una de les grans sorpreses que ens reserva el municipi de Torà. Impressiona. Va formar part d’un important castell de frontera que avui és història. Insòlitament, la torre ha aguantat mil anys llargs impertèrrita. Es va bastir l’any 970[*] i no s’hi ha fet cap afegit d’importància posterior al segle XI. És com una monumental càpsula del temps, on el romànic és cosa del futur.

Des de la seva terrassa, que encara conserva alguns dels merlets originals, es domina tota la vall del Llobregós. Un verd intens impera en la postal, que es completa amb la veïna església de Sant Pere, del final del XVII. En el segle X la torre no era tan alta com ara, però cap a l’any 1000 es va reforçar i ampliar mitjançant la construcció d’un mur exterior que li va fer guanyar deu metres més, convertint-la en la més alta de Catalunya. Un far solitari desafiant un mar d’alzines.

Vista des de la Torre

[*] (... recents anàlisis amb el sistema del Carboni 14 contemplen ja l'existència de la Torre de Vallferosa en el segle VIII. Si aquest estudi s'acaba acceptant, segurament caldrà reescriure algunes planes de la historia ...)
 Clicar a sobre per ampliar el plànol

Aquí per descarregar en pdf la Memoria de restauración de la torre de Vallferosa 

José  Javier  Aguirre  Estop*
Bernabé  Cabañero  Subiza**

*  Arquitecto  encargado  de  la  redacción  del  proyecto  de  restauración  del  castillo  de  Vallferosa.  Dirección de correo electrónico: aguirrest@arquired.es
**  Profesor  Titular  del  Departamento  de  Historia  del  Arte  de  la  Universidad  de  Zaragoza  e  Investigador de la Unidad de Arte del Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo (Cortes  de  Aragón-C.S.I.C.-Universidad  de  Zaragoza ).  Investiga  sobre  arte  medieval  occidental  e  islámico .  Dirección  de  correo  electrónico :  bernabe.cabanero@unizar.es.

Més informació:

Torre de Vallferosa – Torà a la Catalunya Medieval
La torre de Vallferosa a Viquipèdia
La Torre de Vallferosa a Spaiens
Vallferosa a vallferosa.com


L'església de Sant Pere de Vallferosa

L'església es troba al costat de la Torre de Vallferosa, al marge dret i a uns 50 metres per sobre del Barranc dels Quadros, tributari de la riera de Llanera. 

Inscripció a la paret d el'altar
"En la seva menudesa cada llavor conté l'esperit de l'arbre que serà demà"

Església de nau única amb capelles laterals de planta rectangular. A l'angle NO de la façana s'aixeca la torre de campanar, que presenta una planta quadangular de dos trams amb les arestes retallades i una balustrada de pedra. En cadascuna de les cares de la torre de campanar s'obra una llarga finestra d'arc de mig punt. La porta d'accés al temple té un entaulament amb un frontó triangular partit. Al centre d'aquest apareix una fornícula on hi havia una imatge de Sant Pere, actualment desapareguda. Damunt de la porta d'ingrés a l'església hi ha una gran rosassa que il·luminava l'interior del temple. La coberta de l'església ha desaparegut, així que només conservem els murs perimetrals i els arcs torals que sustentaven la volta. S'entreveuen altres estances de l'església, com per exemple la sagristia al SE o l'escala amb la que s'accedia al cor al SO. La vegetació, la terra i la runa han cobert pràcticament tota la superfície del paviment, per la qual cosa no és molt recomanable entrar-hi.

Interior

Retornant a Torà després de la visita a Vallferosa anema Cellers, ens cau relativament a prop.


Cellers


El topònim de Cellers es troba documentat des del 986, en una donació. Aquest nom fa pensar en l'existència en aquest indret de cel·les o ermitoris de tipus monacal, al voltant de l'església de Sant Celdoni. Aquí es custodiaven les relíquies dels màrtirs Celdoni i Ermenter, que tradicionalment hom considera que els seus fidels van traslladar des de Calahorra, fugint de la invasió dels àrabs. La comunitat de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers s'esmenta per primer cop el 1038, en aquesta data consta la donació de l'església de Sant Martí de Cellers als monjos Guillem, Sunifred i el sacerdot Galí, que residien a Sant Celdoni.

El 1071 l’església fou unida a Sant Serni de Tavèrnoles com a priorat depenent, sembla que fou a partir d'aquesta data que s'organitzà monàsticament segons la regla benedictina. En aquest moment és quan es van fer importants treballs de construcció, que es perllongaren fins el segle XIV. A mitjan del segle XIV va patir una forta davallada que va agreujar l'estat de la precària comunitat, de fet només es mantingué el títol de prior, que no residia al monestir. El 1399 les relíquies dels sants titulars foren traslladades pel comte Joan Ramon Folc a Cardona.

El 1593 les seves rendes foren atorgades a la canònica de Solsona, fins aquell moment encara seguia sotmès a Sant Serni. L'església continuà com a santuari, de forta devoció local, el 1797 es va construir una nova rectoria. L'església es va restaurar el 1898, es tracta d'un edifici singular, amb tres absis en forma de creu i cripta.


Seguim ...


Castell de Talteüll



El poble de Talteüll s´alça en un tossal prop de la riba esquerra del Llobregós que domina el terme. En el punt més alt es dreça part del vell castell, del qual encara en resta una torre rodona i trossos de mur.

Torre rodona de castell

L'església parroquial de Sant Pere, consagrada el 1077, és un edifici de dues naus amb volta de canó i dos absis, un més gran que l´altre, ornats amb arcuacions. On hi hauria d´haver el tercer absis hi ha la porta adovellada d´entrada que dóna a una mena d´atri o entrada a la nau principal. Va ser reformada al segle XIV. Al costat de l´edifici hi ha una torre amb una finestra ogival, que té al damunt un campanar d´espadanya més modern. El conjunt és molt notable des del punt de vista artístic.

Església parroquial de Sant Pere

La població, edificada al redós del tossal, té un aspecte medieval. Algunes de les cases han estat restaurades, així com l´antic forn comunal.

Forn comunal

El castell de Talteüll és esmentat des del 1014.

Més informació


Gra

Església parroquial de Sant Salvador de Gra


 
El poble de Gra conserva un nucli antic amb carrers i cases antigues i, a l’entrada del poble hi ha habitatges més moderns. A la banda de llevant hi ha l’església parroquial de Sant Salvador de Gra, amb l’entorn ben urbanitzat que conserva un absis de la primitiva construcció romànica, però la resta va ser reedificada al segle XVIII. Presideix la llinda de l’entrada un gran emblema heràldic. 

El lloc fou donat pel bisbe Ermengol d’Urgell a la catedral i forma part encara d’aquest bisbat. El 1414 era del monestir de la Vall d’Hebron de Barcelona.

 Durant la primera guerra carlina, el pretendent Carles de Borbó amb les seves forces de les províncies navarreses s’enfrontà prop de Gra amb les tropes isabelines del baró de Meer, el qual derrotà els carlins (hi hagué més de 600 morts) i rebé el títol de comte de Gra. Aquest enfrontament es conegué amb el nom de Foc de Gra.

(font: Enciclopèdia Catalana)


Les Pallargues

Les Pallargues és una entitat de població i capital del municipi Els Plans de Sió a la comarca de la Segarra. El 2006 tenia 154 habitants. Situat a la dreta del riu Sió, al voltant de l'antic castell de les Pallargues, que es conserva en bon estat i té una notable arcada gòtica a la façana. El 1307 pertanyia al comte d'Urgell, posteriorment en tingué la senyoria el marquès d'Argençola. El municipi comprenia els pobles de Pelagalls, Sisteró i Mont-roig de Segarra, els antics termes i masies de Queralt de Meca i Golonor, el despoblat de Claret i l'antiga quadra de Talarn. El 1974 li fou agregat el municipi de l'Aranyó i adoptà el nom oficial dels Plans de Sió.

Castell de les Pallargues

El gran casalot senyorial que podem contemplar actualment és fruit de la transformació duta a terme al segle XVI de l'antic castell medieval, tot i que s'han conservat alguns dels seus elements més antics.

El seu origen cal cercar-lo a l'època de la reconquesta de la vall, a començament del segle XI. L'esment documental més antic és de l'any 1040 (castellum Espalargi), quan pertanyia a la canònica urgellenca. Va pertànyer a Berenguer de Rajadell (1315) i a Joan de Concabella (1358). L'any 1590 n'era senyor Onofre d'Argençola, la família del qual el va conservar fins al segle XIX. Mai ha deixat d'estar habitat, la qual cosa n'ha facilitat la seva bona conservació.

De la seva façana en destaca la gran arcada gòtica (la més ampla del gòtic català). Els finestrals, rectangulars, estan emmarcats amb grans carreus de pedra motllurada. També podem veure una garita a un dels angles. A l'interior hi ha restes de la torre circular del segle XI que va donar origen al castell. També es poden veure altres sales i dependències, com les quadres, els cellers o la masmorra. És visitable.
Font d'informació: Pobles de Catalunya


Pelagalls

Església de Sant Esteve de Pelagallsa

Pelagalls és una entitat de població del municipi Els Plans de Sió a la comarca de la Segarra. El 2006 tenia 28 habitants. Situat al sud de Les Pallargues i a l'esquerra del riu Sió. De la seva església parroquial romànica de Sant Esteve

Portalada de l'església de Sant Esteve de Pelagalls

Església de Sant Esteve de Pelagalls

Església situada a l'entrada del nucli, de planta basilical, d'una sola nau, amb el mur de carreus regulars de mitjanes dimensions i coberta a dues aigües. La nau és orientada en direcció est-oest, amb la porta a occident, segons la norma clàssica de l'estil romànic. Posteriorment, al segle XVIII, s'hi va afegir un creuer, realitzat amb carreus de pedra, donant a la planta la configuració gairebé de creu grega. A la mateixa època, o una mica més tard, es va construir, al damunt del mur d'entrada un robust campanar de pedra ben tallada, l'aresta del qual cau verticalment sobre el centre de la portada.

Timpà de l'església de Sant Esteve de Pelagalls

La portada és la part més notable de l'església, formada per tres arquivoltes. Els arcs parteixen de l'interior del mur i la portada s'obre en un cos que sobresurt, col·locat al frontispici de la façana i coronat per una cornisa. Tot junt forma un rectangle que es recolza sobre un basament, format a cada costat per dos sòcols corbats i un altre de prismàtic. La portada pròpiament dita és feta de vuit columnes, quatre a cada banda, coronades per sis capitells que sostenen les tres arquivoltes, amb l'espai semicircular que queda situat entre aquestes i la llinda ocupat per un timpà esculturat en baix relleu.Les columnes són exemptes i de fust monolític, llis i uniforme, quatre situades als angles que formen els brancals de la porta, i les altres quatre apariades, amb un capitell comú a ambdós costats. No tenen base i es recolzen directament sobre el basament. Els capitells, amb forma de piràmide truncada invertida, estàn decorats amb motius geomètrics, vegetals i zoomòrfics. A la part inferior tenen una motllura i són coronades per un àbac molt desenvolupat que forma una imposta seguida amb abundosa decoració, que comprèn els tres capitells de cada banda. A la portada hi ha tres arquivoltes que enllacen les columnes i els capitells d'un costat amb els de l'altre. La primera és formada per un simple arc de dovelles totalment llises. La segona està motllurada amb un bocell que sobresurt entre dues motllures còncaves de mitja canya, una de les quals es projecta sobre el llindar de la porta i l'altra cap al davant. La tercera, molt erosionada a la banda esquerra, és feta per dovelles, ornada amb una filera de semiesferes, totes iguals, cada una de les quals duu un petit apèndix que l'uneix a l'arquivolta. 

Crist majestat dins la mandorla sostingut per dos àngels

El timpà, és presidit per una figura central hieràtica, dreta, vestida amb ornaments litúrgics amb els braços lleugerament aixecats i estesos en actitud orant, porta la barba i una corona al cap, segurament es tracta de la "Maiestas Domini". Aquesta figura de Crist és tancada dins d'una mandorla que està sostinguda per dos personatges drets, apòstols o àngels, un a cada banda, en actitud de reverència i amb túniques de plecs acanalats. Els tres personatges miren endavant amb uns ulls grans i inexpressius. Dins la mandorla, decorada en part només per anagrames, i sota el braç dret del personatge central, hi ha un cercle amb una flor oberta de vuit pètals. Sota dels peus, a la mateixa llinda de la portada, hi ha un petit emblema gravat, d'interpretació imprecisa.

Àbsis de de Sant Esteve de Pelagalls

L'àbsis, situat a la banda d'orient i cobert amb lloses de pedra, és de grans dimensions i semicircular. Al centre hi ha una finestra senzilla de doble esqueixada, sense cap decoració realitzat amb una sola pedra tallada amb gran precisió. A la banda nord hi ha dues pilastres escalonades, completament llises, com a contrafort. Sota la teulada i coronant el mur hi ha una petita cornisa, sobre mènsules i sense decoració que rodeja tot l'edifici.

Font: Romànic Obert

Ens hem deixat alguna cosa pel camí, a tot no s'arriba i de totes maneres sempre és bo deixar coses i així tindre l'excusa per poder tornar-hi. Entre les coses que ens hem deixat hi ha el Castell de Ratera, també conegut com a Castell Molí de Ratera. El Castell de Lloberola de Biosca ... Tornarem!

-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada