dissabte, 30 d’abril de 2016

Forès, La Sala de Comalats, Glorieta, Tàrrega, El Talladell, Cervera, La Guàrdia Lada, L'Ametlla de Segarra, ..

Sortim d'Almoster en direcció a Forès. ... Ruta: https://goo.gl/maps/gwkui1j54Ps

Forès 

Forès és un petit municipi, estratègicament ubicat, que ofereix bones vistes de la comarca de la Conca de Barberà.

Forès

Fou vila reial, com consta al seu escut, i va tenir representació a les Corts Catalanes fins que l'any 1390 va complir-se el testament de Pere el Gran (3 de novembre de 1285) i fou del monestir de Santes Creus fins a la supressió dels senyorius l'any 1835.

Interior de l'sglésia parroquial dedicada a Sant Miquel de Forès

La porta de les dones
Església romànica de Forès

També, destaca l'església parroquial dedicada a Sant Miquel. És un edifici romànic, de la segona meitat del segle XII, amb planta d'una sola nau, avui mancat de l'absis. El segle XIV s'afegiren dues capelles laterals que donaren lloc a una falsa planta de creu llatina. Té dues portes, les dues a migdia. La més antiga, emprada per les dones, està decorada amb quatre columnes per banda, timpà esculpit i semicercle d'amples dovelles. Està més d'un metre per sota del nivell del carrer i s'hi accedeix per esglaons de pedra. La segona porta, oberta a una capella lateral, és la porta dels homes. És més sòbria i a sobre seu s'alça el campanar, bastit sobre la mateixa volta de creuer. El campanar és de planta quadrada en el seu tram inicial i la seva part superior fou reconstruïda en època barroca amb tronc octogonal. S'hi conserva una fidel reproducció policromada d'una imatge gòtica (1324) de la Mare de Déu de la Salut, dipositada al Museu Diocesà de Tarragona.

Església parroquial dedicada a Sant Miquel de Forès

La Sala de Comalats

La Sala de Comalats és un nucli de població agregat al terme municipal de Passanant i Belltall, a la Conca de Barberà. Es troba a prop de la carretera de Passanant a Forès, al sud-est del terme.

La Sala de Comalats

Comprès en l'antic terme del castell de Forès (1058), pertanyé als Cervera i a l'ordre de l'Hospital, per passar finalment al monestir de Santes Creus fins als decrets desamortitzadors del segle XIX.

Del castell de la Sala resta una imponent torre de 17 m i són destacables les cases del Castell i del Cavaller, ambdues del s. XV.

Tenen especial interès els sepulcres de fossa, la cista megalítica al pla del bosc de la Sala i la pedra megalítica amb símbols solars.

Castell de la Sala de Comalats
    
La Sala de Comalats a Conèixer Catalunya


Glorieta

Glorieta

Glorieta és un agregat del terme municipal de Passanant i Belltall (Conca de Barberà). A la part central del terme (750 m), s'hi arriba a través d'una carretera que surt de Passanant a Forès. Pels volts de 1162 es construí el castell de Glorieta, una de les torres actualment conserva una alçària de 16 metres.


Tàrrega

Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell, és una població de la plana de Lleida just al començament d'una petita serra, prop de la qual passa el riu Ondara, on destaca el tossal de Sant Eloi, amb 420 msnm, on hi ha ubicat un parc d'unes 20 d'hectàrees i una església romànica del segle XIII, la qual va ser reconstruïda.



S'ha fet l'hora de dinar i "fa gana" ... per tant busquem el Celler de l'artista. En dissabte millor demanar taula, acostuma a estar ple.

Recomanable:

El celler de l'artista
C/ Joan Maragall, 7 Tàrrega, Lleida.
T. 973 310 014

Fusió de les últimes tendències culinàries amb el més tradicional de la nostra cuina. Art a les parets... Art als plats.

Arrós cremós és fantàstic i excel·lent el filet de porc Ral D’Avinyó.

El porc Ral d’Avinyó és un porc molt especial, criat de manera respectuosa i sense pressa i alimentat naturalment amb cereals (blat, ordi).


Disposen d'una extensa carta de vins; Costers del Segre, Priorats, Montsants, Terra Alta ... El vi de la casa A² és prou digne, collita pròpia, elaborat i envasat al Celler Cercavins de Verdú (http://cercavins.vidirecte.cat)

Seguim ... pel carrer Agoders fins la plaça Major.




Església de Santa Maria de l'Alba

L'església de Santa Maria de l'Alba és una obra arquitectònica de caràcter religiós, pertanyent al nucli de Tàrrega. Fou erigida entre 1672 i 1742, tot cenyint-se al disseny realitzat prèviament per l'arquitecte Josep de la Concepció, el qual fou altament influenciat pels corrents neoclàssics propis del context en què visqué. Més info.

Església de Santa Maria de l'Alba

Creu de Terme (Pl. Major)


Ajuntament
Carrer del Carme

 Carrer del Carme. El Palau dels Marquesos de la Floresta

El Palau dels Marquesos de la Floresta

Monument als Països Catalans (1981)
Escultura d'Andreu Alfaro

Monument als Països Catalans (1981), d'Andreu Alfaro, a la plaça del Carme de Tàrrega

Andreu Alfaro i Hernández (València, 5 d'agost de 1929 – València, 13 de desembre de 2012) fou un escultor valencià, relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brâncuşi o Pevsner, i per Jorge Oteiza.


Talladell

Talladell

El Talladell és una entitat municipal descentralitzada pertanyent a Tàrrega, capital de l'Urgell, aprovada per decret del 20 d'octubre de 2009, encara que no es constituí fins al 18 de juny de 2010.

Caseta de tros. Talladell

Més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Talladell, http://www.tarrega.cat/municipis-agregats/talladell


Ermita de la Mare de Déu del Pedregal

Ermita de la Mare de Déu del Pedregal
   
Entre Tàrrega i El Talladell, trobareu l'ermita de la Mare de Déu del Pedregal del Segle XI, fou objecte d'una acurada restauració el 1991.
Conserva l'heràldica reial d'Aragó, dels Cardona i dels Anglesola a la portalada.


Cervera 

Cervera és la capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la província de Lleida. El municipi de Cervera, de 55,19 km², és al sector meridional de la comarca de la Segarra. La població censada és de 9.440 habitants.

Cervera

La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d'onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya: el castell (s. XI), l'església de Sant Pere el Gros (s. XI), el recinte emmurallat (s. XIV), la parròquia de Santa Maria (s. XIV-XV), l'edifici de la Paeria (s. XVII-XVIII), la Universitat (s. XVIII), el nucli històric, el Sindicat (s. XX) i els castells dels nuclis agregats Castellnou, la Prenyanosa i Malgrat.

Història


Aquesta veritable artèria històrica de la ciutat conserva alguns dels porxos o voltes que arrenquen des de la Plaça Major i que trobem també a l’altre extrem de carrer, prop de la Plaça Santa Anna, des de la qual iniciem el nostre recorregut.

Museu Comarcal de Cervera és la suma de dos museus amb tradició: el Museu del Blat i la Pagesia i el Museu Duran i Sanpere.

L’església de Sant Agustí, amb una magnífica rosassa que presideix la façana i que malgrat haver estat reconstruïda, encara conserva l’estructura fonamentalment gòtica.  

Prop ja de la Plaça Major i a la banda dreta trobem l’antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem , que era una casa delmera de l’orde dels Hospitalers i que conserva la creu de Malta damunt la porta.

Un altre edifici singular del carrer Major és la casa Sabater i del marquès de Campmany.

També mereixen la nostra atenció cal Razquin (antiga residència dels senyors de Pedrolo), ca l’Herrera (conserva un remarcable dintell renaixentista), la casa Massot-Dalmases (segles XVII-XIX).  

Carrer Major

Antiga barberia Cal Greoles

Antiga barberia Cal Greoles. Actualment és la sala d’exposicions La Cerverina d’art

Carrer Major, núm. 105  A les seves portes se’ns mostra l’estil modernista de principis de segle. La font data del s. XIX. Actualment és la sala d’exposicions La Cerverina d’art.


Casa Lucaya

Casa Lucaya

Conjunt arquitectónic de la Companyia de Jesús



Curiositats: A l’edifici de la Companyia de Jesús , seu de l’antiga església de sant Bernat, es reuniren els anys 1358-1359 les Corts Catalanes que van acordar la creació de la Generalitat de Catalunya i el 1452 es firmaren els pactes matrimonials entre Ferran d’Aragó i Isabel de Castella. 






Al mateix Carrer Major s'hi troba la Pastisseria Puig, feu una pausa i deixeu-vos portar per la tentació, val la pena.

La família Puig, que regenta la Pastisseria Puig de Cervera des de l'any 1967, es dedica a pastisseria tradicional.


Des del 1998 es dediquen a l'elaboració artesanal de xocolata.

Entre els productes que elaboren destaquen:

Xocolata blanca

· Percentatge de cacau: Llet amb un 33%, 36% i 40% de cacau
· Gust de caramel o café
· Amb fruits secs, avellana, festucs o cacauets.

Xocolata negra

· Percentatge de cacau: 60%, 70%, 80%, 90% i 100%

· Amb sal, canyella, ametlla, cafè, picant i sense sucre.

Xocolata d'orígen únic

· Elaborada amb cacaus de diferents varietats procedents de Perú, Equador, Grenada, Veneçuela, República Dominicana, Costa Rica, Mèxic, Cuba, Madagascar, Tanzània i Sao Thomé.

Disposen d’un punt de venta directa al carrer Major de Cervera, obert dissabtes, diumenges i festius.Pastisseria Puig / C. Major, 28. Cervera - 973530420




El carreró de les bruixes

Unes escales que donen accés a la Sebolleria ens permeten de visitar el denominat carreró de les Bruixes, al qual també es pot accedir des del carrer Major.

El carreró de les bruixes
Als inicis, Cervera era una vila closa on les parets exteriors de les cases servien de murs defensius al primer nucli.

El carreró de les Bruixes es va formar posteriorment, quan les balconades de les cases que es comunicaven amb els horts van anar tancant l'espai creant aquesta màgia que el caracteritza.

Les darreres investigacions històriques deixen pocs dubtes sobre l'existència, a Cervera, de dos barris jueus a l'època medieval, el call sobirà i el call jussà, el darrer situat molt aprop o dins el mateix carreró de les Bruixes. 



 D’aspecte simètric i unitari, gràcies a les reformes del rei Carles IV per les seves festes de proclamació l'any 1789. 

També en destaquem la part que resta dels porxos, construïts a partir de l’any 1401, els quals recorrien antigament tot el carrer Major i que actualment només en queden dos parts a la plaça Major i dos més al final del carrer.

Actualment és l'espai principal de molts esdeveniments i festes com sant Joan, l'Aquelarre o la Festa Major, entre altres.


La Paeria de Cervera 

Edifici barroc del segle XVII, ampliat el segle XVIII, que està situat a la plaça Major. A la façana d'aquest majestuós edifici destaquen les mènsules situades sota els balcons, de les quals cada grup representa, de dreta a esquerra: les virtuts que havien de tenir els comerciants, els cinc sentits i motius relacionats amb la presó.







Església de Santa Maria

Port de Sant Martí de Tours s.XIII

Des de la Plaça Major i a través del carrer de Santa Maria, visitem l’església de santa Maria, d’estil gòtic.

Edifici començat a construir els últims anys del s.XIII, es va edificar durant el s. XIV i estava acabat el s. XV.

S’han de destacar els finestrals treballats per Colí de Maraya, l’escultura de la Verge i el Nen que hi ha al costat de la portalada romànica de la sagristia, la Verge Bruna del Coll de les Savines...

Una altra característica a destacar és que el campanar està encaixat entre l’església i la Paeria i que aquest conté sis campanes que encara es fan voltar a mà.



Universitat de Cervera

Universitat de Cervera

Aquest recinte, un dels més importants de l’arquitectura del segle XVIII a Catalunya, erigit a partir d’un decret de 14 d’octubre de 1717 de Felip V. Fou l’única universitat que va poder impartir estudis superiors a Catalunya durant el segle XVIII i principis del XIX, un cop tancades les vuit restants del Principat. Bàsicament és obra de l’arquitecte militar Francesc de Montaigu, modificada en diverses ocasions per Juan Martín Cermeño.






Curiositats: De la Universitat han sortit personatges tan importants com Estanislau Figueres, el general Prim, Narcís Monturiol, Milà i Fontanals, Jaume Caresmar, Jaume Balmes, Jaume Pasqual...



De casualitats coincidim en que es celebra el nou esdeveniment 1r Nomad Segarra a la plaça i els patis de la Universitat de Cervera.



El Nomad és un esdeveniment itinerant que fusiona diferents disciplines culturals en un sol espai a l'aire lliure i per a tothom: disseny, gastronomia, moda, decoració, música, teatre, tallers i jocs per a tota la família perquè qualsevol persona de qualsevol edat en pugui gaudir.


Muralles de Cervera

Les muralles conservades a Cervera són, fonamentalment, d’època medieval i foren aixecades els segles XIV i XV durant el regnat de Pere el Cerimoniós. Foren construïdes sobre un recinte preexistent s. XIII. Tot el circuit sumava gairebé 3.000 metres. La fortificació es completava amb un fossat de vuit metres d'ample, barbacanes, talussos, merlets, mantellets, cadafals i passos de ronda que permetien la instal·lació de bombardes.


Santa Magdalena

Santa Magdalena

Santa Magdalena és una església gòtica del segle XIV situada als afores de la ciutat de Cervera. Aquesta està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Avui només resten algunes parets malmeses.

Santa Magdalena
 
Santa Magdalena de Cervera apareix esmentada com a hospital en diferents documents del segle XIII. L'advocació de la Santa i la seva ubicació extramurs fan pensar que ja aleshores s'hi tenia cura de leprosos, dedicació aquesta que ja és explícita el 1328, data en què l'hospital passà a dependre del municipi. Més Info



Priorat de Sant Pere Gros

Sant Pere Gros de Cervera

La primitiva església de Sant Pere Gros de Cervera és documentada des del 1072. Poc després fou donada a Sant Pere de Rodes amb la finalitat de fundar-hi un cenobi, fet que no es va arribar a produir per l’oposició dels senyors de Cervera. El 1081 el lloc fou donat a Santa Maria de Ripoll, que hi va fundar un priorat depenent d’aquell monestir, el qual nomenava el prior de Sant Pere Gros entre els seus monjos.

Planta circular de Sant Pere Gros
Sant Pere Gros va acumular diverses propietats importants a Cervera i comarca, això i la seva influència sobre la parròquia de Santa Maria de Cervera va originar diversos conflictes amb el bisbat de Vic. Al segle XIV el lloc era en decadència i pràcticament es va convertir en una ermita, tot i que conservava el títol de prior. Al segle XV ja no hi residia cap monjo el que va donar peu a una queixa de la ciutat de Cervera al papa. Amb la Guerra de Successió el lloc va quedar en ruïnes però encara quedaven restes del claustre i d’altres dependències, que es van anar perdent gradualment; actualment només es conserva visible l'església, de planta circular.

Localització

http://www.monestirs.cat/monst/segar/sa02gros.htm

Sant Pere Gros de Cervera

La Guardia Lada
_·_

Ruta:

Sortim d'Almoster en direcció a Forès. Per això enfilem per la T-3231 cap a la La Selva del Camp per agafar la per C-14 (passarem per Alcover) a Montblanc, prenem la C-14 i T-233 a Forès. Agafem la T-222 en direcció a Sala de Comalats i Glorieta fins arribar a Passanat, que el deixem a l'equerra, seguim per la T-234 fins Ciutadilla on tornem a  agafar la C-14 per agafar la deixant a la dreta Verdú i no parem fins a Tàrrega. Per l'A-2 a Talladell i seguint per la mateixa fins La Curullada fem cap per la N-II a Cervera

De tornada, enfilem per la L-214, a l'esquerra ens queda Granyena de Segarra, Gramuntell, pausa  a La Guardia Lada on seguirem per la L-214, a cabestany la L-243 fins l'Albió, on trencarem cap Vallfogona de Riucorb per la T-224 de Vallfogona a Guimera i Ciutadilla per la L-241, una vegada a Ciutadilla agafem la C-14 fins a Montblanc i per la mateixa de tornada a casa fins la Selva del Camp.



_·_

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada