dijous, 17 d’abril de 2014

Erill La Vall, Santa Maria d'Ovarra, Roda d'Isàvena ...

16.04.2014 Santa Eulàlia d'Erill la Vall. 

Santa Eulàlia d'Erill la Vall

17.04.2014 Monestir de Santa Maria d'Obarra. Ribagorça. Osca

Monestir de Santa Maria d'Obarra

L’origen d’aquest monestir és confús i existeixen diverses opinions i versions sobre els primers anys de la seva existència, fet que s’agreuja si tenim en compte que en època posterior es van confeccionar diversos documents falsos. La primera notícia que l’esmenta està datada l’any 871, després passaria per una època de decadència que es va acabar quan va rebre la protecció de la casa comtal de Ribagorça. 

La seva riquesa patrimonial, imprescindible per a la seva subsistència, es va anar engrandint. Bernat I (comte de Ribagorça entre el 920 i 955) va impulsar la vida monàstica, a més de procurar-li diverses donacions, entre les quals es parla d’un “tresor”. En aquesta època es va modificar l’advocació del lloc que va passar d’estar dedicat a sant Pere, a la Mare de Déu. El lloc també s’utilitzava com a panteó comtal.

Altar de de Santa Maria d'Obarra

Decadència 

A mitjan del segle XI, Ovarra entra en decadència i fins i tot es secularitza. Finalment aquest monestir, juntament amb el de Sant Pere de Taverna queden units al de Sant Victorià d’Assan com a priorats seus, no sense resistències. Probablement això va succeir l’any 1078. Aquesta annexió seria confirmada amb posterioritat per diverses butlles papals.

Ovarra mantindria una certa capacitat de maniobra i decisió sobre els afers que l’afectaven, però aquesta situació es va anar perdent. Fins i tot la vida comunitària va quedar reduïda a la mínima expressió. Aquesta situació també va facilitar la pèrdua de possessions i rendes.

Al segle XIV Ovarra va rebre la protecció dels senyors de Mur de Pallerol, que ja havien mantingut relació amb el lloc des de molt abans. Entre el 1550 i 1557 es va aixecar el nou palau prioral, construcció impulsada pel prior Pere de Mur.

A finals del segle XIV va desaparèixer definitivament el priorat d’Ovarra, el 1580 el lloc fou saquejat, va continuar com a simple santuari fins que va quedar abandonat. El 1874, ja dissolt el monestir de Sant Victorià, Ovarra va passar al bisbat de Barbastre. A més de l’abandó, el lloc va quedar encara més afectat en la guerra Civil. A la segona meitat del segle XX es va restaurar l’església.

Monestir de Santa Maria d'Obarra

Els edificis  

Del monestir d’Ovarra queden encara les esglésies de Santa Maria i de Sant Pau, a més de les ruïnes del palau prioral. L’església de Santa Maria és de planta basilical, amb tres naus i tres absis. Té una senzilla portada orientada al sud, probablement del segle XI. Al seu costat la base d’un campanar inacabat.

La capella de Sant Pau i al fons Santa Maria

L’església o capella de Sant Pau és de reduïdes dimensions i probablement s’utilitzava pels fidels que s’atansaven al monestir, ja que l’església de Santa Maria estaria reservada a la comunitat.

Amb informació de Monestirs.Cat


17.04.2014 Santa Eulalia. Beranui, Ribagorça. Osca

Santa Eulalia de Beranúy

Destaca la torre de l'església, original dels segles XI-XII seguint la tradició llombarda. En el segle XVI per obrir buits de campanes va ser transformada.

A mig camí, si teniu gana abans d'arribar a Roda, a peu de carretera passeu per davant de l'Hotel Restaurante Casa Peix *, Carretera Graus-Viella S/N / 22483 Serradui.

Roda d'Isàvena

Roda d'Isàvena (en castellà, Roda de Isábena), o Roda de Ribagorça, és un poble del municipi d'Isàvena a la Baixa Ribagorça de l'Aragó. Està situat a 907 d'altitud en un turó a la dreta del riu Isàvena. Dista 110 km de la ciutat d'Osca. El 1.991 tenia una població de 52 habitants; pel 2005 se'n calculen uns 36. Pertany a la comarca de la Ribagorça.

Roda d'Isàvena.

La catedral de Roda d'Isàvena (Canónica de San Vicente de Roda)

San Vicente de Roda
Orígens

Després d’algun intent fallit de crear el bisbat de Ribagorça, no fou fins l’època de Ramon II de Ribagorça (comte entre el 955 i 970), que aquest territori es va independitzar de la seu d’Urgell i va establir la seu episcopal a Roda.

Catedral de Roda d'Isàvena

Ben aviat hauria de tenir una comunitat de canonges, que es troba ja esmentada en un document de l’any 970. Inicialment va tenir molt poca vitalitat però tant el bisbat com la canònica van rebre un nou impuls de la mà de Sanç III que va establir que la comunitat seguís la regla aquisgranesa. Amb això la canònica va viure una època de prosperitat, recuperant béns que s’havien perdut i aconseguint de nous. 

Catedral de Roda d'Isàvena

Reforma

En aquesta època, sota l’episcopat de Ramon Dalmau (1077-1094) es va reformar a fons la canònica. La comunitat estava molt vinculada amb el bisbat i, de fet, era l’encarregada de l’elecció del prelat.

Un personatge important i més endavant objecte de devoció fou el bisbe sant Ramon (1104-1126), que anteriorment havia estat prior de Sant Serni de Tolosa. Durant una època el monestir d'Alaó estava dirigit des de Roda. 

El 1149 la seu episcopal es va traslladar a Lleida amb motiu de la conquesta d’aquesta ciutat per part dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell. Amb tot la comunitat de canonges va quedar-se a Roda, on va continuar la seva activitat, amb més o menys intensitat, fins la desamortització.

Conca absidal de la cripta, decorada

Els edificis  

El conjunt de la catedral està format per l’església, el claustre amb algunes dependències annexes i el palau prioral. Una primera església fou consagrada en aquest lloc el 957, edifici que fou saquejat pels musulmans el 1006. Es va restaurar amb posterioritat, durant la primera meitat del segle XI. Amb el temps en van anar fent modificacions i reformes, durant gairebé dos segles. Es tracta d’una església de planta basilical, amb tres naus. La portada principal, sota un atri és del segle XIII. Sota el presbiteri es situa una àmplia cripta on es conserva el Sarcòfag de Sant Ramon. Té restes importants de pintures murals. 





El claustre  

Inscripcions funeràries al claustre

Al nord de l’església es troba el claustre. L’obra podria situar-se entre el segles XII i XIII, els capitells són senzills i actualment es troben en mal estat degut a que van quedar afectats quan hom va prendre la decisió de tancar les galeries amb obra. També caracteritza aquest espai l’important conjunt d’inscripcions funeràries que conté. 

Claustre

Mobiliari 

La catedral de Roda conserva encara un valuós conjunt d’objectes i mobles de diverses èpoques. Aquesta col·lecció va perdre alguns dels objectes més valuosos en un robatori el 1979, algunes peces es van poder recuperar, però d’altres es van perdre, sembla que definitivament. 

_._ 


_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada