dissabte, 18 de juliol de 2015

Vallfogona de Riucorb

Vallfogona de Riucorb és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat prop del riu Corb i al límit amb la comarca d'Urgell. Anteriorment anomenat Vallfogona de Lorda o de Corbell o de Comalats, o de Riucorp.
.
Carrer d ela Font

Els seus boscos són de pi i roure. Encara que té terra de regadiu, predomina l'agricultura de secà principalment d'oliveres. La seva economia també creix a causa de les aigües mineromedicinals que posseeix, explotades en un balneari.

És un poble que encara conserva el seu caràcter medieval, fou repoblada pels comtes de Queralt. Es conserva les ruïnes del castell del temps dels templers de 1190. Més tard, el 1312 va passar als hospitalers. Hi ha restes d'un antic Priorat benedictí de Sant Pere dels Bigats del segle XIII, i un museu d'art, el Museu Pinet.

L'església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb és una església gòtica amb elements romànics de Santa Maria, on va treballar l'escultor Jordi de Déu pel Retaule de la Concepció.

Un dels personatges més famosos de la població va ser Francesc García i Torres, el rector de Vallfogona, ordenat sacerdot a Vic l'any 1605, autor poètic d'estil humorístic, tenia relació amb poetes de l'època com Lope de Vega i amb el bandoler Rocaguinarda, al qual li va dedicar un sonet El millor pillard del cristianisme.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Vallfogona_de_Riucorb


Castell de la Comanda de Vallfogona de Riucorb



L’origen d’aquesta comanda cal cercar-lo en l'anomenada Torre del Planell, actualment desapareguda, probablement aixecada després de l’ocupació sarraïna per Ecard Miró que l’any 1077 havia rebut dels comtes de Barcelona el proper lloc de l’Ametlla, on també hi havia bastit una torre. El lloc de Vallfogona va anar a parar per via hereditària a mans de Gombau II d’Oluja, nét d’Ecard, que va fixar aquí la seva residència pels volts de l’any 1150, esdevenint el primer senyor de Vallfogona.

Fou aquest Gombau II qui devia aixecar el castell com a residència pròpia, a més d’altres construccions que van donar forma al lloc. El castell de Vallfogona de Riucorb formava part de la cadena fortificada que protegia les terres de la frontera del comtat de Manresa dels sarraïns. A finals d’aquell segle aquest personatge havia reunit un ampli patrimoni, conjuntament amb la seva esposa Ermengarda i per manca de descendència, el 1191 van donar a l’orde del Temple totes les seves possessions de Vallfogona, el que incloïa el domini, les cases, molins, etc, excepte el delme que havia donat anteriorment a l’església de Santa Maria.

Els templers hi van establir una comanda, en aquell moment vinculada a la casa de Barberà. Aquell orde va incrementar els seus dominis inicials i aviat aquest lloc va esdevenir un important centre econòmic i de poder, especial rellevància tenia l’amplia xarxa de molins fariners, dels que encara hi ha importants testimonis. El primer preceptor conegut d’aquesta casa fou Guillem de Grada, l’any 1211. El 1240 es constituí la Comanda de Vallfogona, integrada dins de les vint-i-cinc que formaven part de la Corona d'Aragó, sota el comanador Guerau de Clariana havia esdevingut una comanda independent que va dominar tota la part oriental de la Vall del Corb, fins Montargull.
.
Lloc on es trobava l'atri i antiga capella i posterior presó del castell

El 1312 hom va dissoldre l’orde del Temple i aquest establiment va passar a mans dels hospitalers que se’n van fer càrrec fins el 1811 quan els seus béns van passar a la Corona. L’any 1357 l’orde de l’Hospital va adquirir a Pere el Cerimoniós tots els drets jurisdiccionals, esdevenint el senyors feudals i incrementant la seva autoritat sobre Vallfogona i territoris propers. Un personatge de prestigi relacionat amb Vallfogona fou el comanador Guillem de Guimerà, president de la Generalitat de Catalunya (1376-77) que va morir el 1396 a Barberà on fou enterrat, encara es guarda el seu sepulcre. A més de Guillem de Guimerà, foren comanadors destacats Joan de Montsuar (1529-55), Rafael de Xatmar (1577-96) i Nicolau de Cotoner (1614-23).

Es conserven elements importants del castell templer, bé que la seva transformació en habitatges ha desfigurat i emmascarat l’edifici medieval. A la part baixa de la cara nord i amb una casa adossada, es conserva la capella del castell amb capitells decorats, peça que més endavant s’utilitzaria com a presó. També es conserva la porta de l’edifici i un finestral gòtic amb dos arquets sostinguts per una columneta, encara que desfigurats. Les estances interiors es distribuïen al voltant d’un pati obert i tota la construcció estava protegida per torres de defensa, ara desaparegudes. Al costat del castell es troba l’església parroquial de Santa Maria que va evolucionar a l’ombra de la casa hospitalera. Prop del poble de Vallfogona encara es conserven, uns millor que altres, alguns molins fariners amb la seva xarxa de sèquies i basses pel seu bon funcionament.

Forn comunal de Vallfogona de Riucor

Església de Santa Maria

Aquesta església ja existia quan Gombau II es va establir a Vallfogona, la referència més antiga que hom coneix és de l’any 1123. Gombau va cedir el 1188 a l’església un terreny al costat d’aquesta per bastir-hi unes cases i el cementiri. L’edifici actual és es resultat de les diferents modificacions i ampliacions efectuades en aquella primitiva construcció. Tot i tractar-se d’una església parroquial, la vinculació amb la comanda era important i fins i tot s’hi va establir la capella de Sant Llorenç, amb culte reservat als membres de l’orde militar.

Al segle XIV es construí la capella lateral gòtica de la Concepció, també anomenada del Roser, per a la qual l'escultor Jordi de Déu féu entorn del 1375 el Retaule de la Concepció, amb escenes de la vida de Maria.

Informació relacionada:
http://www.vallfogona.altanet.org/media/upload/arxius/quatriptic.pdf
Clica a sobre per descarregar folletó

Per menjar:


Hostal del Rector - Vallfogona de Ríucorp
Recomanable

Sobretaula


_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada