dissabte, 16 de gener de 2016

Verdú


Verdú és un municipi de la comarca de l'Urgell que properament regarà el canal Segarra-Garrigues. El seu terme municipal té 3.600 hectàrees. El paisatge el conformen turons i serres suaus intercalats amb valls i planes conreades de cereal, vinya, oliveres i ametllers. Hi ha disseminats petits bosquets de pins i alzines per tot el terme. L'economia agrària local es sustenta bàsicament pel conreu de la vinya. Verdú és conegut pel vi, per la ceràmica negra, pel Castell de Verdú i l'Església de Santa Maria de Verdú, per Sant Pere Claver, pel Centre d'Art Contemporani de Cal Talaveró.

El Castell de Verdú és un dels edificis més emblemàtics de la vila i va ser al seu voltant on es van començar a aixecar els carrers i places que ara formen el poble de Verdú.

Història

L'any 1055 aquests territoris van ser conquerits per Ramon Berenguer I, i el 1072 van passar a la família d'Arnau Company. Durant dos-cents anys van estar en mans dels Arnau. Fins que l'any 1184 Berenguera de Cervera va concedir als habitants de Verdú el privilegi de construir el poble al voltant del castell, que fins llavors havia estat situat al voltant del riu Cercavins, afluent del riu Ondara.

Després de la riuada que arrasà tres quartes parts de l'antic poble, la senyora de Verdú, Berenguera de Cervera, accedí a que els vilatans traslladessin les seves cases dalt el pla, al voltant del Castell que s'havia començat a construir un segle abans. A canvi aconseguí que els verdunins bastissin les muralles i portals envoltant la nova vila. El fill de Berenguera, Guillem de Cervera vengué la vila a Poblet. I sota els auspicis del monestir, Verdú va gaudir de molts privilegis i avantatges, que el van fer prosperar més que les poblacions veïnes, durant molts segles. Testimoni d'aquesta prosperitat en són el Castell, l'Església Parroquial i també el conjunt de carrers i cases pairals.


L'any 1227 el castell va passar a mans de Poblet. Després que Guillem III de Cervera l'empenyorés a Poblet per una croada a Terra Santa i el perdés. La Baronia de Poblet en va ser la propietària fins a l'any 1835 amb la desamortització de Mendizábal.



Va convertir l'antiga fortalesa en residència-palau construint-hi la part més monumental que encara el forma actualment. - Una bodega de grans proporcions, Sala Inferior - La Sala Intermèdia, destinada a magatzem i on hi havia els estables. - La Sala Notable, coneguda amb el nom de la sala de l'Abat Copons, feta al segle XIV. Amb la desamortització, el castell es divideix amb diferents parts.



L'any 1916 es duen a terme actuacions de reforç a la part més important i noble del castell, a la sala gòtica. Aquesta zona és comprada pel Patronat de Sant Pere Claver, i es converteix en Centre Cultural, Religiós i també Sindicat Agrícola de Verdú. L'any 1919 és Cèsar Martinell qui duu a terme una actuació al castell, amb la construcció d'accessos a volta soterrada del molí, instal·lació de nous molins en la nau del soterrani.








L'any 1988 l'Ajuntament de Verdú compra part del castell i duu a terme diversos treballs i obres de manteniment i rehabilitació a la Torre de l'Homenatge.

Actualment s'ha acabat la 2a Fase d'obres consistents en la reforma estructural del Castell, des dels fonaments fins a les teulades i ja s'ha invertit des del 2005 fins ara aproximadament un milió d'euros.


L'edifici

El recinte de la fortalesa presenta una planta poligonal, i al seu interior es troben les diverses dependències del castell. L'element més antic que es pot veure és la torre mestra, de base circular, situada al mig del pati i bastida al s. XII o a l'inici del s. XIII; d'uns 22 m d'alçada, es compartimenta en tres estances o pisos. A sota hi ha una cambra cega coberta amb una falsa cúpula que devia servir com a rebost o celler. Al pis principal també cobert amb cúpula s'hi accedia per una porta d'arc de mig punt situada a uns 8 m del sòl exterior. Dins d'aquesta estança, una porta de dimensions reduïdes dóna pas a una estreta escala de cargol per la qual es puja al pis superior, acabat en dos arcs de mig punt que suporten el terrat. Aquest queda envoltat de merlets, i a sota mateix podem veure un seguit de traus que devien servir per a suportar una galeria volada de fusta. La resta de construccions del castell són ja més tardanes (ss. XIII-XV); destaca una gran sala situada als peus de la torre, coberta per vuit arcs apuntats. Per sota d'aquesta sala hi ha el probable celler, acabat en una volta de canó i per damunt d'aquestes dues estances, una gran sala gòtica, al nord de la qual s'adossa una torre de planta quadrangular, anomenada Torre Escapçada.








Església parroquial de Santa Maria

Façana de ponent de l'església parroquial de Santa Maria

L'església està dedicada a Santa Maria, encara que originàriament n'hi havia una dedicada a Sant Nicolau de Bari. Actual església es pot datar cap a finals del segle XIII, per l'austeritat pròpia de l'orde del Císter. Constava d'una única nau, però el creixement de la població va provocar la progressiva ampliació. La imatge que presidia l'altar d'aquesta època no s'ha conservat, únicament la imatge realitzada en pedra del segle XV, realitzada per Andreu Pi. Aquest imaginaire també dugué a terme les portes de la sagristia. L'obra del retaule la realitzà el pintor Jaume Ferrer , un dels pintors amb més renom a les terres de Lleida en aquesta època. Avui en dia el retaule el podem veure al Museu Episcopal de Vic. L'església d'acord amb les necessitats de la població es va anar ampliant, acabant sent una església amb tres naus, cobertes la central, amb una volta de canó lleugerament apuntada i les dues laterals amb volta de creueria, donant testimoni de l'època en què van realitzar-se. D'una època posterior és la talla de la Puríssima, d'estil barroc, realitzada per Agustí Pujol l'any 1623, que ja n'havia realitzat d'altres, sobretot a Barcelona. A destacar també l'absidiola de la nau dreta del temple dedicada a Sant Flavià. L'any 1606 es descobreixen a Roma despulles de màrtirs. Verdú també va demanar-ne i n'obtingueren les de Sant Flavià. La Guerra Civil va fer que el retaule desparegués. A mà esquerra hi ha la làpida de consagració de l'església, feta l'any 1586 per l'arquebisbe de Tarragona Joan Terés, fill de la vila. Terés l'any 1602 va exercir de lloctinent general a Madrid. A destacar també la imatge del St. Crist, la imatge més preuada i de més veneració a Verdú. Datada entre finals del segle XIII i principis del segle XIV, que la població de Verdú implora en temps de secades i epidèmies. Cal que també fem esment a les actuals pintures que decoren l'altar, obra del pintor targarí Jaume minguell, fetes els anys 1955-1956. L'última obra d'embelliment que s'ha dut a terme a l'església ha estat la col·locació dels vitralls, l'estiu del 2004, dedicats a Sant Flavià, Sant Pere Claver i Sant Hipòlit. La rosassa pretén ser un homenatge a la població de Verdú. La modernitat dels vitralls contrasta amb l'arquitectura de finals del romànic a cavall del gòtic, que es pot veure a l'església de Sta. Maria de Verdú.

Podeu trobar més informació a: http://www.verdudigital.net/parroquiadeverdu

Portalada de ponent de l'església parroquial de Santa Maria de Verdú. Romànic escola de Lleida


Portalada de llevant (o sud) de l'església parroquial de Santa Maria de Verdú


_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada