dissabte, 27 d’agost de 2011

Izaba. Roncal-Salazar

Izaba (en basc, cooficialment en castellà Isaba) és un municipi de Navarra, a la comarca de Roncal-Salazar, dins la merindad de Sangüesa. Limita amb Uztarroze, a l'oest, Urzainki, Erronkari i Garde, al sud, Areta (Pirineus Atlàntics), al nord, i Ansó (Jacetània) a l'est. Està format pels barris de: Izarjentea, Mendigatxa, Barrikata, Bormapea, Burgiberria i Garagardoia.

Iglesia de San Cipriano
Les localitats més properes són la resta de pobles que formen la Vall de Roncal: Uztárroz, Urzainqui, Roncal, Garde, Vidángoz i Burgui. A la província d'Osca la localitat més propera és Ansó i si creuem la frontera francesa ens trobem amb Arette.
Iglesia de San Cipriano
Iglesia de San Cipriano
Història

Pels vestigis trobats a la zona, és fàcil deduir l'origen pastoril dels pobladors que al Neolític poblaven aquest terme. Aquells primers pastors, ens van deixar memòria de la seva existència a través dels dòlmens trobats a la zona de Larra-Belagua, com són els de Arrako, Roizu (dos), i Sakulo. S'han trobat també, un altre al costat del càmping de Asolaze i dos a Lubrakieta i Belabarze. En algun d'aquests monuments funeraris de la prehistòria s'han trobat puntes de fletxa, peces de sílex, comptes de collar elements de bronze i fins i tot una peça d'or que es conserven al Museu de Navarra. Els dòlmens, en l'actualitat han estat senyalitzats per la seva fàcil identificació. El primer document conegut en el qual se cita a la Vall de Roncal és una escriptura de donació del monestir de Burdaspal (proper a Roncal), allà pel segle XI.

A la Vall de Roncal pot suposar autonomia i una estructura administrativa comunal des del segle IX i fins i tot abans.

La Vall del Roncal va adquirir en temps remots una sèrie de privilegis que encara segueixen vigents entre els quals destaquen dues aconseguits a sang i foc. A ells es fa referència, en els capítols dedicats a la Batalla de Olast ia les Bardenas Reals.  

A més els roncaleses tenen concedit per Carles III, el fur general que els reconeix i confirma com "Cavallers, hidalgos, i infanzones", i els permetia prendre com a propi l'escut de la Vall.

Els roncaleses tenien l'obligació de mantenir-se durant tota la seva vida activa en disposició de defensar les seves terres. A canvi gaudien de determinats privilegis, com triar al seu propi "capità a guerra", exempció del servei militar de les seves fronteres, i lliure comerç amb França.

Encara aquests tres privilegis no subsisteixen avui, els roncaleses van ser els últims navarresos en perdre'ls.

La Vall de Roncal capacitat de regir-se pel que fa a gestionar el seu patrimoni (mancomunitat de pastures, aprofitaments de fusta, gaudi de les Bardenas, etc.), ja quins han de ser les relacions dels veïns amb el mateix, mitjançant les ordenances del vall.

Iglesia de San Cipriano (Sant Cebrià) a Isaba

Porta de ponent
 
Església de Sant Cebrià (San Cipriano). Edifici amb aspecte de fortalesa construït en pedra carreu al segle XV. Té una nau amb capçalera poligonal i està coberta per una volta de creueria estrellada. En data posterior se li van afegir dues capelles a cada costat de la nau cobertes amb volta de canó. La torre està situada als peus.

Porta de llevant

A l'interior destaca per la seva bellesa el retaule major d'estil plateresc (1537, policromat per S. Pérez de Cisneros en 1586).

La capella major està separada de la resta de la nau per una reixa gòtica del segle XVI.

Compta també amb un bellíssim orgue barroc construït el 1751 pel saragossà Silvestre Thomás. Va ser restaurat en 1977 i és un dels pocs exemplars històrics de Navarra aptes per a concerts o per a la gravació de discos. 

    

_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada