dissabte, 12 de març de 2016

Vallbona de les Monges, Els Omells de na Gaia, Montblanquet, Blancafot ...

Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges 


L'origen del monestir està lligat a Ramon de Vallbona, personatge que va aglutinar al seu voltant algunes comunitats d’ermitans. El 1157 el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, li va fer donació del lloc de Cérvoles (la Pobla de Cérvoles, les Garrigues) amb la finalitat d’establir en aquell lloc una comunitat masculina. En aquell moment creixia el monestir de Poblet, que va oposar-se a aquesta fundació i finalment aconseguí que el 1171 aquell lloc passés a la seva propietat. A més d’aquesta comunitat de Cérvoles, Ramon de Vallbona havia aplegat una segona a Vallbona, les dues mixtes. D’aquesta comunitat de Vallbona hom té notícies des del 1153. El 1175 la comunitat masculina es va traslladar a Poboleda (Priorat), a Vallbona hi va restar la femenina, sota la direcció de Berenguera de Cervera, i Cérvoles va quedar a mans de Poblet.


 





L'any següent Ramon de Vallbona va fer venir fins aquí una comunitat cistercenca procedent de Tulebras (Navarra). Poc després, cap el 1174, les dues comunitats s'unificaren. Possiblement el 1186 van participar en la fundació de Santa Maria de les Franqueses, a Balaguer.




Mare de Déu del Claustre a Vallbona.
És una peça exempta, de pedra, tallada d’una sola peça i datada del segle XIII.

 

Aviat va començar a rebre la protecció de la casa reial i dels comtes d’Urgell, a més d’altres personalitats, fet que es va materialitzar en donacions de terres i altres béns. Paral·lelament, el 1198 el papa Innocenci III li va atorgar diversos privilegis, entre ells el d’immunitat, i alhora li confirmava les propietats, el mateix papa ho va confirmar novament en una butlla datada el 1201. El lloc va anar adquirint importància i el 1228 es va celebrar en aquest monestir un capítol d'abadesses del Cister. El 1275 fou enterrat aquí el cos de la reina Violant d'Hongria, muller de Jaume I.

Nostra Senyora de la Misericòrdia (segle XV)

Els privilegis que gaudia el monestir foren la base d’un senyoriu, que va convertir Vallbona, amb l’abadessa al seu davant, en un centre de vida política, jurídica i econòmica que aplegava un ampli territori. Gràcies a aquesta situació, d’aquest centre monàstic hi depenien amb més o menys intensitat altres establiments religiosos: Santa Maria de la Bovera (després Vallsanta) a Guimerà, el Pedregal de Tàrrega, Sant Hilari de Lleida, Santa Maria de Bonrepòs i la Saïdia de València. En la seva època d'esplendor havia arribat a tenir una comunitat de cent cinquanta membres.


Cimbori llanter del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges

Cimbori campaner

Des de la seva fundació fins el segle XV es van anar aixecant les dependències monàstiques formant un conjunt que barreja construccions d’èpoques ben diverses. A ran de les disposicions del concili de Trento que prohibia l’existència de monestirs femenins en lloc isolats, la comunitat de Vallbona va permetre la construcció d’habitatges al seu voltant, llocs que foren ocupats per nous pobladors formant el poble que encara existeix.

Tomba de Violant d'Hongria

Sepulcre de Sança d'Aragó i Hongria


A partir del segle XVII començava la davallada del cenobi i la conseqüent pèrdua de béns, rendes i poder, per altra banda es van endurir les condicions de clausura que fins aquell moment havien estat molt suaus disposant les monges d’habitacions i recintes d’ús particular. Ja al segle XIX portà diverses exclaustracions, unes motivades per la Guerra del Francès (1809 i 1810) i l'altra el 1835. Aquesta fou, excepcionalment, de curta durada i les monges van poder retornar al monestir sis mesos després. La vida monàstica continua en l'actualitat malgrat alguns fets adversos, com la Guerra Civil del 1936-39, quan va patir la major destrucció de la seva història.

Mare de Deu del Cor S. XV

Font: Monestirs.Cat

Santa Maria de Vallbona de les Monges (Web oficial)
Santa Maria de Vallbona de les Monges (Monestirs.Cat)
Santa Maria de Vallbona de les Monges (Viquipèdia)
Vallbona de les Monges (La Ruta del Cister)
Ajuntament de Vallbona de les Monges


Centre d'Interpretació de la L-2 a Vallbona de les Monges  


Durant l’any 2010 es va dissenyar i senyalitzar a Vallbona de les Monges, la ruta de la L-2 que recorre bona part de les restes patrimonials de la línea defensiva republicana construïda durant l’any 1938 des del Pirineu fins al mar.

El passat 2011 es va crear un espai interpretatiu de tota aquesta línia defensiva a Vallbona de les Monges amb un mural de ferro corten i plafons fotogràfics sobre els principals elements patrimonials conservats de la línia. També es van dissenyar i exposar sis plafons explicatius de la fase constructiva de la línia i sobre les restes patrimonials bèliques.

El centre s’ubica en els antics rentadors públics de la vila de Vallbona.

Per més informació: Centre d'Interpretació de la L-2 a Vallbona de les Monges




Espai Museístic del Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó



Primer espai museístic a les Terres de Lleida on s'hi exposen més d'un centenar  d'objectes relacionats amb el món del cinema i l'audiovisual des dels seus inicis fins l'era digital, dins la col·lecció del Sr. Josep Maria Queraltó.

Enllaç blog Col·lecció Josep Maria Queraltó 

Més info: Inaugurat l'Espai Museístic del Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó a Vallbona de les Monges

I abans de marxar de vallbona ... els Estimaocells!




Els Omells de na Gaia

Església parroquial de Santa Maria dels Omells de na Gaia

Els Omells de na Gaia és una vila i municipi de 142 habitants de la comarca de l'Urgell. Situada a la serra del Tallat, en un tossal de 560 m d'altitud. Pertanyia a la baronia del monestir de Vallbona de les Monges. Es va formar inicialment al voltant del castell, actualment només en queden algunes restes de murs. Els carrers van baixant, seguint els desnivells, en forma concèntrica.

Destaca en el conjunt l'església parroquial de Santa Maria (té també com a patró sant Sebastià, advocat contra la pesta, segurament per algun antic vot del poble). La parròquia és documentada des del 1154, quan es va reestructurar l'arxidiòcesi de Tarragona, a la qual sempre ha pertangut. L'actual edifici (fet substituint l'anterior gòtic) és del segle XVIII, amb capelles laterals i un esvelt campanar de base quadrada i cos superior vuitavat.

Durant la Guerra Civil Espanyola, en aquesta població el Servicio de Inteligencia Militar (S.I.M.) de la República hi va establir el "Campo de Trabajo nº 3". En el mateix centenars de persones hi sofriren captiveri i moltes hi trobaren la mort.  




Montblanquet


Montblanquet és una petita població del municipi de Vallbona de les Monges, a l'Urgell, situada a la part sud-oest del terme. Actualment hi viuen 17 persones.

Va pertànyer al monestir de Poblet fins a l'any 1835. Més tard, el poble fou agregat de Vallbona de les Monges però mai va pertànyer a la baronia de Vallbona.

El castell de Montblanquet és esmentat ja el 1156, el 1195 fou donat a Poblet. Hi ha notícies que l'any 1407 tenia una presó i també es conserva el Llibre de la Cort de Montblanquet de 1440.


L'església data del segle XIII i és d'estil cistercenc, que va del romànic al gòtic. Té una sola nau coberta amb volta de canó i sense absis diferenciat. L'absis és llis i al seu lateral hi ha la sagristia, a l'altre cantó el cor. El campanar és d'espadanya.

L'església de Sant Andreu de Montblanquet



Blancafot

Blancafort
-.-


-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada