dimecres, 30 de desembre de 2015

Almoster, La Mussara, L'Aixàviga, El Bosquet, Mont-ral, Farena...


Avui una sortida especial, retrobaments de companys i companyes de "batalles", il·lusions, esperances i moltes més coses en comú ens acompanyen. Un dia esplèndid, no ha fet fred, molt de sol i gens de boira.

La Mussara

Sant Salvador de la Mussara

Per accedir al jaciment des del nucli urbà de Vilaplana agafarem la carretera de Prades a l'Aleixar, T-704, direcció la Mussara fins trobar la cruïlla amb la carretera de la Mussara TV-7093, que cal seguir fins arribar al poble abandonat de Mussara. Actualment el poble està abandonat i cobert per una abundant vegetació baixa, als voltants hi trobem un abundant bosc de pins, alzines i grèvol. El poble es troba a sobre de una plataforma calcària del Muschelkalk. En aquesta zona S. Vilaseca, autor que dona la primera notícia del jaciment, va poder recollir en superfície materials de naturalesa lítica, en concret diverses destrals de pedra, algunes d'elles varen passar a formar part de la col·lecció privada de S. Vilaseca, desconeixem el lloc concret on es varen fer les troballes, sembla que per tot arreu del poble. Aquests materials, descoberts sense aparent connexió arqueològica, permeten datar el jaciment a una època prehistòrica recent. La manca d'excavacions a l'indret no permet interpretar la seva tipologia o funcionalitat que d'aquesta manera resta incerta. En la darrera visita realitzada al jaciment amb motiu de la seva catalogació no es va observar la presència en el lloc indicat de materials d'època prehistòrica. 

Al poble abandonat de la Mussara i al seu entorn. Actualment en estat d'abandonament i cobert per una abundant vegetació. Entre los Cinglallons i los Plans.

Font: pat.mapa gencat

Cingle de les Airasses. Restes del refugi d'excursionistes, construït el 1926

La Mussara (de l'àrab musâra, 'passeig, lloc per a passejar-se') és un despoblat actualment agregat a Vilaplana (Baix Camp). Es troba a la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, a 990 metres d'alçada, a tocar del cingle de les Airasses, des del qual es gaudeix d'una impressionant vista del sud del Camp de Tarragona. La part més alta del terme és a 1.071 metres sobre el nivell del mar.

Al nucli de l'antic poble hi ha vuit edificis, tots en estat ruïnós, dels quals estan una mica ben conservats l'església de Sant Salvador (campanar de 1859) i, al costat d'aquesta, la casa anomenada Cal Cassoles. Al lloc anomenat els Cinglallons hi ha set cases més. Per altra banda, a l'antic terme del poble hi ha set masos aïllats, dels quals destaquen el mas del Pou del Gel, el més conegut, i el mas del Peiró, on s'ha trobat ceràmica neolítica). S'han trobat altres restes de la mateixa època al bosc del Susanno (un sepulcre). El nucli antic està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Quan plou, l'aigua queda retinguda al petit embassament natural que hi ha vora el poble i és per això que la gent del lloc eren anomenats ranes.


Història

El 10 de gener de 1961 un decret del Ministeri de Governació incorporava al terme de Vilaplana el de La Mussara. Al terme de La Mussara no s'hi han trobat restes romanes, però sí de sarraïnes, cosa que fa creure en la possible residència d'una guarnició dependent del valí de Siurana. Les primeres referències documentals en són del 1173, quan ja era poblat, i a la seva església consta una butlla de Celestí III del 1194. El 1533, l'església depèn de la de Vilaplana. La Mussara formà part del comtat de Prades des de la seva creació el 1324. Al segle XVIII, es troben documentats la majoria de masos coneguts, avui tots abandonats, i en destaca l'antic mas del Mestret, citat ja el 1633 o el mas de l'Abelló, el més important, citat des de 1783, a més dels citats abans.

El juny de 1872 s'hi reuniren els capitostos carlins de la zona que, no sense molts dubtes, decidiren continuar la guerra. Els carlins, durant el 1873, es van refugiar sovint als seus masos i van instal·lar en una bauma el lloc d'acollida dels seus ferits, coneguda encara com a Hospital dels Carlins. Allí morí el guerriller Cercós de les ferides que va rebre a Prades l'octubre de 1873. Segons la tradició, Cercós va ser enterrat a La Mussara sota la caixa d'una vella que havia mort feia poc. Els liberals, que van voler fer un simulacre d'afusellament del guerriller, s'equivocaren de caixa i van fer el lúgubre acte amb la caixa de la vella, que van posar dempeus i, sense obrir-la, van disparar-hi realment.

Al segle XIX, La Mussara va tenir una població molt variable, probablement a causa de les guerres carlines. Al llarg del segle XX es va culminar el procés de despoblació: 291 habitants el 1900, 169 el 1920, 94 el 1940 i 12 el 1960. El procés de despoblament era lògic ja que la majoria del terme municipal tenia pins i alzines, garriga i roquissar, i tenia fama d'àrid, i el nucli de població de pobre.
Al Camp, és freqüent encara l'expressió "baixar de la Mussara" que és sinònima d'ignorar fets molt coneguts. El poble era, i és, molt boirós, i se segueix cantant una corranda que diu:
.
"Mare, si marit em dau
no me'l dau de la Mussara
que la boira sempre hi jau
i la terra no m'agrada"

L'església havia tingut uns inicis romànics, dels quals no queden restes, però sí del temple gòtic que la substituí. La imatge de la Mare de Déu del Patrocini, que pertanyia a aquesta església, datada als segles XIV-XV, es conserva al Museu de Reus.

Al cingle de les Airasses hi havia un refugi d'excursionistes, construït el 1926, ara ruïnós. Més amunt del poble, hi ha una petita urbanització de construcció recent, amb tres o quatre xalets, anomenada els Motllats, que no ha prosperat a causa dels mals accessos i la manca d'aigua. S'ha construït un nou refugi a la vora de l'antic poble, que acull sobretot escaladors i excursionistes de pas.

Sant Salvador de la Mussara és l'antiga església parroquial del nucli de la Mussara

Sant Salvador de la Mussara

Edifici reformat i ampliat a mitjan segle XIX amb incorporació de la torre del campanar, als peus a la dreta de la porta, d'arc carpanell, que data de la mateixa època. La façana havia estat arrebossada, però l'estat actual deixa veure el parament de pedra, de carreuó i paredat de filada. Sobre la porta, dos obertures circulars. Coberta de teula a dues vessants. La part superior del campanar, polièdrica, és similar a les de les esglésies de la Febró i Colldejou. Capçalera circular, amb l'altar elevat. Interior molt malmès per actes de vandalisme, donat l'estat d'abandonament general -és l'únic edifici del poble que queda dempeus i dóna sopluig-. Hi ha restes d'un temple gòtic sobre el qual es bastí l'actual, de caire popular, senzill. Actualment, després de cinquanta anys d'abandonament, l'edifici es troba en estat de ruïna.  

La Mussara

Notícies històriques

L'església parroquial de la Mussara o Almussara consta en un document de Celestí III, el 1194. Probablement, sobre aquest temple romànic -similar al de Siurana- es bastiria un temple gòtic del que se n'aprecien alguns elements. El temple, tal com ens ha arribat, s'hauria engrandit posteriorment, com fa pensar la data de 1859 que consta a l'arc de l'entrada. De l'època gòtica podria ser la imatge de la Verge amb el Nen, que fou trencada el 1936, que es conserva actualment al Museu de Reus. A mitjan segle XX el poble es va deshabitar, i l'església restà desafectada i buida. La campana i el mobiliari es van traslladar al municipi de Vilaplana -des de 1961-. A la dreta de la porta hi ha les ruïnes de l'antiga abadia, i a l'esquerra el cementiri. L'últim enterrament va ser en 1953. Sembla que hi fou sebollit el guerriller Cercòs, hi ha esteles.



Enllaços d'interés:
Localització: https://goo.gl/maps/ekf3WNcuiYv


L'Aixàviga, o L'Aixàvega 

L'Aixàviga, o L'Aixàvega, és una entitat de població del municipi de Mont-ral, Alt Camp.
.
L'Aixàviga. Carrer Major

Es troba al sud-oest del nucli urbà de Mont-ral. Té un sol carrer, amb cases de pedra en bon estat de conservació; una d'elles, medieval, amb portal adovellat i finestrals, fou residència d'estiu dels comtes de Prades

Localització: https://goo.gl/maps/TDv249AMaf12

L'Aixàviga. Carrer Major

El Bosquet

El Bosquet

S'hi arriba des de Mont-ral, seguint la carretera de la Mussara. El Bosquet se situa sota la paret rocosa de Montllats i és format per una dotzena de cases d'arquitectura rural. 



Mont-ral 

Mont-ral és un municipi de la comarca de l'Alt Camp. Se situa a l'extrem occidental de la comarca, al vessant oriental de les Muntanyes de Prades.

Església de Sant Pere de Mont-Ral

Les terres de Mont-ral passaren als dominis del comte de Barcelona a la segona meitat del segle XII, quan es produí la conquesta del castell de Siurana, les tropes catalanes que participaren en aquesta conquesta, comandades per Ponç i Ramon de Cervera, passaren per Farena i Rojals l'any 1151. Després quedaren incorporades al comtat de Prades en el moment de la seva constitució. Al començament del segle XIV formaven part de la vegueria de Tortosa i al principi del segle XVIII, abans del decret de Nova Planta, pertanyien a la vegueria de Montblanc. 

Església de Sant Pere de Mont-Ral
 
L'església parroquial de Sant Pere de Mont-Ral

L'església parroquial de Mont-Ral es troba aïllada situant-se a la part més elevada del nucli. El conjunt actual presenta elements constructius pertanyents a diverses èpoques. S'inicià el segle XII. És d'una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, absis semicircular desviat de l'eix de la nau i diverses capelles d'època posterior, una de les quals amb volta de creueria gòtica. La coberta és de teula a dues vessants. La porta d'accés, situada a la façana sud, és d' arc de mig punt adovellat, amb tres arquivoltes en degradació. A la façana nord, al costat de l'absis, s'eleva un campanar de dos cossos, el primer quadrat i el segon vuitavat, amb obertures d'arc de mig punt. Té coberta piramidal. Dos gran contraforts consoliden, a la façana sud, L'obra és feta de carreus ben escairats.    

Localització: https://goo.gl/maps/mk4Z1uCv8vn

Farena

Farena és una entitat de població del municipi de Mont-ral, a la comarca de l'Alt Camp.

Casa forta. Farena

El poble se situa a les muntanyes de Prades en un coster a l'esquerra del riu Brugent, al nord del terme municipal. El nucli urbà presenta el desnivell característic d'un poble de muntanya, amb pujades i baixades força notables, i no s'hi pot accedir amb cotxe. Dista a uns 13 quilòmetres del centre urbà de la Riba i la carretera TV-7044 és la seva principal via de comunicació. Aquest tram de carretera, entre la Riba i Farena, és un paratge natural molt destacat per la seva flora.

Les primeres referències històriques esmenten Farena, juntament amb Rojals, en l'ascens de les forces catalanes, comandades per Ponç i Ramon de Cervera, que el 1151 emprengueren la conquesta de Siurana.

Farena

La cinquantena d'edificis del poble dóna testimoni de la seva importància dins del municipi, especialment en demografia, superant en alguna ocasió en població al cap de municipi Mont-ral i la disposició de les cases en forma de mitja rodona, seguint el traçat de l'antiga muralla que l'encerclava, fa que conservi la disposició primitiva de vila closa.

Font: Wikipèdia


_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada