dissabte, 9 de gener de 2016

Almoster, Siurana, Cornudella del Montsant, Escaladei, La Vilella Baixa, Falset..

Dibuix que representa una hipotètica reconstrucció del castell musulmà de Siurana. Segle XI

Siurana, o Siurana de Prades, és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat.

Refugi del Centre Excursionista de Catalunya i al fons la serra de Montsant

Situació: 
Localitat situada al nord-est de la comarca, a la vall del riu Siurana, entre la Serra del Montsant a l'oest i les Muntanyes de Prades a l'est, dins el terme municipal de Cornudella de Montsant. És un nucli agregat a aquesta vila.

Com arribar-hi: 
  • Podem arribar a Siurana des de Reus per la N-420 fins les Borges del Camp i per la C-242 fins a Cornudella de Montsant. Passada la població, cal continuar per aquesta carretera direcció Ulldemolins. Poc després del poble, a la dreta, trobareu la cruïlla cap a Siurana.
  • Des de La Granadella per la C-242, passant per Ulldemolins.
  • Des de Falset per la N-420 fins el Coll de la Teixeta i després per Porrera per la TP-7401. D'aquí a la Venta d'En Pubill per la TP-7402, continuant fins a Cornudella per la C-242.

Instal·lacions: 
Disposa de dues cases rurals, un hotel-restaurant, un restaurant, un refugi del Centre Excursionista de Catalunya, un càmping-centre d’activitats d’escalada i una agrobotiga.

Llocs per visitar: 
Entre els llocs d’interès hi ha l’Església de Santa Maria. Es tracta d’un edifici d’època romànica conservat íntegrament. Va ser construït entre els segles XII i XIII, amb l’arribada de les tropes de Berenguer IV el 1154. En aquella època Siurana era un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser el darrer reducte musulmà de Catalunya, conquerit entre el 1153 i 1154. L’església és un exemple de bellesa i alhora senzillesa traduïdes en una planta de nau única i un absis semicircular. La seva portalada té un timpà figurat emmarcat per tres arcades de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.

Siurana conserva, a més, restes del castell àrab, un establiment militar o “hisn” bastit cap el segle IX com a centre de control. Pertanyent a un ampli territori sota dominació musulmana i situada estratègicament, aquesta fortificació tancava el pas al nucli urbà. Actualment s’observen els efectes d’una primera fase de rehabilitació gràcies a la qual s’identifiquen perfectament els seus límits perimetrals i les torres de defensa, entre d’altres parts. La conquesta d’aquest castell per part de Ramon Berenguer IV es va planificar abans que les de Tortosa i Lleida, però no es va poder dur a terme fins el 1153 o el 1154. Un cop conquerit, va passar a mans de Bertran de Castellet i posteriorment a Albert de Castellvell. Va servir com a dot per a les reines catalanes, per garantir pactes i emprèstits i fins i tot com a presidi de personatges de certa categoria.

El Salt de la Reina Mora és un cingle conegut amb aquest nom gràcies a la llegenda d’Abdelazia, filla del Valí de Siurana, que en arribar les tropes cristianes va preferir saltar a l’abisme del cingle amb el seu cavall que caure en mans enemigues. El cavall, en veure el cingle imponent, intentà aturar-se, però l’embranzida era tan forta que es van precipitar. Avui, vora mateix del precipici es pot veure la marca profunda de la ferradura de l’animal, feta a la mateixa roca quan intentà frenar.

Siurana propicia boniques vistes des de La Trona i les vies d’escalada d’aquesta localitat són conegudes arreu del món.

Per als caminadors, recomanen el Camí antic de Siurana, que unia aquest poble amb Cornudella de Monsant, recentment recuperat, i que forma part de la Xarxa de senders del Priorat.

Visites guiades al conjunt històric de Siurana:

Informació i reserves:
Còdol Educació: 977 327 362
OIT Cornudella: 977 821 000
visites@turismesiurana.org
www.turismesiurana.org 
 
Imatge de la web oficial http://www.turismepriorat.org

Santa Maria de Siurana, va ser construïda entre els segles XII i XIII, després de l'arribada de les tropes de Ramon Berenguer IV el 1154. Es troba esmentada en una butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de 1154. L'indret fou un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser el darrer reducte important musulmà a la frontera oriental de Catalunya, conquerit entre el 1153 i 1154.


Arquitectura

L'església és un exemple de bellesa i alhora senzillesa traduïdes en una planta d'una única nau amb volta de canó lleugerament apuntada i un absis semicircular llis a l'exterior. En el centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada, que per la part exterior està decorada amb una arquivolta, que es sustenta en dos capitells esculpits amb motius vegetals, recolzats en un parell de columnes. Els murs tenen 10 pams de gruix. A sobre de la portalada té un timpà figurat emmarcat per tres arcades de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos. També disposa d'una gran rosassa al mur de migdia feta en temps posteriors.

Interiorment podem trobar dues absidioles laterals excavades dins el mur i que no són visibles des de l'exterior. En l'angle sud-est trobem un campanar de torre de planta quadrada. En la part nord exterior de l'absis, es conserva un sarcòfag, recolzat en columnes molt deteriorades i que ha perdut part de la llosa que el cobria.
.

Portalada

Al mur meridional s'obre una portalada constituïda per tres arquivoltes en gradació de motllures i guardapols que envolten un timpà esculpit que, considerant la seva mida i diferència de forma amb l'arc que l'envolta, possiblement sigui una peça reutilitzada. Al centre del timpà es representa la imatge de Crist crucificat, amb el Sol i la Lluna, representacions florals i dos lleons a la part superior. Flanquejant el peu de la creu hi té dos grups de quatre apòstols sota arcs de mig punt. La inscripció que tenen a sobre permet identificar-ne a cinc: Sant Felip, Sant Andreu, Sant Pau, Sant Jaume i Sant Tomàs.
.

Les arquivoltes es recolzen en una imposta correguda amb una decoració repetida de línies ondulades que discorre sobre els sis capitells, tres a cada costat, els quals es situen de forma simètrica des del punt de vista de la seva temàtica. En ambdós costats, el capitell interior està decorat amb fulles d'acant, el central té penques llises i pinyes penjant i l'exterior presenta l'escena de Daniel a la fossa dels lleons. El cimaci de tots els capitells està format per daus. Dues mènsules amb la representació de dos atlants sostenen la llinda llisa.

Carrer Major

El Castell de Siurana (de Xibrana)

El castell està situat arran del cingle, en una elevació davant del poble, protegint l'únic accés natural possible. En resten murs, la base de la torre i una cambra amb volta reforçada per un arc. Tota la construcció és feta amb carreus de gran mida i bona factura. Les restes cristianes es superposen a les restes d'una fortificació califal.

Castell de Siurana

El Salt de la Reina Mora

El Salt de la Reina Mora és un cingle conegut amb aquest nom donada la llegenda d’Abdelazia, filla del Valí de Siurana, que en arribar les tropes cristianes va preferir saltar a l’abisme del cingle amb el seu cavall que caure en mans enemigues.

El Salt de la Reina Mora

El cavall, en veure el cingle imponent, intentà aturar-se, però l’embranzida era tan forta que es van precipitar. Avui, vora mateix del precipici es pot veure la marca profunda de la ferradura de l’animal, feta a la mateixa roca quan va intentar frenar.

Informació relacionada:

Siurana, o Siurana de Prades
L'Emirat de Xibrana
L'Església Santa Maria de Siurana
El Castell de Siurana

Cornudella de Montsant

 
Cornudella de Montsant és una vila i municipi de la comarca del Priorat.

Està situat a la zona nord-est de la comarca. Just al nord limita amb la Conca de Barberà: el terme de Vilanova de Prades. Per llevant, amb el Baix Camp: Prades, la Febró i Arbolí, de nord a sud. Pel costat de ponent i sud limita amb altres termes del Priorat: Ulldemolins, la Morera de Montsant i Porrera.  

Escaladei

Escaladei

Cartoixa d'Escaladei (La Morera de Montsant)
.
La cartoixa d'Escaladei
L’origen de la cartoixa d’Escaladei és una mica confús, no es conserva cap document de l’època que pugui acreditar la seva fundació. El cert és que aquesta casa es va situar en un lloc que va ser l'escenari on es van establir diversos eremitoris, el propi nom de Montsant ho avala. En la muntanya i les seves rodalies s’hi haurien establert molts practicants de l’eremitisme, alguns d’ells coneguts, com Ramon de Vallbona, Guerau Miquel o Pere de Montsant; hom coneix també els noms d’alguns establiments d’aquella època, com Santa Maria de Montsant, Poboleda, Bonrepòs, Sant Bartomeu, Vallclara... La manca de concreció ha fet que fins i tot hom hagi situat aquest moviment eremític abans de la invasió sarraïna.

Tot i que es desconeix la data de la fundació de la cartoixa, hom sap que fou Alfons el Cast (rei d’Aragó i comte de Barcelona entre el 1162 i 1196) qui va cridar els cartoixans perquè s’establissin aquí, i el 1194 van arribar els primers monjos de la Provença, que segurament es van establir a Santa Maria de Poboleda, un dels antics ermitoris.

El 1203 la comunitat va rebre de Pere el Catòlic, fill i successor d’Alfons el Cast, un extens territori el que els va permetre deixar l’antic establiment i traslladar-se a un nou indret, molt més apropiat per aixecar una cartoixa. El nou monestir estaria ja en condicions d’habitabilitat el 1215 i tot i que les obres encara continuaven, segurament va ser en aquella data que els cartoixans van canviar d'assentament.

Les valuoses donacions rebudes van fer que la comunitat augmentés considerablement i visqués una època d’esplendor: el 1226 tenia dotze monjos, a més dels frares i donats. El 1270 fundaren una nova cartoixa a Sant Pol del Maresme i el 1272 es portà a terme una nova fundació: la cartoixa valenciana de Porta Coeli. El 1333 va començar la construcció d'un segon claustre amb dotze cel·les més i el 1403 un tercer amb sis cel·les. 


El 1452 fou suprimit el monestir cistercenc de Santa Maria de Bonrepòs, que volgueren unir a Santes Creus; Escaladei, que sempre havia mantingut diferències d’ordre material amb Bonrepòs va fer valer un pacte amb el papa Nicolau V, pel qual si l’establiment cistercenc fora suprimit, Escaladei en tindria dret. El cas va generar un litigi que finalment es va resoldre amb el repartiment de les propietats entre Escaladei i Santes Creus.


Els importants béns i la situació econòmica favorable del monestir van permetre la promoció de grans obres al mateix recinte monàstic, sobretot al segle XVIII. Malgrat els episodis de guerra que el van afectar, va mantenir la seva vitalitat i poder fins el seu tancament. A començament del segle XIX va tenir lloc una primera exclaustració, que va fer que els monjos es dispersessin i el lloc fos saquejat. El 1835 i davant els greus incidents succeïts en altres convents propers, els monjos van fugir d’Escaladei, abandonant-lo i deixant-lo a mans dels espoliadors, caient en ruïna. La conreria encara va continuar en ús i ara és un poble dins el municipi de la Morera. La propietat de la cartoixa va passar a la Generalitat (1990) que ha portat a terme obres de restauració i conservació a l'antic recinte monàstic.



Més informació:

Monestirs.Cat: Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei.

_._

  La Vilella Baixa (El Manhatan del Priorat)


La Vilella Baixa està situada a l’est de la comarca, emplaçada a redós de la Serra de Montsant, i és punt de confluència de dos rius, al mateix nucli de la població: el Montsant i el riuet d’Scala Dei.

El seu origen se sol atribuir als àrabs, que hi haurien fundat una alqueria depenent de Siurana amb un nom derivat del mot àrab velazha, que significa meandre de riu. Al Mas Roger s'hi han trobat documents del segle X que s'hi refereixen com Vahala, un altre nom d'origen àrab. Altres historiadors -sense negar-ne l'orígen àrab- es refereixen al topònim com a derivat de vila. Antigament s'anomenà Vilella Jussana o Vilella de Baix (nom encara usat per algunes persones). Amb el Decret de Nova Planta, el s. XVIII es castellanitzà el nom com a Vilella Baja i actualment és oficial el topònim popular de La Vilella Baixa. A diferència del poble veí de La Vilella Alta, depenent del Priorat d'Escaladei, pertanyé a la jurisdicció eclesiàstica de Tortosa i a la Baronia de Cabassers.

Font: Wikipedia

Veure: Siurana, Escaladei, La Vilella Baixa ...


_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada