dissabte, 16 d’abril de 2016

Cabra del Camp, Vallverd, Santa Coloma de Queralt, Guialmons, Les Piles, Biure, Vallespinosa, Ollés ..

Barberà de la Conca

Església parroquial de Santa Maria de Barberà de la Conca fou construïda entre 1792 i 1796

Barberà de la Conca és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà a la qual dóna nom. El seu terme és travessat pel riu Anguera, afluent del Francolí. El municipi comprèn l'agregat d'Ollers. El topònim Barberà prové d'un antropònim d'origen romà (Barberanus). La primera vegada que apareix el nom de Barberà és l'any 945, en la donació feta pel comte Sunyer i la comtessa Riquilda al monestir de Santa Cecília de Montserrat, de Sant Pere d'Ambigats "in campo barberano". La datació primerenca del topònim i el fet que hagi donat nom a la comarca fan pensar en un municipi romà de tipus rural del Baix Imperi. Abona aquesta suposició el fet que en diversos indrets de la Conca s'han trobat importants restes de vil·les: Pedrinyà, vora Sarral; a la Granja Mitjana de Poblet; al camí de Pira, vora Barberà; en el mateix turó del castell de Barberà… Les restes del jaciment del camí de Pira són molt importants, tant per la quantitat i varietat de ceràmica de superfície trobada -comprèn un llarg període ininterromput des del segle I aC fins al VII dC-, com per l'extensió i per l'estructura arquitectònica que encara conserva. És versemblant pensar que es tractés d'una vil·la important en l'època del Baix Imperi Romà que podia tenir alguna mena de jurisdicció sobre bona part de la comarca a la qual donà nom.

El Castell de Barberà. Està situat, estratègicament, al cim del turó a la falda del qual, al llarg del temps va créixer el poble. Des de la fortalesa històricament s'ha pogut controlar un dels camins tradicionals que des de la costa penetrava a l'interior de Catalunya. Fou seu d'una de les importants comandes catalanes de l'orde del Temple. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.

El Castell de Barbera: a monestirs.cat

Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca

El Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca, o celler del Sindicat Agrícola (com deien a Barberà de la Conca, per distingir-lo del celler de la Societat Agrícola) està situat a migdia del poble, vora la carretera. Va ser construït entre 1920 i 1921 (l'any 1929 s'acabava la torre de l'aigua) per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, per encàrrec de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola de Barberà, amb l'ajut econòmic del Banc de Valls. També va ser conegut amb els sobrenoms de Sindicat de Dalt o Sindicat dels Rics.

A Barberà ja hi havia un altre celler des del 1902 (celler de la Societat de Barberà), propietat de la Societat Agrícola de Barberà, cooperativa constituïda per petits propietaris i parcers. El Sindicat Agrícola de Barberà, format pels grans propietaris, va encarregar la construcció d'un nou celler a l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet. Col·laboraren en el projecte l'enòleg Isidre Campllonch i l'enginyer ecòleg Imbert. El constructor fou Ramon Baixeres, de Barcelona. A partir de la Llei de cooperatives aprovada per la Generalitat el desembre de 1934, les dues entitats es fusionaren.

En el Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca i en les construccions agràries d’aquest període destaca, a més dels valors arquitectònics, el fet que representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya des de finals del segle XIX, un moviment que es va estendre per la Conca de Barberà, el Priorat, l’Alt Camp, el Baix Camp i la Segarra, i que socialment va quedar interromput per la Guerra Civil, deixant, això no obstant, una notable implantació cultural i arquitectònica.

Més informació: Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca

Finestra de la cooperativa de Barberà

Cabra del Camp

La vila fou un avançament del Comtat de Barcelona (enfront de les muntanyes de Prades), en la reconquesta de la Catalunya meridional.

Cabra del Camp

El castell de Cabra és esmentat ja l'any 980, en la cessió que en féu Borrell II a la seva muller Ervigi i al seu fill. Fou destruït junt amb el poblat durant les ràtzies sarraïnes del final del segle X. Al segle XI el terme fou adquirit pel monestir genovès de Sant Martino d'Albenga. El 1160 passà en part al comte de Barcelona i aviat es formà novament un nucli de població que estigué emmurallat.

L'any 1194, el rei Alfons I impulsà un canvi d'ubicació del poble i li otorgà carta de població. El trasllat donà origen a l'actual nucli de població.


Celler del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp

L'edific del Sindica Agrícola de Cabra del Camp està situat al Raval de la Creu. És d'una sola nau rectangular que presenta obertures en els dos costats menors. La coberta és a dues vessants, d'uralita, i segueix l'eix longitudinal de l'edifici. A l'interior són vistes les estructures portants del sostre. L'espai de la nau està dividit en dos per un parament d'obra de fàbrica, amb arcs parabòlics i rampants.

Celler del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp

La senzillesa de l'interior contrasta amb la bellesa de l'exterior, amb una estètica aconseguida per la combinació dels materials, que respon a les característiques tipològiques dels cellers cooperatius construïts en aquell període. Com en la major part dels cellers de Cèsar Martinell, la façana és dividida en tres nivells: l'inferior, format per un sòcol de pedra, damunt del qual i separat per una imposta de maó, hi ha sengles inscripcions esgrafiades (on apareixen el nom i la datació de l'edifici), a banda i banda de la porta, que és d'arc de mig punt feta de maó; el segon nivell, tot de maó vist i separat del nivell inferior per una altra imposta de maó, que abasta la major part de la façana, que esdevé un gran finestral amb una retícula que l'assimila a una gran gelosia; el tercer nivell, la potent cornisa de la teulada, també de maó i enriquida per una sanefa de rajoles de cartabó blanc i verd.

Societat Agrícola de Cabra del Camp - Cèsar Martinell

Des de 1895 funcionava la Societat Agrícola de Cabra del Camp, formada per la classe treballadora i els petits propietaris. A Cabra, també hi havia el Sindicat Agrícola, que l'any 1919 va encarregar un projecte per fer el seu celler a Cèsar Martinell; l'obra es va enllestir ben aviat. Sembla que aquesta va ser la segona construcció feta en el poble amb aquesta finalitat i com a resultat de les disputes entre dos grups d'usuaris. El 1929, el Sindicat va aixecar la seva seu social al costat del Celler.


Vallverd 

Vallverd de Queralt, sovint anomenat simplement Vallverd, és un poble de l'antic terme de Montbrió de la Marca, actualment pertanyent al de Sarral, a la Conca de Barberà.



Està situat a 4 quilòmetres al nord-est de Montbrió de la Marca, entre aquesta vila i el Coll de Deogràcies, que queda al nord-est de Vallverd de Queralt. És a la dreta del riu de Vallverd. 

Santa Coloma de Queralt 

Santa Coloma de Queralt és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Està situat a la dreta del riu Gaià, protegit per la serra d'Aguiló (811 m) i del Codony (789 m). Té diversos torrents, que assorteixen d'aigua el terme.

Plaça Major

Els orígens de Santa Coloma de Queralt es remunten al segle X, quan, sota la protecció del castell de Queralt, es comença a reconquerir la regió. Segons Salvador Palau, a la Gran geografia comarcal de Catalunya, Santa Coloma es formà a l'edat medieval a partir del creixement de tres nuclis: la Vila Vella, la Vila Nova i la Pobla de Montpaó. Sembla que durant el segle XIII s'emmurallà. La baronia de Queralt va pertànyer als senyors de Gurb fins al 1213, que van vendre el terme als Timor, que adoptaren el nom de Queralt per al seu llinatge. El castell de Queralt (origen de la baronia) va pertànyer primer als comtes de Barcelona segle X, i a partir del segle XI als Queralt

 

Entre el segle XIII i 1492, coincidint en una etapa de creixement de la vila, va tenir una important comunitat jueva, que disposava de sinagoga, hospital i banys propis. Es conserven encara l'estructura i els carrers de l'antic call. I és que a l'edat mitjana Santa Coloma de Queralt es distingí per la producció i comercialització de safrà. El comerç d'aquesta espècie, el capitanejaven els jueus que cada dilluns, en el mercat setmanal, fixaven la pauta-escandall del preu del safrà a regir a tot el país. S'exportava arreu de la Mediterrània fins a Antioquia i Àsia Menor a través del port de Barcelona.

Plaça Major

Cal destacar de Santa Coloma:

Església parroquial de Santa Maria

Edifici d'una sola nau, de planta rectangular, amb presbiteri poligonal i capelles laterals situades entre els contraforts. La volta de creueria s'estructura en 3 trams. La portada d'accés originària és a la façana nord, atès que el mur sud s'integra en la muralla de la vila. És abotzinada i l'arc superior apuntat. Amb finestrals gòtics. Podem veure dos campanars: un d'estructura quadrangular (8 m x 8 m), amb finestrals gòtics al seu tram final, i una gran terrassa amb barana de pedra (segle XVI-XVII), i un altre campanar octogonal, d'estil gòtic i molt més petit, situat damunt la clau de volta de la nau de l'església. A la façana principal hi ha una imatge de la verge feta de pedra negra d'uns 1,30 metres d'alçada.

Muralles de Santa Coloma de Queralt

Les torres del Portal d’en Roca, el carrer Sant Roc i del Portal de la Font són de planta quadrada i actualment es fan servir com habitatge. A les darreres es conserven algunes espitlleres.

El portal de Sanou o de Cervera consta d’una doble arcada de mig punt i a un dels costat es conserva una torre de planta semi octogonal també rehabilitada com habitatge.

Per damunt del portal de Santa Coloma se situa la seu de la Castlania, una construcció molt modificada al llarg del temps, feta amb pedra i els angles amb carreus de grans dimensions. El portal és un arc de mig punt adovellat, molt rebaixat, amb el sostre de la cara interior fet amb bigues de fusta i tramades de guix.  A la mateixa cara interior, però per damunt de l’arcada hi ha una petita capella amb la imatge de Santa Coloma.
Al portal de Santa Maria o del Vicari consta també d’un arc rebaixat per les dues bandes. A la clau hi ha un escut amb l’any 1635 i per damunt s’aixeca les dependències de la Rectoria.

El portal d’en Martí és d’arc de mig punt adovellat i l’interior del pas és pla i té bigues de fusta.

Portal de Sanou o de Cervera

Església de Santa Maria de Bell-lloc

En el seu origen era l'església d'una comunitat de donants. Està documentada des de l'any 1220 però no es descarta que hi pogués haver una capella anterior romànica sobre la qual s'hagués bastit l'edifici actual, de transició entre romànic i gòtic. De fet, el tancament amb volta de creueria simple, de tipus cistercenc, fan pensar en una construcció del segle XIII. Inicialment tenia una sola nau però cap mitjan segle XIV s'hi va afegir una capella presbiterial en substitució de l'absis i dues capelles ja plenament gòtiques. Uns segles més tard s'hi va afegir encara una capella barroca, avui sagristia. L'element més interessant és, tanmateix, la portalada, d'estil romànic tardà, del segle XIII.

Església de Santa Magdalena

L'hospital estava localitzat primitivament al costat de l'església de Santa Magdalena, on actualment hi ha Cal Gassó, Cal Borràs i Cal Mensa. Al 1922 la façana gòtica de l’hospital fou traslladada al pati del castell, on es pot veure actualment. És una façana estreta, feta amb carreus de pedra picada i amb un gran portal d’arc apuntat tapat per una reixa de ferro forjat. A sobre hi trobem un òcul que no hi era a l’edifici original i està coronada per una espadanya de doble obertura.

Castell de Santa Coloma

Palau d'època renaixentista i barroca. Façana principal del s. XVI. L'escala del castell va ser construïda pel mestre d'obres Antoni Vernia al segle XVI, en temps de Guerau III de Queralt.
La torre del castell (s. XI-XII) és l'únic vestigi romànic del conjunt. Es tracta d'una torre circular dividida en tres cambres amb una alçada total de 23,5 m i amb gruixos als murs de 2 a 4,5 m. La porta d'accés a la torre era situada a 11 m del terra. La part superior de la torre sembla que devia tenir una galeria volada de fusta.

Heu fet gana? doncs ...

Hostal Colomí, de Santa Coloma de Queralt 



Les germanes Camps, la Rosita i la Nati, amb el suport d’en Pep Trullols (fill de la Rosita) són la cara i el cor de l'Hostal Colomí, un local que començà a caminar l'any 1948 i que es manté fidel a la línia de la cuina tradicional catalana, això si, amb tocs d'autor. A la carta destaquen les faves a la catalana i l'escudella, però també plats innovadors, reelaborats a partir de receptes tradicionals.

Recomanables: Qualsevol plat de foie, amb ceps, a la brasa, .... Carns a la brasa o al forn. L'espatlleta de cabrit al forn, tendríssima, sucosa i gustosa i els bunyols de xocolata de porstres.

Hostal Colomí
Raval de Jesús, 10 (al costat del Castell). Santa Coloma de Queralt.
Telèfons: 977 88 06 53 i 977 88 02 30


Bunyols de xocolata amb una base de sopa de taronja

Seguim ...


Guialmons (Les Piles - Conca de Barberà)

El lloc de Guialmons (o Guimons), que es va anar formant al voltant d'un castell, desaparegut, està documentat des del 1080 amb el nom de Guisalmon. En van ser els seus senyors els Timor, fins al segle XIV, i després els Boixadors, fins al segle XIX. El estava situat a l'era de la part més alta del poble, a prop d'on ara hi ha el dipòsit de l'aigua. El traçat medieval dels carrers es conserva ben poc alterat, amb algunes cases restaurades o reconstruïdes. En altres indrets del poble es veuen restes de cases enrunades.


Santa Maria de Guialmons (Romànic. Segle X a XII)


Degué ser construïda durant la segona meitat del segle XII, al costat del castell desaparegut, tot i que no se'n tenen notícies fins al segle XIV. Té una nau única coberta amb volta de canó apuntat i capçada amb un absis carrat. La porta original, situada a la façana de migdia, va ser inutilitzada en construir la rectoria. Damunt la porta nova, on hi ha inscrita la data de 1615, hi ha una finestra de mig punt, adovellada, amb una arquivolta interior semicircular que descansa sobre capitells llisos, Damunt d'aquests hi ha unes impostes que enllacen amb el guardapols exterior. Al capdamunt de la façana hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls.







Les Piles

El castell, convertit en casal residencial al segle XVIII, està documentat des de l'any 1057. A partir del segle XIII va pertànyer a la família Timor i, posteriorment, als Boixadors i als seus descendents, els comtes de Savallà. Al segle XIX el seu senyor era el comte de Perallada. Del castell medieval en resten molt pocs vestigis, alguns carreus que van ser reaprofitats per bastir el casal i un portal adovellat ara integrat a la façana principal, a l'alçada del primer pis.



Restes del castell de Les Piles
-




Biure

El petit poblet de Biure de Gaià està situat als vessants de la serra de Montclar i està agrupat gairebé en un sol carrer, a redós del castell. En època medieval es coneixia amb el nom de Benviure i pertanyia a l'orde de l'Hospital.

Catell de Benviure

Creu de terme de Biure (Gòtic. Segle XIII a XV)

Creu de terme de Biure

Dins el mateix poble de Biure, a un dels extrems del carrer Major, prop de l'església, hi ha una creu de terme obrada originalment cap a la fi del segle XV. Destruïda l'any 1936, va ser reconstruïda després de la guerra i de nou l'any 2008. Com és habitual, mostra en una cara la imatge del Crist a la creu i a l'altra la figura de la Verge. El nus o capitell és octogonal i mostra figures de sants amb traceria gòtica. La creu original, tal com es veu a les fotografies antigues, tenia les aspes lligades.

Església de Sant Joan de Biure (Barroc. Segle XVIII)

Edifici barroc construït l'any 1777, segons la data inscrita a l'escut que presideix la façana. Substitueix una primitiva església romànica documentada des del segle XII, que no ha deixat cap vestigi. A la façana, molt sòbria per a les dimensions de l'edifici, hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus motllurats i al seu damunt una fornícula. Encara més amunt hi ha un escut heràldic entre dues creus de Malta, emblema de l'orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem, senyors del lloc.

Església de Sant Joan de Biure


Castell de Biure (Historicisme)

Castell de Biure

Construït a l'època del repoblament, està documentat des de l'any 1057. Durant el segle XII va ser senyorejat pels Aguiló, que en mantingueren la propietat fins l'any 1266, quan va ser venut a l'orde dels hospitalers, que ja anteriorment tenien alguns drets sobre el terme des de l'any 1151. Aquests hi fundaren un priorat al segle XIV, amb una església dedicada a sant Joan. Ja en època moderna va passar a mans dels comtes de Bell-lloc, els quals, a començament del segle XX, el van transformar en un palau residencial, amb torres emmerletades d'estil medievalista. No es pot visitar.




Vallespinosa

Vallespinosa

Vallespinosa és un agregat que es troba al sud-oest del terme de Pontils, a la Conca de Barberà. Construït a redós del seu castell, a 640 m d'altitud, avui dia és un nucli de població de segones residències amb cases d'arquitectura respectuosa amb l'entorn.

Plaça Major

Engorjat entre la serra de Comanroquer i la serra Morena, s'hi accedeix per un trencall de la carretera de Montblanc a Igualada que va rodejant la serra de Montclar. També hi passa el sender de gran recorregut GR 7, i és a tocar de l'Espai d'Interès Natural de Saburella.




Ollés

Ollers és una pedania de Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà, tanmateix el nucli de població està més proper a les viles de Sarral i de Pira. És principalment un nucli de població d'estiueig i segones residències.El nom d'Ollers es pot relacionar amb el mot olla que significa "gorg o toll, concavitat en un riu". En el terme d'Ollers conflueixen el torrent de Vallverd —el riu Gran— i l'Anguera; en la donació de la quadra d'Ollers, el 1076, els torrents són el principal punt de referència de les afrontacions: "et pervadit ad ipso reguer de Toschela, qui excurrit similiter ac sequet ipso torrent de Olers".




Més info: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ollers_(Barberà_de_la_Conca)


Ruta:

Sortim d'Almoster en direcció a Barberà de la Conca. Per això enfilem per la T-3231 cap a la La Selva del Camp per agafar la per C-14 (passarem per Alcover) a Montblanc, prenem la C-241d al cap de poc kms, girem a la dreta i empalmem amb la T-242 ... i a poc ja som a Barberà de la Conca. Primera parada per documentar la coperativa de Barberà, una joia de Cesar Martinell ...

Seguim per la T-231



-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada