diumenge, 19 de juliol de 2015

Forès

Forès

Forès. Conca de Barberà-Baixa Segarra

Forès és un petit municipi, estratègicament ubicat, que ofereix bones vistes de la comarca de la Conca de Barberà.

Forès és situat a la part nord de la Conca de Barberà, a la baixa Segarra. Hi ha un nucli antic situat en el cim d'un turó, en l'extrem nord-est de la serra del Tallat; mentre que el raval del Pla de la Bassa, amb cases més modernes, està situat al peu del turó, a la cruïlla de les carreteres que duen a Passanant i a Conesa.

Forès té una privilegiada elevació que en fa un mirador natural de la Conca de Barberà i de part de la Segarra. Hom pot admirar el Montseny i el mar mediterrani, mentre que a la part nord del poble, hom pot copsar les terres de Lleida.

El nucli antic de Forès es troba enlairat dalt d'un turó, a redós del seu desaparegut castell, documentat des del segle XI. Va ser un poble important i força poblat durant l'edat mitjana, amb més d'un centenar de cases al segle XIV. A partir del segle següent la demografia va anar davallant i es va mantenir baixa (entre 20 i 30 llars) fins a la segona meitat del segle XIX. Poc a poc els pobladors van anar desplaçant-se al peu del turó, a l'indret conegut com el Pla de la Bassa. Modernament, moltes cases del nucli antic han estat restaurades i convertides en segona residència. Es conserven molts detalls antics, dels segles XVI i XVII, com els portals adovellats, arcs ogivals o finestres amb guardapols motllurats d'època renaixentista.

Església parroquial dedicada a Sant Miquel
 
Història  

El castell de Forès era termenat. Fou donat a Mir Foguet i Bernat pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer el Vell i Almodis, segurament l'any 1058. El terme del castell de Forès, que s'estenia des de Conesa a Solivella, comprenia també els actuals termes de Sarral i Rocafort de Queralt. A partir de l'any 1178 va començar-se a dividir i solament a l'edat mitjana i moderna va conservar el domini sobre el Fonoll i Savella. 

Fou vila reial i va tenir representació a les Corts Catalanes fins que l'any 1390 va complir-se el testament de Pere el Gran (3 de novembre de 1285) i fou del monestir de Santes Creus fins a la supressió dels senyorius (1835).

Creu del Camí a Rocafort de Queralt

De les tres creus de terme que tenia la vila, avui encara en resten dues, la situada a la cruïlla dels camins a la Conesa i a Rocafort de Queralt i l'altra al peu de la Bassa; ambdues són de tronc octogonal amb capitell esculpit.

Església parroquial de Sant Miquel de Forès

Església parroquial dedicada a Sant Miquel
 
També, destaca l'església parroquial dedicada a Sant Miquel. És un edifici romànic, de la segona meitat del segle XII, amb planta d'una sola nau, avui mancat de l'absis. El segle XIV s'afegiren dues capelles laterals que donaren lloc a una falsa planta de creu llatina. Té dues portes, les dues a migdia. La més antiga, emprada per les dones, està decorada amb quatre columnes per banda, timpà esculpit i semicercle d'amples dovelles. Està més d'un metre per sota del nivell del carrer i s'hi accedeix per esglaons de pedra. La segona porta, oberta a una capella lateral, és la porta dels homes. És més sòbria i a sobre seu s'alça el campanar, bastit sobre la pròpia volta de creuer. El campanar és de planta quadrada en el seu tram inicial i la seva part superior fou reconstruïda en època barroca amb tronc octogonal. S'hi conserva una fidel reproducció policromada d'una imatge gòtica (1324) de la Mare de Déu de la Salut, dipositada al Museu Diocesà de Tarragona.

Localització: https://goo.gl/maps/RzKG1imGsEF2


- http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5538
- http://www.fores.cat/fores/historia.php 
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Forès
- http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=4306140003



_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada