dissabte, 31 d’octubre de 2015

Almoster, Alcover, Mont-ral, El Bosquet, L'Aixàviga, Prades ...

Alcover

Alcover és una vila i municipi a la banda occidental de la comarca de l'Alt Camp, als peus de la serra de la Mussara. És creuat pel riu Glorieta, afluent del riu Francolí, el qual travessa també part del terme.

Convent de Santa Anna d'Alcover


El convent de Santa Anna, de frares franciscans, fou fundat l’any 1582 als afores d'Alcover, a tocar de la carretera de Mont-ral, a iniciativa de la mateixa vila i gràcies al impuls donat per l'arquebisbe Antoni Agustí. Es va situar a l'antiga ermita de Santa Anna amb una casa adossada. Van mantenir-se en aquell lloc fins que l’any 1647 va començar la construcció del nou convent que era ja acabat a fi de segle.


Malgrat patir una epidèmia de pesta l’any 1651, la comunitat va créixer fins assolir els vint-i-cinc frares a la meitat del segle XVIII. L’any 1822 el convent va resultar saquejat i incendiat pel que fou clausurat temporalment. L’exclaustració definitiva (1835) va dispersar els frares de la comunitat i el convent va passar a mans municipals, a partir d’aquell moment la casa va tenir diversos usos i finalment va caure en ruïna. Actualment està rehabilitat per a ús cultural i acull l'anomenat Convent de les Arts.


Convent d eles Arts: http://www.conventarts.cat/el-convent
A facebook: https://www.facebook.com/conventarts
A twitter: https://twitter.com/conventarts

Localtzació: https://goo.gl/maps/w9WqvdQVVbU2

Seguin per la TV-7041 en poc més de 20 minuts ens trobem a Mont-ral amb una altitud de altitud 888 msnm.


Mont-ral 

Mont-ral

Mont-ral és un municipi de la comarca de l'Alt Camp. Se situa a l'extrem occidental de la comarca, al vessant oriental de les Muntanyes de Prades.

Església de Sant Pere de Mont-Ral

Les terres de Mont-ral passaren als dominis del comte de Barcelona a la segona meitat del segle XII, quan es produí la conquesta del castell de Siurana, les tropes catalanes que participaren en aquesta conquesta, comandades per Ponç i Ramon de Cervera, passaren per Farena i Rojals l'any 1151. Després quedaren incorporades al comtat de Prades en el moment de la seva constitució. Al començament del segle XIV formaven part de la vegueria de Tortosa i al principi del segle XVIII, abans del decret de Nova Planta, pertanyien a la vegueria de Montblanc. 

Església de Sant Pere de Mont-Ral

Església de Sant Pere de Mont-Ral

L'església parroquial de Mont-Ral es troba aïllada situant-se a la part més elevada del nucli. El conjunt actual presenta elements constructius pertanyents a diverses èpoques. S'inicià el segle XII. És d'una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, absis semicircular desviat de l'eix de la nau i diverses capelles d'època posterior, una de les quals amb volta de creueria gòtica. La coberta és de teula a dues vessants. La porta d'accés, situada a la façana sud, és d' arc de mig punt adovellat, amb tres arquivoltes en degradació. A la façana nord, al costat de l'absis, s'eleva un campanar de dos cossos, el primer quadrat i el segon vuitavat, amb obertures d'arc de mig punt. Té coberta piramidal. Dos gran contraforts consoliden, a la façana sud, L'obra és feta de carreus ben escairats.



 
Clau amb escuts. Casa forta de Mont-Ral. Al costat mateix de l'església parroquial de Sant Pere. L'edifici es troba en molt mal estat.

Localització: https://goo.gl/maps/mk4Z1uCv8vn

El Bosquet 

El Bosquet

S'hi arriba des de Mont-ral, seguint la carretera de la Mussara. El Bosquet se situa sota la paret rocosa de Montllats i és format per una dotzena de cases d'arquitectura rural.

El Bosquet

Localització: https://goo.gl/maps/zz7HnSbENDp 
 
L'Aixàviga, o L'Aixàvega

L'Aixàvega

L'Aixàviga, o L'Aixàvega, és una entitat de població del municipi de Mont-ral, Alt Camp.

Carrer major de L'Aixàvega

Es troba al sud-oest del nucli urbà de Mont-ral. Té un sol carrer, amb cases de pedra en bon estat de conservació; una d'elles, medieval, amb portal adovellat i finestrals, fou residència d'estiu dels comtes de Prades

Finestrals de la que fou residència d'estiu dels comtes de Prades

Finestrals de la que fou residència d'estiu
dels comtes de Prades


Localització: https://goo.gl/maps/TDv249AMaf12

La Mussara


Curiosament he trobat pastures de vaques i cavalls, ni idea des de quan hi ha aquesta pràctica, si es cert que feia temps que no pujava a la Mussara mai n'hi havia vist. El fet de pensar que estem a aproximadament 1000 msnm i tot verd, fa recordar el Pirineu.

Localització: https://goo.gl/maps/zuk6yBrkouS2

La Febró 

La Febró

La Febró és un municipi molt petit, amb pocs carrers i cases. L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve i manca d'interès arquitectònic. Dins del seu terme hi trobem el Mas dels Frares, conegut des del segle XVI.

A prop del poble es van trobar diverses restes arqueològiques pertanyents a l'Edat de Bronze. S'han trobat també alguns sepulcres del neolític.


Prades

Font renaixentista de la plaça Major

Prades és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp. El poble també és conegut com la Vila Vermella per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis.

Historia:

Es creu que els àrabs van edificar-hi un castell, fortificat el 1090 a causa de l'avenç de les tropes de Ramon Berenguer III pel Gaià i el Penedès. Prades es va rendir abans del 1153. any en què totes les muntanyes de Prades eren en mans dels comtes catalans.

Absis de la capella del castell, entitat supervivent amb més rellevància del conjunt

Li va ser concedida carta de població el 1159 per Ramon Berenguer IV. El 1170 van ser expulsats els últims sarraïns que es trobaven refugiats a les muntanyes de la zona. Alfons II, que havia arribat a la vila fugint d'una epidèmia de pesta, va nomenar-ne alcalde Pere de Déu el 1193. El 1200 ja disposava de mercat propi, cosa que demostra la importància del municipi.

El comtat de Prades incloïa la baronia d'Entença, així com nombroses viles de la zona. Ocupava un total de 1.157 km² i els seus dominis s'estenien per les actuals comarques del Baix Camp, Priorat, Ribera d'Ebre, Conca de Barberà i Alt Camp. A començaments del segle XIV, el Comtat de Prades va passar a les mans de l'Infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II i Blanca de Nàpols, juntament amb la Distinció d'Elx. El 1414 va quedar unit al ducat de Cardona i més endavant, al d'Empúries. El 1663, i després del matrimoni de Catalina d'Aragó amb Juan de la Cerda, el comtat de Prades va passar a les mans dels Ducs de Medinaceli. Els drets senyorials van acabar el 1835, encara que els ducs de Medinaceli continuen ostentant el títol de ducs de Prades.

Durant la Guerra dels Segadors, que enfrontà Catalunya amb Espanya, el comtat de Prades fou un important centre d'operacions bèl·liques. Com a conseqüència de la guerra foren enderrocats part de la muralla i del castell.

Durant la Primera Guerra Carlina, Prades va ser ocupada pel capitost Montdedéu que derrotà els liberals de la vila i la va ocupar i incendiar el 30 d'agost de 1837. El 9 de setembre, a l'arribar la notícia a Reus, en va sortir una columna de soldats i van posar setge als carlins amb canons que portaven des de Tarragona. El 18 de setembre la columna tornà a Reus després d'haver entrat a la vila i haver posat foc a tot allò que restava per cremar. A la Segona guerra carlina la vila va servir com a caserna general de Rafael Tristany. Més tard la ciutat va ser assaltada i saquejada i els seus defensors van ser afusellats. Durant la Tercera Guerra Carlina va destacar la intervenció d'un adolescent conegut com el "Nen de Prades” que va formar i va dirigir una partida de carlins i que va morir a Tortosa abans de complir els vint anys. El rector del poble, Ramon Tresserra, va ser també cap d'una partida carlina, i arribà al grau de comandant. Aixecà un escamot el 1872 i actuà fins al final de la guerra.

En aquesta vila va néixer el compositor Mateu Fletxa el Vell.

Localització: hhttps://goo.gl/maps/EsnfGHABo1p

Recorregut




_._

dissabte, 24 d’octubre de 2015

Almoster, Conesa, Savallà del Comtat, Vallfogona de Riucorb, Gramuntell, Albió, ...

Conesa

Conesa és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El terme municipal inclou el despoblat de Sabella de l'Abadiat.

Conesa. Portal de Sant Antoni

El municipi està situat plenament en l'altiplà segarrenc de la comarca. La vila és emmurallada i conserva el porta de Santa Maria i el de Sant Antoni, ambdós del segle XIV; són els dos únics accessos al seu interior.

Conesa

L'existència de Conesa està documentada per primer cop amb la Carta de Poblament de 1043 per la que el comte Ramon Berenguer I atorga un territori a Bernat Seniofred amb la condició de construir-hi un castell de defensa.

Església parroquial de Santa Maria – Conesa

Església gòtica construïda entre el 1335 i el 1347 pel mestre d’obres Guillem Pedrola de Guimerà. És una església de nau única amb capelles laterals, absis pla i coberta de teules. A les claus de volta s’hi pot veure la imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i a l’altra l’escut de Catalunya.
.
Mare de Déu amb el Nen Jesús

Damunt la portalada principal es conserva un bell timpà gòtic (s. XIV) que representa la Mare de Déu asseguda amb l'Infant als braços, esculturada a la mateixa clau, envoltada de dos àngels situats damunt suports esculturats amb sengles rostres del mestre d'obres i de l'escultor.

Més informació a Catalunya Medieval

Més informació a de Conesa a Wikipèdia


Savallà del Comtat
.
Savallà del Comtat

Municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Està ubicat a la part septentrional de la comarca, en un terreny molt accidentat, a la zona de contacte amb els altiplans segarrencs. 

Savallà és una vila sorgida en començar el mil·lenni. situat en un enclavament estratègic, als vessant d'un tossal coronat pel castell dels comtes de Savallà, avui força deteriorat. L'edifici fou bastit a la fi del segle XV i durant el XVI, tal com ho palesen els seus finestrals de gòtic florit i renaixentistes. Era la residència habitual dels Boixadors, comtes de Savallà, fins al segle XVII. De la nissaga Boixadors cal destacar la figura de Josep Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós.

L'església és d'estil barroc i dedicada a Sant Pere. Està ubicada damunt d'una romànica.

Castell de Savallà del Comtat residencia dels Boixadors comtes de Savallà
Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, conegut també com Joan Antoni de Pacs (Badalona, 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, 1745), militar, polític, erudit i músic.

Cinquè comte de Savallà, setè comte de Peralada, cinquè marquès d’Anglesola i vescomte de Rocabertí. Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí i Teresa de Pinós. Era conegut també per Joan Antoni de Pacs. Estudià música al monestir de Montserrat i compongué algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre veus (1687).

Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la ciutat durant el setge de Barcelona de la guerra dels Nou Anys que va establir el Duc de Vendôme el 1697. Va participar en la fundació de l'Acadèmia dels Desconfiats, sent elegit el seu president. Amb la mort de Carles II de Castella va abraçar la causa de l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successió Espanyola, participant en la defensa de Barcelona el 1706, el mateix any va ser nomenat governador de Mallorca eliminant el domini borbònic de l'illa, mantenint-se en el càrrec fins al 1709. Abandonà el càrrec el 1709, i, de bell nou a Barcelona, fou director de la capella de música del Palau Reial. El 1711 acompanyà l’arxiduc Carles a Viena i des d’allà, per encàrrec dels consellers de Barcelona, portà a terme, sense èxit, gestions diplomàtiques per tal que les tropes imperials no evacuessin Catalunya. Fou cavaller director de la capella imperial de música de Viena (1717-21) i posteriorment president i porta-segells del Consell Suprem de Flandes (1729-1740). A la mort de l’emperador (1740) anà a Itàlia, on morí.

Es va casar tres vegades, la primera el 1699 amb Dionísia Sureda de Sant Martí i Safortesa, amb qui va tenir dotze fills, amb Xaviera von Berg, i amb María Francisca Pérez. Els seus fills foren Maria Teresa de Boixadors i Sureda de Sant Martì, Maria Gracia, Carles, Bernat Antoni, Joana, Francesc, Tomàs, Josep, Maria Antònia, Joan Tomàs, Joan Francesc i Josepa.

Savallà del Comtat >> https://ca.wikipedia.org/wiki/Savall%C3%A0_del_Comtat

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós >> https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Antoni_de_Boixadors_Pacs_i_de_Pin%C3%B3s

Acadèmia dels Desconfiats >> https://ca.wikipedia.org/wiki/Acad%C3%A8mia_dels_Desconfiats

Localització: https://goo.gl/maps/r1RE1BPSmb82 

Albió 

El molí fariner de l’Albió (s. XIII), al costat del riu Corb. (Conca de Barberà)

El molí fariner de l’Albió (s. XIII)

Molí fariner construït al segle XIII, propietat de l'orde del Temple. Està documenta des de l'any 1238. Conserva excepcionalment la seva estructura medieval, amb les sèquies, la bassa i el cacau. L'edifici sembla una torre fortificada, amb un matacà al pis superior. El soterrani, on hi havia el rodet, i la planta baixa o sala de moles, estan cobertes amb volta de canó apuntada. Adossada al molí hi ha una casa, més baixa, d'època posterior. Actualment, tot i que l'estructura es manté en bon estat, l'edifici es troba en complet abandó, malmès i envaït per la vegetació.


Molí localització https://goo.gl/maps/pVzLxW2mTbJ2

Localització https://goo.gl/maps/hPWVEphFQyS2

Esquema d'un molí fariner (segon J.Bolòs i J.Nuet, Els molins fariners a Catalunya).


El recorregut del gra comença a la gronça (1), l'embut (2) el porta a l'ull de la mola, on cau entremig de la mola priora o alta (3) i de la mola fixa (4). Un cop el gra és molt surt pel farinal (5) i cau a la farinera o farnera (6). L'aigua de la bassa o del pou surt a pressió, al càrcol, per una canal (9) i cau damunt del rodet o turbina (8), fent que volti, moviment que l'arbre o eix (7) cominuca a la mola priora (3). L'aigua s'escola pel sól del càrcol cap a l'exterior.

Localització https://goo.gl/maps/ifWyBAUTgdq

Vallfogona de Riucorb

Vallfogona de Riucorb és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat prop del riu Corb i al límit amb la comarca d'Urgell. Anteriorment anomenat Vallfogona de Lorda o de Corbell o de Comalats, o de Riucorp.

 

Els seus boscos són de pi i roure. Encara que té terra de regadiu, predomina l'agricultura de secà principalment d'oliveres. La seva economia també creix a causa de les aigües mineromedicinals que posseeix, explotades en un balneari.

És un poble que encara conserva el seu caràcter medieval, fou repoblada pels comtes de Queralt. Es conserva les ruïnes del castell del temps dels templers de 1190. Més tard, el 1312 va passar als hospitalers. Hi ha restes d'un antic Priorat benedictí de Sant Pere dels Bigats del segle XIII, i un museu d'art, el Museu Pinet.

L'església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb és una església gòtica amb elements romànics de Santa Maria, on va treballar l'escultor Jordi de Déu pel Retaule de la Concepció.

Un dels personatges més famosos de la població va ser Francesc García i Torres, el rector de Vallfogona, ordenat sacerdot a Vic l'any 1605, autor poètic d'estil humorístic, tenia relació amb poetes de l'època com Lope de Vega i amb el bandoler Rocaguinarda, al qual li va dedicar un sonet El millor pillard del cristianisme.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Vallfogona_de_Riucorb


Si us agafa gana...

L'Hostal del Rector
Avda. Riucorb, 13, Vallfogona de Riucorb, Catalunya
Telèfon: 977 88 11 34

L'Hostal del Rector


Interior de l''Hostal del Rector

Més informació de Vallfogona de Riucorb

Informació relacionada:
Pàgina web de l'Ajuntament
Balneari de Vallfogona de Riucorb
.
Gramuntell

Gramuntell

Gramuntell, antigament coneguda com a Agramuntell és una entitat de població del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra. El 2006 tenia 21 habitants. Està situat sobre un turó (617 m. d'altitud) al sud-oest del terme municipal de Ribera d'Ondara (Segarra), a la dreta del torrent de Vilagrasseta. Era de la jurisdicció del monestir de Santes Creus. Havia format part de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells.

Gramuntell

Església de base romànica de Santa Maria de Gramuntell.

Amb informació de Wikipèdia

Albió
.
Albió és un nucli de població ubicat a l'extrem més occidental del terme de Llorac, a la Conca de Barberà. La població es formà a redós del castell d'Albió, situat en un petit tossal i del qual encara resten els fonaments. Sota el tossal es troba el molí, construcció del segle XIII (descrit més amunt).

Sant Gil d'Albió
L'església de Sant Gil d'Albió és un edifici romànic de transició al gòtic, amb planta de creu llatina i dues capelles adossades.

Més informació de l'Albió a Wikipèdia




_._

diumenge, 11 d’octubre de 2015

Repsol. La 10a indústria que amb més CO2 contamina d'Espanya i primera de Catalunya

Aquests són els espectacles que l'empresa Repsol ens ofereix sense ni tan sols sortir de casa.

#Repsolmata també de nit ... 10/10/2015 - 01:20 h.

REPSOL - Tarragona. La 10a indústria que amb més CO2 contamina d'Espanya i primera de Catalunya

La bombolla
del gas nociu


 · Les fàbriques més contaminants del país poden comprar drets d'emissió de diòxid de carboni a preu de saldo

Al continent funciona des de fa deu anys l'anomenat règim de comerç de drets d'emissions, suposadament pensat per crear incentius perquè un conjunt de plantes industrials redueixin col·lectivament les emissions de gasos contaminants.

#Repsolmata també de nit ... 11/10/2015 - 23:59 h.

Més informació a:  Plataforma Cel Net  
 
‪#‎RepsolMata‬ 21.09.2015 a les 02:15
 
 _._

Almoster, Forès, La Sala de Comalats, Glorieta, Passanant, Ciutadilla, ...

Forès




La Sala de Comalats

Castell de Sala

Castell de Sala de Comalats

Descripció

Torre quadrada d'uns disset metres d'altura amb parets d'1,60 metres de gruix. Aquesta torre juntament amb una sala annexa, constituïa, amb les cases de l'entorn, i l'església una vila closa. La torre és l'element més antic i ben conservat del conjunt. A l'interior d'aquesta es composava de tres pisos coberts amb volta de canó. Actualment s'hi observen nombroses espitlleres.




Resenya històrica

El llogaret és documentat ja el 1079-80. Consta que el 1182 formava part del terme del castell de Forès i patrimoni de Ramon de Cervera. El 1210 el rei Pere el Catòlic va donar el lloc a Guillem de Guardialada. Aquest darrer ho va deixar, el 1234, a Arnau de Comalats. El 30 de novembre de 1266 s'incorporà al domini dels hospitalers per donació de Marquesa, vídua de Guillem de Guardialada. El 1338 Guillem de Comalats va vendre el castell al montblanquí Guillem Gener, senyor de Puiggròs, el qual el vengué a Jaume Galliners el 1383. El 1384 el monestir de Santes Creus passava a dominar la vila per canvi amb Jaume Galiners, notari de Barcelona. Aquest actuà possiblement com a testaferro de Santes Creus ja que el mateix any el notari permutà aquesta possessió per uns bens santescruins en altres llocs dispersos. Al 1386 el monestir de Santes Creus tancà l'operació afegint-hi el mig imperi del lloc adquirit a Pere III per canvi amb el castell de Ferran, del Penedès. El monestir de Santes Creus tingué un castlà a la Sala fins al 1443 en que el darrer castlà, Joan Safortea, dit Fuster, de Valls, cedí els deus drets a la comunitat, que assumí així totes les jurisdiccions del terme i castell de la Sala, i les conservà fins els decrets desamortitzadors del segle XIX.

Els rentadors de La Sala de Comalats


Castell de Sala


Glorieta 


Descripció 

Aquest castell devia estar format bàsicament per una torre i un clos annex, potser edificat. Torre de forma quadrada formada per un rectangle de 5,5 m. d'amplada i 7,4 de llargada, amb un gruix de paret d'1,5 m. Dels 22 m que hom suposa que devia tenir d'alçada només en resten 16. Té planta baixa i 3 pisos als quals s'accedeix per una escala bastida a la paret nord-oest de l'edifici.


Resenya històrica

El lloc de Glorieta és esmentat per primer cop en un document datat entre els anys 1079 i 1080 pel qual el comte Ramon Berenguer II feu donació a Bernat Amat de la quadra de Poal, al terme del castell de Forès. El 1163 la quadra de Glorieta fou donada per Ramon de Cervera, el qual la tenia en feu pels comtes de Barcelona, i la seva família a Carbonell de Vilagrassa i la seva muller, tot i que els donadors es reserven una part dels drets en favor de Bertran de Montpaó, aquesta donació comportava l'obligació de construir una fortalesa. El 1197 Carbonell de Vilagrassa i la seva esposa feren donació del castell a Bernat de Montpaó, germà de la donadora. Això originà un litigi amb Guillem de Guardiolada, senyor eminent del castell, però la sentència d'aquest plet, dictada el 1205, confirmà el gaudi de la castlania a Bernat de Montpaó. El 1247 posseïa la fortalesa Berenguera de Montpaó, filla d'Elisenda i del difunt Bernat de Montpaó, la qual, amb el consentiment de la marei dels seus oncles Bremon de Montpaó, Gombau d'Oluja i Agnès de Guimerà, va contraure matrimoni amb Ramon, ciutadà de Lleida, al qual va cedir en concepte d'esponsalici el castell amb tots els seus drets. Succeí per herència en la senyoria del castell la filla de Ramon, dita Sibil·la, que es vasà amb Guillem Moliner, pares de Bremon Moliner. Guillem de Guardiolada, fill de Ramon de Cervera i senyor eminent de la fortalesa, pel seu testament de 1234, llegà a la seva filla Mateua l'esmentat castell i morta aquesta passà a la seva germana Gueraua i a llur mare Marquesa, les quals es feren religioses del convent d'Alguaire, i feren donació dels drets a l'orde de l'Hospital. El 1310 els hospitalers compraren els drets que sobre la fortalesa tenia el seu feudatari Bremon Moliner. El 1380 el gran prior Guillem de Guimerà comprà a l'infant Joan la jurisdicció i inclogueren l'indret en la comanda de l'Espluga.


Castell-fortalesa de Glorieta


Passanant

Castell de Passanant


Ferran

La Pobla de Ferran (Conca de Barberà)

La Pobla de Ferran (Conca de Barberà)

Poble del municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà)

Castell de Ferran




Torre quadrangular de 10 metres d'alçada del castell de la Pobla de Ferran que es documenta a partir de finals del segle XIV. Va ser restaurada durant la dècada dels 70 del segle XX.

Actualment la torre és de propietat privada i es troba en un estat de conservació regular. De la construcció destaca les finestres de dimensions petites i amb una estreta repisa.

La Pobla de Ferran





Més info: Castell de Ferran



-·-


Ciutadilla


_._