dimecres, 29 de juny de 2016

Santa Coloma de Queralt, Pontils, Santa Perpètua de Gaià, Seguer, Esblada, La Llacuna, Santa Maria de Miralles, Sant Magí de Brufaganya ...

Santa Coloma de Queralt

Parem només per dinar i seguim ..


Portal de Sanou o de Cervera

Santa Coloma de Queralt és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Està situat a la dreta del riu Gaià, protegit per la serra d'Aguiló (811 m) i del Codony (789 m). Té diversos torrents, que assorteixen d'aigua el terme.

Més informació sobre
Santa Coloma de Queralt

Castell de santa Coloma de Queralt
Enfilem direcció Pontils ..

Pontils


Pontils és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, fins al 1995 anomenat Santa Perpètua de Gaià. El poble de Pontils està situat en plena vall del riu Gaià, a la cruïlla de les carreteres locals de Santa Coloma de Queralt a Esblada i de Pontils a la Llacuna. La seva població és molt baixa a causa de la despoblació, però a l'època estival augmenta bastant gràcies a les segones residències. Les poblacions veïnes més importants són Santa Coloma de Queralt, Querol i la Llacuna.

A més de Pontils, està format pels agregats de Santa Perpètua de Gaià, Vallespinosa, Seguer, Vilaperdius, Valldeperes i Montalegre. El municipi també comprèn el santuari de Sant Magí de la Brufaganya, objecte de romiatge de devots.

Portalada de l'església de Santa Maria

Santa Maria. Segle XVI-XVII

Substitueix una primera església romànica, documentada des de 1168. Manté el portal románic de mig punt, adovellat, amb guardapols exterior i a l'interior es mantenen traces gòtiques. El nou temple es va iniciar el 1598 i es va consagrar dos anys després. Té una única nau, alta i curta, amb capelles laterals entre els contraforts, coberta amb volta de creueria. A les claus de volta hi ha els escuts de la família Cervelló, senyora del lloc. Al seu damunt hi ha un òcul. La façana és coronada amb un campanar d'espadanya de tres ulls.

L'Església de Santa Maria de Pontils

El 1057 va ser comprat per Ramon Berenguer I a Ermessenda de Carcassona, esposa de Ramon Borrell. El lloc va quedar en mans dels de Cervelló els quals van tenir les terres durant tota l'Edat Mitjana. A mitjans del segle XVI, el lloc va quedar en mans de la família Savallà; al segle XVIII els senyors de les terres eren els marquesos d'Aitona.


Santa Perpètua de Gaià

Santa Perpètua de Gaià és un nucli de població que pertany al municipi de Pontils, a la Conca de Barberà.

El castell i l'església de Santa Maria

El castell i l'església de Santa Maria

l'església de Santa Maria

Santa Perpètua de Gaià és un nucli de població que pertany al municipi de Pontils, a la Conca de Barberà. Està situat al peu del turó des d'on el castell de Santa Perpetua de Gaià domina una part de la vall del riu Gaià, a 578 m altitud. Del castell, bastit l'any 976, cal destacar-ne l'esvelta torre, d'interior triangular. Al seu costat s'aixeca l'església de Santa Perpètua de Gaià.

Fins al 1995 va donar nom al municipi. El seu nom originà la llegenda de Santa Perpètua de Gaià.

Les restes del castell de Santa Perpètua de Gaià s'assenten damunt d'un cingle on també s'alça l'església l'església de Santa Maria, també en estat ruïnós. Es conserven dos elements: un recinte allargassat adaptat al desnivell del terreny i una interessant torre de planta triangular i angles arrodonits situada a un angle del clos emmurallat. La construcció és d'uns 25 m d'alçada amb la porta situada al costat sud-est a 2,8 m del nivell del terra i merlets a la part superior. L'aparell constructiu mostra un primer mur fet amb pedra irregular petita i un recobriment de reforç fet amb pedres més grosses.

>> http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/_castell_de_santa_perpetua_2_gel_1613

El castell de Santa Perpetua de Gaià

Història

Documentat a partir de l'any 976, en queden les restes de la torre triangular a dalt d'un cingle que domina la vall i el poble de Santa Perpètua de Gaià. Formava part de la línia de frontera del Comtat de Barcelona.

A finals del segle X era d'Arnulf I de la família dels Cervelló. Les primeres mencions documentals daten del segle X quan s'esmenta com a afrontació dels termes de la Roqueta (960) i Queralt (975). A l'inici del segle XI pertany a Sal·la, nét d'un altre Sal·la, fundador de Sant Benet de Bages, descendent dels vescomtes de Conflent i destacat repoblador al Bages i l'Anoia a mitjans del segle X.

Fou destruït per Almanzur i reconstruït l'any 1012. L'any 1012, a l'altar de l'església de Santa Susanna se celebra un judici pel castell de Selmella que enfronta l'esmentat Sal·la i el seu oncle Borrell, bisbe de Vic, amb Hug de Cervelló, senyor de Montagut i fill d'Ansulf de Gurb. Un any més tard, el 1013, Sal·la féu una falsa venda al seu oncle Borrell, del castell i terme de Santa Perpètua, ja que el castell resta sota el seu domini fins a mitjan segle XI.

El castell de Santa Perpetua de Gaià

En aquesta època els comtes de Barcelona, en el context històric de recuperació de poder enfront de la noblesa, mostren un considerable interès per posseir Santa Perpètua. De l'any 1053 data la convinença entre Ramon Berenguer I i Alemany Hug, fill d'Hug de Cervelló; si ell, junt amb Siscarda, la seva muller, poden obtenir el castell pel comte, aquest els el donaria en feu, tot i que s'hi reservaria el dret d'estatge. Són però els Gurb-Queralt, senyors del castell de Queralt, els qui en mantenen el domini. El 1072, Bernat Bernat, fill cabaler de Bernat Sendret de Gurb-Queralt, ven al comte Ramon Berenguer I el castell de Santa Perpètua, el qual afirma que li ha pervingut per raó dels seus pares. El testament del comte Ramon Berenguer I menciona de forma expressa el castell.

Cúpula de l'església en molt mal estat

L'any 1089 s'estableix un altre conveni entre els Cervelló i els comtes de Barcelona, Guerau Alemany (III) de Cervelló fa un préstec al comte Berenguer Ramon de set mil ducats d'or de València destinat a empreses bèl·liques contra els sarraïns, mitjançant l'empenyorament del castell de Santa Perpètua.

Interior d el'esglesia

Ben aviat, a principis del segle XII, els comtes cedeixen el castell en feu als Cervelló. La butlla papal de 1154 incorpora les esglésies de Santa Perpètua als béns de l'Arquebisbat de Tarragona, que pren considerables dimensions després de la seva restauració (1118). Guillem de Montagut, fill de Guerau Alemany (IV) de Cervelló, posseeix també drets a Santa Perpètua i en el seu testament datat l'any 1168 els cedeix al seu fill Guillem.

Castell i església

Els fogatges dels anys 1365-70 assenyalen per Santa Perpètua 37 famílies i com a senyor a Guillem Ramon de Cervelló. A final del segle XV es documenten els Cervelló, barons de la Llacuna, i atenent al fogatge de 1496 la població experimenta una forta davallada: es comptabilitzen pel lloc només deu famílies.


A l'època moderna, l'any 1599, es documenta com a senyor el comte de Savallà, Bernat de Boixadors. A les darreries del segle XVIII i fins a la fi de les senyories pertany als marquesos d'Aitona, és llavors, a mitjan segle XIX, quan Santa Perpètua és en el seu màxim demogràfic, ja que suma en tot el municipi 1.030 veïns, dels quals uns 400 viuen al poble.

Vista de la vall del Gaià

Arquitectura

Es tracta d'una fortificació de dimensions considerables d'uns 65 m de llargada i 17 m d'amplada, constituïda per un recinte emmurallat de planta allargada i irregular, a l'interior del qual destaquen dos elements: la torre i la sala o aula, situats respectivament en els extrems est i oest del perímetre.


Conserva una alta torre emmerletada, amb l'interior triangular, la porta i els murs al costat de l'antiga parròquia de Santa Maria. La torre és d'un valor patrimonial inqüestionable per tractar-se d'un dels exemples més peculiars de l'arquitectura militar preromànica de Catalunya. Construïda durant el segle X presenta una planta triangular amb els angles roms. Els dos costats més llargs foren recoberts amb un folre, bastit amb carreus, que es construí amb posterioritat per fer-los menys vulnerables. La torre tenia quatre pisos, el més alt del qual defensat amb merlets. L'accés es feia a través del primer pis mitjançant una porta adovellada de mig punt amb llinda de fusta. Té forma triangular amb punta ovalada d'uns 25 m d'alçada i amb restes d'una reconstrucció posterior.

Capella del cementiri
A l'extrem occidental i ja sobre el cingle abocat al Gaià se situen les restes d'un recinte de planta rectangular que podria haver funcionat com una aula o gran sala.

Font: Viquipèdia







Volta de canó i cúpula en molt mal estat

Volta de canó i cúpula en molt mal estat


Restes de decoració que encara resisteixen

Volta esfrondada
 
Capella del cementiri de Santa Perpètua de Gaià

La vall del Gaià

Seguer

Seguer és un agregat de Pontils, a la Conca de Barberà. Es troba al peu de la carretera de Santa Coloma de Queralt a Esblada (T-201).

Rstes del castell i l'església de Sant Bertomeu

L'antic castell, bastit al cim del turó que domina el poble, conserva bona part dels murs. L'església, dedicada a Sant Bartomeu, és al costat.



Esblada
 
Església d'Esblada

Esblada és una entitat de població del municipi, al marge dret del torrent de l'Esblada, afluent del riu Gaià, al vessant oest de la Serra de Brufaganya. L'any 2013 tenia vint habitants. Hi destaca l'església de Sant Jaume d'Esblada, d'origen romànic, depenent de l'església parroquial de Querol. S'hi arriba per la carretera T-201, que va de Santa Coloma de Queralt a Esblada passant pels pobles de Sant Gallard, Pontils, Santa Perpètua de Gaià i Seguer. A l'inici connecta amb la C-241 i al final amb la C-37.


La Llacuna

La Llacuna és un municipi de la comarca de l'Anoia.

Voltes de la plaça major de La Llacuna. Foto Viquipèdia

La primera referència documental del castell de Vilademàger és del 987; formava part de la línia de castells (amb Pontons, Miralles, Montagut, Querol, Pinyana, Orpí, Queralt, etc.) defensora d'aquest extrem del Penedès. El seu domini superior era en mans de la casa comtal de Barcelona, i la comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon I l'infeudaren a Bernard Sendred de Gurb-Queralt (1022). Abans del 1079 passà a la poderosa família Cervelló —emparentada amb els Gurb-Queralt—, que restà des d'aleshores senyora del castell; ja dins el segle XIII Vilademàger, amb Pontils, Montclar, Miralles i Foix, passà a la branca dels Cervelló, que a partir del 1347 començaren a intitular-se barons de la Llacuna, títol que perdurà fins als darrers temps dels dominis senyorials. Durant la guerra contra Joan II els Cervelló de la Llacuna foren partidaris del rei, i la baronessa i els seus fills foren presos per les forces de la Generalitat.

La vila de la Llacuna, que tenia 777 h el 2005, és a 614 m d'altitud, al fons de la vall. Han desaparegut les muralles medievals que l'envoltaven, en les quals s'obrien cinc portals (el d'en Bens, de la Font, d'en Badorc o de la Banya, del Vall i del Fort Micó). Des del segle XV es formà la plaça Major, porxada, que aixoplugava el mercat, i que és actualment un dels indrets més característics de la població. Als segles XIII-XIV hi hagué un call o comunitat jueva. Hi ha restes de la primitiva església de Santa Maria i del priorat en una casa de la vila, dos absis bessons que formaven part del creuer (cosa que fa suposar una església amb transsepte i cinc absis), ara aparedats entre dos murs.


Més informació sobre La Llacuna


Santa Maria de Miralles

Santa Maria de Miralles és un municipi de la comarca de l'Anoia.


Castell de Miralles, del segle X, situat en un turó a l'extrem de la serra de Queralt. Està documentat des de l'any 960 i actualment en ruïnes. A la part més elevada hi ha un recinte emmurallat, amb murs construïts amb la tècnica de l'opus spicatum, i a la part inferior hi ha restes de l'antic poble amb la primera línia de defensa.

L'església de Sant Romà

L'església romànica de Santa Maria del castell de Miralles, situada als peus del castell, dins del que fou el seu recinte fortificat. És un edifici romànic d'una nau coberta amb una volta lleugerament apuntada, datada cap a finals del romànic, vers el segle XIII. La porta d'accés al mur sud és de mig punt.



Al municipi hi ha la seu de l'empresa Petromiralles, una de les distribuïdores de carburants més importants de Catalunya.




Sant Magí de Brufaganya

Rapinyaire

Sant Magí de Brufaganya és una unitat de població i santuari situat a 760 m d'altitud, sobre el començament del rierol de Sant Magí, al terme municipal de Pontils (Conca de Barberà). Forma part del nucli de Rocamora i Sant Magí de Brufaganya. S'hi s'accedeix per una desviació en la carretera de Pontils a la Llacuna. L'església és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Sant Magí de Brufaganya

És un recinte format per una església, un edifici conventual i altres dependències, com l'actual rectoria. El conjunt, força heterogeni palesa les diferents etapes constructives que ha sofert, degudes principalment a diferents ampliacions i als saquejos dels anys 1714, 1835 i 1936.


Capella de les Fonts

Capella de les Fonts

Sota el santuari es troba la Capella de les Fonts de Sant Magí, d'aigua considerada com miraculosa i objecte de romiatge; segons explica la llegenda, el sant la va fer brollar donant tres cops a terra amb el seu bastó quan els soldats romans el baixaven captiu de la muntanya de la Brufaganya, a Santa Perpètua de Gaià.

Capella de les Fonts

Més informació sobre Sant Magí de Brufaganya

Retorn per Santa Coloma de Queralt, Montblanch, La Selva del Camp ...


-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada