dilluns, 18 de juliol de 2016

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat situada als Pirineus catalans, capital de la comarca de l'Alt Urgell, cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell i va ser el cap de l'antic Comtat d'Urgell. Es troba dins de l'àmbit funcional de l'Alt Pirineu i Aran, n'és la població amb més habitants, concentrant-ne el 17,4%. Juntament amb Puigcerdà, aplega fins al trenta per cent de la població de l'àmbit.

Carrer del Canonges, porticat on els dissabtes s'hi celebra el mercat

Se situa a l'interfluvi del Segre i la Valira, poc abans de la seva confluència damunt una petita terrassa fluvial que és continuació del pla de les Forques. La ciutat forma part de l'Urgellet, comarca natural pirinenca formada per 16 municipis de l'Alt Urgell i que juntament amb Andorra corresponia al territori originari del Comtat d'Urgell amb capital a la Seu d'Urgell fins a l'expansió al sud.

Alesca. Carrer Major

Llibreria Pantalin. Carrer Major

Perruqueria J. Ribera. Carrer Major

L'Alt Urgell és la porta a l'estat d'Andorra i la proximitat a aquest important pol demogràfic i d'activitat econòmica és, en bona part, una de les raons de la puixança actual de la ciutat de la Seu d'Urgell dins l'àmbit de l'Alt Pirineu i Aran.

Més informació AQUÍ

Carrer del Canonges, porticat on els dissabtes s'hi celebra el mercat

El Portal vell d’Andorra

 

El Bisbat d'Urgell 

Trucador

El Portal vell d’Andorra
El Bisbat d'Urgell és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona. El seu origen és, com a mínim, del segle V amb capital a la Seu d'Urgell i el nom del Bisbat està relacionat amb el territori històric de l'Urgellet on es troba la capital, i a l'antic nom de la Seu que era Urgell o Ciutat d'Urgell. Alhora la capital deu el seu nom al Bisbat d'Urgell, ja que en llatí vicus Sedes Urgelli significa barri de la seu d'Urgell o capital del Bisbat d'Urgell.

El Bisbat té 7.630 Km2 i una població de 212.537 habitants repartits en 363 parròquies i dos països. És el bisbat més gran dels 10 que té Catalunya i ocupa, totalment o parcial, les comarques del Ripollès, la Cerdanya, l'Alt Urgell, la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, Andorra i la Vall d'Aran.

El temple principal de la diòcesi és la Catedral de Santa Maria d'Urgell de la Seu d'Urgell. Els santuaris de més renom al bisbat són el del Sant Crist de Balaguer, el de la Mare de Déu de Núria i, al Principat d'Andorra, el de la Mare de Déu de Meritxell. Han rebut la coronació canònica les Marededéus de Meritxell, a Andorra (1921), Valldeflors de Tremp (1922), Miracle de Balaguer (1955), Núria (1967) i Canòlich de Sant Julià de Lòria (1999). La Mare de Déu de Núria, conjuntament amb Sant Ermengol, és patrona principal del bisbat (1956), mentre que Sant Ot d'Urgell ho és de la ciutat d'Urgell (1133).

Portalada de la Catedral

Entre els fets més importants, podem esmentar la revolta adopcionista del bisbe Fèlix (o Feliu), la intrusió del bisbe Esclua, i l'exercici del bisbat per membres de les cases comtals (Salla i Ermengol del Conflent, Eribau i Folc dels Cardona, Guillem Guifré de Cerdanya, i Ot de Pallars, entre el 981 i el 1122. També és important el pariatge que va portar a Andorra a ser un coprincipat i poder mantenir-se així com a únic estat català independent, essent els bisbes d'Urgell coprínceps d'Andorra, junt, actualment, amb el president de la República Francesa com a successor dels drets de la casa comtal de Foix.

Façana de ponent i campanar

A la Cerdanya fins al 1802 la frontera eclesiàstica tampoc es corresponia amb la frontera administrativa establerta del tractat dels Pirineus del 1659: del bisbat d'Urgell en depenien tots els pobles de la Cerdanya. Per contra, fins a l'any 1802 no en formava part la Vall d'Aran, inclosa en l'extint bisbat de Sant Bertran de Comenge que avui dia està integrat en el de Tolosa.

Cúpula del creuer

Creuer

Restes de pintura que encara es conserven al creuer

Rosassa

Més informació del Bisbat d'Urgell, AQUÍ


Canònica de Santa Maria / Catedral de la Seu d'Urgell

Catedral de Santa Maria d'Urgell

El bisbat d’Urgell té un origen força antic, hom té constància de la seva existència, si més no, des del segle VI, quan el seu bisbe, Sant Just, va assistir l’any 531 a un concili a Toledo. La invasió sarraïna no hauria afectat greument el territori. Per la seva situació i amb la protecció dels reis francs es va anar consolidant el poder episcopal fins esdevenir el centre d’un extens patrimoni feudal, amb reconeguda autoritat sobre la regió, que es va anar ampliant amb la recuperació de nous territoris ocupats pels sarraïns, al sud.

Capitell del claustre

En aquest lloc existia una canònica aquisgranesa ja al segle IX, tot i que la comunitat podria tenir el seu origen en època visigòtica. La comunitat canonical tenia un poder considerable, encarregant-se de l’elecció del bisbe, cap d’una institució molt poderosa. El 817 va tenir lloc el concili d’Aquisgrà i hom pensa que el 826 la canònica ja hauria adoptat la regla sortida d’aquell concili.

Capitell del claustre. Músics


La comunitat canonical degué passar per un període de decadència, fins que fou restaurada pel bisbe Ermengol, el 1010, i a finals d’aquell segle va adoptar la regla augustiniana. Uns dels personatges de més renom d’aquesta diòcesi fou precisament sant Ermengol (bisbe entre el 1010 i 1035), fill dels vescomtes de Conflent; aquest, a més de restaurar la canònica, va impulsar la construcció d’una nova catedral (consagrada el 1040) i de l’església annexa de Sant Miquel. Va reorganitzar administrativament el bisbat i aplegà les butlles papals reconeixent els drets senyorials sobre el territori. És venerat com a sant des de poc després de la seva mort. Un dels seus successors fou el bisbe Ot, de la família dels comtes de Pallars. Nomenat bisbe el 1095, en els darrers anys fou alhora abat de Gerri, monestir que va afavorir particularment. Va morir en aquell monestir, on és enterrat. També és venerat com a sant.

Claustre

La primera de les catedrals aixecades a la Seu es trobava apartada d’aquí; s’hauria aixecat al lloc de Castellciutat. Fou Sisebut (833-840) qui hauria aixecat una segona catedral en el indret actual. Sant Ermengol va començar la construcció d’una nova església, que fou consagrada el 1040. Sant Ot va aixecar de bell nou la catedral actual al segle XII; el motiu d’aquesta darrera construcció fou el mal estat en que es trobava l’edifici de l’època d’Ermengol. Aquesta construcció estaria pràcticament acabada a finals del segle XII; precisament el 1195 la ciutat fou atacada i la catedral saquejada.

Torre de la catedral

La canònica fou secularitzada el 1622. Des de mitjan del segle XIX el bisbat va perdre els seus poders d’origen feudal, excepte els corresponents a Andorra que actualment encara exerceix. La catedral va patir poques modificacions, un afegit que tapava el campanar, decoració barroca a l’interior... En les diferents restauracions portades a terme des del començament del segle XX s’ha recuperat l’edifici romànic.

Campanar vist del claustre

El claustre és també una bella obra romànica, potser de finals del segle XII, o començament del XIII. Conserva tres de les quatre galeries; la de llevant es va perdre en una dissortada modificació.

Claustre

Al costat de la catedral, on ara hi ha l’església de Sant Domènec, a l’època de sant Ermengol es trobava l’església de Sant Miquel, amb la seva canònica, que més endavant quedaria unida a la catedralícia. Dintre d’aquest conjunt d’edificacions cal esmentar també l’església de Sant Pere (ara sota l’advocació de Sant Miquel), aixecada a l’època del bisbe Ermengol sobre una construcció anterior. Encara es conserva aquell edifici, bé que força restaurat.

Reixa de San Pere o Sant Miquel

Interior de Sant Pere

Àbsis i absidiola de Sant Pere, avui Sant Miquel
Clautre. Cimbori i torre de la catedral

Entre les nombroses peces i mobiliari procedent de la catedral que encara es conserva, cal esmentar el Beatus de la Seu d’Urgell (Comentari a l'Apocalipsi de Beat de Liébana), una valuosa obra que es pot datar a cavall dels segles X i XI i que ja constava inventariada a la catedral el 1147.

Capitell. Simis


Museu Diocesà d'Urgell


El Museu Diocesà d'Urgell és un museu del Bisbat d'Urgell situat al conjunt catedralici de la Seu d'Urgell, concretament al sector meridional annex als claustres de la Catedral d'Urgell, en l'edifici de l'antiga església de la Pietat i de la Casa del Deganat.

Nasqué al segle XX del conjunt de d'objectes litúrgics i religiosos que hi havia disposats a la sala capitular de la catedral. L'any 1956 un grup de ciutadans demanaren al bisbe la possibilitat d'exposar aquell conjunt de peces de manera permanent. La proposta fou acceptada i el 1957, durant la setmana santa, es creà l'Exposició d'Art Sacre.

A causa de l'èxit de l'exhibició, el bisbe Ramon Iglesias decretà la creació del Museu el 7 d'agost de 1957. Es cregué oportú emprar l'església de Sant Miquel com a sala d'exposició i amb tal finalitat s'iniciaren les obres d'apariament per fer-ne un espai segur i apte per a contenir-hi les obres. Durant la dècada dels seixanta i sentanta l'obra estigué repartida entre l'església de Sant Miquel i la sala capitular i els seus fons s'ompliren de peces, mercès a les bones relacions entre la Diòcesi d'Urgell i el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Arqueta

El 29 de juny de 1975 s'obriren les portes del Museu als visitants, mentre es duien a terme obres al temple de la Pietat per tal de dipositar-hi el gruix de la col·lecció. Així mateix, es redactaren els estatuts del Museu i s'instal·là un modern sistema de seguretat per tal de protegir les peces.

Arqueta

En aquesta dècada el Museu s'enfrontà a una tasca difícil. A causa del despoblament de les zones pirinenques, molts objectes d'art quedaren abandonats i desatesos, per la qual cosa es creà la Comissió Diocesana per al Patrimoni Artistíc, la funció de la qual era la de recollir les peces d'art dels llogarrets més desprotegits, a fi d'assegurar-les i exposar-les al públic. Així doncs, en uns pocs anys la col·lecció s'augmentà amb més de cent peces recollides d'arreu de la diòcesi.

Lipsanoteques S. XI


Lipsanoteca 

Lipsanoteca és un recipient amb tapa utilitzat per contenir petites relíquies durant el període romànic. Solen estar tallades en fusta. La decoració presenta faixes horitzontals policromades, amb motius geomètrics o atàurics (dissenys vegetals) i fins i tot inscripcions incises en caràcters cúfics

Presenten diferents estructures:
  • Ovoide, amb cares tornejades i secció cilíndrica, tapa cònica i nansa tornejada
  • Rectangular, amb tapa lliscant o d'encaix.
  • Cilíndrica, amb tapa d'encaix.
Beatus de Liébana: el Beatus de la Seu d'Urgell. Edició facsímil

La col·lecció del Museu es constitueix bàsicament per objectes d'art litúrgic i religiós que abasten des del segle X fins al segle XVIII. Entre les peces més destacades hom hi troba un Beatus de Liébana: el Beatus de la Seu d'Urgell, la butlla del papa Silvestre II (de l'any 1001), diverses pintures murals romàniques i una gran col·lecció d'orfebreria gòtica, renaixentista i barroca. El 2012 es va restaurar el sarcòfag de Sant Ermengol al Centre de Restauració de Béns Mobles.

Sarcòfag de Sant Ermengol

Convent de Sant Domènec de la Seu d'Urgell

El primer emplaçament del convent de Sant Domènec es trobava extramurs (1273). La introducció dels dominicans a aquestes terres es va veure afavorida per la seva confrontació amb l'heretgia albigesa, que hi havia arrelat. A ells fou confiada l'extirpació de l'heretgia per mitjà dels predicadors i del tribunal de la Inquisició. En una revolta fou assassinat l'inquisidor dominicà Pere de Cadireta (1279), tingut com a fundador d’aquesta casa i venerat com a sant.     

Convent de Sant Domènec de la Seu d'Urgell

El 1364, per motius de defensa de la ciutat, el convent es traslladà a l'interior del recinte, a l'antiga església de Sant Miquel que havia estat seu d’una canònica i que en aquell moment era una parròquia. La casa es va dedicar a sant Domènec i la parròquia es va traslladar a l’antiga església de Sant Pere, al sud de la catedral, que encara es conserva. Al cap de poc temps l’església romànica fou substituïda per un nou edifici gòtic (primeria del segle XV), d'una sola nau i capelles laterals que també es conserva. El claustre, més tardà, ara forma part del Parador de Turisme.

Convent de Santa Magdalena. Sant Agustí de la Seu d'Urgell
.
Biblioteca de Sant Agustí. Foto: Tot són punts de vista

Després d’uns anys d’abandó, el convent franciscà de Santa Magdalena fou ofert als agustins de Puigcedà que en van prendre possessió el 1576. L’any 1585 es va posar la primera pedra de l’església de Sant Agustí a l’interior de la ciutat que es va poder inaugurar abans del 1592. El 1598 van rebre la propietat de l’antiga canònica de Sant Pere Cercada. El 1666 els agustins es van traslladar del convent de Santa Magdalena, extramurs, a l’interior de la ciutat, al convent de Sant Agustí on s’hi van estar fins l’exclaustració de 1835. L’església va seguir activa però la casa va esdevenir hospital i ara és la seu de la Biblioteca de Sant Agustí.

Amb informació de Monsestirs.Cat


-.-

Si us ve gana ... com diu la seva web:

Restaurant El Menjador
c.major, 4 - 25700 La Seu d'Urgell - Lleida
telèfon reserves / informació - 606 922 133
email: info@elmenjador.com
web: www.elmenjador.com
Avui descobrim El Menjador:

Al casc antic, al costat de la catedral, sota els porxos, trobareu "El Menjador". Fa unes dècades havia estat una casa de menjars anomenada Cal Fum perquè parets i sostres eren tenyits de sutge. Després d'una laboriosa i acurada restauració encara resten traces que li confereixen part de la seva singularitat.

Us agrada compartir? A nosaltres sí, i menjar be!!. A "El menjador" us proposem platets i tapes diferents i originals. Cuina de proximitat, qualitat i temporada per compartir... o no, vosaltres decidiu. De dimarts a divendres al migdia, també oferim el "plat del dia".

Quan se'n va el fred, podeu menjar a la terrassa veient la catedral.

Trobareu la cuina oberta de dimarts a dissabte de 13,00h a 15,30h i les nits de dijous a dissabte de 20,00h a 23,00h. 

Els productes els busquem al seu lloc d'origen, comprem als petits productors i artesans, sobretot els de les comarques de l'Alt Urgell i Cerdanya. Cal destacar els formatges autòctons ( vaca, ovella i cabra ), els productes amb denominació d'origen de la Cooperativa Cadí, la vedella dels Pirineus, el pollastre de gra i la truita de riu. També tenim els herboristes i les seves espècies, així com els boletaires, els que ens fan confitures i melmelades, i no podem deixar de mencionar la qualitat dels embotits de muntanya

Oferim una variada i interessant selecció de vins de diferents denominacions d'origen català (Costers del Segre, Conca de Barberà, Priorat, Montsant, Terra Alta, ...). També podeu tastar vins naturals, ecològics i cervesa artesana.

Tot ben guardat a la fresca del nostre celler situat a l'antic rebost de la casa.


Restaurant El Menjador  c.major, 4 - 25700 La Seu d'Urgell - Lleida
telèfon reserves / informació - 606 922 133
email: info@elmenjador.com web: www.elmenjador.com

-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada