dimecres, 20 de juliol de 2016

Guimerà, Santa Coloma de Queralt, Montfalcó Murallat, Cervera ...

Monestir de Santa Maria de Vallsanta, l'Urgell.

El monestir de Santa Maria de Vallsanta és un antic cenobi femení cistercenc situat prop de la localitat de Guimerà, a la comarca de l'Urgell.

Detall de finestra

El monestir de Vallsanta és el continuador d’un primer establiment de monges cistercenques situat a la Bovera, molt proper. Possiblement a causa de les inapropiades condicions que presentava aquest darrer lloc, hom va prendre la decisió de traslladar-se i una part de la comunitat va anar a Santa Maria de Valldaura (1231) a Olvan, i l'altra va passar a aquest indret de Vallsanta (1237). Llegir més

Restes del monestir de Monestir de Santa Maria de Vallsanta

Monestir de Santa Maria de Vallsanta a Viquipèdia
Monestir de Santa Maria de Vallsanta a Monestirs.Cat


Guimerà, l'Urgell

Guimerà és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell. També es coneix Guimerà com 'El nou de Copes', ja que la vista del poble des del riu és un amuntegament de cases unes a sobre de les altres.

Finestra d'na porta

Nucli antic: Guimerà és en el seu conjunt una extraordinària mostra d'urbanisme i arquitectura medieval. És característic la presència d'arcs, coberts, cases pont, porxos i una variada mostra d'elements com portalades, finestres i balcons. També cal destacar la conservació de bona part del seu recinte emmurallat i dels seus portals. Tot aquest conjunt d'elements arquitectònics i urbanístics van determinar la declaració de Guimerà, l'any 1975, com a Conjunt Històric i Artístic i la catalogació, l'any 1993 com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Antic hospital

L'Antic Hospital: Casa hospital coneguda com a Cal Manseta, situada al costat de la capella de St Esteve. En la façana hi destaquen quatre finestrals amb elements típicament renaixentistes.

Capella de Sant Esteve

La capella de Sant Esteve: Es troba a la part baixa de la vila, prop de la plaça Major. Fou construïda durant la primera meitat del segle XIV. L'edifici és de planta basilical amb absis poligonal, flanquejat per quatre capelles. L'any 1983 es restaura la capella i s'hi col·loca les reproduccions de dues taules gòtiques del retaule de Sta Maria, obra de Ramon de Mur.


Finestra

Finestres

Carrers porticats

Pòrtic. Un carrer del nucli antic

Columna

Un carrer del nucli antic, porticat

Trucador

Santa Maria de Guimerà

L'església de Santa Maria: Situada a la part alta de la vila prop de les restes del castell. És una església gòtica de transició amb reminiscències romàniques, construïda al segle XIV i reformada els segles XVIII i XIX. És un edifici de planta quadrangular i absis poligonal amb una sola nau tancada per arcs i envoltada de capelles de diferents èpoques. En l'altar major si pot contemplar el retaule de Santa Maria d'estil gaudinià, obra de Josep Maria Jujol.

Santa Maria de Guimerà

Capitell amb escut eráldic

Castell
 
El castell: Té l'origen en el segle XI arran del procés de reconquesta i repoblació. Es va anar construint a partir de la torre, el nucli originari, i es va anant ampliant les estances en funció de les necessitats de cada moment: pati d'armes, estables, capella, cisterna, forn, sitges... El segle XVI es va convertir en palau residencial. L'element més característic de la fortalesa és la torre de guaita, un edifici fortificat destinat a la vigilància i salvaguarda de la vall que formava part d'una xarxa defensiva que es comunicava visualment amb altres torres de la zona. El 1835 s'hi atrinxeraren 80 carlins que foren morts per la Legió Estrangera Francesa.

Castell

Pòrtic. Un carrer del nucli antic

Racó del nucli antic.

Orenetes

Orenetes

Oreneta

Carrer porticat del nucli antic.

Vista general de Guimerà

Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà (Baixa Segarra)

Santa Coloma de Queralt és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Està situat a la dreta del riu Gaià, protegit per la serra d'Aguiló (811 m) i del Codony (789 m). Té diversos torrents, que assorteixen d'aigua el terme. Per més informació clica AQUÍ

Confiteria

Plaça Major porticada

Plaça Major porticada

Església de Santa Magdalena

L'hospital estava localitzat primitivament al costat de l'església de Santa Magdalena, on actualment hi ha Cal Gassó, Cal Borràs i Cal Mensa. Al 1922 la façana gòtica de l’hospital fou traslladada al pati del castell, on es pot veure actualment. És una façana estreta, feta amb carreus de pedra picada i amb un gran portal d’arc apuntat tapat per una reixa de ferro forjat. A sobre hi trobem un òcul que no hi era a l’edifici original i està coronada per una espadanya de doble obertura.

Campanar d'espadanya, antic hospital de Santa Magdalena

Santa Maria de Bell·lloc

Santa Maria de Bell·lloc té el seu origen en una petita comunitat de donats, una agrupació laica d’homes i dones que prèviament havien fet lliurament dels seus béns a l’església a canvi d’acolliment i manutenció. Vestien hàbit i estaven sota la tutela d’un majoral nomenat pel rector de Santa Coloma.

Santa Maria de Bell·lloc

El 1307 el baró Pere IV de Queralt va fer donació de l’església i residència dels donats a l’orde de la Mercè, que s’hi establí vers 1335 i hi restà fins la desamortització de 1835.
 
Capitells de Santa Maria de Bell·lloc

L’edifici és de transició del romànic al gòtic, amb elements ben característics d’aquests dos estils. Primitivament era una ermita d’una sola nau, d’estil romànic tardà, probablement de mitjan segle XIII. Més tard es cobrí la volta amb arcs de creueria i durant el segle XIV s’hi afegí el creuer i la capella de Sant Pere, a la dreta de l’entrada.  

Més informació del Monestir de Santa Maria de Bell-lloc a Monestirs.Cat
 
Informació relacionada:
Més informació de Santa Coloma de Queralt

http://anemapams.blogspot.com.es/search?q=Santa+Coloma+de+Queralt
Santa Maria de Bell·lloc

Montfalcó Murallat, la Segarra. Lleida

 Montfalcó Murallat

Montfalcó Murallat, antigament Montfalcó de Mossèn Meca, és una entitat de població del municipi de les Oluges a la comarca de la Segarra. El seu conjunt arquitectònic ha estat declarat bé cultural d'interès nacional.

Vistes des de Montfalcó Murallat

Entrada a Montfalcó Murallat

Montfalcó Murallat

Montfalcó Murallat està aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós. Forma un recinte clos i murat i es tracta d'un excepcional exemple de vila closa que conserva en bon estat el mur perimetral al qual s'adossaren interiorment les cases. La muralla només es pot apreciar des de fora, està formada per carreus rectangulars units amb morter alternats per altres carreus de mida gairabé quadrada. Al llarg dels anys s'hi ha realitzat diferents obertures per a adequar la fortificació a les noves necessitats de les cases que s'hi adossaren posteriorment. Està construïda sobre el basament calcari natural del tossal amb una alçada que supera els 8 metres i una amplada de més de 2 metres, amb un perfil corbat. El portal d'accés a la vila closa, està format per una doble porta d'arcs de mig punt adovellats. La més interior, que es troba al mateix mur, és emmarcada per dos talussos que reforcen la paret i donen a un pati quadrangular. L'antic castell presenta una planta allargada, que s'adapta al cim del turó. Els costats més llargs són el nord i el sud, lleugerament convergents cap a l'est, on es tanquen contra l'absis de l'església. Amb el pas dels segles, el castell va perdre la seva condició i albergà unes quantes cases. Pel que fa al seu traçat urbà, es basa d'una plaça central, amb cisterna i amb un carrer principal que la rodeja, a partir del que surten petits carreronets amb un esquema força laberíntic i normalment sense sortida, en un dels quals s'hi troba l'antic forn. Els habitatges situats al voltant de la plaça tenen un esquema força regular, sobretot els que estan situats als porxos, en canvi els habitatges dels carrers secundaris varien considerablement uns als altres.

Al centre d ela plaça la cisterna comunal que recull l'aigua dels taulats

Història

El Castell de Montfalcó, que donà origen a la vila- fou bastit possiblement vers el segle XI quan el comte de Berga repoblà la zona propera al Sió, integrant-la al comtat de Cerdanya.



Els primers documents referents a Montfalcó daten de 1043. Probablement Montfalcó va estar en un principi sota l'alt domini dels comtes de Cerdanya, que l'infeudaren a diversos nobles.

Carrer porticat

Per un document de 1079 se sap que en aquests moments era senyor de la vila i el castell Ramon Miró, i el 1095 consta que era de Dalmau Bernat, segurament vescomte de Berguedà.

Plaça

El 1135 Guillem de Berguedà prestà homenatge a Ramon Berenguer IV pel castell.

De l'any 1157 hi ha notícia del Castell de Montfalcó pel testament de Berenguer d'Altés. El 1172 serà propietat de Ramon de Cervera. L'any 1179 apareix esmentat en el testament de Ramon de la Guàrdia, tot i que se sap que encara era propietat dels Cervera.

Plaça

Pel testament de Ramon de Cervera sabem que el 1182 el "castrum Monfalcon" era assignat a "Guillelmo filio meo".

Per casament, el 1234 el castell passà a ser propietat de Ramon Folc VIII de Cardona, integrant-se així al vescomtat i més tard comtat i ducat de Cardona, formant part de la batllia de Torà. Aquesta situació es donà fins a la desamortització del segle XIX.

Sant Pere de Montfalcó Murallat

Sant Pere de Montfalcó Murallat és una església de les Oluges inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Portalada de Sant Pere de Montfalcó Muralla

L'església de sant Pere és a l'extrem de llevant de la vila closa de Montfalcó Murallat. És un edifici molt transformat, i es fa difícil destriar els elements originals. La seva estructura és d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular. És capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. La nau es troba desfigurada per l'obertura de capelles i altars als seus murs laterals, i l'absis és tancat per un envà que el converteix en sagristia. Als peus del temple hi ha un cor elevat. La porta s'obra a la façana de ponent, totalment envoltada pels edificis de la trama urbana del poble, que també amaguen les altres façanes de l'edifici, llevat de la façana absidial, que s'integra en el conjunt del perímetre murat de Montfalcó. La porta principal està realitzada amb arc de mig punt adovellat amb imposta i guardapols decorats amb motius geomètrics molt rudimentaris. Està totalment mancada d'ornamentació, amb l'aparell de petits carreus allargassats de pedra calcària de la zona. El campanar, posterior a la construcció de l'església, i utilitzat en un primer moment com a torre de defensa, és de planta quadrada, amb les cantonades en forma de xamfrà en el cos alt i acabat en una terrassa amb balustrada.
 
Hi ha poques referències d'època medieval referents a la parròquia de Sant Pere. És possible que fos fundada poc després de la conquesta de Montfalcó per Bernat, comte de Berga a mitjans del segle XI, quan aquest fundà o amplià el castell de Montfalcó. L'església formà part del bisbat d'Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI.

La primera referència al temple del castell es troba a l'inventari dels béns de Guillem Ramon, comte de Cerdanya, a Montfalcó d'Oluja vers els anys 1068-95.

Montfalcó Murallat

Priorat de Sant Pere Gros

Sant Pere Gros de Cervera

Sant Pere Gros de Cervera

Sant Pere Gros de Cervera

Porta de Sant Pere Gros de Cervera

Sant Pere Gros de Cervera

Sant Pere Gros de Cervera

La primitiva església de Sant Pere Gros de Cervera és documentada des del 1072. Poc després fou donada a Sant Pere de Rodes amb la finalitat de fundar-hi un cenobi, fet que no es va arribar a produir per l’oposició dels senyors de Cervera. El 1081 el lloc fou donat a Santa Maria de Ripoll, que hi va fundar un priorat depenent d’aquell monestir, el qual nomenava el prior de Sant Pere Gros entre els seus monjos. 

Planta circular de Sant Pere Gros
Sant Pere Gros va acumular diverses propietats importants a Cervera i comarca, això i la seva influència sobre la parròquia de Santa Maria de Cervera va originar diversos conflictes amb el bisbat de Vic. Al segle XIV el lloc era en decadència i pràcticament es va convertir en una ermita, tot i que conservava el títol de prior. Al segle XV ja no hi residia cap monjo el que va donar peu a una queixa de la ciutat de Cervera al papa. Amb la Guerra de Successió el lloc va quedar en ruïnes però encara quedaven restes del claustre i d’altres dependències, que es van anar perdent gradualment; actualment només es conserva visible l'església, de planta circular.

Localització

http://www.monestirs.cat/monst/segar/sa02gros.htm

Cards

Card

La Guàrdia Lada

La Guàrdia Lada

l'Ametlla de Segarra

L'Ametlla de Segarra

Albió

Albió és un nucli de població ubicat a l'extrem més occidental del terme de Llorac, a la Conca de Barberà. La població es formà a redós del castell d'Albió, situat en un petit tossal i del qual encara resten els fonaments. Sota el tossal es troba el molí, construcció del segle XIII.

Sant Gil d'Albió

L'església de Sant Gil d'Albió és un edifici romànic de transició al gòtic, amb plata de creu llatina i dues capelles adossades.

Y per acabar no podem deixar de recomanar-vos els formatges "Sant Gil d'Albió". Una empresa familiar dedicada a l'elaboració de formatges artesans, a cavall entre les comarques de la Conca de Barberà i La Segarra. Boníssims!

Formatges "Sant Gil d'Albió

Formatges Sant Gil d'Albió
c/Castell s/n 43427 ALBIÓ (LLORAC)
TARRAGONA Tel: +34 977881421
Fax: +34 977881565
info@santgilalbio.com
-.-

-.-

2 comentaris:

  1. Una ruta molt interessant. Naltros hem visitat aquests pobles en diferents etapes, precisament a Montfalcó no hi havíem estat mai i no fa gaires mesos hi vam fer una escapada amb la colla.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Montfalcó em té enamorat i aquesta ruta ens encanta ja que cap època de l'any és igual, el paisatge, les colors, la vegetació és completament canviant. Preciós.

    Salut!
    PD. Avui hi he tornat ;)

    ResponElimina