dissabte, 11 de juny de 2016

Sarral, Conesa, Santa Coloma de Queralt, Carbasí, Argençola, Montfalcó Murallat, Cervera, ...

Fem parada a Sarral

Sarral és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Celler Cooperatiu de Sarral
.
Celler Cooperatiu de Sarral

Celler modernista-noucentista, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roura de 1914, de planta basilical de 3 naus de dues filades de 10 columnes cada una. La nau central s'eleva una mica més que les laterals. A les columnes s'insinuen, al lloc corresponent, els capitells amb la mateixa obra de maó que puja des de terra. Pel costat nord, l'edifici es prolonga a tot ample per formar el moll d'entrada de la verema i la sala de màquines. A la façana hi ha un frontó triangular amb finestrals rectangulars. La sala, de 1.555 m2 està dividida longitudinalment en tres naus per dues filades de 10 columnes cadascuna. La nau central té una llum de 10 m i les laterals de 4 i les tres s'articulen en un sistema d'arcs rebaixats en creu, de formigó i maó amb tirants a la central, i de maó en plec de llibre i sense tirants a les laterals. El sostre està fet de maonets i llates. La façana exterior presenta un frontó amb finestrals rectangulars, amb muntants i llindes de maó vist. Els finestrals s'estenen pels dos laterals de la façana, que acaba a la part posteriors amb dos frontons també amb finestres de les mateixes característiques que les de la façana principal. Aquesta darrera està culminada per un petit dipòsit d'emmagatzematge d'aigua. Un petit mural de rajoles pintades indica la funcionalitat de l'edifici i la data de la seva construcció. A la banda oposada de la plaça s'alça una segona nau, feta a imitació de la primera però construïda l'any 1934. Tot i que exteriorment són similars, els sistema constructiu és totalment diferent. L'edificació fou restaurada l'any 1994.

Cal destacar el dipòsit, suportat per tres pilars de maó vist i coronat amb coberta cònica. 
-
Bàscula

Els Vins de la Vinícola de Sarral Secció de Crèdit (COVISAL):

Vins: http://www.cava-portell.com/cat/vins-de-catalunya/vins


Avui descobrim el Negre Portell reserva


50% Merlot, 40% Cabernet Sauvignon, 10% Ull de llebre.

Graduació alcohòlica 13,0 % vol.

Elaboració:  El vi reserva és un dels vins més importants del celler ja que només les millors veremes de Merlot i Cabernet Sauvignon esdevindran aquest gran vi, després d’una llarga maceració que durarà el temps necessari per extreure tot el seu potencial. Tot plegat es conjumina amb l’envelliment savi i prolongat en bótes de roure i posteriorment a l’ampolla. 
Criança: 20 mesos en bótes de roure. 
Producció limitada i numerada.

Nota de Tast de color grosella fosc amb matisos teula; al nas, en primera impressió, surten fruites vermelles madures embolcallades amb notes balsàmiques i fons especiat. És un vi suau i sedós, i els tanins amples i dolços ens permeten una excel·lent evolució. Final de boca llarg amb reminiscències de tabac i torrats.
Gastronomia: Vi idoni per combinar amb carns de caça (senglar, cérvol, perdiu,...), formatges curats, brous o sopes de l’àvia i plats amb molta personalitat.
Temperatura de servei: 18ºC

Seguim ....


Conesa

Conesa és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El terme municipal inclou el despoblat de Sabella de l'Abadiat. El municipi està situat plenament en l'altiplà segarrenc de la comarca.

Paissatge de Conesa

La vila medieval de Conesa ve definida per un clos, delimitat perfectament per una muralla defensiva. Les úniques obertures són dos portals que facilitaven el control per part del senyor.

L’estructura urbana és un exemple de model circular, tot seguint les corbes de nivell, amb el castell a la zona més alta.

Primavera a Conesa

L’església està situada en un angle, aprofitant el campanar com a torre defensiva, element típic del nord d’Itàlia i Catalunya. La muralla està doblement reforçada per l’existència de dos torrents que l’envolten en gran part. La Casa de la Vila es va construir al Carrer Major, que enllaçava els dos portals. 

L’estructura viària compren un sol carrer, que va des de darrera del castell fins a la plaça de la vila, si bé pren diferents noms, mantinguts al llarg del segles; Ravalla, de Dalt, de la Font i Major. Hi ha tres carrerons transversals i tres sense sortida o atzucac. El desnivell fa que en alguns carrerons hi trobem escales, i amb l’aprofitament del sòl ens podem imaginar fàcilment la Conesa Medieval.

Roelles entre el blat

L’any 2011 el nucli històric de Conesa va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Font: Web de l'Ajuntament de Conesa

Església parroquial de Santa Maria. Conesa
 
Església parroquial de Santa Maria. Conesa

Església gòtica construïda entre el 1335 i el 1347 pel mestre d’obres Guillem Pedrola de Guimerà. És una església de nau única amb capelles laterals, absis pla i coberta de teules. A les claus de volta s’hi pot veure la imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i a l’altra l’escut de Catalunya.

Damunt la portalada principal es conserva un bell timpà gòtic (s. XIV) que representa la Mare de Déu asseguda amb l'Infant als braços, esculturada a la mateixa clau, envoltada de dos àngels situats damunt suports esculturats amb sengles rostres del mestre d'obres i de l'escultor. 


Plaça Major
 
Plaça Major i cafè del Sindicat Agrícola

La plaça és un lloc molt típic; de forma irregular, amb raconades, porxos i arcades de pedra. S’estructurà d’aquesta manera a mitjans del s. XIV, quan Conesa ja era una Vila (1260) i disposava del privilegi de fer-hi mercat setmanal els dimecres.

La plaça porxada servia per a fer-hi el mercat en dies de pluja o mal temps. Al voltant d’aquesta hi havia la Ferreria, el Forn de Pa i la Carnisseria Comunal, el Casal dels Montpaó i l’església de Santa Maria. Ara també hi ha l’edifici del Sindicat Agrícola.

L'edifici del Sindicat, té tres plantes, es construí en pedra i la planta baixa, a diferència dels murs laterals i els altres dos pisos, amb carreus regulars. A la part superior es combinà amb maons que assenyalen el perímetre de les finestres, la cornisa i uns merlets amb òculs que decoren el frontó. 


Les Piles

Les Piles

El castell, convertit en casal residencial al segle XVIII, està documentat des de l'any 1057. A partir del segle XIII va pertànyer a la família Timor i, posteriorment, als Boixadors i als seus descendents, els comtes de Savallà. Al segle XIX el seu senyor era el comte de Perallada. Del castell medieval en resten molt pocs vestigis, alguns carreus que van ser reaprofitats per bastir el casal i un portal adovellat ara integrat a la façana principal, a l'alçada del primer pis.


Santa Coloma de Queralt (Baixa Segarra)

Santa Coloma de Queralt és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Està situat a la dreta del riu Gaià, protegit per la serra d'Aguiló (811 m) i del Codony (789 m). Té diversos torrents, que assorteixen d'aigua el terme. Per més informació clica AQUÍ

Ermita de Santa Maria de Bell·lloc 

Santa Maria de Bell·lloc té el seu origen en una petita comunitat de donats, una agrupació laica d’homes i dones que prèviament havien fet lliurament dels seus béns a l’església a canvi d’acolliment i manutenció. Vestien hàbit i estaven sota la tutela d’un majoral nomenat pel rector de Santa Coloma.
 
Santa Maria de Bell-lloc

El 1307 el baró Pere IV de Queralt va fer donació de l’església i residència dels donats a l’orde de la Mercè, que s’hi establí vers 1335 i hi restà fins la desamortització de 1835.

L’edifici és de transició del romànic al gòtic, amb elements ben característics d’aquests dos estils. Primitivament era una ermita d’una sola nau, d’estil romànic tardà, probablement de mitjan segle XIII. Més tard es cobrí la volta amb arcs de creueria i durant el segle XIV s’hi afegí el creuer i la capella de Sant Pere, a la dreta de l’entrada. 

Més informació del Monestir de Santa Maria de Bell-lloc a Monestirs.Cat
 
Informació relacionada:
http://anemapams.blogspot.com.es/2015/12/santa-coloma-de-queralt.html

http://anemapams.blogspot.com.es/search?q=Santa+Coloma+de+Queralt


Carbasí, l'Anoia.

Església de Sant Bartomeu de Carbasí

Carbasí és un petit nucli de població del municipi d'Argençola, a la comarca de l'Anoia. L’espai natural de Carbasí reuneix un conjunt d’obagues del sector de la Panadella, entre l'Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis. 

Església de Sant Bartomeu de Carbasí. La parroquial del petit nucli de Carbasí està documentada des de la primera meitat del segle XI i va estar vinculada a Santa Maria de Montserrat, que senyorejava també el desaparegut castell de Carbasí. És d'origen romànic però va ser molt modificada quan es va decidir capgirar-ne l'orientació, de manera que la porta actual s'obre al que fou el primitiu absis, rectangular. Malgrat això, conserva l'estructura original d'una nau coberta amb volta de canó. La torre amb l'espadanya és un afegit posterior.

Argençola, l'Anoia.

Argençola coronant el turó

Argençola és un municipi de la comarca de l'Anoia situat a la part occidental de la comarca. El municipi compta amb 223 habitants (2015) i té una superfície de 47,09 km2. El topònim del nom prové d'Argenciola (s. XI), diminutiu d’argentu.

Vistes des d'Argençola

Església de Sant Llorenç d'Argençola

Església de Sant Llorenç

Església de Sant Llorenç, ubicada als peus del castell d'Argençola, beneïda l'any 1891 en substitució de l'anterior església parroquial, la qual estava documentada des del 1032 i situada una mica més avall que l'actual. Es van fer servir les pedres del castell en la construcció del nou temple, de factura neoclàssica, amb un campanar de tradició barroca. A l'interior es conserven diverses esteles discoïdals de l'antic cementiri.


Castell de la Tallada (Sant Guim de Freixenet)

Les restes del castell de la Tallada, actualment Cal la Piculina, són a la petita localitat de La Tallada, que es troba a la banda meridional del terme municipal de Sant Guim de Freixenet (Segarra).

Castell de la Tallada

El castell de la Tallada es degué originar a mitjan segle XI quan es repoblà la Segarra. A la darreria d'aquest segle consta que n'era senyor Bofill, fill de Jocelenda el qual la deixà en testament al comte de Barcelona Ramon Berenguer II.

A l'acta testamentària de Guerau Alamany de Cervelló de l'any 1193 es constata que el «castrum de Taiada», juntament amb altres castells com Veciana, Copons i Montfalcó eren d'aquest personatge el qual els deixà al seu nét. L'any 1243, Sereno cedí a la seva filla Sibil·la i espòs B. de Santmartí tots els drets que posseïa del castell i el terme de la Tallada.

La Tallada tingué estrets lligams amb el castell de Vilalta, el qual era un terme adjunt al primer. Segons el fogatjament dels anys 1365-1370, La Tallada i Vilalta, amb 12 focs, eren d'en Castellolí, donzell, i l'any 1381 n'era senyor Ramon de Calders. El 1515, la Tallada era a mans dels Montargull i l'any 1554 havia passat a Asferri de Soldevila. El 1830 pertanyia a Antoni Miquel Queraltó.

La torre de Vilalta és l'única peça que es conserva del castell de Vilalta, del qual es té constància documental l'any 1078. La torre es va construir a mitjan segle XI, quan es va reconquerir i repoblar tot aquest territori. La torre és una estructura cilíndrica que en els seus orígens s'utilitzava com a torre de guaita. L'any 2009 l'ajuntament de Sant Guim de Freixenet, municipi al qual pertany la pedania de la Tallada, va restaurar aquesta torre d'origen àrab.

Castell de la Tallada

És un edifici remodelat situat a la part alta del poble i perfectament integrat al nucli urbà. Presenta planta rectangular, estructurat a partir de planta baixa i primer pis, i amb coberta a doble vessant. La seva façana principal s'obre a l'interior del poble i s'accedeix a l'edifici mitjançant una porta d'arc de mig punt. Situada damunt seu es troba una finestra motllurada que recorda l'estil renaixentista amb els brancals i marc superior motllurats.

Destaca la torre semicircular situada a la façana posterior i perfectament integrada al parament de l'edifici. Es tracta d'una part d'una torre de defensa del primitiu castell del poble on s'hi observen diverses fases constructives. Els dos metres inferiors són de carreus regulars i de mida gran, col·locats la majoria al llarg formant filades horitzontals; per sobre hi ha un metre més de parament fet de manera més irregular, el qual sembla refet amb pedres originals. Aquests trams contrasten amb els tres metres restants d'estructura fet amb pedres diferents, més petites i barroeres.


Montfalcó Murallat, Lleida

 Montfalcó Murallat

Montfalcó Murallat, antigament Montfalcó de Mossèn Meca, és una entitat de població del municipi de les Oluges a la comarca de la Segarra. El seu conjunt arquitectònic ha estat declarat bé cultural d'interès nacional.

Montfalcó Murallat

Portal d'accés i Cal Gili
Montfalcó Murallat està aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós. Forma un recinte clos i murat i es tracta d'un excepcional exemple de vila closa que conserva en bon estat el mur perimetral al qual s'adossaren interiorment les cases. La muralla només es pot apreciar des de fora, està formada per carreus rectangulars units amb morter alternats per altres carreus de mida gairabé quadrada. Al llarg dels anys s'hi ha realitzat diferents obertures per a adequar la fortificació a les noves necessitats de les cases que s'hi adossaren posteriorment. Està construïda sobre el basament calcari natural del tossal amb una alçada que supera els 8 metres i una amplada de més de 2 metres, amb un perfil corbat. El portal d'accés a la vila closa, està format per una doble porta d'arcs de mig punt adovellats. La més interior, que es troba al mateix mur, és emmarcada per dos talussos que reforcen la paret i donen a un pati quadrangular. L'antic castell presenta una planta allargada, que s'adapta al cim del turó. Els costats més llargs són el nord i el sud, lleugerament convergents cap a l'est, on es tanquen contra l'absis de l'església. Amb el pas dels segles, el castell va perdre la seva condició i albergà unes quantes cases. Pel que fa al seu traçat urbà, es basa d'una plaça central, amb cisterna i amb un carrer principal que la rodeja, a partir del que surten petits carreronets amb un esquema força laberíntic i normalment sense sortida, en un dels quals s'hi troba l'antic forn. Els habitatges situats al voltant de la plaça tenen un esquema força regular, sobretot els que estan situats als porxos, en canvi els habitatges dels carrers secundaris varien considerablement uns als altres.

Al centre d ela plaça la cisterna comunal que recull l'aigua dels taulats

Història

El Castell de Montfalcó, que donà origen a la vila- fou bastit possiblement vers el segle XI quan el comte de Berga repoblà la zona propera al Sió, integrant-la al comtat de Cerdanya.



Els primers documents referents a Montfalcó daten de 1043. Probablement Montfalcó va estar en un principi sota l'alt domini dels comtes de Cerdanya, que l'infeudaren a diversos nobles.

Carrer porticat

Per un document de 1079 se sap que en aquests moments era senyor de la vila i el castell Ramon Miró, i el 1095 consta que era de Dalmau Bernat, segurament vescomte de Berguedà.

Plaça

El 1135 Guillem de Berguedà prestà homenatge a Ramon Berenguer IV pel castell.

De l'any 1157 hi ha notícia del Castell de Montfalcó pel testament de Berenguer d'Altés. El 1172 serà propietat de Ramon de Cervera. L'any 1179 apareix esmentat en el testament de Ramon de la Guàrdia, tot i que se sap que encara era propietat dels Cervera.
-
Carrer porticat

Pel testament de Ramon de Cervera sabem que el 1182 el "castrum Monfalcon" era assignat a "Guillelmo filio meo".

Per casament, el 1234 el castell passà a ser propietat de Ramon Folc VIII de Cardona, integrant-se així al vescomtat i més tard comtat i ducat de Cardona, formant part de la batllia de Torà. Aquesta situació es donà fins a la desamortització del segle XIX.

Sant Pere de Montfalcó Murallat

Sant Pere de Montfalcó Murallat és una església de les Oluges inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Portalada de Sant Pere de Montfalcó Muralla

L'església de sant Pere és a l'extrem de llevant de la vila closa de Montfalcó Murallat. És un edifici molt transformat, i es fa difícil destriar els elements originals. La seva estructura és d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular. És capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. La nau es troba desfigurada per l'obertura de capelles i altars als seus murs laterals, i l'absis és tancat per un envà que el converteix en sagristia. Als peus del temple hi ha un cor elevat. La porta s'obra a la façana de ponent, totalment envoltada pels edificis de la trama urbana del poble, que també amaguen les altres façanes de l'edifici, llevat de la façana absidial, que s'integra en el conjunt del perímetre murat de Montfalcó. La porta principal està realitzada amb arc de mig punt adovellat amb imposta i guardapols decorats amb motius geomètrics molt rudimentaris. Està totalment mancada d'ornamentació, amb l'aparell de petits carreus allargassats de pedra calcària de la zona. El campanar, posterior a la construcció de l'església, i utilitzat en un primer moment com a torre de defensa, és de planta quadrada, amb les cantonades en forma de xamfrà en el cos alt i acabat en una terrassa amb balustrada.

Hi ha poques referències d'època medieval referents a la parròquia de Sant Pere. És possible que fos fundada poc després de la conquesta de Montfalcó per Bernat, comte de Berga a mitjans del segle XI, quan aquest fundà o amplià el castell de Montfalcó. L'església formà part del bisbat d'Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI.

La primera referència al temple del castell es troba a l'inventari dels béns de Guillem Ramon, comte de Cerdanya, a Montfalcó d'Oluja vers els anys 1068-95.

Montfalcó

Cervera, Lleida

Se'ns ha fet una mica tard, per tant a Cervera només de pas, una visita a la Farinera i a buscar una mica de xocolata d'aquella tant bona de cal Puig al carrer Major. Bé, com sempre ens emboliquem i trobem oberta la galeria: La Cerverina d’art i ens hi encantem. Ha valgut la pena descobrir aquest espai encantador.

La Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera

Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera

La Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera és un edifici modernista projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell a Cervera entre l'any 1920 i 1922.

Situada als afores de la població, al peu de la via del tren, va ser construïda per encàrrec de l'antic Sindicat Agrícola de Cervera. El conjunt de La Farinera no està format només per la fàbrica, pròpiament dita, sinó que va comportar també la construcció d'un local social, magatzems auxiliars de cereals, una panificadora i la urbanització de dos carrers.

L'edifici principal està format per tres cossos o volums en forma d'U i que s'adapta a la forma irregular de la parcel·la organitzant un pati de forma trapezoïdal. El cos nord o magatzem de blat està format per una planta soterrània i dotze sitges. A l'est s'hi va afegir un volum de dues plantes i a ponent un altre volum amb el gran cos de l'escala coronat amb la torre d'aigua coberta per una cúpula que és el símbol de la fàbrica. Aquesta torre, coneguda amb el nom de Torre del Treball, forma part de la trilogia de les torres de Cervera i estableix un diàleg amb la Torre de la Fe o campanar de l'església i la Torre de la Ciència o torres de la Universitat.

Pel que fa a les façanes de l'edifici principal, destaca l'ús dels arcs parabòlics per definir a l'exterior la posició dels espais ocupats per les sitges i l'ús constant de la composició en tres nivells de les façanes, fent servir diferents materials i textures, tal com ja havia utilitzat Martinell en els cellers cooperatius.

En l'edifici de La Farinera de Cervera i en les construccions agràries d'aquest període destaquen, a més dels valors arquitectònics, el fet que representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya des de les acaballes del segle XIX, un moviment que es va estendre per la Conca de Barberà, el Priorat, l'Alt Camp, el Baix Camp, Terra Alta i la Segarra, i que socialment va quedar interromput per la guerra civil, deixant, això no obstant, una notable implantació cultural i arquitectònica.

 Torre de l'aigua



Agost de 1923, incendi de la Farinera

Carrer Major

Al n. 15 hi trobem l'antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem (s. XII). Era una casa delmera de l'ordre dels Hospitalers. Damunt una de les seves portes destaca la creu de Malta. La façana va ser remodelada al s. XVIII per Jaume Padró. Actualment, als baixos, hi ha instal·lat el Museu del Blat i la Pagesia.

Capella de Sant Joan

Els hospitalers tenien diverses propietats a Cervera documentades a partir del 1111. Arrel d'aquest fet es va organitzar una nova comanda, coneguda des del 1172, des d'on es governava sobre les seves possessions, a Cervera i rodalies. Des del 1191 hi consta una comunitat doble, regida per un comanador i una comanadora. Més endavant es va voler establir una nova casa per a la branca femenina i el 1250 van obtenir la corresponent autorització, però va perdurar poc temps en aquesta ciutat ja que l’any 1262 les hospitaleres es van traslladar a Alguaire. 

Plaça Major



L'Antiga barberia Cal Greoles. La Cerverina d’art

Carrer Major, núm. 105  A les seves portes se’ns mostra l’estil modernista de principis de segle. La font data del s. XIX. Actualment és la sala d’exposicions La Cerverina d’art


La Cerverina d'Art va obrir les seves portes al setembre de 1995. Està situada al bell mig del carrer Major de Cervera de Segarra, Lleida; en la part vella de la ciutat. La galeria està ubicada on hi havia l’antiga barberia (Antiga barberia Cal Greoles) i encara conserva la porta modernista, els terres de rajola hidràulica i les motllures de guix als sostres. S'ha adaptat la rerebotiga com a segona sala, s'ha reconstruït un terra de rajoles hidràuliques semblant a la primera sala i també es pot visitar i utilitzar el safareig de la casa per a fer instal·lacions.  

Ens trobem una exposició de pintura de l'artista Rafael Romero.

“Yo entiendo el Arte como un activismo revolucionario, como un cuestionamiento hacia un hábitat hostil e insoportable para el ser humano. Desde mi particular entendimiento, es pues, el arte, naturaleza metafísica y nostalgia de trascendencia, interpretación y posicionamiento del individuo respecto al papel que le toca desarrollar en este mundo”.

‘Algunas reflexiones sobre mi IMAGINARIO’

Rafael Romero.

Divendres, 20 de maig a les 19 hores.
Inauguració de Rafael Romero a La Cerverina d’Art.
L’exposició romandrà oberta fins el 19 de juny. 



Vista de la galeria

De tornada ... 

La Guàrdia Lada

La Guàrdia Lada

l'Ametlla de Segarra

L'Ametlla de Segarra


-.-

-.-

2 comentaris:

  1. Ostres Pere, he estat un munt de vegades a Cervera perquè hi viuen uns amics íntims amb qui vaig compartir pis a Barcelona una colla d'anys, i no m'han ensenyat mai la Farinera, que per les fotos sembla una joia (això que els dos són arquitectes). Aquest detall el perdono, però que no m'hagin portat a comprar xocolata...

    Un blog molt interessant amb unes fotos genials.

    ResponElimina
  2. Hola M. Teresa,

    quins amics que tens! sent arquitectes, això és un pecat dels grossos! i que no t'hagin portat a cal Puig a buscar xocolata, gravíssim!

    Si tens desig només cal que ho diguis, aquesta vegada vaig carregar i encara en queda alguna rajola.

    Parlant en serio, hem redescobert una zona preciosa i per primavera està impressionant de colors, olors, ... Cervera val la pena, però també els voltants, Montfalcó ens va enamorar.

    Moltes gràcies per les floretes, però ja m'agradaria poder fer un bloc com el teu.

    PD I. Ah! suposo que Sant Pere Gros el coneixeu, sinó no us el perdeu la propera vegada que hi aneu, una petita joia.

    PD II.Aquí una altra entrada (post) de Cervera per si t'interessa.
    http://anemapams.blogspot.com.es/2016/04/fores-la-sala-de-comalats-glorieta.html

    ResponElimina