dilluns, 7 de desembre de 2015

Almoster, El Pinell de Brai, Calaceit, Gandesa, ...

Avui enfilem cap el Matarranya. A Mora d'Ebre ens em equivocat de trancall i hem anat a donar una volta per Benissanet, Miravet, deixant la comarca de la Ribera d'Ebre i entrant a la Terra Alta per El Pinell de Brai, froçosament hem hagut de travessar Serres de Pàndols i de Cavalls ... tot i que emboirat com una mala cosa ha valgut la pena, el paisatge que s'entreveia a través de la boira una mica fantasmagòric i enigmàtic. Vinyes, oliveres, metllers, cirerers ... Preciós!

Hem fet parada obligada a Pinell de Brai.

El Pinell de Brai és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta


Celler Cooperatiu de Pinell de Brai. Cèsar Martinell i Brunet

El Celler Cooperatiu de Pinell de Brai és un edifici modernista situat al municipi del Pinell de Brai (Terra Alta) que fou encarregat a Cèsar Martinell i Brunet. Per la resolució d'alguns elements constructius ha afavorit que al celler se'l conegui amb el nom de catedral del vi. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.

El celler i molí d'oli de Pinell de Brai, d'estètica modernista, tot i que és fet en un moment en què aquest estil havia deixat pas al noucentisme, és format per tres naus, la central de doble amplada. Aquesta i la lateral de llevant es destinen a ll'emmagatzematge de vi; la nau lateral de ponen es destina a l'elaboració i l'emmagatzematge d'oli. A la part posterior de la nau central hi ha una quarta nau amb la sala de màquines coberta amb encavallades de fusta, i al darrere, a nivell més elevat, les tremuges, el moll de recepció del raïm i el dipòsit de l'aigua.

Les naus principals són cobertes amb arcs equilibrats parabòlics d'obra de maó aplantillat per a suport de la coberta. Les cobertes són a dues aigues amb teula de diferent tipus, segons la nau.

La façana, monumental per la composició i els elements arquitectònics que la formen, està estructurada en tres cossos, i ordenada en tres nivells: la part baixa és formada per un basament alt de pedra que inclou les portes i les finestres baixes de ventilació,emmarcades en pedra; el segon nivell és de maçoneria arrebossada amb les obertures emmarcades amb maó vist; aquests dos nivells queden separats pel fris de ceràmica vidrada obra de Nogués, amb al-legories relatives a la vinya i l'olivera i la seva transformació. El tercer nivell de coronament és la potent cornisa de la teulada amb una mena de pinacles de maó, que coronen diversos punts de la teulada. Per saber-ne més

Fragment del fris ceràmic de rajola vidrada de Xavier Nogués

Horaris de visita 

www.catedraldelvi.com

Ja que hi estem posats ... recomanable una visita al celler i un tast de vi.  Si podeu provar el "Gamberro 2012", segur que us agrada.

 
Varietat: Syrah, Carinyena i Cabernet Sauvignon
Edat de les vinyes: Entre 20 i 65 anys
Població: Gandesa
Finca: Partida Corral d'en Claret, Grau i Cendrosa
Alcohol: 15%
Criança: 16 mesos en bota nova de roure francès i 12 mesos en ampolla
Unitats: 5000 ampolles
Nota de tast: Potent i dens color robí amb rivets roses, capa alta i hipnòtic gir. Explosió de notes làctiques avainillades al nas amb regalèssia, fustes nobles com el sàndal i pàtxuli. La seva màxima expressió l'aconsegueix en boca amb equilibrats tanins, pi fresc que accentua el seu pas balsàmic i que deriva en un final llaminer que convida al següent glop.


Calaceit
Portal de Sant Antoni s.XVII

Calaceit és un municipi catalanoparlant de la comarca aragonesa del Matarranya, dins de la província de Terol.  

Toponímia. El nom deriva de l'àrab qala'a Zayd, قلعة زيد la fortalesa de Zayd. L'existència a Aragó de diversos topònims que inclouen la paraula Zayd (Beseit, Saidí, la Zaida, Binacet, etc.), suggereix la presència de la minoria xiïta zaydí en els districtes a l'est de Saraqusta.

La vila de Calaceit es troba a 511 m d'altitud, en la carena d'un serrat que forma la divisòria d'aigües entre el riu d'Algars i el Matarranya, en el qual sobreixen els tossals de Sant Antoni, de Sant Cristòbol i del Castell. El nucli més antic es formà al voltant de l'antic castell, del qual no queden restes visibles, on es bastí també la primitiva església de Sant Pere, sembla que en el mateix indret on es trobava l'antiga mesquita.

Església arxiprestal de Santa Maria

L'església arxiprestal de Santa Maria, al centre de la vila, és d'estil barroc i fou construïda en 1696-1710 sobre l'antiga església gòtica. D'àmplies proporcions, té tres naus i cúpula damunt el creuer. La magnífica façana decorada amb columnes salomòniques i bells relleus té tres portes clavetejades per claus afiligranats únics en el seu gènere. Conserva la relíquia de la Santa Espina, en un reliquiari de plata neogòtic, de gran devoció. 

Enllaços relacionats: Associació Cultural del Matarranya  

Plaça Major i al fons la Casa de la Vila, Calaceit. 1609-1613

L'edifici de la Casa de la Vila es va construir a principis del segle XVII. Tal com informa Santiago Vidiella (1896), el 22 d'octubre de 1606 l'Concejo de la vila va decidir la construcció del seu domus comunis i l'11 de gener de 1609 es va signar la capitulació d'aquesta obra. El seu artífex va ser Pedro Pizarro, mestre picapedrer alcañizano. Les obres es van concloure en 1613.


Enllaços relacionats: Associació Cultural del Matarranya 

Recomanacions:

El Museu Juan Cabré, ubicat dins el nucli històric de Calaceit, localitat en la qual va néixer l'arqueòleg i pintor Joan Cabré.

Figures votives. Col·lecció Museu Juan Cabré

Poblat iber de San Antonio.Amb dues fases de desenvolupament: una, inicial, corresponent als segles V i IV aC, situada a la part més elevada del turó, i una altra posterior, datada al segle III aC, que va ampliar el primer nucli d'ocupació construint noves alineacions d'habitatges disposats en terrasses adaptades al terreny i envoltant d'una muralla, torrasses i altres estructures defensives. El moment d'apogeu del poblat se situa al segle III aC.

Poblat Ibèric "Tossal Redó". Que inclou dos poblats molt propers. Un, denominat tradicionalment com "poblat petit de Tossal Redó", pendent de recuperació, mal conservat i mal conegut; i el "poblat gran" que és el que recentment recuperat i fet valdre. Aquest poblat gran de Tossal Redó se situa en un turó de poca elevació presenta un urbanisme de model de carrer central, presentant un eixamplament cap al fons.A banda i banda d'aquest carrer es disposen mig centenar de cases de planta quadrangular amb les portes d'accés cap a aquest carrer.Entorn del poblat es conserven restes de dos petits recintes emmurallats. Maqueta

Poblat Ibèric "Els Castellans". Excavat en la seva pràctica totalitat per P.Bosch Gimpera entre 1910-1912. Es tracta d'un assentament amb disposició urbanística de carrer central amb cases de planta rectangular adossades als seus costats. Al nord, aquest carrer central acaba en unes escales que permeten l'accés a un gran bastió que protegeix per aquest costat l'assentament.

Calc de pintura. Col·lecció Museu Juan Cabré

Si us agafa la gana ... a peu de carretera que circumval·la el poble, Fonda Alcalá. Av de Catalunya, 57, Calaceit. Telèfon 978 851028 (trucar abans d'anar-hi, acostuma ser un lloc força concorregut).
Històrica fonda fundada el 1922 per M. Alcalá, on podreu degustar les seves famoses mongetes blanques (fesols) amb arengada, ternasco d'Aragó en cocció a foc lent, gelat de torró amb xocolata calenta.

Gastronomia: Les olives negres varietat empeltre (d'Aragó), poden adquirir-se a la cooperativa. També les olives verdes varietat sevillana de casp o gordal i els bons olis. 

L'Hotel Cresol


Recomanable la visita al hotel ("museu") Cresol, carrer Santa Bárbara, 16. Segurament us trobareu a la Rosa, encantadora com sempre que us atendrà de meravella. 

video



Casseres 

Caseres és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta. Al municipi hi destaquen les restes del poblat iber de la Gessera, del castell d'Almudèfer, els paisatges riu Algars, l'Església de Santa Maria Magdalena, i les mines i trinxeres de la Guerra Civil Espanyola.

Església de Santa Maria Magdalena

L'església parroquial, dedicada a Sta. Maria Magdalena, incialment romànica, bastida amb pedra escairada i amb portic de mig punt. Tot i que l'església ha sofert algunes reformes tardanes sembla que correspon a una obra de mitjans del segle XVI de tradició gòtica

Localització https://goo.gl/maps/dTiJdBs8DQM2 

Gandesa

Fem parada a Gandesa, municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Terra Alta, que a més ocupa el seu centre geogràfic. Està limitada pel Pinell de Brai, Prat de Comte, Bot, Batea, Vilalba dels Arcs i Corbera d'Ebre.

A mitjans del passat mes d'octubre van acabar de restaurar la portalada romànica del Segle XIII de l'Església Arxiprestal de la Mare de Déu de l'Assumpció de Gandesa. Hem pogut constatar que ha valgut la pena el treball i esforç.

Portalada de l'Església Arxiprestal de la Mare de Déu de l'Assumpció de Gandesa

Del temple cristià original, bastit probablement entre darreries del segle XII -la primera carta de població de Gandesa data del 1192- i el segle XIII, es conserva només la portada exterior nord i elements de l'interior de l'edifici situats en el angle nord-est, estructuralment i estèticament diferenciat de la resta.

 Té especial interès la portada, inclosa dintre la dita escola de Lleida per la semblança que presenta amb les portades de la seu vella d'aquesta ciutat, tant estructuralment com en el que es refereix a la decoració.

En el primer aspecte, es composa d'un cos paral·lepipèdic que sobresurt del mur, centrat per una portada abotzinada amb primes columnes-muntants esgraonades que sostenen arquivoltes en forma d'arc de mig punt. L'ornamentació, a base de relleus, s'escampa per tot arreu però té especial profusió a les arquivoltes. La composen essencialment motius geomètrics, entrellaçats i formes vegetals. En els capitells els relleus són historiats. Hom vol veure en l'allunyament del model original i l'esquematisme del conjunt una cronologia avançada dintre el segle XIII.

Clica aquí per saber-ne més

Llocs i edificis d'interés:

Castell de Gandesa. Queda el topònim i vells murs aprofitats per cases de la vila.  Notícies històriques  Castell termenat. Documentat el 1180.

Presó o casa de la castellania. L'avui anomenada presó de Gandesa és un edifici d'origen medieval que rep el nom de l'última de les funcions per a les quals ha estat utilitzat. 

Presó o casa de la castellania

Hom creu que en principi era el palau dels receptors de l'ordre Santjoanista, que controlava la vila després del 1319 en què foren expropiats els bens dels Templers, senyors del lloc des de la reconquesta.

Museu de la Batalla de l’Ebre. El Centre d'Estudis Batalla de l'Ebre, va néixer per iniciativa d'un grup d'estudiosos i col.leccionistes de Gandesa, interessats amb la història, la recuperació de material documental, bèl.lic i cultural de l'època compresa entre els mesos de juliol a Novembre de 1938, ( 25 de juliol al 14 de novembre ) data en que va tenir lloc la sagnant, trista i malauradament famosa Batalla de l'Ebre, en el decurs de la Guerra Civil Espanyola.

Poblat ibèric del Coll del Moro.

Poblat ibèric del Coll del Moro. Es tracta d'un jaciment de la tribu ibèrica “ilercavons”, situat als afores del poble. Aquest nucli es va fundar entre els segles VI AC i el S. I DC. Es troba a 483 metres. Ocupa un espai, que no va ser triat per casualitat ja que és el punt més alt del poblat s'hi pot veure tota la Terra Alta. Aquest punt és una torre construïda amb pedra seca, que tenia com a finalitat la defensa del poblat juntament amb una muralla. Comparteix característiques amb altres poblats com el del Tossal del Moro de Pinyeres (Batea), tot i que, el de Gandesa era el més gran del seu entorn amb 3300 metres quadrats. El jaciment està construït per una necròpolis amb tres àrees diferents. Durant la Guerra Civil Espanyola, el general Franco hi va ubicar el seu quarter per dirigir l'estratègia de la Batalla de l'Ebre.

Coll del Moro (trull) - Gandesa

Coll del Moro - Necròpolis (Túmul amb cista i corona)

El Celler Cooperatiu de Gandesa és un edifici modernista situat a Gandesa (Terra Alta), obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet. Completat l'any 1920, està considerat com una de les Catedrals del vi, i és un Bé Cultural d'Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya, i una de les Set Meravelles de Catalunya escollides l'any 2007.

Celler Cooperatiu de Gandesa, obra de Cèsar Martinell

Enllaços d'interés: 

Centre d'Estudis de la Terra Alta
Pàgina web de l'ajuntament
Festa del Vi

Localització https://goo.gl/maps/oHJiEW2u9X52 

Recorregut 


_._

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada