divendres, 29 de juliol de 2016

Almoster, Concabella, Castellmeià, Sant Ramon, Palouet ...

Dia 1 (29.07.2016) Almoster, Concabella, Castellmeià, Sant Ramon, Palouet ...
Dia 2 (30.07.2016) Polouet, Massoteres, Guissona, Sant Guim de la Plana, Vicfred, Ivorra, Torà ...
Dia 3 (31.07.2016) Palouet, Torre de Vallferosa, Cellers, Talteüll, Gra, Les Pallargues, Pelagalls ..

Dia 1. D'Almoster (Baix Camp) a Palouet (La Segarra)

Per això agafem ruta a Montblanc per la C-14 i seguim fins a Tàrrega, per la mateixa C-14 fins arribar a Concabella, parada al castell per veure horaris demanar informació.

Letrina del castell de Concabella

Enfilem per la L-310 i la L-324 fins a Sant Ramon, recorrem el llargíssim carrer i al final ja sortint del poble ens trobaem el Monestir. 

Val a dir que una mica abans d'arribar a Sant Ramón ens trobarem amb el castell de
Castellmeià. 

Castellmeià

Castellmeià (documentat al s. XI) és un típic castell isolat de la Segarra envoltat de camps de conreus de secà que va ser reformat a finals del s. XVI, com molts altres castells de la zona per convertint-los en residències senyorials, un cop superada la funció inicial defensiva.
-
Castellmeià (segle XIII)
-
L’edificació presenta una planta rectangular amb dues torres cilíndriques gruixudes situades als extrems de l’edifici. L’accés a l’interior es fa a través d’un portal adovellat, on a la clau destaca l’escut heràldic. També hi torbem inscrit “en mars 1569”, segurament la data de realització de les obres que van reconvertir el castell en residència. A l’interior trobem un vestíbul poligonal que podria correspondre a un pati més antic.

La façana presenta finestres renaixentistes típiques del segle XVI.

A uns metres de distància hi ha l’església romànica (s. XIII)

Més informació: Castellmeià (Castells Catalans)
-
Façana de l'església de Sant Ramon
-
Sant Ramon de Portell

Sant Ramon està enclavat al mig de la comarca de la Segarra, amb 560 habitants i una altitud de 660 metres sobre el nivell del mar. Els seus altiplans separen les riberes del Sió i del Llobregós. Drenen el terme de Barrancs de Comabella, de Valls, de Malgrat i de Melgosa.
.
El municipi agrupa als pobles de Sant Ramon (cap del municipi), Portell, Gospí i Viver de Segarra.
.
Interior de l'església
-
Casualitats, coses que passen. Estàvem badant amb l'arquitectura de l'edifici quan de sobte surt un frare i ens pregunta si ens hem quedat tancats. O sorpresa!, efectivament, havien tancat la porta amb nosalres dins. Després d'una bona xerrada compartint una mica d'historia, teologia, arquitectura ... i una mica de debat entre mercedaris i trinitaris
Ens explica que ha estat més de trenta anys al seminari marcedari de Reus, fins hi tot n'ha fet la història que la té editada, gentilment ens regala el llibre. Després ens pregunta que volem veure, sap greu que és tard i la comunitat de frares com ja és sabut van amb un horaris molt rígids dins la clausura. Res, encantat de fer-nos una visita guida, doncs endavant, comencem pel claustre, d'allí passem a estances una mica més claustrals, la cuina amb un forna de pa molt ben conservat i després ens mostra la sala on tenen els la col·lecció d'exvots, una joia. Ens acompanya fins la sortida, i donem les gràcies per haver-nos tancat dins.

Sant Ramon Nonat

El nom de sant Ramon Nonat està estretament lligat al monestir mercedari. Aquest personatge que aquí es venera, hauria nascut al Portell a finals del segle XII. Segons la tradició fou el mateix vescomte Ramon Folc I de Cardona qui va obrir amb la seva espasa el ventre de la seva mare, que havia mort abans del part i li va treure l'infant. D’aquí el nom de Ramon Nonat amb el que és conegut. Va ingressar a l’orde mercedari, on és particularment venerat. Va morir a Cardona i la tradició diu que per dirimir on havia de ser guardat el seu cos, hom el va posar sobre un ase, que es va dirigir directament al Portell, a la capella de Sant Nicolau, on la bèstia va caure morta. No hi havia dubte. 

Interior de l'església

D’entrada el culte es va centrar al convent de Sant Nicolau del Portell, on es va conservar el seu cos, però posteriorment es va estendre arreu. De totes maneres és molt possible que realment no sigui un personatge històric. El seu culte no es va oficialitzar fins el 1628.

La Verge dels Desemparats (La Geperudeta)

El convent de Sant Nicolau 

El convent s’hauria fundat el 1245 a iniciativa de sant Pere Nolasc, el fundador de l’orde mercedària, a l’antiga església de Sant Nicolau del Portell (més endavant rebatejat com Sant Ramon del Portell). S’hi van traslladar les despulles de sant Ramon Nonat i va esdevenir un lloc de devoció popular. El monestir es va ampliar a cavall dels segles XVI i XVII, hom troba les dates de 1597 i 1625. Més endavant, el 1675 i a iniciativa de Pere Salazar, es va començar la construcció del gran edifici actual i s'independitzà del convent de Barcelona, del que fins llavors depenia. 

Cambril amb les relíquies

El grandiós retaule major era una important obra barroca de Pere Costa, però es va perdre el 1936. El claustre és posterior, de començament del segle XIX. La comunitat va deixar el convent el 1835, però es va refer el 1897 i encara s’hi està. L’església serveix de parroquial del poble de Sant Ramon de Portell. 

Sant Ramon Nonat

Relíquia. Os de sant ramon

Els edificis i el mobiliari 

La façana té una portada barroca, començada el 1674 i enllestida el 1722. Entre les columnes salomòniques dels laterals hi ha uns nínxols que antigament contenien les imatges de Sant Pere Nolasc i de Nostra Senyora dels Socors, que es van perdre el 1936. La imatge de Sant Ramon, a sobre de la porta, s’ha conservat. L’església és un exemplar barroc, de grans dimensions. Antigament el temple era presidit pel retaule barroc de Pere Costa (1741), perdut el 1936.

Claustre

Darrera el presbiteri hi ha un corredor que comunica amb l’antic cambril (1774), on es van conservar les restes del sant fins el 1936. Ara, el que queden de les seves despulles son al cambril nou, a tocar del creuer dret.

El claustre és de grans dimensions, es va fer a començament del segle XIX, hi figura la data de 1802, però el 1835 encara consta com inacabat.

Claustre i cisterna

Tenia una bona biblioteca, la qual s’ha perdut gairebé del tot. Barraquer diu que el 1835, amb la desamortització, els llibres es van traslladar: “...fué extraída de su lugar y llevada á Cervera, llenó algunos carros; de los que por el camino no dejaron de caer volúmenes”. El 1940 es van recuperar alguns cantorals, que encara es conserven.

Exvot

Exvot

Exvot

Exvot

Exvot

Exvot

Exvot

Exvot

Fruit de la devoció, el convent aplega una notable col·lecció d’exvots, des del segle XVII fins l’època actual. S'hi exposa una bona sèrie de peces pintades.

Font: Monsetirs.Cat

Retornem fins a Tarroja de Segarra i allí agafem la L-311 que ens portarà a Guissona, i per la LV-3113 fem cap a Massoteres on agafem la LV-3113 i en menys de 5 km arribem a Palouet.

Palouet

Palouet és una localitat del municipi de Massoteres (la Segarra) de 25 habitants.
 
Església de Sant Jaume de Palouet

D'origen medieval, formava part de l'estructura defensiva de la Marca Hispànica. Té una església romànica dedicada a Sant Jaume, i un bon grapat de cases de pedra. El seu castell està documentat ja l'any 1116, quan en Pere Ponç féu testament abans de peregrinar al Sant Sepulcre i entre moltes altres possessions, deixà al seu fill Arnau el castell de Palouet. L'any 1257 pertanyia a Galceran de Pinós.

El poble es mantingué emmurallat fins als anys 30; les darreres restes de les muralles foren aterrades als anys 60. En l'actualitat manté un forn de pa comunal i uns safaretjos públics.

Carrers porticats de Palouet

La denominació del poble ha anat evolucionant amb el temps i del primer Palatiolium del segle XII, passa a Palaliolium, Palaol, Palou de Talteull, més recentment, Palau de Torà, Palou de Massoteres, Palohuet, fins a l'actual Palouet. La seva denominació prové del context fonètic llatí Palatium que es tradueix com a "palau". Sinònim de mots tan usuals com a castell o en cert sentit roca.

El primer senyor de la "Quadra", cuadre, cuadro, cuadros, fou en Pere Benet, originari de les terres d'Occitània. Va ser soldejat per reforçar la host del comte d'Urgell en l'ocupació de la conca del Sió i la croada contra Barbastre (1064).



-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada