dissabte, 4 de juny de 2016

Reial Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia)

Santes Creus

El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp). Actualment és l'únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica.

Portal de l'Assumpta

Antecedents i fundació  

L'any 1150, el senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada va donar als cistercencs de la Grand Selva (un important monestir situat al nord-est de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, ara pràcticament desaparegut) uns terrenys a Valldaura (Vallès Occidental) amb la finalitat de que s’hi fundés un nou cenobi. El seu primer abat fou Guillem (1152-54). Degut a les condicions poc adients per l’establiment d’un monestir en aquell lloc, hom va decidir el seu trasllat a un altre indret.



El 1155 hi va intervenir el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que va donar una propietat seva situada a Ancosa (la Llacuna, Anoia), amb millors condicions geogràfiques, on hom pensa que s’hi va arribar a establir el nou monestir tot i que el lloc tampoc era del tot convenient. El 1160 es va fer una darrera donació amb la mateixa finalitat, d’uns terrenys prop del Gaià, on es va aixecar el monestir definitivament. La fundació no va culminar del tot fins el 1168, quan una butlla del papa Alexandre III va declarar la nova casa depenent directament de Roma, lliure de la intervenció episcopal. El primer abat fill del país fou Pere de Valldaura (1158-1184).

Façana de l'església

Les primeres construccions

Cap el 1170 començaren les construccions provisionals per acollir els monjos que s’aplegaren al voltant de la capella de la Santíssima Trinitat, que encara es conserva. A la mateixa època s'hi va afegir la comunitat veïna de Sant Pere de Gaià. Després (1174) va començar la construcció del monestir definitiu, seguint la distribució característica dels monestirs cistercencs. El 1221 hom va poder consagrar l’església que, possiblement, encara no era acabada del tot, també es va edificar un claustre, anterior a l’actual, del qual encara perdura el templet del lavabo de decoració més senzilla, que contrasta amb la resta del claustre actual, aixecat posteriorment.

Claustre del palau de l'abad

D'aquella primera època són la sagristia, sala capitular i el parlador (que comunica el claustre amb la zona posterior del complex). A sobre d’aquest conjunt es va aixecar poc després el dormitori dels monjos, començat el 1191 i enllestit ja al segle XIII. Sota l’abadiat de sant Bernat Calbó (1226-1233) i després d’un període de problemes econòmics es va reprendre l’activitat constructora, gràcies a la col·laboració dels sobirans.

Façana i portada de l'església

Portada de l'església

Portada al claustre
 
Monestir reial

Pere el Gran (1240-1285) fou el primer monarca que va disposar el seu enterrament al monestir. Posteriorment el creuer de l’església va acollir la tomba del seu fill Jaume II el Just (1267-1327) i la seva esposa Blanca d’Anjou (1283-1310). És en aquesta època que es va aixecar el Palau Reial. L'abat Bonanat de Vila-seca fundà els monestirs filials de Valldigna a la Safor (1298) i d'Altofonte a Sicília (1308). Santes Creus també intervingué en la fundació de l'orde militar de Montesa el 1319.

Sala capitular

Sala capitular


Sala capitular

Decadència 

Segueix un llarg període de decadència, que no va impedir que es portessin a terme noves obres de poca entitat, com ara reformes al Palau Reial i l’adaptació de l’armarium com a capella de l’Assumpta, al claustre. Entre el 1376-77 s’hi van fer construccions defensives (merlets). El 1452 els béns de Santa Maria de Bonrepòs van passar a Escaladei i Santes Creus, el primer es va quedar amb les propietats properes i el darrer amb els objectes litúrgics i les propietats més allunyades, s’ha dit que el claustre posterior de Santes Creus procedeix de Bonrepòs.

Sala capitular



El lavatori del claustre
 
Els darrers anys

Els darrers anys foren d’una certa prosperitat, es van fer diverses obres d’adaptació de les dependències del monestir. Un nou palau de l'abat fou aixecat el 1640 sobre l'antic hospital dels Pobres, el 1733 fou construïda la infermeria i ampliat el refetor, que perdé els trets gòtics. A la segona meitat del segle XVIII s'acabà la urbanització de les places i la construcció del portal de l'Assumpta.

Ja al segle XIX, el monestir va viure els infortunis de l’època. Pel que fa a la guerra del Francès, tot i que les tropes hi van entrar i la comunitat va fugir temporalment, no sembla que ni els edificis ni el mobiliari van patir especialment els efectes del seu pas. El 1820 fou suprimit el convent i els seus béns sortiren a subhasta dividint el conjunt en lots diversos, pel que fa al mobiliari, tot i patir pèrdues aquestes es poden considerar lleus. Reintegrada la comunitat el 1823, el monestir fou definitivament abandonat el 1835, arran dels fets de juliol de Reus i Barcelona, en aquell moment i malgrat la situació passada, la comunitat era de trenta-cinc membres.

Claustre

Claustre posterior




El 1313 es va posar la primera pedra d’un nou claustre, que havia de substituir l’anterior, que encara no s’havia acabat. Aquest claustre s’aparta de l’estil característic cistercenc i presenta una decoració exuberant de figures de tota mena, però predominant les fabuloses, amb animals monstruosos, en front de les escenes religioses. En aquesta obra hi va treballar Reinard Fonoll, un personatge probablement anglès que fou contractat el 1331 per l’abat Francesc Miró (1335-1347). Aquest claustre es va inaugurar el 1341 i es va restaurar al segle XX.

 La nau central

 Els sepulcres reials (Jaume II i Pere el Gran)


La recuperació del monument 

El 1843 l'antic monjo Miquel Mestre, rector de la parròquia, fundà el poble de Santes Creus; va demanar l'església major per a la parròquia, i li va retornar el culte; més tard el palau de l'Abat va esdevenir la seu de l'ajuntament. El trasllat del presidi de Tarragona (1870) i la tercera guerra Carlina (1874) causaren importants destruccions, reparades per la Comissió de Monuments de Tarragona. El 1921 fou declarat monument nacional. Ara aquest important monument és propietat de la Generalitat de Catalunya.

Sepulcre de Jaume II (mort el 1327) i Blanca d’Anjou (morta el 1310). L’obra es va fer entre el 1311 i 1316 hi intervingueren diversos mestres (Pere de Prenafeta, Pere de Bonull i Francesc de Monflorit). Va seguir el model del sepulcre de Pere el Gran

Sepulcre de Pere el Gran Encarregat el 1291 al mestre Bartomeu de Girona utilitzant una banyera romanoegípcia
 
Tomba de Pere el Gran

El sepulcre de Pere el Gran (1240-1285) fou encarregat pel seu fill Jaume II que el va manar construir en el lloc triat per seu pare, aquest monestir de Santes Creus, tot i haver estat excomunicat. El 1291 es va encarregar la seva confecció al mestre Bartomeu de Girona utilitzant una banyera romanoegípcia enviada pel mateix Jaume II quan era rei de Sicília. El sepulcre està format per la banyera antiga, un templet decorat amb imatges al seu damunt i tot el conjunt cobert per un baldaquí. El cos reial es va traslladar a aquest lloc d’enterrament el 1295, després es va fer el baldaquí i els daurats, acabats deu anys després. Aquest sepulcre fou obert el 2010, moment en que es va investigar les restes del monarca i es va restaurar i netejar el conjunt.
.
Exterior de l'absis central amb la rosassa
Dormitori

 Cimbori (al mig) i la torre del rellotge - Lavatori

Claustre posterior
El pati central del palau reial

 Columna de jaspí al pati del palau reial

Capella de la Trinitat



-

Retaule de la Mare de Déu

El 1403 hom va prendre la decisió de fer un nou retaule, gòtic, que hauria de presidir l’església monàstica, l’encàrrec va recaure en el pintor Pere Serra, però la mort de l’artista, el 1406, va deixar l’obra inacabada i Guerau Gener fou designat per continuar-la. Guerau faria el gruix del retaule però la seva mort va estroncar altre cop la seva realització i finalment fou Lluís Borrassà qui el va acabar, l’any 1411.

El retaule estava format per quatre carrers amb taules pintades, a més d’imatges. Al mig es trobava una imatge de fusta de la Mare de Déu i als extrems les de sant Bernat de Claravall i sant Benet. A més tenia una predel·la amb sis compartiments. El primer carrer amb pintures representa les escenes següents: Sant Lluc Evangelista, Anunciació i l’Adoració dels Reis Mags. El segon conté Sant Joan Evangelista, Nativitat i la Resurrecció. El tercer Sant Marc, Ascensió i la Dormició de la Mare de Déu. El darrer representa a Sant Mateu, Pentecosta i la Coronació de la Mare de Déu. La predel·la, mal conservada, representava diversos sants, profetes i apòstols. Llegir més ...


INFORMACIÓ PRÀCTICA:

Entrada + audiovisual    
De dimarts a diumenge (festius inclosos)  

De l'1 d'octubre al 31 de maig: de 10.00 a 17.00 h (+30')
De l'1 de juny al 30 de setembre: de 10.00 a 18.30 h (+30')

  • Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener. 
  • La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari.
Tel. 977 63 83 29
E-mail: santescreus.cultura@gencat.cat

Reserves visites guiades i grups : 
De dimarts a divendres:

  • De l'1 d'octubre al 31 de maig: de 10.00 a 17.00 h (+30')
  • De l'1 de juny al 30 de setembre: de 10.00 a 18.30 h (+30')
Tel. 977 63 83 29 o reservesmonuments.acdpc@gencat.cat

Enllaços:

- Ruta del Cister

- Museu d'Història de Catalunya. Restauració de la tomba de Pere el Gran
- La Vanguardia.es (23 de març de 2010). Obertura del sepulcre de Pere el Gran 

Amb inormació de Monestirs.Cat i Viquipèdia

Ruta:

-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada