dimecres, 30 de desembre de 2015

Almoster, La Mussara, L'Aixàviga, El Bosquet, Mont-ral, Farena...


Avui una sortida especial, retrobaments de companys i companyes de "batalles", il·lusions, esperances i moltes més coses en comú ens acompanyen. Un dia esplèndid, no ha fet fred, molt de sol i gens de boira.

La Mussara

Sant Salvador de la Mussara

Per accedir al jaciment des del nucli urbà de Vilaplana agafarem la carretera de Prades a l'Aleixar, T-704, direcció la Mussara fins trobar la cruïlla amb la carretera de la Mussara TV-7093, que cal seguir fins arribar al poble abandonat de Mussara. Actualment el poble està abandonat i cobert per una abundant vegetació baixa, als voltants hi trobem un abundant bosc de pins, alzines i grèvol. El poble es troba a sobre de una plataforma calcària del Muschelkalk. En aquesta zona S. Vilaseca, autor que dona la primera notícia del jaciment, va poder recollir en superfície materials de naturalesa lítica, en concret diverses destrals de pedra, algunes d'elles varen passar a formar part de la col·lecció privada de S. Vilaseca, desconeixem el lloc concret on es varen fer les troballes, sembla que per tot arreu del poble. Aquests materials, descoberts sense aparent connexió arqueològica, permeten datar el jaciment a una època prehistòrica recent. La manca d'excavacions a l'indret no permet interpretar la seva tipologia o funcionalitat que d'aquesta manera resta incerta. En la darrera visita realitzada al jaciment amb motiu de la seva catalogació no es va observar la presència en el lloc indicat de materials d'època prehistòrica. 

Al poble abandonat de la Mussara i al seu entorn. Actualment en estat d'abandonament i cobert per una abundant vegetació. Entre los Cinglallons i los Plans.

Font: pat.mapa gencat

Cingle de les Airasses. Restes del refugi d'excursionistes, construït el 1926

La Mussara (de l'àrab musâra, 'passeig, lloc per a passejar-se') és un despoblat actualment agregat a Vilaplana (Baix Camp). Es troba a la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, a 990 metres d'alçada, a tocar del cingle de les Airasses, des del qual es gaudeix d'una impressionant vista del sud del Camp de Tarragona. La part més alta del terme és a 1.071 metres sobre el nivell del mar.

Al nucli de l'antic poble hi ha vuit edificis, tots en estat ruïnós, dels quals estan una mica ben conservats l'església de Sant Salvador (campanar de 1859) i, al costat d'aquesta, la casa anomenada Cal Cassoles. Al lloc anomenat els Cinglallons hi ha set cases més. Per altra banda, a l'antic terme del poble hi ha set masos aïllats, dels quals destaquen el mas del Pou del Gel, el més conegut, i el mas del Peiró, on s'ha trobat ceràmica neolítica). S'han trobat altres restes de la mateixa època al bosc del Susanno (un sepulcre). El nucli antic està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Quan plou, l'aigua queda retinguda al petit embassament natural que hi ha vora el poble i és per això que la gent del lloc eren anomenats ranes.


Història

El 10 de gener de 1961 un decret del Ministeri de Governació incorporava al terme de Vilaplana el de La Mussara. Al terme de La Mussara no s'hi han trobat restes romanes, però sí de sarraïnes, cosa que fa creure en la possible residència d'una guarnició dependent del valí de Siurana. Les primeres referències documentals en són del 1173, quan ja era poblat, i a la seva església consta una butlla de Celestí III del 1194. El 1533, l'església depèn de la de Vilaplana. La Mussara formà part del comtat de Prades des de la seva creació el 1324. Al segle XVIII, es troben documentats la majoria de masos coneguts, avui tots abandonats, i en destaca l'antic mas del Mestret, citat ja el 1633 o el mas de l'Abelló, el més important, citat des de 1783, a més dels citats abans.

El juny de 1872 s'hi reuniren els capitostos carlins de la zona que, no sense molts dubtes, decidiren continuar la guerra. Els carlins, durant el 1873, es van refugiar sovint als seus masos i van instal·lar en una bauma el lloc d'acollida dels seus ferits, coneguda encara com a Hospital dels Carlins. Allí morí el guerriller Cercós de les ferides que va rebre a Prades l'octubre de 1873. Segons la tradició, Cercós va ser enterrat a La Mussara sota la caixa d'una vella que havia mort feia poc. Els liberals, que van voler fer un simulacre d'afusellament del guerriller, s'equivocaren de caixa i van fer el lúgubre acte amb la caixa de la vella, que van posar dempeus i, sense obrir-la, van disparar-hi realment.

Al segle XIX, La Mussara va tenir una població molt variable, probablement a causa de les guerres carlines. Al llarg del segle XX es va culminar el procés de despoblació: 291 habitants el 1900, 169 el 1920, 94 el 1940 i 12 el 1960. El procés de despoblament era lògic ja que la majoria del terme municipal tenia pins i alzines, garriga i roquissar, i tenia fama d'àrid, i el nucli de població de pobre.
Al Camp, és freqüent encara l'expressió "baixar de la Mussara" que és sinònima d'ignorar fets molt coneguts. El poble era, i és, molt boirós, i se segueix cantant una corranda que diu:
.
"Mare, si marit em dau
no me'l dau de la Mussara
que la boira sempre hi jau
i la terra no m'agrada"

L'església havia tingut uns inicis romànics, dels quals no queden restes, però sí del temple gòtic que la substituí. La imatge de la Mare de Déu del Patrocini, que pertanyia a aquesta església, datada als segles XIV-XV, es conserva al Museu de Reus.

Al cingle de les Airasses hi havia un refugi d'excursionistes, construït el 1926, ara ruïnós. Més amunt del poble, hi ha una petita urbanització de construcció recent, amb tres o quatre xalets, anomenada els Motllats, que no ha prosperat a causa dels mals accessos i la manca d'aigua. S'ha construït un nou refugi a la vora de l'antic poble, que acull sobretot escaladors i excursionistes de pas.

Sant Salvador de la Mussara és l'antiga església parroquial del nucli de la Mussara

Sant Salvador de la Mussara

Edifici reformat i ampliat a mitjan segle XIX amb incorporació de la torre del campanar, als peus a la dreta de la porta, d'arc carpanell, que data de la mateixa època. La façana havia estat arrebossada, però l'estat actual deixa veure el parament de pedra, de carreuó i paredat de filada. Sobre la porta, dos obertures circulars. Coberta de teula a dues vessants. La part superior del campanar, polièdrica, és similar a les de les esglésies de la Febró i Colldejou. Capçalera circular, amb l'altar elevat. Interior molt malmès per actes de vandalisme, donat l'estat d'abandonament general -és l'únic edifici del poble que queda dempeus i dóna sopluig-. Hi ha restes d'un temple gòtic sobre el qual es bastí l'actual, de caire popular, senzill. Actualment, després de cinquanta anys d'abandonament, l'edifici es troba en estat de ruïna.  

La Mussara

Notícies històriques

L'església parroquial de la Mussara o Almussara consta en un document de Celestí III, el 1194. Probablement, sobre aquest temple romànic -similar al de Siurana- es bastiria un temple gòtic del que se n'aprecien alguns elements. El temple, tal com ens ha arribat, s'hauria engrandit posteriorment, com fa pensar la data de 1859 que consta a l'arc de l'entrada. De l'època gòtica podria ser la imatge de la Verge amb el Nen, que fou trencada el 1936, que es conserva actualment al Museu de Reus. A mitjan segle XX el poble es va deshabitar, i l'església restà desafectada i buida. La campana i el mobiliari es van traslladar al municipi de Vilaplana -des de 1961-. A la dreta de la porta hi ha les ruïnes de l'antiga abadia, i a l'esquerra el cementiri. L'últim enterrament va ser en 1953. Sembla que hi fou sebollit el guerriller Cercòs, hi ha esteles.



Enllaços d'interés:
Localització: https://goo.gl/maps/ekf3WNcuiYv


L'Aixàviga, o L'Aixàvega 

L'Aixàviga, o L'Aixàvega, és una entitat de població del municipi de Mont-ral, Alt Camp.
.
L'Aixàviga. Carrer Major

Es troba al sud-oest del nucli urbà de Mont-ral. Té un sol carrer, amb cases de pedra en bon estat de conservació; una d'elles, medieval, amb portal adovellat i finestrals, fou residència d'estiu dels comtes de Prades

Localització: https://goo.gl/maps/TDv249AMaf12

L'Aixàviga. Carrer Major

El Bosquet

El Bosquet

S'hi arriba des de Mont-ral, seguint la carretera de la Mussara. El Bosquet se situa sota la paret rocosa de Montllats i és format per una dotzena de cases d'arquitectura rural. 



Mont-ral 

Mont-ral és un municipi de la comarca de l'Alt Camp. Se situa a l'extrem occidental de la comarca, al vessant oriental de les Muntanyes de Prades.

Església de Sant Pere de Mont-Ral

Les terres de Mont-ral passaren als dominis del comte de Barcelona a la segona meitat del segle XII, quan es produí la conquesta del castell de Siurana, les tropes catalanes que participaren en aquesta conquesta, comandades per Ponç i Ramon de Cervera, passaren per Farena i Rojals l'any 1151. Després quedaren incorporades al comtat de Prades en el moment de la seva constitució. Al començament del segle XIV formaven part de la vegueria de Tortosa i al principi del segle XVIII, abans del decret de Nova Planta, pertanyien a la vegueria de Montblanc. 

Església de Sant Pere de Mont-Ral
 
L'església parroquial de Sant Pere de Mont-Ral

L'església parroquial de Mont-Ral es troba aïllada situant-se a la part més elevada del nucli. El conjunt actual presenta elements constructius pertanyents a diverses èpoques. S'inicià el segle XII. És d'una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, absis semicircular desviat de l'eix de la nau i diverses capelles d'època posterior, una de les quals amb volta de creueria gòtica. La coberta és de teula a dues vessants. La porta d'accés, situada a la façana sud, és d' arc de mig punt adovellat, amb tres arquivoltes en degradació. A la façana nord, al costat de l'absis, s'eleva un campanar de dos cossos, el primer quadrat i el segon vuitavat, amb obertures d'arc de mig punt. Té coberta piramidal. Dos gran contraforts consoliden, a la façana sud, L'obra és feta de carreus ben escairats.    

Localització: https://goo.gl/maps/mk4Z1uCv8vn

Farena

Farena és una entitat de població del municipi de Mont-ral, a la comarca de l'Alt Camp.

Casa forta. Farena

El poble se situa a les muntanyes de Prades en un coster a l'esquerra del riu Brugent, al nord del terme municipal. El nucli urbà presenta el desnivell característic d'un poble de muntanya, amb pujades i baixades força notables, i no s'hi pot accedir amb cotxe. Dista a uns 13 quilòmetres del centre urbà de la Riba i la carretera TV-7044 és la seva principal via de comunicació. Aquest tram de carretera, entre la Riba i Farena, és un paratge natural molt destacat per la seva flora.

Les primeres referències històriques esmenten Farena, juntament amb Rojals, en l'ascens de les forces catalanes, comandades per Ponç i Ramon de Cervera, que el 1151 emprengueren la conquesta de Siurana.

Farena

La cinquantena d'edificis del poble dóna testimoni de la seva importància dins del municipi, especialment en demografia, superant en alguna ocasió en població al cap de municipi Mont-ral i la disposició de les cases en forma de mitja rodona, seguint el traçat de l'antiga muralla que l'encerclava, fa que conservi la disposició primitiva de vila closa.

Font: Wikipèdia


_._

dilluns, 7 de desembre de 2015

Almoster, El Pinell de Brai, Calaceit, Gandesa, ...

Avui enfilem cap el Matarranya. A Mora d'Ebre ens em equivocat de trancall i hem anat a donar una volta per Benissanet, Miravet, deixant la comarca de la Ribera d'Ebre i entrant a la Terra Alta per El Pinell de Brai, froçosament hem hagut de travessar Serres de Pàndols i de Cavalls ... tot i que emboirat com una mala cosa ha valgut la pena, el paisatge que s'entreveia a través de la boira una mica fantasmagòric i enigmàtic. Vinyes, oliveres, metllers, cirerers ... Preciós!

Hem fet parada obligada a Pinell de Brai.

El Pinell de Brai és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta


Celler Cooperatiu de Pinell de Brai. Cèsar Martinell i Brunet

El Celler Cooperatiu de Pinell de Brai és un edifici modernista situat al municipi del Pinell de Brai (Terra Alta) que fou encarregat a Cèsar Martinell i Brunet. Per la resolució d'alguns elements constructius ha afavorit que al celler se'l conegui amb el nom de catedral del vi. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.

El celler i molí d'oli de Pinell de Brai, d'estètica modernista, tot i que és fet en un moment en què aquest estil havia deixat pas al noucentisme, és format per tres naus, la central de doble amplada. Aquesta i la lateral de llevant es destinen a ll'emmagatzematge de vi; la nau lateral de ponen es destina a l'elaboració i l'emmagatzematge d'oli. A la part posterior de la nau central hi ha una quarta nau amb la sala de màquines coberta amb encavallades de fusta, i al darrere, a nivell més elevat, les tremuges, el moll de recepció del raïm i el dipòsit de l'aigua.

Les naus principals són cobertes amb arcs equilibrats parabòlics d'obra de maó aplantillat per a suport de la coberta. Les cobertes són a dues aigues amb teula de diferent tipus, segons la nau.

La façana, monumental per la composició i els elements arquitectònics que la formen, està estructurada en tres cossos, i ordenada en tres nivells: la part baixa és formada per un basament alt de pedra que inclou les portes i les finestres baixes de ventilació,emmarcades en pedra; el segon nivell és de maçoneria arrebossada amb les obertures emmarcades amb maó vist; aquests dos nivells queden separats pel fris de ceràmica vidrada obra de Nogués, amb al-legories relatives a la vinya i l'olivera i la seva transformació. El tercer nivell de coronament és la potent cornisa de la teulada amb una mena de pinacles de maó, que coronen diversos punts de la teulada. Per saber-ne més

Fragment del fris ceràmic de rajola vidrada de Xavier Nogués

Horaris de visita 

www.catedraldelvi.com

Ja que hi estem posats ... recomanable una visita al celler i un tast de vi.  Si podeu provar el "Gamberro 2012", segur que us agrada.

 
Varietat: Syrah, Carinyena i Cabernet Sauvignon
Edat de les vinyes: Entre 20 i 65 anys
Població: Gandesa
Finca: Partida Corral d'en Claret, Grau i Cendrosa
Alcohol: 15%
Criança: 16 mesos en bota nova de roure francès i 12 mesos en ampolla
Unitats: 5000 ampolles
Nota de tast: Potent i dens color robí amb rivets roses, capa alta i hipnòtic gir. Explosió de notes làctiques avainillades al nas amb regalèssia, fustes nobles com el sàndal i pàtxuli. La seva màxima expressió l'aconsegueix en boca amb equilibrats tanins, pi fresc que accentua el seu pas balsàmic i que deriva en un final llaminer que convida al següent glop.


Calaceit
Portal de Sant Antoni s.XVII

Calaceit és un municipi catalanoparlant de la comarca aragonesa del Matarranya, dins de la província de Terol.  

Toponímia. El nom deriva de l'àrab qala'a Zayd, قلعة زيد la fortalesa de Zayd. L'existència a Aragó de diversos topònims que inclouen la paraula Zayd (Beseit, Saidí, la Zaida, Binacet, etc.), suggereix la presència de la minoria xiïta zaydí en els districtes a l'est de Saraqusta.

La vila de Calaceit es troba a 511 m d'altitud, en la carena d'un serrat que forma la divisòria d'aigües entre el riu d'Algars i el Matarranya, en el qual sobreixen els tossals de Sant Antoni, de Sant Cristòbol i del Castell. El nucli més antic es formà al voltant de l'antic castell, del qual no queden restes visibles, on es bastí també la primitiva església de Sant Pere, sembla que en el mateix indret on es trobava l'antiga mesquita.

Església arxiprestal de Santa Maria

L'església arxiprestal de Santa Maria, al centre de la vila, és d'estil barroc i fou construïda en 1696-1710 sobre l'antiga església gòtica. D'àmplies proporcions, té tres naus i cúpula damunt el creuer. La magnífica façana decorada amb columnes salomòniques i bells relleus té tres portes clavetejades per claus afiligranats únics en el seu gènere. Conserva la relíquia de la Santa Espina, en un reliquiari de plata neogòtic, de gran devoció. 

Enllaços relacionats: Associació Cultural del Matarranya  

Plaça Major i al fons la Casa de la Vila, Calaceit. 1609-1613

L'edifici de la Casa de la Vila es va construir a principis del segle XVII. Tal com informa Santiago Vidiella (1896), el 22 d'octubre de 1606 l'Concejo de la vila va decidir la construcció del seu domus comunis i l'11 de gener de 1609 es va signar la capitulació d'aquesta obra. El seu artífex va ser Pedro Pizarro, mestre picapedrer alcañizano. Les obres es van concloure en 1613.


Enllaços relacionats: Associació Cultural del Matarranya 

Recomanacions:

El Museu Juan Cabré, ubicat dins el nucli històric de Calaceit, localitat en la qual va néixer l'arqueòleg i pintor Joan Cabré.

Figures votives. Col·lecció Museu Juan Cabré

Poblat iber de San Antonio.Amb dues fases de desenvolupament: una, inicial, corresponent als segles V i IV aC, situada a la part més elevada del turó, i una altra posterior, datada al segle III aC, que va ampliar el primer nucli d'ocupació construint noves alineacions d'habitatges disposats en terrasses adaptades al terreny i envoltant d'una muralla, torrasses i altres estructures defensives. El moment d'apogeu del poblat se situa al segle III aC.

Poblat Ibèric "Tossal Redó". Que inclou dos poblats molt propers. Un, denominat tradicionalment com "poblat petit de Tossal Redó", pendent de recuperació, mal conservat i mal conegut; i el "poblat gran" que és el que recentment recuperat i fet valdre. Aquest poblat gran de Tossal Redó se situa en un turó de poca elevació presenta un urbanisme de model de carrer central, presentant un eixamplament cap al fons.A banda i banda d'aquest carrer es disposen mig centenar de cases de planta quadrangular amb les portes d'accés cap a aquest carrer.Entorn del poblat es conserven restes de dos petits recintes emmurallats. Maqueta

Poblat Ibèric "Els Castellans". Excavat en la seva pràctica totalitat per P.Bosch Gimpera entre 1910-1912. Es tracta d'un assentament amb disposició urbanística de carrer central amb cases de planta rectangular adossades als seus costats. Al nord, aquest carrer central acaba en unes escales que permeten l'accés a un gran bastió que protegeix per aquest costat l'assentament.

Calc de pintura. Col·lecció Museu Juan Cabré

Si us agafa la gana ... a peu de carretera que circumval·la el poble, Fonda Alcalá. Av de Catalunya, 57, Calaceit. Telèfon 978 851028 (trucar abans d'anar-hi, acostuma ser un lloc força concorregut).
Històrica fonda fundada el 1922 per M. Alcalá, on podreu degustar les seves famoses mongetes blanques (fesols) amb arengada, ternasco d'Aragó en cocció a foc lent, gelat de torró amb xocolata calenta.

Gastronomia: Les olives negres varietat empeltre (d'Aragó), poden adquirir-se a la cooperativa. També les olives verdes varietat sevillana de casp o gordal i els bons olis. 

L'Hotel Cresol


Recomanable la visita al hotel ("museu") Cresol, carrer Santa Bárbara, 16. Segurament us trobareu a la Rosa, encantadora com sempre que us atendrà de meravella. 

video



Casseres 

Caseres és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta. Al municipi hi destaquen les restes del poblat iber de la Gessera, del castell d'Almudèfer, els paisatges riu Algars, l'Església de Santa Maria Magdalena, i les mines i trinxeres de la Guerra Civil Espanyola.

Església de Santa Maria Magdalena

L'església parroquial, dedicada a Sta. Maria Magdalena, incialment romànica, bastida amb pedra escairada i amb portic de mig punt. Tot i que l'església ha sofert algunes reformes tardanes sembla que correspon a una obra de mitjans del segle XVI de tradició gòtica

Localització https://goo.gl/maps/dTiJdBs8DQM2 

Gandesa

Fem parada a Gandesa, municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Terra Alta, que a més ocupa el seu centre geogràfic. Està limitada pel Pinell de Brai, Prat de Comte, Bot, Batea, Vilalba dels Arcs i Corbera d'Ebre.

A mitjans del passat mes d'octubre van acabar de restaurar la portalada romànica del Segle XIII de l'Església Arxiprestal de la Mare de Déu de l'Assumpció de Gandesa. Hem pogut constatar que ha valgut la pena el treball i esforç.

Portalada de l'Església Arxiprestal de la Mare de Déu de l'Assumpció de Gandesa

Del temple cristià original, bastit probablement entre darreries del segle XII -la primera carta de població de Gandesa data del 1192- i el segle XIII, es conserva només la portada exterior nord i elements de l'interior de l'edifici situats en el angle nord-est, estructuralment i estèticament diferenciat de la resta.

 Té especial interès la portada, inclosa dintre la dita escola de Lleida per la semblança que presenta amb les portades de la seu vella d'aquesta ciutat, tant estructuralment com en el que es refereix a la decoració.

En el primer aspecte, es composa d'un cos paral·lepipèdic que sobresurt del mur, centrat per una portada abotzinada amb primes columnes-muntants esgraonades que sostenen arquivoltes en forma d'arc de mig punt. L'ornamentació, a base de relleus, s'escampa per tot arreu però té especial profusió a les arquivoltes. La composen essencialment motius geomètrics, entrellaçats i formes vegetals. En els capitells els relleus són historiats. Hom vol veure en l'allunyament del model original i l'esquematisme del conjunt una cronologia avançada dintre el segle XIII.

Clica aquí per saber-ne més

Llocs i edificis d'interés:

Castell de Gandesa. Queda el topònim i vells murs aprofitats per cases de la vila.  Notícies històriques  Castell termenat. Documentat el 1180.

Presó o casa de la castellania. L'avui anomenada presó de Gandesa és un edifici d'origen medieval que rep el nom de l'última de les funcions per a les quals ha estat utilitzat. 

Presó o casa de la castellania

Hom creu que en principi era el palau dels receptors de l'ordre Santjoanista, que controlava la vila després del 1319 en què foren expropiats els bens dels Templers, senyors del lloc des de la reconquesta.

Museu de la Batalla de l’Ebre. El Centre d'Estudis Batalla de l'Ebre, va néixer per iniciativa d'un grup d'estudiosos i col.leccionistes de Gandesa, interessats amb la història, la recuperació de material documental, bèl.lic i cultural de l'època compresa entre els mesos de juliol a Novembre de 1938, ( 25 de juliol al 14 de novembre ) data en que va tenir lloc la sagnant, trista i malauradament famosa Batalla de l'Ebre, en el decurs de la Guerra Civil Espanyola.

Poblat ibèric del Coll del Moro.

Poblat ibèric del Coll del Moro. Es tracta d'un jaciment de la tribu ibèrica “ilercavons”, situat als afores del poble. Aquest nucli es va fundar entre els segles VI AC i el S. I DC. Es troba a 483 metres. Ocupa un espai, que no va ser triat per casualitat ja que és el punt més alt del poblat s'hi pot veure tota la Terra Alta. Aquest punt és una torre construïda amb pedra seca, que tenia com a finalitat la defensa del poblat juntament amb una muralla. Comparteix característiques amb altres poblats com el del Tossal del Moro de Pinyeres (Batea), tot i que, el de Gandesa era el més gran del seu entorn amb 3300 metres quadrats. El jaciment està construït per una necròpolis amb tres àrees diferents. Durant la Guerra Civil Espanyola, el general Franco hi va ubicar el seu quarter per dirigir l'estratègia de la Batalla de l'Ebre.

Coll del Moro (trull) - Gandesa

Coll del Moro - Necròpolis (Túmul amb cista i corona)

El Celler Cooperatiu de Gandesa és un edifici modernista situat a Gandesa (Terra Alta), obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet. Completat l'any 1920, està considerat com una de les Catedrals del vi, i és un Bé Cultural d'Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya, i una de les Set Meravelles de Catalunya escollides l'any 2007.

Celler Cooperatiu de Gandesa, obra de Cèsar Martinell

Enllaços d'interés: 

Centre d'Estudis de la Terra Alta
Pàgina web de l'ajuntament
Festa del Vi

Localització https://goo.gl/maps/oHJiEW2u9X52 

Recorregut 


_._

dissabte, 5 de desembre de 2015

Almoster, Siurana, Albarca, Ulldemolins, ...

Siurana

Amb intenció d'anar a Siurana sortim a mig matí d'Almoster. En arribar impossible, sembla la Diagonal. Una noia molt atenta ens indica on hi ha lloc per apacarcar ... ens diu que és pont i està a vessar de gent. Un altre dia serà. Gigrem cua i improvitzem ruta.

Albarca 

Església parroquial de Sant Vicenç Màrtir d'Albarca

Façana de l'església parroquial
de Sant Vicenç Màrtir d'Albarca

Albarca
 
(per la gent del país Aubarca)
és una petita població situada a l'extrem oriental de la serra de Montsant, a 815 metres d'altitud. Un petit nucli rural sobre la muntanya fan que Albarca sigui un racó interessant de conèixer i visitar. Punt de sortida de gran nombre d’excursions al Montsant.

Forma part del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat. Va ser municipi independent fins a mig segle XIX. Històricament va formar part del Comtat de Prades. Més informació

Església romànica assentada sobre un antic lloc de culte prehistòric. D'una sola nau amb absis semicircular, al s.XVII s’hi varen obrir quatre capelles laterals.

El poble compta amb un refugi del Centre Excursionista de Tarragona i una casa rural. Més info 

Localització: https://goo.gl/maps/zzJsAAEEJ822

Ulldemolins

Arribem a Ulldemolins, municipi de la comarca del Priorat, situat en un congost de la vall del riu de Montsant, entre els vessants meridionals de la serra la Llena i els septentrionals del massís del Montsant.

Un picaporta d'Ulldemolins.
Àliga de dos caps o bicèfala (Austriacista?)

Sant Jaume d'Ulldemolins

Façana de l'església
de Sant Jaume Apòstol d'Ulldemolins.

Sant Jaume d'Ulldemolins és una església parroquial al municipi d'Ulldemolins (Priorat) declarada bé cultural d'interès nacional. 

L'edifici és d'una nau amb capçalera plana i volta de canó amb llunetes. A banda i banda té quatre capelles laterals amb galeries al pis superior, cobertes amb voltes de canó perpendiculars a la nau. Un arc triomfal, on figuren les dates de 1585, 1690, 1778, 1896 i 1972 -corresponents possiblement a l'acabament del presbiteri la primera i a restauracions posteriors les restants-, separa la nau de la capçalera.

La façana, feta de carreus encoixinats als angles, té al centre la portada monumental, clarament renaixentista, i coronada per un gran frontó triangular. A l'esquerra s'alça el campanar, de base quadrangular i cos vuitavat amb acabament circular.

El material emprat és bàsicament la pedra calcària del país que, com s'erosiona fàcilment, posa en perill la conservació del temple. Altres materials són el maó vist, utilitzat a la part superior del campanar en les obres de reconstrucció de la fi del segle XIX, i la pedra lligada amb morter i enguixada que apareix en sectors determinats de l'interior. Actualment, gairebé tota l'església és enguixada i pintada interiorment. Clica aquí per més informació

Localització https://goo.gl/maps/uHrF7d7P5Lq

El Montsant


La serra de Montsant vista des de Sant Antoni

La serra de Montsant és una serra situada a la comarca del Priorat, en els termes municipals de la Morera de Montsant, Cabacés, Ulldemolins, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset, la Figuera i Margalef. 

Ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara
Ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara d'Ulldemolins (S. XV)

Ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara d'Ulldemolins (S. XV). De fons el Montsant 

Edifici dedicat a Santa Bàrbara fins el 1550 quan fra Jeroni d'Albi introduí la devoció a Sant Antoni de Pàdua. L'any 1960 la casa de l'ermità, adossada a l'ermita, es va transformar en casa de colònies.

L'Ermita té una sola nau i a la capçalera s'obre una capella rectangular sonant com a resultat una planta en forma de L. La capella està separada de l'absis per un arc rebaixat i està cobert per una volta de creueria; tres nervis acaben en els angles de la paret però un d'ells es recolza sobre una columneta d'uns 20 centímetres de diàmetre. La nau està coberta a dues aigües i està separada de la zona de la capçalera per un arc apuntat.

A la façana principal hi ha la porta d'arc de mig punt amb dovelles precedida per un petit atri. Hi ha un campanar d'espadanya d'una sola obertura

Refugi de l'ermita de Sant Antoni
. El refugi disposa d'un ampli menjador amb llar de foc i espai de cuina lliure.


Santa Magdalena

Santa Magdalena d'Ulldemolins S. XVI

Santa Magdalena (S. XVI), anomenada la Catedral del Montsant.  

Aquest edifici del segle XVI, també denominat la Catedral de Montsant, fou fundat per Fra Llorenç Julià i projectat pel mestre d'obres Jaume Amigó. Refugi d'ermitans, igual que les veïnes de Santa Maria, Santa Bàrbara, Sant Bartomeu i Loreto. 

Jaume Amigó, el mateix arquitecte que havia fet l'església parroquial de Sant Jaume, el qual el va prendre com a model. L'edifici es bastí cap al 1579 i pel mateix temps es construí una casa a l'ermità. Es va intentar instal·lar un convent el 1579 però el poble no ho va autoritzar. Entre 1587 i 1599, la capella fou abandonada per ordre de l'arquebisbe, fruit de les disputes entre el municipi i la cartoixa d'Escaladei per l'ermita i les terres que l'envolten. En aquest temps va quedar molt malmesa. Reoberta al culte, l'ermita s'enriquí amb retaules durant el segle XVIII que van ser destruïts el 1936.

Edifici d'una sola nau amb tres capelles a cada costat i presbiteri separat per un arc triomfal. D'un fris arrenca la volta, de mig punt amb llunetes. Sobre les capelles laterals corre una galeria. Sota el presbiteri hi ha una cripta que s'obre a una galeria excavada a la roca al final de la qual hi ha una estança.

La façana, renaixentista, presenta una gran porta amb volta de mig punt emmarcada per dos parells de pilastres que suporten un frontó dalt del qual es troben dues pilastres més que emmarquen un rosetó i suporten un frontó triangular trencat amb una fornícula al mig. El conjunt es rematat per un campanar d'espadanya d'un sol cos
 
Localització - https://goo.gl/maps/fJihDXNXHV42


Arribem a casa .. ve de gust, per sopar, una amanida tot gaudint de l'oli d'aqbequina D.O.P. Siurana , evidentment de la primera premsada i per rematar-ho un rostit de pollastre amb bolets acompanyat d'in bon vi. Podem triar, Carlania 2013 (Trepat D.O. Conca de Barberà) o Camins del Priorat 2014 (Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Carinyena, Syrah i Merlot - D.O. Priorat).



Per postre torrons de xocolata de Pastisseria Pepi, C/ Saltadora, n23 Ulldemolins. Telèfon: 977 561672. Boníssims!

La Pepi a banda dels torrons també és coneguda per especialitats com les orelletes, carquinyolis i bunyols de vent.


Recomanacions: 

En cas de fer gana a Ulldemolins hi trobareu la Fonda Toldrà. Carrer Major, 33, Ulldemolins.  Telèfon: 977 56 15 37. Si hi aneu per la Quaresma, "obligat" demanar truita amb suc.  

Per comprar un bon pa, Forn de Pà Floro, Carrer Saltadora, Ulldemolins. Telèfon: 977 561525 Especialitats: Pa cuit amb llenya, coca de recapte, panadons d'espinacs, tinyols i altres.



Recorregut


_._