dissabte, 28 de maig de 2016

L'Espluga de Francolí, Poblet, Vimbodí, Tarrés, Vinaixa, L'Albi, ...

L'Espluga de Francolí

L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El nom de la vila prové del llatí spelunca ("espluga, cova"), mot amb què ja era coneguda al segle XI, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila, entre les quals la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí, descoberta per casualitat el 1853 i que avui es pot visitar, juntament amb el museu adjacent que s'hi ha instal·lat. És la màxima atracció turística de l'Espluga.

La vila de l'Espluga es va originar al voltant d'un castell que Ponç de Cervera va bastir damunt un turó al segle XI. Més endavant el castell va passar a dependre de Poblet i dels templers, a mitjan segle XIII; la part baixa del poble estava sota la jurisdicció dels hospitalers, que hi van establir la comanda de l'Espluga de Francolí i que van adquirir tota la senyoria el 1312, any de l'extinció de l'orde dels Templers. 

El Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí

 
El Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí · Obra de Pere Domènech i Roura.

El Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí és un edifici modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner i el dugué a terme l'any 1913 el seu fill, també arquitecte, Pere Domènech i Roura. Àngel Guimerà li dedica el sobrenom de «la Catedral del vi».



El celler, un dels primers cellers modernistes de Catalunya, es construí per allotjar també una de les societats cooperatives més antigues de Catalunya, la Cooperativa de l'Espluga, fundada l'any 1902 i promoguda per l'espluguí Josep Maria Rendé i Ventosa (1877-1925).




Consta de tres naus i té una bella decoració exterior, recentment restaurada. L'interior s'ha transformat sense perdre cap dels elements arquitectònics: els contraforts, les columnes i les arcades de l'interior estan disposats de manera que sembla que tinguin més una intenció decorativa que no una utilitat com a elements de suport.



Inicialment el celler tingué dues naus. L'any 1957 se n'hi afegí una tercera d'idèntica, amb què el celler era conegut com el «celler de baix» o «dels rics», en oposició a un altre de tan sols una nau que els petits propietaris edificaren l'any 1932 no gaire lluny del primer i que era conegut com el «celler de dalt».

- Visita guiada els caps de setmana.
Durada de la visita uns 45 minuts.
Preu: 2,45 € (entrada individual adult i grup. A partir dels 7 anys)
Horaris: de dilluns a divendres de 9h a 12.30h i de 15.30h a 18h. Dissabtes i festius de 10h a 13.30h.
Contacte: Tel. 977 87 01 61 o 977 87 12 20  www.esplugaturisme.cat

A l''Espluga de Francolí també hi podreu visitar ...

Cova de la Font Major
Adreça: Carrer Catalunya
43440 L'Espluga de Francolí
Telèfon:977 87 12 20

Museu de la Vida Rural
Adreça: Ctra. de Montblanc
43440 L'Espluga de Francolí 
Telèfon:977 87 05 76

Museu Fassina Balanyà
Plaça del Mil·lenari, 1
43440 L'Espluga de Francolí 
Telèfon:977 87 12 20 

Oficina de Turisme de l'Espluga
Pl. del Milenari, 1
Telèfon: 977-871220 Fax: 977-871343
Correu electrònic: turisme@esplugadefrancoli.cat


-.-

Si us ve de gust podeu dinar ...

A Facebook

Art Restaurant de l'Espluga  El Punt Avui  
L'Espluga de Francolí, destí gastronòmic Diari de tarragona 

Avui us recomanem un vi solidari Les Gallinetes de Josep Foraster

Productor: Mas Foraster

Tipus: Negre agulla

D.O.: Conca de Barbera

Any: 2014

Varietats: 35% Garnatxa, 35% Syrah, 15% Cabernet Sauvignon i 15% Ull de Llebre.

El raïm procedeix de tres vinyes situades a Montblanc. Maceració prefermentativa en fred i fermentació amb llevats endògens. Ha estat criat durant 5 mesos en bótes de 225 i 300 litres de roure francès.

Fitxa de tast

Color: És un vi amb color cirera i ribet amb tons violacis.

Aroma: Intens aroma a fruita vermella i espècies, amb un lleuger fons torrat.

Tast: En boca és un vi rodó, llaminer, fresc, divertit i persistent.

Temperatura: Consumir a 14 ºC.

Maridatge: Ideal per arrossos, pasta, verdures, embotits, formatges, carns blanques i vermelles.

Distincions: Primera anyada 2013.

L´entitat social APRODISCA (Associació Pro Persones amb Disminució Psíquica de La Conca de Barberà) i el Celler Mas Foraster han signat un conveni de col·laboració, pel qual el Celler ha elaborat aquest vi amb una etiqueta dissenyada per un dels nois del Servei Ocupacional. Per cada ampolla comercialitzada el Celler Mas Foraster fa una aportació econòmica a l´Entitat.


Poblet 

Hi anem de pas, parem a fer un café i a buscar una mica de vi, seguim.

«Un impressionant conjunt arquitectònic que es troba entre els monestirs més grans d’Europa. Declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat, alberga una important comunitat monàstica que manté viva l’espiritualitat de l’indret»

Santa Maria de Poblet

El Monestir de Santa Maria de Poblet es troba situat dins la comarca de la Conca de Barberà, entre les poblacions de Vimbodí, terme municipal al qual pertany, i de l’Espluga de Francolí, arrecerat al vessant nord de les muntanyes de Prades, en un bell  paratge on brollen fonts abundants i on es troba la gran massa forestal del bosc de Poblet, (des de 1984 Paratge Natural d’Interès Nacional).

Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i és el conjunt cistercenc habitat més gran d'Europa. Conserva quasi totes les construccions que s’anaren bastint d’acord amb les necessitats d’una comunitat en plena vitalitat i expansió i amb la protecció dels sobirans de la confederació catalana-aragonesa: especialment des que Pere III el Cerimoniós (1336-1387) féu del monestir panteó reial de la dinastia.

Poblet és el monestir més gran de la Ruta del Cister i dels dos masculins és l’únic que manté comunitat de monjos.



L'any 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Més informació: http://anemapams.blogspot.com.es/2016/03/poblet.html

Restaurant Hostal Fonoll

Davant mateix de Poblet hi trobareu el Restaurant Hostal Fonoll

Adreça: Pl. Ramon Berenguer, IV, 2 
Codi postal: 43448
Telèfon: 977 87 03 33

-.-

Vimbodí

Emblema de l'abat Conill de Poblet

Vimbodí i Poblet és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, limítrof amb les Garrigues. Es troba al sud-oest de la comarca. Al vessant septentrional s'hi estén el bosc de Poblet. El seu terme comprèn la vila de Vimbodí, que és el cap del municipi, el monestir de Poblet, el despoblat del Codoç (on s'han trobat restes arqueològiques d'un poblat ibèric) i les antigues granges del monestir: Milmanda, Riudabella, Castellfollit, la Pena i el Titllat.

Emblema de l'abat Conill de Poblet
Fins al 2006 el terme s'anomenava simplement «Vimbodí». La denominació de «Vimbodí i Poblet» respon a la voluntat del municipi d'integrar en un sol objectiu turístic tota l'oferta cultural, gastronòmica i monumental que es troba dins del seu terme.


Història

De la prehistòria s'han trobat restes a la cova dels Eixeregats, fet que indica que el lloc es trobava habitat des de molt antic. Cal fer constar també la sepultura del neolític al Comellar del Mas de Baix. De l'època romana se sap que hi passava la Via Aurèlia. L'època romana deixa les seves empremtes a la Granja Mitjana, entre la font de Nerola i Riudabella, i a les partides de Montcortès, Baselles, Corregó i al tossar Rodó. Però fou a l'edat mitjana quan aparegué el primer document que testimonia la seva constitució com a vila. La carta de població de Vimbodí fou atorgada el 1151 pel comte rei Ramon Berenguer IV. Avui dia, l'església de la Transfiguració del Senyor, l'ermita dels Torrents i el monestir cistercenc de Poblet, a quatre quilòmetres al sud-est de Vimbodí, són els monuments medievals més destacats.

Durant la primera part del segle XX va ser important la producció de vidre, que va ser traslladada des de Fulleda (Garrigues) a principis del segle XX (1902).

Rellotge de sol 1591
Si bé el turisme, lligat al monestir de Poblet, representa una important font d'ingressos amb una àmplia oferta hotelera, gastronòmica i de serveis, la indústria, el comerç i l'agricultura continuen sent pilars econòmics del municipi.

L'agricultura moderna ha pres molt de peu, on destaquen plantacions de noguers, i les grans explotacions vinícoles de Riudabella, Milmanda i Poblet gestionades per les famílies penedesenques Torres i Codorniu.

Antigament hi havia una important indústria de vidre. El Museu del Vidre de Vimbodí recull importants peces i estris de la fabricació d'aquesta indústria. També hi ha el Museu del Palau del Rei Martí, englobat dins l'entorn del Monestir de Santa Maria de Poblet.


Edificis religosos i civils
  • El Reial Monestir de Poblet va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1992. Fou panteó reial de la Corona d'Aragó i hi reposen vuit reis, reines, infants i nobles. Reis com Jaume I, Pere III, el Ceremoniós, i altres van dur el monestir al més alt exponent.
  • L'església gòtica de Vimbodí està dedicada al misteri de la Transfiguració del Senyor. Data dels segles XII-XIII. Va ser iniciada, segons indica Palau i Dulcet en la seva "Guia de la Conca de Barberà" l'any 1287.
  • L'ermita dels Torrents, a un quilòmetre del nucli urbà, guarda una marededéu policromada d'estil gòtic. L'antiga capella, gòtica, fou manada construir per l'abat de Poblet, Joan Payo Coello, el 1484. El 1714 s'erigí la nova construcció.
  • El poble tingué importants molins fariners des d'antic, que funcionaren fins a començaments del segle XX, com el Molí del Duc, el Molí de la Vila o del Trull i el Molí del Caixal o Molí del Veciona o Molí del Salt.
  • Els castells de Milmanda i Riudabella, en ple bosc de Poblet, són ara propietats privades.


Enllaços d'interés

Tarrés 

Tarrés és un municipi de la comarca de les Garrigues. El terme municipal és a l'est de la comarca, perllongant-se de la serra del Tallat i la serra de Vilobí. Limita al nord amb el municipi de Fulleda, a l'oest amb Vinaixa, i a l'est i al sud amb Vimbodí i Poblet. Els conreus predominants són de secà: cereals, ametllers, oliveres i vinya. La meitat del terme és superfície forestal.

Creu de terme. Tarrés

Abans de la reconquesta, Tarrés formà part del valiat àrab de Siurana. El 26 de juliol de 1149, Ramon Berenguer IV va fer donació del terme de Tarrés a Ramon de Boixadors i a la seva muller Ermessenda, a condició que hi construïssin una fortalesa. A mitjans del segle XIII, Tarrés passà a formar part dels dominis de l'abadia cistercenca de Poblet, on hi romangué fins a l'abolició del règim senyorial al primer terç del segle XIX.



Com altres pobles rurals, experimentà un decreixement demogràfic al llarg del segle XX. L'agricultura deixà de ser la font principal d'ingressos dels seus habitants, que majoritàriament treballen fora del municipi. El terme municipal acull dos parcs eòlics: el Serra de Vilobí I, emplaçat entre Tarrés i Fulleda i que entrà en funcionament el 2008, i el Serra de Vilobí II, que ho feu el 2013.


Pàgina web de l'Ajuntament
Informació de la Generalitat de Catalunya
Tarrés al dia! Blog amb notícies d'actualitat del poble

Font, abeuradors i rentadors

Font

Font, abeuradors i rentadors
Vinaixa


Vinaixa és un municipi del sud-oest de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida. La indústria de la pedra és l'activitat econòmica principal. En el seu terme municipal hi ha nombrosos boscos de pins.

Portalada de l'església de Sant Joan Baptista

El nucli de Vinaixa sorgeix en el segle VIII, a partir d'un enclavament àrab al voltant d'un castell. Al segle XII, el poble s'anomenava Avinaixa (de l'àrab, Ibn Aisa 'fill d'Aixa'). El Castell de Vinaixa (Cal Tarragó) se situa al punt més elevat de la vila (482 metres), al carrer del Calvari. És un antic guistan àrab (segle VIII) amb honors de castell, al voltant del qual s'ordenà el poblat de Beni-Aixa, del qual pren el nom el municipi de Vinaixa, i fa referència a la família propietària dels béns i les terres de la zona a l'època àrab. Actualment és de propietat particular.
Portalada de l'església de Sant Joan Baptista

Amb l'avanç dels cristians, el nucli fou repoblat per Ramon Berenguer IV, el qual va atorgar carta de poblament al segle XII a gent de Tàrrega. Berenguer de Puigverd va concedir diversos instruments a favor del monestir de Poblet, que en el segle XIII va adquirir la jurisdicció total. La Casa de Poblet ("Cal Panxa") és una antiga propietat dels capellans de Poblet, que havia estat durant uns segles un lloc on es recaptaven impostos pel Monestir de Poblet. Preserva el segell de l'abat Copons a l'arc de la portalada i a l'interior de la casa es troben tres arcs d'estil gòtic, on cada pedra té la seva història. Actualment és de propietat particular.

Casa Tarragó, mur de l'antic Castell de Vinaixa

Enllaços d'interés:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vinaixa
Centre Cívic "Cal Blanco"
Centre Cívic "Cal Blanco". Edifici construït per l'últim hereu durant la Segona República, té reminiscències modernistes. 

-.-

L'Albi


L'Albi és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues. El 1983 va modificar el nom per incorporar l'article a Albi, nom que tenia anteriorment.

Els testimonis més importants de la primera presència humana en aquest terme corresponen als conjunts amb art rupestre:
  • L'anomenat Vall de la Coma, descobert per l'arqueòleg borgenc Alex Mir i Llaurador, als anys 80, està situat a uns 5 km de la població. És un conjunt de pintura rupestre.
  • L'altre santuari prehistòric, la Balma dels Punts, descobert per uns caçadors als anys 90, conserva, com l'anterior, mostres de les creences dels grups neolítics (art esquemàtic de fa 6.500-3.200 anys) i dels grups epipaleolítics (art llevantí de fa 10.000 a 6.500 anys); no està preparat per a la visita.
Degut al seu interès, com a evidència excepcional de la capacitat intel·lectual de l'ésser humà, aquests conjunts estan declarats Bien de Interés Cultural del Patrimonio Histórico Español i Bé Cultural d'Interès Nacional del Patrimoni Cultural Català, essent des de 1998, com el Cogul i tots els jaciments amb art rupestre, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO amb el nom administratiu convencional d'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistòric ACAP).

La població està documentada al segle xii com Albium. Podria derivar del llatí albeum, «llit de riu», o de l'àrab al-alwi, «lloc enlairat». També s'ha suposat del llatí albus, «albí».

El castell de l'Albi
El castell de l'Albi, d'origen medieval (segle XII), fou substituït, al final del segle XVI, per un palau renaixentista. Al nucli residencial del castell es pot veure un portal de mig punt amb un arc rebaixat, cobert per una volta de motllures encreuades, a la clau de la qual hi ha diversos escuts, un dels quals inclou un lleó rampant i un altre en forma de losange. També inclou una gran nau destinada a celler i la presó. En procés de restauració, pot ser visitat. S'han descobert restes d'un poblat ibèric on està situat el castell, està en procés d'excavacions i restauracions.

Sindicat Agrícola i Caixa Rural, projectat l'any 1919 per Cèsar Martinell

La Cooperativa del Camp de l'Albi (antic Sindicat Agrícola i Caixa Rural), edifici projectat l'any 1919 per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet. El plec de condicions realitzat a Valls l'agost de 1919 requeria la construcció d'un molí i un celler per al Sindicat. Fou un projecte encapçalat per Cosme Capdevila i Muñoz, primer president del Sindicat, veterinari de professió. L'edifici va ser construït usant materials poc costosos i de fàcil obtenció a la comarca (pedra i maó), aplicant el nou model arquitectònic que estava entre el modernisme i el noucentisme. Actualment la Cooperativa elabora l'oli d'oliva verge extra, sota la denominació DOP Garrigues, amb el nom comercial de Baró de l'Albi. 


Carrer Major de l'Albi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada